3 estudiants de Tarragona entre els millors del Moot Court de Dret Laboral

Judith, Duàa i Borja, de la URV, arriben a semifinals en un concurs nacional de simulació de judicis laborals a Madrid.
Tres estudiants de Tarragona celebrant el seu èxit al prestigiós Moot Court de Dret Laboral amb somriures d’orgull — Imagen de la Fuente
Tres estudiants de Tarragona celebrant el seu èxit al prestigiós Moot Court de Dret Laboral amb somriures d’orgull — Imagen de la Fuente

Tres estudiants de la Universitat Rovira i Virgili s’han colat entre els quatre millors equips d’un concurs estatal de dret laboral. No és qualsevol cosa quan parlem de 44 equips i una batalla jurídica a Madrid.

Aquest esdeveniment, que va tenir lloc del 21 al 24 d’abril, va posar a prova el talent i la resistència dels representants de la URV en un escenari tan exigent com l’Audiència Nacional.

Com funciona el Moot Court de Dret Laboral

Una competició amb doble fase i molt de pes

El Moot Court gira al voltant d’un cas pràctic que obliga a dominar la teoria i, sobretot, la pràctica del dret laboral. La primera fase era eliminatòria: cada equip havia de redactar un escrit de demanda i un de contestació.

Aquests documents no són qualsevol paperassa; requereixen un estudi en profunditat de la normativa i la jurisprudència aplicables. Els estudiants de la URV finalistes fins i tot han comptat aquesta feina com a part del seu Treball de Fi de Grau.

De la teoria a la pràctica: la fase oral a Madrid

Un cop superada la redacció, la competició es trasllada a la fase oral. Aquí, els equips s’enfronten en simulacions reals davant d’un tribunal format per especialistes del sector jurídic, la judicatura i l’Administració laboral.

Per als estudiants, és un doble repte: han de defensar posicions tant de part demandant com demandada en una mateixa jornada. No és només una qüestió de saber, sinó també de tenir la capacitat d’adaptar-se i reaccionar al moment.

L’equip de la URV, campió en contundència i adaptació

Triomfs a la primera ronda oral

Durant les semifinals, celebrades el 22 d’abril, l’equip de la URV va demostrar un domini que va superar el de la Universidad de Jaén. Van defensar el cas a seus d’advocats de renom com Sagardoy Abogados o Cuatrecasas, i el nivell era tan alt que la competició podria semblar un partit de tennis amb punts repartits a parts iguals.

El que crida l’atenció és la qualitat argumentativa i la capacitat de reacció davant les preguntes dels tribunals, que va deixar clar que no només havien estudiat, sinó que tenien el cas interioritzat.

La final a l’Audiència Nacional: Tarragona contra Madrid

La prova definitiva va ser a la Sala Social de l’Audiència Nacional, un lloc amb una forta càrrega simbòlica per a qualsevol expert en dret laboral. L’equip de la URV es va enfrontar a la Universitat Autònoma de Madrid, que es va emportar la victòria final.

Tot i això, quedar entre els quatre millors d’un concurs d’aquest nivell és una fita que pocs estudiants de Tarragona han aconseguit recentment.

Organització, col·laboració i futur dels joves juristes

Un concurs amb pes universitari i professional

El Moot Court està organitzat per quatre universitats madrilenyes amb gran prestigi, i compta amb la col·laboració d’alguns dels despatxos d’advocats més importants d’Espanya. Aquest vincle entre universitat i món professional dona un plus a la competició.

Les proves orals es fan en seus de despatxos com EY Abogados o Maio Legal, cosa que apropa els estudiants a l’entorn real on desenvolupen la seva futura carrera.

Un impuls per als estudiants de Tarragona

Per als estudiants de la URV, participar i destacar en aquesta competició suposa una experiència que no només enriqueix el seu currículum, sinó que els prepara per encarar casos laborals amb una perspectiva pràctica i professional.

Judith Ramírez, Duàa Hajji i Borja Brahim han portat el nom de Tarragona a la primera línia nacional del dret laboral universitari.

Si la universitat ja fa bé la seva feina, només cal esperar què faran aquests joves quan deixin els llibres i agafin la toga.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili