Govern avança en el pla per definir el litoral del futur a Tarragona
El litoral de Tarragona està a punt de viure un canvi que no deixarà indiferent ningú. Amb una costa que pateix els efectes del canvi climàtic i la fragmentació de la seva gestió, el Govern presenta un pla que promet marcar el rumb fins al 2100.
29 municipis de Tarragona estan en la corda fluixa, mentre es prepara un instrument que busca posar ordre en una costa que, fins ara, semblava anar a la seva manera.
Què és el pla de protecció i ordenació del litoral català?
El Govern català està treballant en un projecte que vol ser una revolució silenciosa però profunda per a la costa catalana. Es tracta del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral Català (PPOL), un document que pretén oferir una gestió integrada i conjunta de tota la costa, un territori que sembla massa sovint víctima de mirades disperses i interessos creuats.
El pla afecta una extensió impactant: 692 quilòmetres de costa, que comprenen des de Portbou fins a Alcanar, amb un total de 70 municipis costaners i 21 de l’interior. A Tarragona, són exactament 29 municipis els implicats, amb un control que s’endinsa fins a un quilòmetre terra endins i 22,2 quilòmetres mar endins.
Hi ha un problema clar: la costa catalana és un actiu "molt fràgil" i la seva gestió ha estat sempre un mal de cap, amb responsabilitats compartides entre l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments. Cada decisió esdevé un trencaclosques de múltiples visions i pressions, dificultant qualsevol acció concreta.
Objectius i escenaris del pla
El PPOL no és un paper més. Té cinc objectius clau que volen canviar el rumb del litoral: reduir els riscos naturals i humans tenint en compte el canvi climàtic; recuperar ecosistemes i paisatges que semblen marxar de vacances eternes; compatibilitzar activitat econòmica i conservació; fomentar una governança transparent i participativa; i garantir que el coneixement científic sigui la brúixola per afrontar reptes.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ho deixa clar: aquest pla aportarà una mirada integral que fins ara no existia, posant ordre on hi havia caos. L’exemple paradigmàtic? La renaturalització de Les Madrigueres, a El Vendrell, una intervenció que ha recuperat 30 hectàrees davant del mar i que serveix com a model de gestió i protecció.
El pla dibuixa dos grans escenaris de futur: un continuista amb un impacte moderat del canvi climàtic, i un altre, més pessimista, amb efectes més greus i dificultats per aplicar polítiques sostenibles.
Escenaris alternatius
- Transformar per continuar: adaptar usos i infraestructures per fer-los més resilients i retirar el que no s'adapti.
- Un litoral com abans: aposta per la renaturalització i recuperar la seva essència.
- Aliança amb la natura: liberalitzar espais perquè la natura es regenere sola.
- Un litoral elàstic: promoure espais d'ús mixt.
- Un litoral regeneratiu: transformar radicalment l’activitat humana amb innovació tecnològica.
Implementació i participació
El pla es presentarà oficialment a principis de 2027 i es preveu la seva aprovació definitiva durant el primer semestre de 2028, després d'un període d'informació pública. La intenció és que sigui un document viu, que es revisi cada deu anys i s'actualitzi de manera continuada.
L’alcalde d’El Vendrell, Kenneth Martínez, ha qualificat Les Madrigueres de "tresor natural" i destaca que la inversió de 1 milió d’euros ha permès no només recuperar terreny sinó també posar al descobert una estructura portuària romana, amb plans per excavar-la properament.
Així, el que abans semblava un trencaclosques difícil d’encaixar, ara comptarà amb una fulla de ruta clara i consensuada per als pròxims 80 anys. Un repte on la cooperació entre administracions i ciutadania serà clau per combatre la fragilitat del litoral.
Detalls pràctics
| Aspecte | Detall |
|---|---|
| Durada del pla | Fins al 2100, amb revisions cada 10 anys |
| Àmbit territorial | 692 km de costa, 70 municipis (29 a Tarragona) |
| Franja d’actuació | 1 km terra endins i 22,2 km mar endins |
| Data prevista aprovació inicial | Principis de 2027 |
| Data prevista aprovació definitiva | Primer semestre 2028 |
La visió de la consellera i la Generalitat
La consellera Sílvia Paneque ha destacat que el pla és una eina sense precedents a Catalunya que aportarà "una governança conjunta" per millorar la gestió d’una costa que sovint es veu afectada per interessos i administracions diverses.
Paneque va posar l’exemple de Les Madrigueres com un model d’èxit de renaturalització que no es pot aplicar a tota la costa, però que serveix per pensar en solucions similars adaptades a altres contextos.
Amb aquesta nova mirada, el Govern busca que el litoral deixi de ser un espai fragmentat i complex per convertir-se en un territori ordenat, segur i sostenible a llarg termini.
Per què Tarragona? un litoral que necessita lideratge
Tarragona no és aliena a aquests reptes. Amb 29 municipis costaners afectats, la necessitat d’una gestió clara i coordinada esdevé prioritària. Tots ells comparteixen una realitat marcada pels efectes del canvi climàtic, l’erosió i la pressió humana.
La coordinació entre ajuntaments, Generalitat i Estat s’ha mostrat tradicionalment difícil, i el pla arriba per posar-hi ordre i donar seguretat a les decisions futures, tant per a la ciutadania com per als agents econòmics i mediambientals.
Si t’agrada el litoral de Tarragona, la seva platja i el seu entorn, aquest pla marcarà com el veuràs i viuràs en les properes dècades.
Reflexió final
La realitat és que el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral Català no només és una aposta per la sostenibilitat sinó per la coherència en la gestió d’un territori complex i vulnerable. Tarragona, amb els seus 29 municipis implicats, encapçala aquest repte que vol deixar enrere la fragmentació i l’incertesa per passar a una etapa de governança clara, participativa i ambiciosa.
Si vols seguir de prop l’evolució d’aquest pla, pots consultar la informació oficial a participa.gencat.cat i estar atent al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
