Un bolet català posa ombra fins i tot a la paella: el gegant que enamora cuiners i Instagram

A Catalunya, hi ha bolets que semblen sortits d’un conte... o d’un anunci d’IKEA. Els últims dies, les xarxes s’han omplert de fotos d’un barret gegant que fa ombra fins i tot a les paelles de diumenge. A simple vista sembla una exageració de pescador, però no: és real, i creix als boscos de casa nostra.

El que més sorprèn no és només la mida, sinó la devoció amb què alguns l’esperen cada tardor. Micòlegs, cuiners i instagramers coincideixen: hi ha una mena de febre per trobar aquest bolet que sembla fet per lluir-se a les stories. Però... quin és exactament aquest fong XXL que ha convertit els boscos catalans en una passarel·la de barrets naturals?

Paloma - Viquipèdia
Paloma - Viquipèdia

Perquè sí, no parlem d’un rovelló qualsevol. Parlem d’un bolet que pot arribar a fer ombra literal. Però el millor encara no és això: el seu nom, el seu gust i el que s’hi pot fer a la cuina són, diguem-ne... una mica fora de mida també.

El nom que sembla un acudit: l’apagallums

📍 Lloc: Boscos de Catalunya
🍽️ Cuina: Arrebossat, a la brasa o com a base de pizza
🧑‍🍳 Popular entre: Cuiners de muntanya i foodies d’Instagram
🌿 Espècie: Macrolepiota procera (Apagallums)

El protagonista de tot aquest enrenou és l’apagallums, o Macrolepiota procera per als més tècnics. El seu nom ja diu molt: recorda a un paraigua antic, d’aquells que semblen una antena parabòlica, i no és casualitat. El seu barret pot arribar a fer més de 30 centímetres de diàmetre, cosa que el converteix —literalment— en el bolet amb el barret més gran del món.

La troballa més recent ha estat compartida pel compte d’Instagram @arbur_vlogs, que va descobrir-ne un exemplar monumental a un bosc català. “Era com trobar un para-sol enmig dels pins”, comentava entre riures. I no és per menys: el vídeo acumula milers de reproduccions i ha posat el focus (i el flaix) sobre un bolet que fins ara vivia tranquilament, a l’ombra dels rovellons i els ceps.

Un bolet amb gust d’avellana (i ànima de bistec)

Però la seva grandària no és el seu únic encant. La carn de l’apagallums és tendra, suau i amb un toc de nou o avellana torrada, segons els experts en micologia i cuina. A la brasa desprèn un aroma que sembla barrejar llenya i mantega, una combinació que provoca que molts el considerin “l’entrecot vegetal” dels boscos catalans.

Els cuiners de muntanya fa anys que li tenen devoció. Alguns el passen per ou i pa ratllat, com si fos una milanesa XXL. Altres el tallen com una pizza —sí, com una pizza— i el fan servir de base per cobrir-lo amb formatge, tomàquet i herbes. El resultat és una mena de “pizza de bosc” que, segons un xef de la Garrotxa, “fa pujar el nivell d’una barbacoa de diumenge a sopar gourmet amb quatre troncs i un encenedor”.

Com es cuina l’apagallums: la taula imprescindible

Preparació Temps Resultat
Arrebossat amb ou i pa ratllat 5-7 minuts per costat Cruixent per fora, tendre per dins
A la brasa amb oli i all 10 minuts Aroma intens i gust fumat
Com a base de “pizza” 15 minuts al forn Original i lleuger

Del bosc al plat (i de l’smartphone a la fama)

El boom de l’apagallums no és només gastronòmic. És també un fenomen digital. Les fotos d’aquests bolets gegants s’han convertit en un clàssic de la tardor catalana, al nivell del vermut del dissabte o del primer dia amb jaqueta. Els vídeos d’Instagram i TikTok mostren mans sostenint-ne un barret com si fos una safata o un tambor, i el resultat és irresistible per a qualsevol foodie.

Segons diversos micòlegs catalans, el seu auge respon a un redescobriment dels productes de proximitat. “És un bolet que ens reconcilia amb la natura”, explicava un membre de l’Associació Micològica de Catalunya el setembre passat. “No només el reculls, sinó que t’obliga a observar, a escoltar el bosc... i a tornar amb una recepta nova cada any”.

Respectar el bosc, el millor condiment

Com tot en la vida, el secret està en la mesura. La recol·lecció responsable de bolets és clau per mantenir aquest equilibri natural. Cada vegada més ajuntaments i entitats locals —com el Micocat— promouen una recollida sostenible i respectuosa, recordant que el millor record d’una jornada de bolets és la foto... i no la destral.

Avui, l’apagallums ja no és només un bolet. És una mena d’influencer del sotabosc: gran, elegant i amb un punt vintage. De menjar-lo a seguir-lo a Instagram hi ha només un pas. I qui sap —potser d’aquí a uns anys, quan parlem de cuina catalana de tardor, direm amb tota naturalitat: “posa’m un apagallums a la brasa i una mica de pa per sucar”.

Perquè si alguna cosa demostra aquest gegant és que la natura catalana encara sap sorprendre... i fer-ho amb estil.