Set rutes on descobrir el costat boletaire de Tarragona

Quan arriba la tardor al Camp de Tarragona, no només cauen les fulles. També surten cotxes aparcats a cada revolt de muntanya, famílies amb cistell i algun iaio que ja el porta mig ple abans que tu t'hagis posat les botes.

El ritual boletaire és tan nostre com la Mulassa per Festa Major. Però ningú et dirà mai on troba els millors rovellons, perquè els secrets del bosc són més sagrats que la recepta de la salsa de romesco. Bé, gairebé ningú... Nosaltres us donem algunes pistes però per trobar-los us ho curreu vosaltres.

cistell-amb-bolets_
cistell-amb-bolets_

La passió boletaire al Camp de Tarragona

Al Priorat, a la Conca, al Baix Camp... la tardor és sinònim de bolets. Els boscos s’omplen de cotxes mal aparcats, cistells de vímet i crits d’alegria quan algú troba “el primer rovelló de la temporada”. És gairebé un esport nacional —sense federació ni VAR, per sort.

Els de Tarragona ciutat fugen de la boira del Francolí per endinsar-se a les muntanyes. Els del Vendrell, després de la platja i l’arrossada, pugen cap a Prades amb la nevereta buida per omplir-la de mucoses (o llenegues). I al Priorat, entre vinyes i garnatxes, els rovellons surten amb més orgull que les ampolles amb DO.

Els boscos que amaguen tresors

Abans de revelar-te els llocs, recorda: cap boletaire veterà t’ho posarà fàcil. Però hi ha zones clau on, any rere any, la natura regala collites generoses. Això sí: amb moderació, respecte i el clàssic “no aixequis fulles amb rasclet” que repeteix tothom menys els maleducats.

1. La Serra de Prades

Un clàssic. A tocar de l’Espluga de Francolí i Montblanc, aquest massís és l’epicentre boletaire del Camp. Pins i alzines creen el terreny perfecte per rovellons i camagrocs. Això sí, prepara’t per veure més cistells que bolets els diumenges a les 10 del matí.

2. Els boscos de Pratdip

Entre llegendes de bruixes i camins estrets, els boscos de Pratdip amaguen alguns dels millors racons per rovellons. Si hi vas un dia de boira, l’experiència és gairebé mística. Només et faltarà trobar una gírgola parlant per creure’t dins d’un conte.

3. El Montsant (zona d’Albarca)

El Montsant és més conegut pel vi, però els seus boscos amaguen també ceps i llengües de bou. L’entrada per Albarca és ideal per començar la ruta. Aquí el paisatge és tan espectacular que, si no trobes bolets, sempre pots fer veure que només hi has anat a fer fotos per l'Instagram.

4. La Mussara

El poble abandonat ja té prou fama de misteriós. Però els seus boscos, plens de pins i roures, també són un punt calent per a rovellons i mucoses. Això sí: vigila amb la boira, que aquí és capaç d’empassar-se fins i tot el GPS.

5. El bosc de Poblet

A tocar del Monestir, aquest bosc protegit és una meravella. Camins marcats, diversitat d’espècies i, si tens sort, trobaràs ceps que semblen sortits d’un conte medieval. Important: algunes zones tenen restriccions, així que consulta sempre la normativa abans de posar-te el frontal i endinsar-t’hi.

6. La Serra de Llaberia

A cavall entre el Priorat i el Baix Camp, aquesta serra és més tranquil·la que Prades. Menys gent, més silenci i, sovint, més bolets. Aquí els rovellons conviuen amb fredolics i alguna trompeta de la mort que et farà sentir com si haguessis trobat or negre.

7. Els Ports (zona del Mas de Barberans)

D’acord, és ja límit de província, però els Ports són una joia micològica. Roures, alzines i pins formen el menú ideal pels bolets més buscats. Això sí: gran part és propietat privada, i els cartells de “prohibit plegar bolets” no són decoratius. Respecta-ho, o et guanyaràs mala fama de turista de rovellons.

Normes bàsiques per no fer el ridícul

El bosc no és un supermercat gratuït. Recorda tres coses: porta cistell (les bosses de plàstic són un crim ecològic i no deixen escampar espores), talla el bolet amb ganivet i, sobretot, no et facis el xulo plegant qualsevol cosa que sembli simpàtica. A Catalunya hi ha bolets tòxics molt perillosos que et poden enviar directe a urgències.

Consells finals del bon boletaire

  • Ves-hi d’hora: els rovellons no esperen que et mengis el plat de fesols amb llonganissa i pa torrat sucat amb all.
  • No cridis quan trobis un bolet. Espantes la fauna... i també els altres boletaires.
  • Deixa el bosc millor del que l’has trobat. El Medi no té papereres màgiques.
  • Compleix amb les mínimes mesures de seguretat, si t'endinses al bosc, que enguany els bombers estan cansats de fer tants rescats.
    • Comprova la previsió meteorològica quan encara ets a casa. I si ha plogut molt, hores abans, tampoc és aconsellable.
    • Posa't roba adequada (unes xiruques o unes bambes, les crocs deixa-te-les al cotxe per si et mulles el calçat i aquest no és de "gore-tex"). Ah! I si et poses alguna peça de roba ben llampant, millor, per si t'han de venir a buscar.
    • Porta un mòbil amb la bateria ben carregada (també per si et cal trucar al 112, que esperem que no sigui el cas) i/o un GPS i guarda la ubicació on has deixat el cotxe.
    • Un mapa dels de tota la vida i una brúixola, et pot anar bé en cas d'emergència. I mentre vagis caminant, ves prenent punts de referència (camins, marges, barrancs, arbres monumentals, etc.) per quan hagis de fer el camí de tornada. 
    • Encara que t'hagis fotut un bon esmorzar de forquilla i ganivet, porta menjar i aigua.
    • Millor no anar-hi sols. Si convé, subornem a l'amistat de torn amb un bon dinar o sopar en acabar la jornada boletaire.
  • I, sobretot, si no coneixes els bolets... ni el pleguis ni te'l mengis. Que el sopar de tardor no acabi a Joan XXIII.
  • Per últim, pensa que en aquesta època ja es fa fosc més aviat i els esquirols no hi pensen a posar-te llumetes perquè arribis al cotxe.

Encara que quan comença la temporada tothom puja més cap al nord, la província de Tarragona també és un paradís boletaire, però recorda que no és pas un parc temàtic. Gaudeix-ne amb respecte. I si no trobes res, sempre et quedarà el pla B: baixar al mercat i fer veure que els has collit tu o el pla C: anar a un bon restaurant que tingui plats exquisits fets amb bolets.