Cambrils i la Val d’Aran cuinen una amistat “mar i muntanya” amb gust de calamar i manetes
Quan un calamar es troba amb unes manetes de porc, Catalunya deixa de discutir per la paella i es concentra en el sofregit. Entre Cambrils i la Val d’Aran, la cuina s’ha convertit en una manera d’entendre el país... literalment, de dalt a baix.
Del 15 al 30 d’octubre, la ciutat marinera estrena un festival que uneix el Mediterrani i el Pirineu amb sis receptes inèdites. Darrere hi ha dotze xefs, un munt de ganes i un objectiu comú: demostrar que la distància entre una gamba i una trufa no és tan gran com sembla.
De Cambrils a la Val d’Aran: una història de fogons i quilòmetres
El nou Festival Mar i Muntanya no és només una excusa per menjar bé —que també—, sinó un experiment cultural amb gust de proximitat i contrast. Sis cuiners cambrilencs i sis aranesos han unit mans i ganivets per crear plats que combinen la cuina marinera i la cuina de muntanya en la seva forma més pura.
L’objectiu? Posar en valor els productes locals i celebrar que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Una fita que, segons els organitzadors, “mereixia una recepta a l’alçada”. La idea neix de la Federació AEHT amb el suport dels ajuntaments de Cambrils i del Conselh Generau d’Aran.
Els promotors asseguren que és “una aliança natural”: els aranesos busquen el mar quan arriba la calor, i els cambrilencs fugen cap a la muntanya quan els termòmetres pugen. Ara també ho faran amb els plats.
📍 On: Restaurants participants de Cambrils i la Val d’Aran
🍽️ Format: Menús dobles “Mar i Muntanya”
💶 Preu: Segons establiment
👨🍳 Organitza: AEHT Cambrils & Conselh Generau d’Aran
🔗 Consulta el programa oficial
Els plats que ningú s’esperava (però tothom voldrà tastar)
El resultat d’aquesta aventura culinària són sis plats inèdits que, com dirien a Instagram, “no tenen filtre”. Des del tuétano de vedella amb gamba blanca fins al caneló de cua de bou amb escamarlans. Tot plegat, una simfonia de sabors que combina l’olor de mar amb el gust de bosc.
| Restaurants | Creació “Mar i Muntanya” |
|---|---|
| Casa Macarrilla 1966 + Era Coquèla | Tuétano de vedella amb gamba blanca de Cambrils |
| Denver + Casa Turnay | Calamar amb manetes de porc |
| Rincón de Diego + Lo Portalet | Llobina amb carbassa, kumquat i mandonguilles |
| Hiu + Es Arraïtzes | Cebiche de cérvol i gamba |
| Cal Tendre + Casa Irene | Conill farcit de cargols amb rap |
| L’Original + Casa Rufus | Caneló de cua de bou amb escamarlans |
“Els dos pobles tenim productes molt bons, i els hem volgut ajuntar”, explica Llorenç Blasco, del restaurant Denver. “Ha estat un repte molt agradable, i també un viatge”, afegeix Montse Solà, del Casa Turnay, que defineix la proposta com “una olla aranesa que mira el mar”.
Una unió més saborosa que institucional
Per al conselher de Turisme de la Val d’Aran, Josep Canut, la iniciativa és “una manera de tendir ponts a través de la cuina, que és clau per al turisme de tots dos territoris”. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, afegeix que “ja existia un vincle entre el mar i la muntanya: ara només l’hem cuinat”.
Els dos coincideixen que aquesta col·laboració “ha vingut per quedar-se”. O com diu Xavier Martí, president de l’AEHT Cambrils: “El mar i muntanya és molt nostre, i amb la Val d’Aran encara més”. Traduït: un maridatge que ni el millor vi blanc podria millorar.
Quan el sofregit uneix més que les rotondes
Entre olor de pólvora gastronòmica i gust de vermut de Reus, el festival s’ha convertit en el nou tema de conversa de tardor. No només per la creativitat dels plats, sinó perquè recorda que la cuina catalana és, sobretot, una manera d’entendre el territori.
I si tot va bé, el 2026 hi haurà segona edició. Potser amb formatge aranès amb cloïsses, o unes trufes amb aroma de romesco. Perquè, al final, el país també es construeix amb cullera i pa per sucar.
“Bon profit i que non t’arrepentisques”, que dirien a la Val. I que Catalunya continuï barrejant, cuinant i rient —perquè un mar i muntanya sense ironia, no seria català.
