Dinamarca i el “misteri” del 60%: per què un BMW iX1 surt més barat que un SEAT Arona
A Escandinàvia fa fred, però la cosa va calenta quan parlem de cotxe elèctric. Tothom mira Noruega, però hi ha un veí discret que li ha pres la davantera en velocitat.
En dos anys, el mercat d’allà ha passat de ser “interessant” a “hegemònic” per als endollables. Els números ballen i la gent també: la quota d’elèctrics ja és majoritària i pujant. La pregunta no és si, sinó com.
- El “com” danès: una fiscalitat que et porta al punt de recàrrega
- La revelació: quan un BMW iX1 surt més barat que un SEAT Arona
- Taula exprés: què penalitza i què salva un model a Dinamarca
- La segona clau: recàrrega pública barata i omnipresent
- Del 20% al 60%: dos anys a ritme de supercarregador
- FAQ del comprador danès (traduïdes a l’idioma del bar)
- Lliçons per a Espanya (i per a la N-340)
- Box de normativa i recàrrega (links oficials)
- Conclusions: quan el full d’Excel ven cotxes
El “com” danès: una fiscalitat que et porta al punt de recàrrega
Dinamarca juga una partida diferent: a més d’un IVA del 25%, aplica un impost de matriculació per trams en funció del preu del cotxe. Dit planer: com més val el cotxe, més paga… excepte si és elèctric i compleix amb els criteris de zero emissions. A més, els tèrmics tenen un recàrrec específic per CO₂ g/km que els fa pujar la factura com l’escuma.
La jugada és elegant perquè no obliga a res, però t’ensenya la calculadora. I quan la mires, et surt el mateix resultat cada cop: si vols pagar menys impostos i menys a final de mes, te’n vas a l’elèctric. El mercat respon amb el que millor sap fer: comprar on surt a compte.
La revelació: quan un BMW iX1 surt més barat que un SEAT Arona
Aquí ve la part que fa aixecar cella: amb aquest marc fiscal, comprar un BMW iX1 eDrive20 pot sortir més a compte que un SEAT Arona 1.0 TSI. Per què? Perquè l’Arona de gasolina suporta l’impost per trams sobre el preu i el recàrrec per CO₂, mentre que l’iX1 elèctric queda exempt d’aquest últim i bonificat al registre. Sí, és el món al revés: el premium elèctric et pot costar menys en el total impositiu.
Si tradueixes el BOE danès al dia a dia, la cosa queda així: un Arona 95 CV paga un 85% del valor com a impost principal i, a sobre, un recàrrec per 124 g/km que suma milers d’euros. L’iX1, en canvi, esquiva el pal del CO₂ i veu reduït el cop del registre. Resultat? El client que vol “allò barat” acaba fent números i l’elèctric guanya.
Taula exprés: què penalitza i què salva un model a Dinamarca
| Factor | Tèrmic (ex. Arona 1.0) | Elèctric (ex. BMW iX1) |
|---|---|---|
| IVA | 25% sobre preu | 25% sobre preu |
| Impost de matriculació per trams | Fins a 150% segons valor | Aplica, però amb bonificacions |
| Recàrrec per CO₂ g/km | Sí (escala per g/km) | No (0 g/km) |
| Cost d’ús mensual | Benzina ~2 €/l | Subscripció tarifa plana recàrrega |
La segona clau: recàrrega pública barata i omnipresent
La fiscalitat empeny a la compra, però el que fidelitza és l’ecosistema. Allà, la xarxa pública és densa i, sobretot, previsible de preu. Operadors com Clever ofereixen tarifa plana mensual: pagues una quota i recarregues cada dia sense ensurts a la factura. Per a qui fa ciutat i perifèria, és l’equivalent a una targeta de transport… amb aparcament.
Sumes això al cost de la benzina cara i l’elèctric et surt més barat per quilòmetre de manera consistent. No és només ideologia; és economia domèstica. I el consumidor danès —com el català— no és de pedra: si li quadren els números, canvia de xip ràpid.
Del 20% al 60%: dos anys a ritme de supercarregador
En poc més de dos anys, la quota d’elèctrics purs ha saltat del 20% al 60%. El patró és clar: quan l’impost premia l’eficiència real i el cost d’ús és competitiu, el mercat s’autoorganitza. No cal ni discurs èpic ni supercampanyes: cal coherència entre la taula d’impostos i el rebut de final de mes.
La prova és el rànquing: models elèctrics dominen el Top 10 i només s’hi cola algun tèrmic molt afinat en preu. Fins i tot als segments “pràctics” (compactes/SUV mitjans) l’elèctric s’endú l’aplaudiment, perquè al comprador li quadren lletres i números.
FAQ del comprador danès (traduïdes a l’idioma del bar)
- “Em surt a compte?” Sí, si fas quilòmetres regulars i pots recarregar en xarxa pública o a casa.
- “I la bateria?” Garanties llargues i software al dia; el valor residual ja no s’esfondra com abans.
- “Carregar és un drama?” Amb tarifa plana i punts omnipresents, és més avorrit que fer cua a l’AP-7.
- “I si vull soroll?” Cap problema: el mercat de passió aguanta. Però el de netejar números va a l’endoll.
Lliçons per a Espanya (i per a la N-340)
El cas danès no és clavable a Espanya, però deixa pistes útils. Primera: neutralitat tecnològica no vol dir mirar a una altra banda; vol dir preu per CO₂ i ús, no per etiqueta. Segona: l’ajuda ha de ser simple i ràpida (mensual, no a any vista). Tercera: si vols que la gent endolli, posa endolls on viu i on treballa, amb preus que no ballin.
Amb una xarxa pública que funcioni com el metro i una fiscalitat que no castigui la classe mitjana, la corba s’enfila sola. I llavors sí que veurem més BMW iX1 i menys gasolina simple allà on avui només hi ha cues a la rampa del IKEA.
Box de normativa i recàrrega (links oficials)
| Tema | Enllaç |
|---|---|
| Impost de matriculació DK | Ministeriet for Skat (skat.dk) |
| Política de mobilitat | Ministeri de Finances de Dinamarca |
| Tarifa plana recàrrega | Clever (xarxa pública) |
Conclusions: quan el full d’Excel ven cotxes
Dinamarca no s’ha enamorat d’un relat verd; s’ha enamorat d’un full d’Excel on l’elèctric surt a compte. Impostos ben orientats, recàrrega barata i previsible, i una regla d’or: qui contamina, paga. Així han passat del 20% al 60% i així és com un BMW iX1 pot acabar sortint més barat que un SEAT Arona. No és màgia, és disseny de política pública.
I mentre aquí discutim si el futur fa olor de gasolina o de kWh, a Copenhaguen ja han fet el més difícil: posar preu al temps i a les emissions. La resta —vendes, rànquings i quotes— arriba sola, amb el soroll discret d’un cable endollant-se cada vespre.
