Quan el Montsant et posa a prova: el que has d’entendre abans d'endinsar-t'hi
Hi ha qui pensa que pujar a les muntanyes del Montsant és com fer un tomb pel parc. Però el congost de Fraguerau o la carena de la Llena tenen poc a veure amb un passeig urbà. Al Modernet us aconsellem i us animem a escapades per fer rutes de senderisme i muntanyisme, però volíem tractar el tema de la seguretat i l'autoprotecció quan sortim a la muntanya.
I és que cada cap de setmana veiem gent a Prades o Siurana amb bambes blanques i mig litre d’aigua com si anessin a PortAventura. Però aquí no hi ha atraccions amb sortida d’emergència: la muntanya juga amb altres regles.
La muntanya de casa nostra és espectacular i traïdora a parts iguals. El Montsant amb les seves parets verticals, Prades amb els boscos infinits, Siurana amb els penya-segats que semblen postals i els Ports amb la seva immensitat. Tenim un patrimoni natural que ens fa sentir privilegiats, però que també exigeix respecte.
Les trampes del territori
A primera vista, una ruta al congost de Fraguerau sembla fàcil. Però suma-hi el sol d’agost i l’oblit de portar aigua, i tens una combinació de “mala tarda”. El mateix passa al tossal de la Baltasana, on la boira pot aparèixer de cop i deixar-te buscant el mòbil sense cobertura. La muntanya del Camp és així: propera, però mai domada.
Els Mossos i la muntanya
Quan les coses es torcen, apareix la Unitat d’Intervenció de Muntanya dels Mossos d’Esquadra. Potser els has vist amb moto de neu en ports de muntanya o amb helicòpter sobrevolant el Montsant. La seva feina no és només rescatar, sinó també prevenir i investigar accidents. I si els preguntes, et diran que la majoria es podrien evitar amb una mica de preparació.
Consells amb accent tarragoní
Els bàsics són coneguts, però al nostre territori tenen matisos:
Informa’t abans de trepitjar roca
El pas dels Cavalls al Montsant no és el mateix que una volta pel Pont del Diable. Mira distàncies, desnivells i sobretot el nivell del grup. I tingues sempre un “pla B” per tornar enrere: la muntanya no desapareix, ja hi tornaràs.
El temps: de sol a tempesta
Als cims de Prades pots sortir amb sol i acabar amb calamarsa en dues hores. La meteorologia aquí té caràcter mediterrani, sí, però també un punt bipolar. I si el cel s’enfosqueix de cop, millor recular que no pas jugar a Indiana Jones.
Xiulet i no WhatsApp
A Siurana, el 4G no sempre arriba, però un xiulet sí. Tres curts, tres llargs, tres curts: el SOS en codi Morse de tota la vida. Moltes motxilles ja el porten incorporat. No és postureig, és supervivència.
Equipament mínim al Camp
Encara que la ruta sigui curta, porta frontal, mapa de paper (sí, encara existeixen), aigua i roba per si refresca. Recorda que a la Mussara no és estrany que la boira et faci desaparèixer (literalment). I la manta tèrmica, aquella peça de plàstic daurat i platejat que sembla de broma, et pot salvar si la nit t’agafa al mig d’una serra.
El factor foscor
La posta de sol des de Siurana és de les més boniques del món. Però si no controles la baixada després, pot convertir-se en una experiència menys romàntica. A la muntanya, quan s’amaga el sol, el rellotge va contra tu. Sempre millor arribar al poble amb temps i fer la cervesa al refugi que jugar-se-la entre pedres.
Quan tot falla
En cas d’accident o pèrdua, calma i trucada al 112. Dona coordenades si pots i explica la situació. I si no hi ha cobertura? Doncs aquí entra en joc el més antic: haver avisat abans algú de la teva ruta. A Mont-ral o a Farena, això pot marcar la diferència entre passar fred una nit sencera o sortir-ne ràpid.
Muntanya de veritat, no d’Instagram
Les fotos de Siurana amb el pantà al fons són de postal, però el que no surt al feed són les hores de camí, les pedres que rellisquen i les cames que tremolen. La muntanya és generosa amb qui la respecta, però dura amb qui la tracta com un decorat. Al final, només demana això: sentit comú.
Si vols aprofundir en consells oficials, la FEEC té una guia completa de seguretat a la muntanya, també aplicable a les nostres terres tarragonines.
