Multes de radar a Tarragona: el detall legal que pot tombar la sanció
Si alguna vegada has rebut una multa de radar, segur que primer mires el preu i després la foto. Però resulta que no totes les fotos serveixen per cobrar-te: hi ha un detall legal que pot fer caure la sanció.
I no, no es tracta de tapar la matrícula amb cinta a l’estil “Toretto de la N-340”. És molt més prosaic, però igual d’efectiu si saps com funciona. La clau està en el que la DGT t’envia al sobre.
Quan una sola foto no és suficient
La imatge típica: el teu cotxe immortalitzat al km 12,500 d’una nacional qualsevol, amb el cinemòmetre marcant un número que tu jures que no anava al marcador. Doncs bé, segons explica Claudia Romero, advocada d’Almira Legal, la cosa no és tan automàtica com sembla. La normativa de la DGT estableix que, quan el radar no està supervisat per un agent, la multa ha d’anar acompanyada de dues fotos. Sí, dues. I no val que una sigui només el “zoom cutre” de l’altra.
Per què? Perquè una ha de mostrar el vehicle en el seu context (color, model, ubicació a la via) i l’altra s’ha de centrar en la matrícula de forma clara i nítida. És una manera de garantir que no hi hagi confusions, ni errors de lectura, ni muntatges de Photoshop nivell “carnaval de Vinaròs”.
El truc de la segona foto
Això no és cap paranoia d’advocats: hi ha sentències que han anul·lat multes per aquest motiu. Quan la segona imatge és només un retall digital de la primera, els jutges ho han considerat insuficient. La DGT insisteix que calen dos instants diferents, no un copia-pega. En resum: si no hi ha doble evidència, la sanció grinyola.
Ara bé, hi ha una excepció important: si el radar està supervisat per un agent (ja sigui un fix amb presència, un mòbil o el clàssic cotxe camuflat amb trípode a l’ombra d’una benzinera), només cal una imatge. En aquest cas, la paraula de l’agent serveix de prova addicional. Traduït: aquí no hi ha escapatòria fàcil.
Com detectar si la multa té “forats”
Quan reps la notificació, abans de pagar com qui paga el cafè amb gel de cada matí, cal revisar:
- Que hi hagi dues fotos diferenciades.
- Que la matrícula es vegi claríssima.
- Que hi figuri la informació tècnica del radar (el famós “cinemòmetre” calibrat).
Si alguna d’aquestes coses falla, hi ha via per presentar un recurs. Això sí: no es tracta de fer l’“autista administratiu” i ignorar la multa. Si no pagues ni presentes al·legacions, et pot sortir més car: recàrrecs, embargaments i, al final, un disgust monumental.
Recórrer una sanció: manual bàsic
Romero recomana documentar bé el recurs: guardar còpies de la notificació, comprovar dates, i presentar la reclamació dins de termini. Primer davant la pròpia DGT, i si no cola, via judicial. No és garantia de victòria, però en molts casos els defectes formals han tombat sancions.
Segons la pròpia DGT, els imports per excés de velocitat oscil·len entre 100 i 600 euros, amb la possibilitat de perdre fins a sis punts del carnet. I en casos greus (60 km/h més en ciutat o 80 km/h més en carretera), la cosa pot acabar amb retirada del permís i fins i tot delicte penal.
El dilema del conductor modern
Per tant, la pregunta és: val la pena jugar-se-la? La resposta és fàcil: el millor recurs és no passar-se amb el gas. Ara bé, si la DGT no juga net i no compleix les seves pròpies normes, tens dret a defensar-te. Perquè pagar per pagar tampoc és el pla.
El radar no sempre té la raó
Les multes no són dogma. Entre els defectes tècnics, els errors humans i les obligacions legals, hi ha marge per plantar cara. Però alerta: això no és un “manual per anar a 180 a l’AP-7” ni un “hack legal” de TikTok. És simplement conèixer la norma i fer-la servir quan toca.
En definitiva, la propera vegada que t’arribi el sobre de la DGT, mira bé les fotos. Potser la clau no és la velocitat, sinó el que (no) t’han enviat.
