Els Pirineus amaguen rutes que no surten en molts mapes
Hi ha qui pensa que els Pirineus són només neu, esquiadors i cotxes fent cua a la C-16 cada cap de setmana. Però la realitat és que aquesta serralada amaga molt més del que surt als anuncis de forfet i cases rurals amb jacuzzi.
Entre valls glacials, cims impossibles i llegendes de reis que feien consells d’administració a 2.400 metres d’altura, hi ha racons que no surten als mapes turístics i que et fan sentir com si haguessis descobert un paradís de la natura.
Els Pirineus són un d’aquells llocs que tothom coneix… de nom. Però si rasques una mica, descobreixes que la seva cartografia sentimental és infinita. Hi ha qui hi va a fer la clàssica escapada de cap de setmana amb formatge d’ovella i fotos a Instagram, i després hi ha els que decideixen perdre’s per senders que només surten a Wikiloc i en converses de refugi de muntanya.
Perquè no, els Pirineus no són només “anar a Núria amb el cremallera”. De fet, cada vall té la seva pròpia personalitat: des de la mística Vall Ferrera fins a les panoràmiques impossibles de la Faja Pelay a Ordesa.
El Pic d’Anayet: un volcà reciclat
Comencem amb un clàssic que sembla tret d’un llibre de ciència-ficció: el Pic d’Anayet. No és només una muntanya, és la xemeneia d’un volcà antic que va petar fa milers d’anys i ara et deixa pujar-hi com si fos un mirador improvisat. La ruta passa pels Ibones, aquells llacs d’origen glacial que semblen Photoshop però existeixen de veritat. Ideal per sentir-te protagonista d’un tràiler èpic, amb menys pressupost i més suor.
Els estanys de Gerber: Aigüestortes en versió chill
Si vols natura però amb menys drama vertical, els Estanys de Gerber són la teva. Al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, són rutes curtes, aigua cristal·lina i vistes que et reconcilien amb l’existència. Perfecte per famílies, gent que odia el desnivell positiu i amics que porten bambes econòmiques del Decathlon per fer muntanya. El millor? La foto al llac gran, amb el Bassiero al fons, que sembla feta per un influencer finlandès però és a Lleida.
La Mesa de los Tres Reyes: consell d’administració medieval
A Navarra, a tocar d’Aragó i França, hi ha la Mesa de los Tres Reyes. Aquí, segons la llegenda, els monarques dels tres territoris es reunien per prendre decisions. Avui és més aviat un punt on et trobes excursionistes amb frontal i entrepans XXL. Però pujar-hi és sentir que formes part d’una història més gran, encara que el teu regne sigui només el sofà de casa.
La Pica d’Estats: sostre de Catalunya
Arribem al cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats. No és un passeig pel Serrallo, és un repte de veritat: més de 1.600 metres de desnivell que et deixen les cames com si haguessis fet una Spartan Race. Però quan hi arribes i veus la creu plena de banderoles tibetanes, tot té sentit. O no. Però la foto és per posa-te-la directament de perfil a IG.
Ordesa: la versió HD dels Pirineus
Si hi ha un lloc que et deixa sense dades al mòbil de tant fer fotos, és la Vall d’Ordesa. Cascades, fagedes, vistes panoràmiques i el mític salt d’aigua Cola de Caballo. Aquí tot sembla massa perfecte per ser real. I sí, és la típica ruta que et fa plantejar si vius a Matrix. O si hauràs de passar per la farmàcia a buscar ibuprofè després de 20 km.
El Carlit i els seus dotze llacs
Un altre clàssic és el Carlit, envoltat de dotze llacs que podrien protagonitzar un calendari de la UNESCO. La pujada té grimpades "simpàtiques" i un final amb vistes que, en dies clars, et fan veure mig Pirineu de cop. Si no t’agrada caminar, pots inventar-te que has arribat en dron, ningú ho notarà.
La Vall de Núria: pujar al Puigmal i tornar amb cremallera
La ruta circular des de Fontalba fins al Puigmal és una mica com anar de festa major: pujada intensa, baixada amb cansament i una estona al centre (al Santuari de Núria) abans de tornar a casa. El tren cremallera li dona un toc kitsch que agrada a tothom. I si tens sort, algun isard et farà d’influencer accidental.
Ulldeter: el circ amb vistes al mar
El Circ d’Ulldeter és com una combinació de Netflix i TV3: èpic i local alhora. Tres cims (Pic de la Dona, Bacivers i Bastiments) que et regalen una panoràmica on, en dies clars, pots veure fins i tot la Costa Brava. Sí, els Pirineus i el mar en un mateix pla. I no, no és un filtre d’Instagram, és geografia pura.
Pic d’Anie i Peña Oroel: mites i llegendes
El Pic d’Anie és sagrat per al poble basc, que hi situa la deessa Mari. El Peña Oroel, a Osca, té llegendes sobre fogueres de reconquesta. Dos exemples de com els Pirineus no només són natura, sinó també història, mites i un munt de converses al voltant de la llar de foc reinventades en mode èpic.
Un paradís a 3 hores de Tarragona
La gràcia de tot plegat és que des de Tarragona, en tres hores de cotxe (amb parada tècnica a l’N-240 pel cafetó i buidat de bufeta en un bar de carretera), pots plantar-te en algun d’aquests racons i viure una experiència que sembla llunyana. I sí, quan tornis a la platja de la Pineda et semblarà surrealista pensar que fa unes hores estaves a 3.000 metres d’altura.
