La ruta secreta de Tortosa amb vistes que no semblen reals
Hi ha llocs que no surten als mapes turístics oficials, però que tothom recorda després d’haver-hi estat. Espais on el silenci pesa més que qualsevol playlist de Spotify i on l’aire sembla més net que el de qualsevol purificador d’Amazon.
A Tarragona n’hi ha un que juga en aquesta lliga de paisatges difícils d’explicar sense fotos. El recorregut és assequible, la recompensa és brutal i, tot i això, encara no hi ha cues de gent amb pals de trekking i samarretes tècniques de Decathlon.
Entre mar i muntanya, entre paella al xiringuito i entrepà de truita al refugi, hi ha una ruta que demostra que Tarragona no és només platges i vermuts. El punt de sortida és prou accessible, però el que espera al final del camí és el que converteix aquesta excursió en un clàssic amagat.
El trajecte té uns 7,8 quilòmetres i es pot completar en unes quatre hores sense presses. Arrenca al Refugi Caro, a 1.080 metres, i ascendeix primer entre pinedes fins arribar al Coll de la Carrasqueta. Allà ja tens les primeres vistes sobre el Delta de l’Ebre, que són com un "teaser" del que vindrà després. Però encara no és el moment de fer la foto de perfil d’Instagram.
El camí cap al cim
A partir del coll, la ruta s’obre a un turó exposat al vent. És d’aquells trams on et planteges si valia la pena deixar el sofà i la cervesa, però el paisatge et recorda ràpidament que sí. El final del trajecte culmina a 1.441 metres, el punt més alt de la província de Tarragona.
Allà dalt hi ha un mirador amb panoràmiques de 360 graus. Si el cel està net, pots veure el mar, els Ports de Tortosa-Beseit i fins i tot els Pirineus. El detall curiós? Al costat del mirador hi ha una antena gegant. Potser trenca una mica la postal, però també recorda que la natura i la tecnologia viuen junts, a vegades massa junts.
Una ruta circular i sense aglomeracions
El descens es fa per un camí diferent, cosa que converteix l’experiència en una ruta circular i més variada. Res de repetir paisatge: baixes amb una perspectiva diferent de la pujada. El temps total oscil·la entre 2,5 i 4 hores, depenent del ritme, de les parades per fer fotos i de la quantitat de fuets i mandarines que treguis de la motxilla.
El millor de tot és que no és un itinerari massificat. No trobaràs les cues de Montserrat ni els parkings plens de la Costa Brava. Aquí el que hi ha és tranquil·litat, aire fresc i aquella sensació d’haver descobert alguna cosa que no surt als flyers de l’oficina de turisme.
Alternatives per als més motivats
Si t’agrada complicar-te la vida (i les cames), existeix una altra ruta més llarga des de l’àrea de Sant Julià, amb més de 11 quilòmetres i més desnivell. I pels ciclistes masoquistes, l’ascens amb bicicleta des de Tortosa és un clàssic: rampes del 17 % que han fet suar fins i tot als més pro. Està considerada una de les pujades més exigents de Catalunya.
L’accés fins al punt de sortida és senzill: AP-7, C-12 i carretera cap al Refugi Caro. I sí, val la pena perdre’s un matí de platja per descobrir-ho. El contrast entre el blau del Delta i la pedra de la muntanya és d’aquells que et recorden perquè la gent encara fa senderisme quan existeixen els drons i el Google Earth.
Un mirador que enganxa
Aquest cim no només regala vistes, també regala una experiència. És un lloc que funciona tant per a qui vol presumir a Instagram com per a qui busca estar tres hores sense notificacions. Potser l’únic inconvenient és que, quan hi tornis, hauràs de convèncer la colla que hi vagin amb tu i no es quedin al bar fent braves.
Si vols més informació oficial sobre el Parc Natural dels Ports, la Generalitat ofereix mapes i rutes detallades. Però, entre nosaltres, la millor guia és perdre’s una mica i escoltar el vent.
La ruta de senderisme al Mont Caro és com aquell amic que no parla gaire però quan ho fa et deixa pensant tota la setmana. Accessible, sorprenent i autèntica. Una experiència que demostra que Tarragona encara té secrets guardats, lluny dels circuits més típics i de les selfies massives.
