El Pirineu s’omple de boletaires: la temporada promet més del que molts recorden
El setembre té coses bones: la fresca, la tornada a la rutina… i aquella olor humida de bosc que fa venir ganes de perdre’s entre pins amb un cistell sota el braç. Aquest any, diuen els que en saben, la cosa ve grossa.
De moment només n’han sortit uns quants a cotes altes, però el run-run ja és aquí. A les xarxes circulen fotos de cistells mig plens i al Pirineu els hotels comencen a fregar l’ocupació completa. Hi ha ganes de muntanya, i no només per caçar Pokémon ni fer-se selfies amb la brama del cérvol de fons.
Quan arriba la tardor, el català mitjà té dos instints bàsics: treure’s el jersei de mitja temporada i preguntar “ja hi ha rovellons?”. Aquesta vegada, però, els experts asseguren que no és només l’ansietat boletaire de cada any: la campanya de bolets 2025 promet ser de les millors dels últims temps.
Segons el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), els mapes climàtics juguen a favor nostre: pluja a temps i temperatures fresques. Traduint-ho a llenguatge boletaire: “si continues anant al bosc, aquest cop tornaràs amb el cistell ple i no amb quatre pinetells escarransits”.
Primers brots a dalt de tot
Al Pirineu ja s’han vist els primers ceps i rossinyols a partir dels 1.500 metres. Els boletaires veterans expliquen que és el moment en què es comença a escalfar el motor. I no parlem d’un motor qualsevol: el de tota una indústria turística que viu d’aquest fenomen tan autòcton com l’allioli al pa amb tomàquet.
El pont de la Diada ha marcat l’inici del que ja es ven com la “temporada boletaire”. Hotels al 90% d’ocupació, cases rurals fregant el ple i bungalous que semblen més un festival indie que un càmping de muntanya. Tot plegat, acompanyat d’ofertes d’“experiències tardorals”: senderisme, ràfting i fins i tot maridar cervesa artesana amb rovellons. Perquè no, no tot són castanyes i panellets.
“La gent en té moltes ganes”
Elisabet Campi, de Natura Bolets, ho diu clar: “falta tot just una setmana perquè aflorin rovellons i ceps de veritat”. Els que hi entenen asseguren que la cosa començarà fort a 2.000 metres i anirà baixant, com una rauxa de festa major. Al capdavall, el bosc també té el seu calendari de festes.
I no parlem només de micologia: al Pirineu tot plegat és un combo turístic. La brama del cérvol posa la banda sonora, el ciclisme i el senderisme donen el toc “healthy” i les fires de cervesa arrodoneixen l’excusa perfecta per pujar a muntanya. El pack tardoral complet.
De la ciència al cistell
El micòleg Juan Martínez de Aragón explica que aquest any hi haurà producció destacada de ceps, rossinyols i ous de reig. Però més enllà de la terminologia científica, la traducció és senzilla: “aquest cop no t’hauràs de conformar amb una foto del bosc penjada a Instagram”.
Manel Muñoz i Joan Mora, de Cervera, ja han fet la primera collita amb èxit. I ho diuen amb un somriure mig còmplice: “això tot just comença”. La frase que tot boletaire vol sentir, com aquell amic que et diu “tranquil, encara queden birres a la nevera”.
El fenomen social
Si els bolets fossin una sèrie de Netflix, aquest any estaríem davant la temporada més esperada. Hi ha hype, hi ha públic disposat i hi ha escenari natural. El que ningú sap és si la febre boletaire derivarà en el clàssic: boscos massificats, discussions per un cep compartit i cotxes aparcats allà on no toca.
El ritual, però, es manté inalterable: botes de muntanya, cistell de vímet i la frase de sempre —“això no es diu, els llocs bons són secrets”. Secret que, òbviament, s’acaba traint a la primera sobretaula.
I ara què?
Si ets dels que es pren el bolet com una religió, ves traient pols al cistell. Si ets dels que només hi puja per Instagram, prepara el mòbil en mode retrat. I si ets dels que prefereix menjar-los ja cuinats, espera’t una mica: aviat els restaurants del Pirineu ompliran les cartes de plats “km 0” que en realitat són “m del km 1500”.
Sigui com sigui, la tardor ja ha començat, i aquest any no serà només qüestió de castanyes i moniatos. Serà el moment en què el bosc es converteixi en la millor sala de festes improvisada del país. Amb entrada lliure i aforament limitat… per la naturalesa.
