SurfacePlan vol reinventar la roda (literalment): la roda que és el motor i el motor que és la roda
Hi ha qui diu que no cal reinventar la roda. I després arriba un nord-americà i diu: “aguanta’m el cafè”. El sector del cotxe elèctric encara busca la seva ànima, i ara potser la trobarà on menys ho esperàvem: dins de la pròpia roda.
Després de tants anys parlant de cotxes sense motor, però amb bateries, ara ens trobem amb un concepte que li dona literalment la volta al concepte. Ni motor, ni transmissió, ni diferencial. Només una roda molt motivada. I, pel que sembla, capaç de moure’s tota sola.
- Reinventant la roda (literalment)
- Com funciona una roda que fa de motor
- El futur segons Henson: menys cotxe, més cervell
- De la teoria a la realitat (amb fre de mà posat)
- Fitxa tècnica (teòrica)
- I si de debò funcionés?
Hi ha qui diu que no cal reinventar la roda. I després arriba un nord-americà i diu: “aguanta’m el cafè”. El sector del cotxe elèctric encara busca la seva ànima, i ara potser la trobarà on menys ho esperàvem: dins de la pròpia roda.
Després de tants anys parlant de cotxes sense motor, però amb bateries, ara ens trobem amb un concepte que li dona literalment la volta al concepte. Ni motor, ni transmissió, ni diferencial. Només una roda molt motivada. I, pel que sembla, capaç de moure’s tota sola.
Reinventant la roda (literalment)
El responsable d’aquest petit mal de cap per als enginyers es diu David Henson, un inventor nord-americà més conegut pel món del disseny i dels jocs creatius que no pas pels motors. Però d’aquí ve el seu punt: quan no saps què no es pot fer, ho proves igualment.
La seva idea, anomenada SurfacePlan, parteix d’una inspiració molt poc automotriu: el famós joc “pin art”, aquell panell ple d’agulles metàl·liques on hi presses la mà i surt el relleu en 3D. Doncs bé, Henson ha decidit fer exactament això... però amb una roda de cotxe.
Imagineu-vos que en comptes de girar, la roda “empeny” el cotxe com si fos un punxó gegant ple de dits mecànics. Sona com una performance d’art contemporani, però és pura enginyeria aplicada al minimalisme funcional.
Com funciona una roda que fa de motor
El sistema SurfacePlan utilitza una sèrie d’actuadors lineals que sobresurten de la llanta i fan pressió directa sobre l’asfalt. És a dir, cada radi és un múscul que empeny el vehicle endavant. I així, sense engranatges ni eixos complicats, la mateixa roda genera el moviment.
A nivell teòric, això elimina la necessitat d’un motor central i una transmissió. Cada roda és alhora motor, transmissió i roda. El resultat? Menys pes, menys components, i (en teoria) menys factures al taller de confiança.
Segons el propi Henson, el disseny podria reduir el pes total del vehicle fins a un 75%. Menys massa, més autonomia. I més espai per posar-hi, per exemple, aquella nevereta portàtil de l’AP-7 que mai saps on encabir.
El futur segons Henson: menys cotxe, més cervell
El projecte encara està en fase de disseny i patent, sense prototip físic. Però ja s’han plantejat escenaris on podria funcionar millor que un motor tradicional: vehicles agrícoles, militars o d’exploració en entorns difícils. Menys peces, menys manteniment, més eficiència.
Henson afirma al seu web oficial (surfaceplan.com) que el sistema podria programar la banda de rodament en temps real. És a dir, la roda podria adaptar-se a la carretera, canviar la seva rigidesa o fins i tot la seva textura per millorar la tracció. Com un pneumàtic que pensa abans de patinar.
També reconeix que hi ha problemes tècnics per resoldre, com el segellat del mecanisme en ambients bruts o la força necessària per moure el vehicle. Però, com diuen als Estats Units, “if it works, it works”.
De la teoria a la realitat (amb fre de mà posat)
De moment, el SurfacePlan és un render digital més que una realitat tangible. No hi ha prototip ni data prevista. Però la idea ha cridat prou l’atenció per fer pensar que potser sí que calia reinventar la roda... literalment.
En qualsevol cas, el concepte s’alinea amb altres tecnologies que ja eliminen la transmissió, com els motors elèctrics integrats a la roda que alguns superesportius i vehicles de competició ja utilitzen. El que Henson proposa és portar-ho un pas més enllà: fer que la pròpia goma sigui la que empeny.
Un enginyer europeu, citat per Autocar UK el setembre de 2025, afirmava que “el repte no és fer que la roda funcioni, sinó que sobrevisqui més de tres voltes sense explotar”. Dit així, no sona fàcil. Però tota revolució comença amb una mica de fum... i molt de soroll.
Fitxa tècnica (teòrica)
| Característica | SurfacePlan |
|---|---|
| Inventor | David Henson (EUA) |
| Funció principal | Roda amb actuadors que generen tracció |
| Pes reduït | Entre 50% i 75% menys que un cotxe actual |
| Estat actual | Concepte i patent en disseny |
| Aplicacions previstes | Vehicles agrícoles, militars o espacials |
I si de debò funcionés?
Imaginem per un moment que funciona. Que els cotxes del futur porten rodes motrius autònomes que es comuniquen entre elles. Que no hi ha motors centrals, ni transmissions, ni mecànics que et diguin “t’has de canviar tot el bloc”.
Aleshores, potser el “cotxe del futur” no tindria cap motor, sinó quatre rodes intel·ligents amb cervell propi. I potser l’únic soroll que sentiríem seria el del cafè amb gel ballant al porta-gots mentre passem la frontera de la Jonquera.
De moment, però, la SurfacePlan és una idea massa bonica per ser veritat. Però qui sap: si un dia veus un cotxe sense motor que s’empeny tot sol... potser no és màgia. Potser és Henson.
