Catalunya es prepara per un canvi radical sobre rodes
A Catalunya, hi ha coses que arriben tard, i després hi ha el cotxe elèctric. Entre cues a la C-58 i carregadors ocupats per cotxes de combustió, la idea d’una mobilitat “sostenible” sempre ha sonat més a power point que a realitat.
Però ara el Govern ha decidit posar-s’hi fort. Un pla llarg, amb molts zeros i ambicioses promeses fins al 2030 vol canviar les rodes dels catalans. La qüestió és: serà aquesta la definitiva o només un altre “bon propòsit” institucional?
- El context: d’excepció a normalitat
- Una xarxa que creix
- Aliança público-privada: el nou “som una pinya”
- Cinc eixos i moltes promeses
- Els reptes que piquen
- Un 2030 amb menys soroll (i menys CO₂)
- Un canvi cultural
La imatge d’un país ple de punts de recàrrega, carrers més silenciosos i menys olor de dièsel sembla gairebé de ciència-ficció quan baixes un dilluns al matí per la Gran Via. Però la Generalitat ja ha dibuixat la seva estratègia per accelerar l’arribada del vehicle elèctric. I aquesta vegada, no parlem només d’ajudes puntuals, sinó d’un pla amb 1.400 milions d’euros fins al 2030.
El context: d’excepció a normalitat
Fins fa no res, tenir un cotxe elèctric era gairebé com fer ioga amb el gos: una extravagància simpàtica, però lluny de la majoria. Ara, les dades diuen el contrari: entre gener i agost del 2025, gairebé un de cada quatre cotxes nous matriculats a Catalunya ja és electrificat. I a l’agost, el percentatge encara va pujar més.
Això vol dir que alguna cosa es mou. Que la gent ja no veu el cotxe elèctric com una joguina cara, sinó com una opció possible. Però és aquí on entra el gran repte: perquè sigui habitual, la infraestructura i la confiança han d’anar de la mà.
Una xarxa que creix
A finals de juny, Catalunya ja tenia 11.026 punts de recàrrega públics, gairebé una quarta part del total espanyol. Això sona molt bé, però qui hagi intentat carregar el cotxe un dissabte al vespre al pàrquing d’un centre comercial sap que la teoria i la pràctica no sempre coincideixen.
Per això, el pla del Govern inclou la instal·lació de 9.000 punts nous repartits pel territori. L’objectiu és clar: que carregar sigui tan fàcil com omplir el dipòsit... sense haver de fer cua darrere d’un SUV de benzina aparcat al punt de recàrrega “perquè li va bé”.
Aliança público-privada: el nou “som una pinya”
Cap d’aquests plans funcionaria si el sector privat no hi posa també diners i logística. Per això s’ha creat la Mesa de Impuls al Vehículo Eléctrico, amb marques d’automoció, empreses energètiques i administracions. És a dir, una mena de taula rodona on tothom promet que aquesta vegada no hi haurà “colls d’ampolla”.
També s’ha signat un acord amb L’Energètica i Endolla Barcelona, que ja gestiona més de 1.000 punts a la capital. Segons el Govern, aquest model servirà de guia per expandir la recàrrega arreu del país. Segons els usuaris, el que cal és que no es pengi l’app cada dos per tres.
Cinc eixos i moltes promeses
El pla no només parla de cargols i cables, sinó també de persones. Els cinc eixos bàsics són:
- Ampliació de la infraestructura de càrrega.
- Incentius per a la demanda i electrificació de flotes.
- Campanyes de sensibilització (per si encara no ho sabies: el fum no és bo).
- Suport a la indústria i a la innovació local.
- Governança i coordinació público-privada.
A tot això s’hi suma el programa MOVES III, amb 65 milions d’euros en ajudes. Les sol·licituds van volar: gairebé 3.900 en cinc dies. Un èxit o un símptoma que la gent tenia el formulari obert abans que es publiqués?
Els reptes que piquen
Tot i la pluja de milions, hi ha coses que no es resolen només amb pressupost. El preu dels cotxes elèctrics continua sent un fre per moltes famílies, i la cobertura en zones rurals és encara un malson. A més, calen professionals formats per mantenir i innovar en aquest nou ecosistema.
El Govern promet simplificació administrativa, més formació i ajudes. Però al final, el que farà que el canvi sigui real és la confiança de la gent: que no pensin en el cotxe elèctric com un luxe o una incomoditat, sinó com una opció normal.
Un 2030 amb menys soroll (i menys CO₂)
Si els objectius es compleixen, d’aquí a cinc anys hi podria haver 180.000 matriculacions noves de vehicles electrificats a Catalunya. Això, sumat a la reducció prevista de 470.000 tones de CO₂, sona gairebé com un futur europeu en un país mediterrani.
La flota pública també es transformarà: el 90% dels vehicles de la Generalitat seran elèctrics. El missatge és clar: si ho fem nosaltres, ho podeu fer vosaltres. Ara bé, veure una comitiva oficial carregant a un punt de recàrrega a l’N-340 també pot tenir el seu punt còmic.
Un canvi cultural
El pla no només va de tecnologia, sinó de cultura de mobilitat. De passar de “vaig a la benzinera” a “on és l’endoll més proper?”. I de pensar que sostenibilitat no és només una paraula que surt als discursos de Festa Major, sinó una realitat a l’asfalt de cada dia.
Ara només falta veure si aquest futur silenciós, net i amb menys fums arriba de veritat... o si ens quedarà la sensació que, un cop més, ens han venut fum.
