<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#" version="2.0" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/">

<channel>
  <title><![CDATA[modernetdigital.cat :: RSS de «Júlia Gual»]]></title>

    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/</link>
    <description><![CDATA[Actualitat sarcàstica de Tarragona: economia local, startups, cultura pop i guies tech. Notícies fresques en clau irònica — modernetdigital.cat.]]></description>
    <lastBuildDate>Wed, 29 Apr 2026 15:41:10 +0200</lastBuildDate>
    <sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
    <sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
    <generator>https://www.opennemas.com</generator>
    <atom10:link xmlns:atom10="http://www.w3.org/2005/Atom" rel="self" type="application/rss+xml" href="https://www.modernetdigital.cat/en/rss/author/julia-gual/" />

    <image>
      <title><![CDATA[modernetdigital.cat :: RSS de «Júlia Gual»]]></title>
        <url>https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2025/07/10/2025071013320314137.png</url>
      <link>https://www.modernetdigital.cat/en/</link>
    </image>

                  <item>
  <title><![CDATA[Espai Koiné a Tortosa: el coworking que impulsa l'emprenedoria a Tarragona]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/espai-koine-tortosa-coworking-que-impulsa-l-emprenedoria-tarragona/20260428190412011657.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/espai-koine-tortosa-coworking-que-impulsa-l-emprenedoria-tarragona/20260428190412011657.html#comentarios-11657</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/espai-koine-tortosa-coworking-que-impulsa-l-emprenedoria-tarragona/20260428190412011657.html</guid>
  <pubDate>Tue, 28 Apr 2026 19:04:12 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[L'Espai Koiné de Tortosa combina coworking i comunitat digital per donar un impuls a l'emprenedoria a la província de Tarragona.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Tortosa estrena un nou espai per a emprenedors</strong> que vol sacsejar la manera com es crea empresa a la província de Tarragona. Un lloc on es barregen les oficines físiques amb la tecnologia i la comunitat digital.</p><p>El projecte, impulsat per Tortosactiva i amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), acaba de posar en marxa l'Espai Koiné al viver d'empreses local.</p><h2>Què és l'Espai Koiné?</h2><h3>Un coworking adaptat a Tortosa</h3><p>Es tracta d'un espai de treball compartit on emprenedors i professionals poden trobar un lloc físic per desenvolupar els seus projectes. Però no és només això: la idea és crear una comunitat amb connexió digital oberta que ajudi a generar sinergies i oportunitats.</p><h3>Col·laboració amb la URV</h3><p>La Universitat Rovira i Virgili no només aporta experts i recursos acadèmics, sinó que també facilita la vinculació entre estudiants, investigadors i el món empresarial. Això converteix l'espai en un punt de trobada amb estructura i suport professional.</p><h2>Impacte a la província de Tarragona</h2><h3>Fomentar l'emprenedoria local</h3><p>L'Espai Koiné vol ser un motor per a la creació d'empreses a la demarcació. En un territori on sovint l'economia s'ha basat en sectors tradicionals, aquest impuls tracta d'obrir portes a noves idees i models de negoci.</p><h3>Suport a projectes innovadors</h3><p>El coworking facilita l'accés a recursos i coneixements que poden marcar la diferència en el desenvolupament de projectes innovadors. Això pot ajudar a retenir talent i atraure inversions a la zona.</p><h2>Com funciona el projecte?</h2><h3>Espai físic i digital</h3><p>L'Espai Koiné combina les eines d'un coworking tradicional amb una plataforma digital oberta, que permet la interacció constant i l'accés a una comunitat més àmplia, més enllà de les parets del viver d'empreses.</p><h3>Com unir-se i participar</h3><p>Qualsevol persona amb un projecte empresarial pot accedir a l'espai i a la comunitat digital. L'objectiu és que es creïn sinergies entre diferents sectors i es generi un ecosistema dinàmic i actiu.</p><p>La iniciativa ha estat presentada recentment i es pot seguir la informació oficial a través del web de l'Ajuntament de Tortosa i els canals de Tortosactiva, que gestionen el viver d'empreses <a href="https://tortosa.cat/noticies/noticia" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">segons fonts oficials</a>.</p><p>Perquè un projecte que barreja espai físic i comunitat digital no és només una moda: és una manera diferent de veure l'emprenedoria a Tarragona, on les fronteres entre local i global es difuminen.</p><p>Font de l'article: <a href="https://x.com/Tortosa/status/2048770657408704629" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Ajuntament de Tortosa</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042818155715745.jpg" length="80120" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042818155715745.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Espai Koiné a Tortosa: el coworking que impulsa l'emprenedoria a Tarragona]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Interior modern i vibrant de l'espai coworking Koiné a Tortosa que fomenta la creativitat i l'emprenedoria a Tarragona — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Interior modern i vibrant de l'espai coworking Koiné a Tortosa que fomenta la creativitat i l'emprenedoria a Tarragona — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Més de 2.100 alumnes de secundària coneixen la URV a Tarragona en les portes]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/mes-2100-alumnes-secundaria-coneixen-urv-tarragona-portes/20260428184602011670.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/mes-2100-alumnes-secundaria-coneixen-urv-tarragona-portes/20260428184602011670.html#comentarios-11670</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/mes-2100-alumnes-secundaria-coneixen-urv-tarragona-portes/20260428184602011670.html</guid>
  <pubDate>Tue, 28 Apr 2026 18:46:02 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Els futurs estudiants de Tarragona visiten la URV per descobrir graus, serveis i oportunitats laborals en les jornades de portes obertes.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Més de 2.100 alumnes de secundària han descobert de prop la Universitat Rovira i Virgili</strong> durant les dues jornades de portes obertes celebrades aquest 2026 a Tarragona i altres seus. Acompanyats majoritàriament per les seves famílies, han aprofitat l’ocasió per conèixer l’oferta educativa i les instal·lacions de la URV.</p><p>Les jornades, celebrades al febrer i el 24 d’abril, han permès que l’alumnat del territori s’endinsés en els graus que ofereix la Universitat, visitant aules, laboratoris i els CRAI, a més de resoldre dubtes pràctics sobre les pràctiques, sortides laborals i mobilitat a l’estranger.</p><h2>Una visita imprescindible per als futurs estudiants de Tarragona</h2><h3>Plans d’estudi i instal·lacions de la URV</h3><p>Les dotze facultats i escoles de la URV han desplegat tota la seva oferta formativa perquè els joves coneguin els plans d’estudi dels graus. Amb l’ajuda de professorat i estudiants actuals, els visitants han pogut entendre millor què els espera si escullen estudiar a la URV.</p><p>Els espais visitats no es limiten a les aules, sinó que inclouen les biblioteques i laboratoris, punts clau per a l’aprenentatge i la recerca. Aquesta immersió facilita que l’alumnat s’imagini el dia a dia universitari amb més claredat.</p><h3>Interès per les pràctiques i sortides laborals</h3><p>El que més ha captat l’atenció dels futurs estudiants són els aspectes pràctics de la universitat. Les pràctiques externes i les possibilitats laborals han estat al centre de les preguntes. Aquesta preocupació mostra que l’alumnat busca més que teoria: vol garantir que la seva formació connecta amb el mercat laboral.</p><p>També ha despertat molta curiositat la mobilitat internacional, amb opcions per estudiar a l’estranger que la URV promou activament.</p><h2>Participació activa i ampliació de l’oferta informativa</h2><h3>El paper del professorat i estudiants</h3><p>Els responsables de les diferents àrees han estat presents per explicar en primera persona la seva experiència i ajudar els visitants a desfer qualsevol dubte. Aquesta interacció directa dona una visió realista i propera de la vida universitària.</p><p>Les preguntes no només s’han centrat en l’acadèmic, sinó també en les activitats esportives, de voluntariat i d’extensió universitària, que configuren una oferta atractiva i completa més enllà de les aules.</p><h3>Sessions telemàtiques per qui no ha pogut venir presencialment</h3><p>Per no deixar ningú enrere, la URV ha ofert també sessions informatives en línia durant els últims mesos. Així, els estudiants que no han pogut visitar els campus presencialment han tingut accés a tota la informació necessària per prendre decisions.</p><p>L’oferta completa de graus es pot consultar al <a href="https://www.urv.cat/ca/estudis/graus/oferta/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer"><strong>web de la URV</strong></a>.</p><h2>Impacte local i perspectives de futur</h2><h3>Reforçant la connexió entre la URV i els estudiants de Tarragona</h3><p>La gran assistència demostra que la URV és una opció consolidada per als joves del territori. Aquest vincle directe ajuda a que l’oferta formativa respongui millor a les necessitats de la comunitat local.</p><p>Els centres del campus Catalunya, Bellissens, Sescelades i la seu de Vilafranca participen activament per atraure talent i fomentar l’estudi a casa.</p><h3>Un salt qualitatiu en la decisió educativa local</h3><p>L’interès pels aspectes pràctics de la formació i la mobilitat internacional indica que els futurs estudiants volen preparar-se per un mercat laboral global. La URV es posiciona així com un actor clau per a les famílies i joves que volen una educació amb sortides reals.</p><p>Amb més de 2.100 visitants en dues jornades, queda clar que la universitat no és un misteri, sinó un projecte viu i accessible per als estudiants de secundària de Tarragona.</p><p>Si t’ho vas perdre, sempre pots recuperar la informació i planificar la teva visita o matrícula amb la URV en línia. La universitat t’esperarà, amb tot preparat.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/mes-de-2-100-alumnes-de-secundaria-coneixen-la-urv-durant-les-jornades-de-portes-obertes-de-la-urv/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042818455556675.jpg" length="154625" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042818455556675.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Més de 2.100 alumnes de secundària coneixen la URV a Tarragona en les portes]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Alumnes de secundària descobrint les instal·lacions de la URV a Tarragona durant les jornades de portes obertes — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Alumnes de secundària descobrint les instal·lacions de la URV a Tarragona durant les jornades de portes obertes — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[El material híbrid que multiplica per 80 la sensibilitat dels sensors òptics]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/material-hibrid-que-multiplica-per-80-sensibilitat-dels-sensors-optics/20260428184451011669.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/material-hibrid-que-multiplica-per-80-sensibilitat-dels-sensors-optics/20260428184451011669.html#comentarios-11669</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/material-hibrid-que-multiplica-per-80-sensibilitat-dels-sensors-optics/20260428184451011669.html</guid>
  <pubDate>Tue, 28 Apr 2026 18:44:51 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Un equip de la URV crea nanomaterials amb forma d'estrella que amplifiquen fins a 80 vegades la detecció òptica de molècules.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Detectar molècules en quantitats gairebé invisibles</strong> ja no serà una utopia gràcies a un nou material desenvolupat a Tarragona. Aquest avanç pot canviar la manera com es fa l'anàlisi química i el control ambiental a la nostra província.</p><p>La recerca, liderada per investigadors del Departament de Química Física i Inorgànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha creat nanostrelles d'or recobertes de plata que <strong>multipliquen per 80 el senyal dels sensors òptics</strong>, molt més que els materials que s'han usat fins ara.</p><h2>La innovació tècnica darrere del material híbrid</h2><h3>Nanostrelles d'or recobertes de plata: què les fa especials?</h3><p>Aquestes nanopartícules tenen una forma d'estrella amb puntes allargades, que concentren la llum de manera excepcional. La coberta de plata, aplicada amb un control precís, manté aquesta forma anisotròpica sense deformar-la, cosa que és clau per garantir que el senyal sigui consistent i fort.</p><p>El recobriment és homogeni, cobrint tota la superfície, incloent-hi les puntes més fines, el que assegura una amplificació òptima i reproduïble del senyal SERS, la tècnica que permet detectar la signatura espectral única de cada molècula.</p><h3>Com funciona la tècnica SERS i per què importa?</h3><p>SERS (surface-enhanced Raman spectroscopy) detecta molècules a partir del seu patró de llum modificada per un làser. Però aquest senyal és molt feble sense materials plasmònics especials que l'amplifiquen. Aquí és on entren en joc les nanostrelles d'or recobertes de plata, que milloraran la sensibilitat dels sensors cap a nivells gairebé inimaginables.</p><p>Un altre detall sorprenent és que aquestes nanostrelles responen bé a diferents longituds d'ona, és a dir, diversos colors de llum, fent que el seu ús sigui molt versàtil per a diferents aplicacions.</p><h2>Impactes locals i aplicacions a Tarragona</h2><h3>Aplicacions pràctiques per a l’anàlisi química i medi ambient</h3><p>A Tarragona, on la indústria química i el control ambiental són crucials, aquest material pot transformar la manera com s'identifiquen contaminants en l’aire, aigua i sòl. Detectar molècules en concentracions ultra baixes pot ajudar a anticipar problemes de salut pública o contaminació amb una precisió mai vista fins ara.</p><p>Així mateix, en centres de recerca i universitats de la província, aquesta tecnologia obre una porta a nous estudis i desenvolupaments en biomedicina, on la detecció ràpida i precisa de biomolècules és vital.</p><h3>L'equip de la URV darrere la innovació</h3><p>L'estudi ha estat liderat per Nicolás Pazos i Luca Guerrini, amb la col·laboració de Vincenzo Giannini de l’Institut de Estructura de la Matèria (IEM-CSIC). El desenvolupament es va fer al Departament de Química Física i Inorgànica de la URV, a Tarragona, un centre que acumula experiència en nanomaterials i espectroscòpia.</p><p>Els resultats han estat publicats a la revista _ACS Nanoscience Au_, posant Tarragona en el mapa mundial de la recerca en sensors òptics d’última generació.</p><h2>Detalls tècnics i perspectives de futur</h2><h3>Control de la síntesi i optimització del material</h3><p>Els científics han aconseguit controlar el creixement de la capa de plata sobre les nanostrelles d’or amb una precisió que assegura la forma i la funcionalitat del material. Aquest control permet ajustar la resposta òptica del sensor per adaptar-lo a diferents usos i longituds d'ona, fent-lo molt adaptable.</p><p>El procés, a més, garanteix la reproduïbilitat, un requisit clau per a la seva aplicació comercial i industrial a Tarragona i més enllà.</p><h3>Una nova era per als sensors òptics a Tarragona</h3><p>Aquest avanç pot obrir la porta a la creació de sensors més sensibles i fiables per a múltiples sectors, des de la indústria química fins a la salut pública. Tarragona, amb la seva aposta per la recerca científica, pot ser un dels primers llocs on aquesta tecnologia es desplegui de manera massiva.</p><p>Les perspectives són que aquest mètode serveixi com a base per a nous materials híbrids que millorin encara més la detecció òptica.</p><p>La realitat és que aquest desenvolupament no només és un pas endavant en la ciència, sinó un cop dur per als sensors convencionals que s'han usat fins ara.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/material-hibrid-multiplica-sensibilitat-sensors-optics/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042818444451685.jpg" length="64517" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042818444451685.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[El material híbrid que multiplica per 80 la sensibilitat dels sensors òptics]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Imatge d un material híbrid innovador que augmenta espectacularment la sensibilitat dels sensors òptics per vuitanta vegades — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Imatge d un material híbrid innovador que augmenta espectacularment la sensibilitat dels sensors òptics per vuitanta vegades — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[3 estudiants de Tarragona entre els millors del Moot Court de Dret Laboral]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/3-estudiants-tarragona-entre-els-millors-moot-court-dret-laboral/20260428184306011668.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/3-estudiants-tarragona-entre-els-millors-moot-court-dret-laboral/20260428184306011668.html#comentarios-11668</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/3-estudiants-tarragona-entre-els-millors-moot-court-dret-laboral/20260428184306011668.html</guid>
  <pubDate>Tue, 28 Apr 2026 18:43:06 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Judith, Duàa i Borja, de la URV, arriben a semifinals en un concurs nacional de simulació de judicis laborals a Madrid.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Tres estudiants de la Universitat Rovira i Virgili</strong> s’han colat entre els quatre millors equips d’un concurs estatal de dret laboral. No és qualsevol cosa quan parlem de 44 equips i una batalla jurídica a Madrid.</p><p>Aquest esdeveniment, que va tenir lloc del 21 al 24 d’abril, va posar a prova el talent i la resistència dels representants de la URV en un escenari tan exigent com l’Audiència Nacional.</p><h2>Com funciona el Moot Court de Dret Laboral</h2><h3>Una competició amb doble fase i molt de pes</h3><p>El Moot Court gira al voltant d’un cas pràctic que obliga a dominar la teoria i, sobretot, la pràctica del dret laboral. La primera fase era eliminatòria: cada equip havia de redactar un escrit de demanda i un de contestació.</p><p>Aquests documents no són qualsevol paperassa; requereixen un estudi en profunditat de la normativa i la jurisprudència aplicables. Els estudiants de la URV finalistes fins i tot han comptat aquesta feina com a part del seu Treball de Fi de Grau.</p><h3>De la teoria a la pràctica: la fase oral a Madrid</h3><p>Un cop superada la redacció, la competició es trasllada a la fase oral. Aquí, els equips s’enfronten en simulacions reals davant d’un tribunal format per especialistes del sector jurídic, la judicatura i l’Administració laboral.</p><p>Per als estudiants, és un doble repte: han de defensar posicions tant de part demandant com demandada en una mateixa jornada. No és només una qüestió de saber, sinó també de tenir la capacitat d’adaptar-se i reaccionar al moment.</p><h2>L’equip de la URV, campió en contundència i adaptació</h2><h3>Triomfs a la primera ronda oral</h3><p>Durant les semifinals, celebrades el 22 d’abril, l’equip de la URV va demostrar un domini que va superar el de la Universidad de Jaén. Van defensar el cas a seus d’advocats de renom com Sagardoy Abogados o Cuatrecasas, i el nivell era tan alt que la competició podria semblar un partit de tennis amb punts repartits a parts iguals.</p><p>El que crida l’atenció és la qualitat argumentativa i la capacitat de reacció davant les preguntes dels tribunals, que va deixar clar que no només havien estudiat, sinó que tenien el cas interioritzat.</p><h3>La final a l’Audiència Nacional: Tarragona contra Madrid</h3><p>La prova definitiva va ser a la Sala Social de l’Audiència Nacional, un lloc amb una forta càrrega simbòlica per a qualsevol expert en dret laboral. L’equip de la URV es va enfrontar a la Universitat Autònoma de Madrid, que es va emportar la victòria final.</p><p>Tot i això, quedar entre els quatre millors d’un concurs d’aquest nivell és una fita que pocs estudiants de Tarragona han aconseguit recentment.</p><h2>Organització, col·laboració i futur dels joves juristes</h2><h3>Un concurs amb pes universitari i professional</h3><p>El Moot Court està organitzat per quatre universitats madrilenyes amb gran prestigi, i compta amb la col·laboració d’alguns dels despatxos d’advocats més importants d’Espanya. Aquest vincle entre universitat i món professional dona un plus a la competició.</p><p>Les proves orals es fan en seus de despatxos com EY Abogados o Maio Legal, cosa que apropa els estudiants a l’entorn real on desenvolupen la seva futura carrera.</p><h3>Un impuls per als estudiants de Tarragona</h3><p>Per als estudiants de la URV, participar i destacar en aquesta competició suposa una experiència que no només enriqueix el seu currículum, sinó que els prepara per encarar casos laborals amb una perspectiva pràctica i professional.</p><p>Judith Ramírez, Duàa Hajji i Borja Brahim han portat el nom de Tarragona a la primera línia nacional del dret laboral universitari.</p><p>Si la universitat ja fa bé la seva feina, només cal esperar què faran aquests joves quan deixin els llibres i agafin la toga.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/moot-court-dret-laboral-2026/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042818425963319.jpg" length="130609" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042818425963319.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[3 estudiants de Tarragona entre els millors del Moot Court de Dret Laboral]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Tres estudiants de Tarragona celebrant el seu èxit al prestigiós Moot Court de Dret Laboral amb somriures d’orgull — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Tres estudiants de Tarragona celebrant el seu èxit al prestigiós Moot Court de Dret Laboral amb somriures d’orgull — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Pla d’Acció 2025-2028: el motor que Reus vol per reactivar l’ocupació]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/pla-d-accio-2025-2028-motor-que-reus-vol-per-reactivar-l-ocupacio/20260428181005011649.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/pla-d-accio-2025-2028-motor-que-reus-vol-per-reactivar-l-ocupacio/20260428181005011649.html#comentarios-11649</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/pla-d-accio-2025-2028-motor-que-reus-vol-per-reactivar-l-ocupacio/20260428181005011649.html</guid>
  <pubDate>Tue, 28 Apr 2026 18:10:05 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Reus presenta un pla amb projectes per impulsar ocupació de qualitat i cooperació territorial. Participa i decideix el futur socioeconòmic de la ciutat.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Reus s'enfronta a un repte econòmic que no es pot permetre ignorar.</strong> L'ocupació i la qualitat de vida depenen d'un pla que no es queda en paper mullat. Aquest dimecres es presenta el Pla d’Acció 2025-2028, el document que pretén marcar el rumb dels pròxims anys.</p><p>La iniciativa és obra de la Regidoria d'Empresa, Formació i Ocupació, amb la coordinació de l’IMFE Mas Carandell, i pretén estendre la seva influència a tot el Camp de Tarragona. El projecte ha estat elaborat amb la consultora J3BTres Consulting i compta amb el suport del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i el Ministerio de Empleo y Economia Social.</p><h2>Els pilars del pla d’acció</h2><h3>Diagnosi i participació ciutadana</h3><p>Un pla no és un pla si no s'assenta en la realitat. Per això, el procés ha inclòs un diagnòstic detallat que recull la situació socioeconòmica actual de Reus. S’han realitzat dues sessions col·laboratives amb empreses, entitats i experts durant el 2025, juntament amb entrevistes en profunditat als principals actors del territori.</p><p>Aquest treball de camp ha permès que el pla no sigui un full en blanc, sinó un document amb base sòlida i visió realista, que no deixa res a l’atzar. La col·laboració intensa és l’únic camí per a un desenvolupament econòmic intel·ligent i sostenible.</p><h3>Eixos i objectius centrals</h3><ul><li><strong>Impulsar l’ocupació de qualitat</strong>, evitant precarietats que ja massa gent pateix.</li><li><strong>Millorar la qualificació professional</strong> per adaptar-se a un mercat laboral canviant.</li><li><strong>Oferir orientació laboral i suport</strong> a persones en actiu i en situació d’atur.</li><li><strong>Reforçar serveis a empreses</strong> per fer-les més competitives i vinculades al territori.</li><li><strong>Consolidar la cooperació territorial</strong> amb visió global del Camp de Tarragona.</li></ul><h2>La presentació a Mas Carandell: un acte clau</h2><h3>Moment de contrast i validació</h3><p>El 29 d’abril, de les 12 a les 14 hores, Mas Carandell es converteix en l’escenari on es presenta el document final. No només és un acte de formalitat: les persones que hi assisteixin podran validar i prioritzar els projectes proposats.</p><p>La participació és clau per què el pla no quedi en un calaix més. Això vol dir que els veïns, empreses i entitats tenen en la seva mà decidir l’estratègia que marcarà el futur socioeconòmic de Reus.</p><h3>Òscar Subirats, el regidor que s’hi juga més</h3><p>Òscar Subirats, que lidera la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, no amaga la seva confiança en el projecte: “Hem treballat amb rigor i implicació real per dissenyar un pla transformador. Ara toca compartir-lo i validar-lo amb la ciutadania”.</p><p>La seva veu representa la voluntat d’una administració que vol sortir de la inèrcia i deixar empremta, no només a Reus, sinó a tot el Camp de Tarragona.</p><h2>Els reptes immediats i la cooperació territorial</h2><h3>Implementació i seguiment</h3><p>Mas Carandell, com a motor que coordina el procés, assumeix també el repte d’impulsar la implementació del pla. No hi ha marge per a l’estancament: cal passar de les paraules a l’acció.</p><p>El suport del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i del Ministerio de Empleo y Economia Social reforça l’estratègia, però la pressa i la precisió seran claus per no perdre impuls.</p><h3>Un model sòlid per a tot el Camp</h3><p>El pla no és només de Reus. Té una mirada oberta al conjunt del Camp de Tarragona i busca establir aliances que permetin un desenvolupament econòmic realment sostenible i alineat amb les necessitats reals.</p><p>La cooperació entre ajuntaments, empreses i agents socials ha de ser més que un tòpic per passar a ser motor de canvi. Sense això, serà difícil sortir del cercle viciós de l’atur i la precarietat.</p><p>Si ets de Reus i t'importa com viuràs d’aquí a uns anys, tens el pla a la mà. Ara només falta que la ciutat el faci seu i el faci funcionar.</p><p>Font de l'article: <a href="https://www.reus.cat/noticia/el-pla-daccio-2025-2028-de-lestrategia-de-desenvolupament-socioeconomic-i-docupacio-reus-es" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Ajuntament de Reus</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042815040136082.jpg" length="118055" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042815040136082.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Pla d’Acció 2025-2028: el motor que Reus vol per reactivar l’ocupació]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Pla d’Acció 2025 2028 a Reus amb estratègies innovadores per reactivar l’ocupació i impulsar el creixement local — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Pla d’Acció 2025 2028 a Reus amb estratègies innovadores per reactivar l’ocupació i impulsar el creixement local — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[El Saló de la Moto 2026 tanca amb èxit i activitats que deixen petjada]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/salo-moto-2026-tanca-amb-exit-i-activitats-que-deixen-petjada/20260428180935011647.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/salo-moto-2026-tanca-amb-exit-i-activitats-que-deixen-petjada/20260428180935011647.html#comentarios-11647</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/salo-moto-2026-tanca-amb-exit-i-activitats-que-deixen-petjada/20260428180935011647.html</guid>
  <pubDate>Tue, 28 Apr 2026 18:09:35 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[El Saló de la Moto de Reus tanca amb un balanç positiu i una agenda plena d'activitats per als amants de la moto.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>El Saló de la Moto 2026</strong> de Reus ha deixat empremta després d'una nova edició que ha reunit apassionats de les dues rodes i més. Més que un simple mercat, un punt de trobada que ha sacsejat el recinte firal.</p><p>Durant el cap de setmana, firareus Events ha acollit aquesta 18a edició amb una oferta que ha anat molt més enllà de les motos: vehicles nous i d'ocasió, accessoris i propostes de mobilitat diversa han estat el reclam per a centenars de visitants i expositors.</p><h2>Una fira que mou el sector i la ciutat</h2><h3>Balanc positiu de l'esdeveniment</h3><p>Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica i conseller delegat de REDESSA, ho deixa clar: "El Saló de la Moto demostra la seva força com a esdeveniment firal especialitzat, amb una resposta molt positiva tant del públic com dels expositors". I no és poca cosa, perquè és un revulsiu per a l'activitat econòmica i comercial local.</p><h3>Impacte per a firareus Events</h3><p>firareus Events es consolida com a escenari de referència per a la mobilitat i el motor a la demarcació. Aquest Saló posa la ciutat a l'ull del sector, ajudant a dinamitzar un mercat que no para de buscar noves oportunitats.</p><h2>Activitats que no deixen indiferent ningú</h2><h3>Oferta d'experiències i formació</h3><p>El programa ha combinat més de vint activitats: tallers, rutes i trobades de clubs que han donat sentit a la fira més enllà de la simple exposició. La seguretat viària ha tingut un paper protagonista, amb espais de divulgació i tallers especialitzats.</p><h3>Proves i rutes per als més atrevits</h3><p>Els visitants no només han vist motos, sinó que han pogut provar-les a l'exterior del recinte. Les rutes motociclistes han fet vibrar els clubs i aficionats, fent que la passió per les dues rodes no es quedi dins d'un estand.</p><h2>Dades i xifres de la 18a edició</h2><h3>Presència i participació</h3><p>La fita tanca portes aquest diumenge a les vuit del vespre, amb una assistència que supera les expectatives. Més enllà dels nombres, el Saló deixa una sensació clara: el sector està viu i vol deixar-se veure a Reus.</p><h3>Oferta diversificada</h3><p>Motocicletes noves, d'ocasió, vehicles de quatre rodes i una gran varietat d'accessoris. Tot això ha fet que no només els experts, sinó qualsevol amant de la mobilitat trobi el seu espai en aquest Saló.</p><p>Si la fórmula funciona, potser el que ve és encara més soroll. I segur que es tornarà a parlar de Reus com el lloc on les motos i la mobilitat es troben i es fan sentir.</p><p>Font de l'article: <a href="https://www.reus.cat/noticia/el-salo-de-la-moto-tanca-una-nova-edicio-firareus-events-amb-balanc-positiu" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Ajuntament de Reus</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042815040223918.jpg" length="129292" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/28/2026042815040223918.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[El Saló de la Moto 2026 tanca amb èxit i activitats que deixen petjada]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[ Visitants emocionats descobrint novetats i activitats al Sal&oacute; de la Moto 2026 en un ambient vibrant i inoblidable &mdash; Imagen de la Fuente ]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[ Visitants emocionats descobrint novetats i activitats al Sal&oacute; de la Moto 2026 en un ambient vibrant i inoblidable &mdash; Imagen de la Fuente ]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[La Titaranya guanya el Premi d’Acció Social Maria Figueras]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/titaranya-guanya-premi-d-accio-social-maria-figueras/20260427150548011640.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/titaranya-guanya-premi-d-accio-social-maria-figueras/20260427150548011640.html#comentarios-11640</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/titaranya-guanya-premi-d-accio-social-maria-figueras/20260427150548011640.html</guid>
  <pubDate>Mon, 27 Apr 2026 15:05:48 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Descobreix com La Titaranya destaca en emprenedoria social en els Premis Maria Figueras i Mercè Bañeras a Girona.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>Imagina un espai on la solidaritat i la innovació social es troben per transformar vides. Ahir va ser un d’aquells dies que recordes: La Titaranya va rebre un reconeixement que avala la seva feina incansable en favor de les persones més vulnerables.</p>

<p>Amb més de 54 candidatures, els Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras van posar el focus en iniciatives que marquen la diferència a Catalunya. I no només això: aquests guardons són un impuls que anima a continuar millorant la qualitat de vida de molts.</p>

<h2>Els premis que reconeixen l’acció social a Catalunya</h2>

<h3>Un acte ple de significat a Girona</h3>

<p><a target="_blank" rel="nofollow" href="https://latitaranya.coop/2026/04/24/la-titaranya-guardonada-a-la-14a-edicio-dels-premis-daccio-social-maria-figueras-i-merce-baneras/">L’entrega dels guardons es va celebrar a l’Auditori La Farinera</a>, al centre neuràlgic de Girona, un lloc que va acollir amb orgull aquesta 14a edició. Plataforma Educativa, l’organització que impulsa aquests premis des de 1994, va posar en valor la tasca d’entitats i persones que fan possible un canvi real.</p>

<p><strong>La presència física i la celebració col·lectiva</strong> van aportar un toc càlid i humà, imprescindible en un àmbit tan sensible com l’acció social.</p>

<h3>Guanyadors que inspiren</h3>

<p>De les més de 54 propostes, el jurat va reconèixer dues iniciatives molt diferents però igualment impactants:</p>

<ul>
	<li><strong>Innovació Social:</strong> Associació DOTA</li>
	<li><strong>Emprenedoria Social:</strong> La Titaranya</li>
</ul>

<p>A més, el guardó de Corresponsabilitat Ciutadana es va concedir al Sr. Antonio Ortiz Leyba, qui, tot i no poder assistir, va rebre un homenatge a la seva trajectòria exemplar.</p>

<h2>El paper de Plataforma Educativa en la transformació social</h2>

<h3>Una organització amb història i compromís</h3>

<p>Plataforma Educativa és més que un nom. Des de 1994, aquesta iniciativa d’economia social agrupa 11 entitats sense ànim de lucre que treballen per millorar la vida de persones en situació de vulnerabilitat. Amb un pressupost de 59 milions d’euros i 1500 professionals, <strong>atenen 15.000 persones cada any</strong>.</p>

<p>Aquestes xifres no només són dades: són vides que canvien, oportunitats que s’obren i esperances que es renoven.</p>

<h3>Els premis com a reconeixement i estímul</h3>

<p>Els guardons, amb una dotació de 3.000 euros, són entregats per Jordi Pascual Pelach, director del Grup Plataforma Educativa, i David Álvarez Carreño, director dels Serveis Territorials de Drets i Inclusió a Girona. Aquesta col·laboració institucional reforça la importància social del premi i el seu impacte en la comunitat.</p>

<h2>La Titaranya, un exemple d’emprenedoria social amb ànima</h2>

<h3>De què va la seva proposta?</h3>

<p>La Titaranya no només va destacar per rebre el premi, sinó pel seu compromís actiu en la creació d’oportunitats per a persones en risc d’exclusió. El seu model d’emprenedoria social combina innovació, inclusió i sostenibilitat, una fórmula que ha captat l’atenció del jurat i del públic.</p>

<p><strong>És un espai on les idees prenen vida per generar impacte real</strong>, i això és precisament el que els premis volen posar en valor.</p>

<h3>Un impuls per continuar sumant</h3>

<p>Rebre aquest reconeixement és també una responsabilitat. La Titaranya sap que la seva tasca és més necessària que mai, i aquest premi els donarà un plus de força per seguir avançant.</p>

<p>Perquè, com en tota acció social, el que realment compta és el canvi tangible a la vida de les persones.</p>

<p>La realitat és que aquests premis no només celebren el que s’ha fet, sinó que encoratgen a seguir treballant per un futur més just i inclusiu. La Titaranya i les altres entitats guardonades són un exemple que la solidaritat i la innovació poden anar de la mà per transformar la societat.</p>
]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/27/2026042715040540596.jpg" length="102426" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/27/2026042715040540596.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La Titaranya guanya el Premi d’Acció Social Maria Figueras]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[La Titaranya celebrant el Premi d’Acció Social Maria Figueras]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[La Titaranya celebrant el Premi d’Acció Social Maria Figueras]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[La Palma de Reus acull la Fira d’Idees amb 146 alumnes i 6 centres]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/palma-reus-acull-fira-d-idees-amb-146-alumnes-i-6-centres/20260425105523011434.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/palma-reus-acull-fira-d-idees-amb-146-alumnes-i-6-centres/20260425105523011434.html#comentarios-11434</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/palma-reus-acull-fira-d-idees-amb-146-alumnes-i-6-centres/20260425105523011434.html</guid>
  <pubDate>Sat, 25 Apr 2026 10:55:23 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Descobreix com 146 alumnes de Reus impulsen projectes sostenibles a la Fira d’Idees per transformar la ciutat des de l’educació ambiental.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>146 alumnes de sis centres educatius de Reus</strong> van omplir La Palma aquest 24 d’abril per mostrar els seus projectes de sostenibilitat. La Fira d’Idees va ser el moment d’exhibir propostes reals per canviar el seu entorn.</p><p>La iniciativa pertany al programa Escoles Reus 2030 i tanca un curs d’educació ambiental on s’han abordat temes com residus, biodiversitat i mobilitat sostenible, segons dades oficials de l’Ajuntament de Reus.</p><h2>Una jornada per a projectes que aposten pel canvi</h2><h3>Treball de curs amb impacte real</h3><p>Els alumnes han treballat durant mesos amb metodologies participatives que combinen investigació i diagnosi del seu entorn. Així, no només han detectat problemes sinó que han dissenyat solucions que poden aplicar-se a les seves escoles i barris.</p><p>El resultat: iniciatives per millorar la gestió de residus, fomentar hàbits de consum responsables i potenciar la mobilitat sostenible.</p><h3>Agenda i dinamització de la fira</h3><p>El 24 d’abril, de 9.30 a 12.30 hores, La Palma de Reus es va convertir en l’escenari d’aquest esdeveniment, que va posar en valor el paper actiu dels joves com a agents de canvi ambiental.</p><p>L’espai va permetre compartir experiències entre els centres i fomentar la col·laboració educativa i social.</p><h2>Àmbits i propostes de la Fira d’Idees</h2><h3>Residu i gestió ambiental als centres</h3><p>Una part destacada dels projectes es va centrar en com reduir i gestionar millor els residus a les escoles i instituts. Aquestes iniciatives busquen minimitzar l’impacte ambiental dels centres educatius.</p><p>Els alumnes van proposar millores en la recollida selectiva, reutilització i conscienciació sobre el consum de materials.</p><h3>Mobilitat, espais naturals i energia</h3><p>Altres idees es van enfocar en promoure una mobilitat més sostenible per millorar la qualitat de l’aire de la ciutat. També es van presentar projectes per protegir i recuperar espais naturals i mesures per un ús més responsable de l’energia.</p><p>L’objectiu: un entorn més saludable i eficient per a tothom.</p><h2>Centres participants i suport institucional</h2><h3>Els protagonistes educatius</h3><p>Els sis centres que han participat són l’Institut Gaudí, l’Institut Baix Camp, l’Institut Roseta Mauri, el CEE Alba, el Col·legi Maria Rosa Molas i l’Escola Prat de la Riba. Tots han aportat visió i treball per millorar la sostenibilitat local.</p><p>Aquests centres representen una part significativa de la comunitat educativa de Reus, implicada en el canvi.</p><h3>Declaracions i compromís municipal</h3><p>Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient, va posar l’èmfasi en el nou format de la fira: “És una aposta per les idees i la capacitat de liderar canvis reals des dels centres educatius”.</p><p>Rubio va recordar que el programa Escoles Reus 2030 busca fomentar una ciutadania activa i crítica en sostenibilitat.</p><p>La Fira d’Idees s’ha consolidat com a espai de reconeixement i intercanvi per construir una ciutat que avança cap a la sostenibilitat.</p><p>La realitat és que, mentre 146 joves treballen per un futur millor, la resta només escolta parlar d’educació ambiental en actes oficials.</p><p>Font de l'article: <a href="https://www.reus.cat/noticia/la-palma-de-reus-acull-la-fira-didees-amb-la-participacio-de-146-alumnes-de-6-centres" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Ajuntament de Reus</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/25/2026042508495685809.jpg" length="117896" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/25/2026042508495685809.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La Palma de Reus acull la Fira d’Idees amb 146 alumnes i 6 centres]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Alumnes de sis centres participen a la Fira d’Idees a La Palma de Reus en un esdeveniment educatiu innovador — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Alumnes de sis centres participen a la Fira d’Idees a La Palma de Reus en un esdeveniment educatiu innovador — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Pensions per a mestresses de casa: qui pot cobrar-la i com a 2026]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/pensions-per-mestresses-casa-qui-pot-cobrar-i-com-2026/20260424112747011380.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/pensions-per-mestresses-casa-qui-pot-cobrar-i-com-2026/20260424112747011380.html#comentarios-11380</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/pensions-per-mestresses-casa-qui-pot-cobrar-i-com-2026/20260424112747011380.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 11:27:47 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Si ets mestressa de casa i tens més de 65 anys, pots tenir dret a una pensió no contributiva. Descobreix requisits i quantia per 2026.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Durant dècades, moltes dones que van dedicar la seva vida a cuidar la llar i la família van quedar fora del sistema de pensions. Aquest esforç invisible no va generar cotitzacions ni va garantir una jubilació digna. <strong>Ara, moltes que superen els 65 anys es troben sense pensions contributives, però amb una altra opció.</strong></p>

<p style="text-align: justify;">La <strong>pensió no contributiva de jubilació</strong> obre la porta a qui no ha cotitzat prou però sí compleix uns requisits. Aquesta ajuda és clau perquè les mestresses de casa puguin cobrar una pensió mínima i no quedar-se a mercè de la precarietat econòmica en la vellesa.</p>

<h2 style="text-align: justify;">Pensió no contributiva: què és i a qui beneficia</h2>

<h3 style="text-align: justify;">El paper invisible de les mestresses de casa</h3>

<p style="text-align: justify;">El treball domèstic i de cures mai va ser reconegut econòmicament. Aquest fet va deixar moltes dones sense dret a pensions convencionals. <strong>Aquest col·lectiu, històricament oblidat, té ara accés a una prestació pensada per cobrir aquesta mancança.</strong></p>

<h3 style="text-align: justify;">Què contempla la pensió no contributiva</h3>

<p style="text-align: justify;">Dirigida a persones majors de 65 anys que resideixen legalment a Espanya, no tenen ingressos suficients i no poden accedir a una pensió contributiva. És una manera de protegir qui no ha cotitzat però necessita suport econòmic.</p>

<h2 style="text-align: justify;">Requisits per accedir a la pensió no contributiva 2026</h2>

<h3 style="text-align: justify;">Edat i residència</h3>

<p style="text-align: justify;">Cal tenir <strong>65 anys o més</strong> al moment de fer la sol·licitud i residir legalment a Espanya. Sense complir aquests requisits bàsics, la prestació no es pot concedir.</p>

<h3 style="text-align: justify;">Condicions econòmiques i compatibilitats</h3>

<p style="text-align: justify;">La persona beneficiària ha de demostrar que <strong>no té ingressos suficients</strong>. Aquesta prestació no es pot combinar amb una pensió contributiva de jubilació, perquè està pensada per a qui no n’hi té dret.</p>

<h2 style="text-align: justify;">Quantia i tràmits per cobrar-la el 2026</h2>

<h3 style="text-align: justify;">Quant cobren les mestresses de casa</h3>

<p style="text-align: justify;">La pensió no contributiva fixa per 2026 és de <strong>8.803,20 euros anuals</strong>, pagats en 14 mensualitats, és a dir, uns 628,80 euros al mes. Tot i això, l’import final depèn dels ingressos propis i dels convivents.</p>

<h3 style="text-align: justify;">Com i on demanar la pensió</h3>

<p style="text-align: justify;">La sol·licitud es fa a les <strong>oficines de Serveis Socials</strong> de la comunitat autònoma, a l’Imserso o a la Seguretat Social. També hi ha formularis oficials que simplifiquen el procés.</p>

<table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0">
	<tbody>
		<tr bgcolor="#e0e0e0">
			<th style="text-align: justify;">Requisit</th>
			<th style="text-align: justify;">Detall</th>
		</tr>
		<tr bgcolor="#d4edda">
			<td style="text-align: justify;"><strong>Edat mínima</strong></td>
			<td style="text-align: justify;">65 anys o més</td>
		</tr>
		<tr>
			<td style="text-align: justify;"><strong>Residència legal</strong></td>
			<td style="text-align: justify;">Residir legalment a Espanya</td>
		</tr>
		<tr bgcolor="#d4edda">
			<td style="text-align: justify;"><strong>Ingressos</strong></td>
			<td style="text-align: justify;">No tenir ingressos suficients</td>
		</tr>
		<tr>
			<td style="text-align: justify;"><strong>Compatibilitat</strong></td>
			<td style="text-align: justify;">No es pot cobrar juntament amb pensió contributiva</td>
		</tr>
	</tbody>
</table>

<p style="text-align: justify;">El sistema reconeix el valor de la feina no remunerada que moltes dones van fer i dona una sortida perquè no quedin abandonades econòmicament.</p>

<p style="text-align: justify;">Si ets mestressa&nbsp;de casa, tens més de 65 anys i no has cotitzat prou, aquesta prestació pot ser la teva salvació. No deixis passar l’oportunitat de reclamar un dret que molts oblidaven que podien tenir.</p>
]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408410441072.jpg" length="42895" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408410441072.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Pensions per a mestresses de casa: qui pot cobrar-la i com a 2026]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Pensions per a amas de casa el 2026 explicades amb requisits i guia completa per poder cobrar la pensió — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Pensions per a amas de casa el 2026 explicades amb requisits i guia completa per poder cobrar la pensió — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Com cobrar fins a 13.000 euros si treballes dos anys després]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/com-cobrar-fins-13000-euros-treballes-dos-anys-despres/20260424112727011378.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/com-cobrar-fins-13000-euros-treballes-dos-anys-despres/20260424112727011378.html#comentarios-11378</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/com-cobrar-fins-13000-euros-treballes-dos-anys-despres/20260424112727011378.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 11:27:27 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[La Seguretat Social premia amb fins a 13.000 € als jubilats que treballen dos anys més. Descobreix com funciona aquest incentiu i les seves opcions.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>Imagina que treballar dos anys més després de la jubilació no és només una qüestió de temps, sinó també de diners que pots veure reflectits al teu compte.</p><p>La Seguretat Social ofereix una oportunitat real per augmentar la pensió o rebre un xec que pot arribar als 13.000 euros, però no tothom ho sap.</p><h2>Les tres formes de cobrar l'incentiu per endarrerir la jubilació</h2><h3>Increment permanent de la pensió</h3><p>Una de les opcions que més enganxa és l'augment directe de la pensió. Per cada any que decideixis allargar la teva vida laboral, la Seguretat Social suma un 4% extra a la teva pensió.</p><p>Això vol dir que si treballes dos anys més, el teu increment serà del 8%, i aquest augment es mantindrà durant tota la vida. Per posar un exemple clar: si la teva pensió és de 1.500 euros, pots acabar cobrant 1.620 euros cada mes. I això, <em>és per sempre</em>.</p><h3>Pagament únic: el xec que fa girar caps</h3><p>Però si prefereixes un cop de puny econòmic immediat, hi ha la segona opció: un pagament únic que pot arribar a superar els 13.000 euros.</p><p>Aquesta quantitat depèn molt de la teva base de cotització i la trajectòria laboral, però els jubilats amb salaris alts que decideixen seguir treballant dos anys més poden aconseguir aquesta xifra o fins i tot més.</p><h2>Com combinar les opcions segons les teves necessitats</h2><h3>Meitat i meitat: flexibilitat a l'hora de triar</h3><p>Existeix una tercera via que combina les dues opcions anteriors. Pots rebre part de l'incentiu en un pagament únic i l'altra part com un augment mensual de la pensió. Aquesta fórmula s'adapta millor a les necessitats personals i econòmiques de cada jubilat.</p><h3>Requisits indispensables per accedir-hi</h3><p>No tothom pot fer servir aquests incentius. El que demana la llei és haver assolit l'edat legal de jubilació i seguir treballant de manera voluntària. No hi ha límit d'anys per allargar la vida laboral, però només si compleixes aquests requisits.</p><h2>El motiu darrere d'aquest incentiu</h2><h3>Alleugerir la pressió sobre la Seguretat Social</h3><p>La realitat és que la Seguretat Social busca que la gent retardi la jubilació per alleugerir la càrrega econòmica del sistema. Com més temps treballis després de jubilar-te, menys pressió hi ha sobre les pensions.</p><h3>Benefici real i tangible</h3><p>Molts pensen que aquests 13.000 euros són només una promesa, però la veritat és que és un benefici que pots aconseguir segons la teva situació laboral. Endarrerir la jubilació pot ser un regal no només per la butxaca, sinó també per a la tranquil·litat futura.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Opció</th><th>Descripció</th><th>Import estimat</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Increment pensió</strong></td><td>Augment del 4% per any treballat després de la jubilació</td><td>+8% amb dos anys (ex: de 1.500 a 1.620 €/mes)</td></tr><tr><td><strong>Pagament únic</strong></td><td>Xec únic segons cotitzacions i carrera laboral</td><td>Fins a 13.000 € o més</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Fórmula mixta</strong></td><td>Part pagament únic i part increment mensual</td><td>Flexible segons preferències</td></tr></table><p>Si estàs a punt de jubilar-te o ja ho has fet, pensa que treballar dos anys més pot ser un acte que canviï la teva vida econòmica, i no només pel temps que sumes, sinó pels diners que pots cobrar.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408410356535.jpg" length="146860" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408410356535.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Com cobrar fins a 13.000 euros si treballes dos anys després]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Com cobrar fins a 13.000 euros treballant dos anys després i maximitzar els teus ingressos legals — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Com cobrar fins a 13.000 euros treballant dos anys després i maximitzar els teus ingressos legals — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[La justícia prohibeix que cotitzacions SEPE retirin pensions]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/justicia-prohibeix-que-cotitzacions-sepe-retirin-pensions/20260424112701011376.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/justicia-prohibeix-que-cotitzacions-sepe-retirin-pensions/20260424112701011376.html#comentarios-11376</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/justicia-prohibeix-que-cotitzacions-sepe-retirin-pensions/20260424112701011376.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 11:27:01 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[El TSJ de Galícia sentencia que cotitzacions del SEPE per majors de 52 anys no computen per retirar pensions no contributives.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>Una dona va veure com li retiraven la pensió no contributiva perquè la Xunta sumava cotitzacions que mai havia rebut com a diners reals. Aquesta decisió ha caigut a terra després que el Tribunal Superior de Justícia de Galícia deixés clar que <strong>les cotitzacions del SEPE per subsidis a majors de 52 anys no són ingressos reals</strong>.</p><p>La sentència fa justícia a una beneficiària que va perdre la prestació quan l'administració va comptabilitzar unes cotitzacions que no donen diners a casa seva. Què significa això? Que aquests diners «no existeixen» per a la unitat de convivència, ni poden justificar l'extinció de la pensió.</p><h2>La sentència que marca la diferència</h2><h3>El que va passar amb la beneficiària</h3><p>El conflicte neix quan la Xunta de Galícia va decidir retirar la pensió a una dona perquè, segons ells, la seva unitat econòmica superava el límit de recursos legals. Per fer aquest càlcul, van sumar les cotitzacions que el SEPE va pagar per ella mentre rebia el subsidio per majors de 52 anys i les quotes que el seu cònjuge pagava amb un conveni especial.</p><p>L'administració també li reclamava més de 10.300 euros per un suposat cobrament indegut. Però el TSJ va tombar aquesta decisió, dient que aquestes quantitats no són ni ingressos ni rendes, sinó aportacions sense atribució patrimonial directa.</p><h3>Què diu la normativa?</h3><p>El Real Decret 357/1991 i l'Ordre PRE/3113/2009 expliquen quins ingressos s'han de comptar per retirar pensions no contributives. A més, la Llei General de la Seguretat Social estableix que només compten els «béns i drets» que generin ingressos efectius.</p><p>El tribunal assenyala que les cotitzacions que fa el SEPE per aquestes prestacions no són diners que entrin a la unitat familiar, sinó aportacions per a la seva futura jubilació. Això fa que no puguin ser considerades com a rendes actuals.</p><h2>La diferència entre cotització i renda efectiva</h2><h3>El valor real d’una cotització</h3><p>La clau està en comprendre que la cotització és un concepte tècnic: el SEPE paga per la jubilació futura, però el beneficiari no rep aquests diners ara mateix. No és un salari ni un dret immediat a diners, sinó una aportació per a un possible futur.</p><p>Així, aquestes cotitzacions no generen ingressos per a viure avui i no poden ser utilitzades per retirar una pensió no contributiva.</p><h3>Convenis especials i pensions</h3><p>Les quotes dels convenis especials, encara que les pagui directament l’interessat, tenen l’objectiu de mantenir el dret a una futura prestació contributiva. No són diners que l’afectat pugui usar per a la seva despesa immediata, sinó una inversió a llarg termini.</p><p>Per això, la sentència confirma que aquestes quotes tampoc es poden comptar com a renda per extingir una pensió no contributiva.</p><h2>Impacte i conseqüències pràctiques</h2><h3>La decisió del TSJ Galícia</h3><p>El Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha anul·lat la retirada de la pensió i ha deixat sense efecte la reclamació de més de 10.000 euros. Això significa que la beneficiària manté el seu dret a la pensió no contributiva sense que aquestes cotitzacions l’afectin.</p><p>A més, el TSJ ha imposat les costes del procediment a la Xunta de Galícia, un toc d’atenció clar a l’administració.</p><h3>Què pot passar a partir d’ara?</h3><p>La sentència marca un precedent per a casos similars arreu de l’Estat espanyol. La justícia deixa clar que no totes les cotitzacions o pagaments compten com a ingressos reals per a extingir pensions no contributives.</p><p>Per tant, molts beneficiaris podran defensar els seus drets amb aquest argument i evitar la retirada indeguda de prestacions.</p><p>La realitat és que aquest cas obre la porta a reconèixer que cotitzar no és cobrar i que, per molt que l’administració vulgui fer números, hi ha uns límits a l’hora d’entendre què és un ingrés real.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408410377532.jpg" length="107018" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408410377532.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La justícia prohibeix que cotitzacions SEPE retirin pensions]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Imatge destacada amb titular de la justícia prohibint la retirada de pensions per cotitzacions incorrectes del SEPE — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Imatge destacada amb titular de la justícia prohibint la retirada de pensions per cotitzacions incorrectes del SEPE — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Seguretat Social rectifica pensions i tornarà diners pels errors]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/seguretat-social-rectifica-pensions-i-tornara-diners-pels-errors/20260424112632011374.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/seguretat-social-rectifica-pensions-i-tornara-diners-pels-errors/20260424112632011374.html#comentarios-11374</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/hisenda/seguretat-social-rectifica-pensions-i-tornara-diners-pels-errors/20260424112632011374.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 11:26:32 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[La Seguretat Social corregeix pensions anticipades i paga els diners que s'han deixat de cobrar des del gener de 2026.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>Un error en el càlcul de les pensions anticipades ha deixat molts jubilats cobrant menys del que els tocava. La Seguretat Social ha rectificat d'ofici i tornarà els diners que s'han deixat de percebre des de gener de 2026.</p><p>La notícia ha sorprès perquè es creia que el sistema de pensions era infal·lible, però la realitat ha posat al descobert un fallo que afecta sobretot a qui es va jubilar abans d'hora amb remuneracions altes.</p><h2>Els errors detectats per l'OCU en les pensions</h2><h3>Quin és el problema?</h3><p>L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va alertar que la Seguretat Social havia aplicat uns recorts més grans del que la llei permetia en pensions de jubilació anticipada voluntària concedides el 2026. Això feia que alguns pensionistes cobressin menys del que els tocava, sense adonar-se'n immediatament.</p><h3>Qui resulta afectat?</h3><p>El grup més perjudicat són les persones que van escollir acollir-se a la jubilació anticipada voluntària amb pensions inicials superiors al límit màxim establert, un col·lectiu amb carreres llargues i salaris elevats. En aquests casos, l'error de càlcul va provocar reduccions excessives que van deixar la pensió per sota de la normativa.</p><h2>Com funciona la jubilació anticipada i el seu càlcul</h2><h3>Les modalitats i els coeficients reductors</h3><p>La jubilació anticipada permet deixar de treballar abans de l'edat oficial, però amb una rebaixa proporcional de la pensió. En la modalitat voluntària, l'afectat accepta que la pensió disminueixi segons uns coeficients que depenen dels anys cotitzats i del temps que falta fins a l'edat ordinària.</p><h3>Les diferències en el càlcul després de la reforma</h3><p>Abans de la reforma de 2021, els coeficients es calculaven sobre la base reguladora. Ara, s'apliquen sobre una pensió teòrica que ja inclou el percentatge segons els anys cotitzats. Això impacta especialment els qui tenen carreres llargues i salaris alts, per això es va crear un període transitori fins al 2033.</p><h2>La correcció i la devolució per part de la Seguretat Social</h2><h3>Què ha fet el Ministeri?</h3><p>El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions va signar el 24 de març de 2026 una resolució que obliga a tornar a aplicar el règim transitori fins al 2033. Així, es revisaran i ajustaran les pensions afectades sense que els pensionistes hagin de sol·licitar-ho.</p><h3>Quins passos han de seguir els afectats?</h3><p>Tot i que la revisió serà d'ofici, l'OCU recomana revisar les quantitats i estar atents a la notificació de la Seguretat Social. En cas que la correcció no s'apliqui correctament, es podrà presentar una reclamació per reclamar els diners que falten.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Aspecte</th><th>Abans de la reforma</th><th>Després de la reforma</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Base de càlcul</strong></td><td>Base reguladora</td><td>Pensió teòrica (ja amb percentatges aplicats)</td></tr><tr><td><strong>Impacte</strong></td><td>Menor per carreres llargues</td><td>Més gran per salaris alts</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Període transitori</strong></td><td>No existia</td><td>Aplicat entre 2024 i 2033</td></tr><tr><td><strong>Aplicació errònia 2026</strong></td><td>No</td><td>Coeficients més alts del que tocava</td></tr></table>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408410255485.jpg" length="71916" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408410255485.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Seguretat Social rectifica pensions i tornarà diners pels errors]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Héctor Farrés explicant la rectificació de pensions i la devolució de diners per errors de la Seguretat Social — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Héctor Farrés explicant la rectificació de pensions i la devolució de diners per errors de la Seguretat Social — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[ExplainUp: la tecnologia que fa fàcil el que és complicat amb intel·ligència]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/explainup-tecnologia-que-fa-facil-que-es-complicat-amb-intel-ligencia/20260424112607011372.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/explainup-tecnologia-que-fa-facil-que-es-complicat-amb-intel-ligencia/20260424112607011372.html#comentarios-11372</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/explainup-tecnologia-que-fa-facil-que-es-complicat-amb-intel-ligencia/20260424112607011372.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 11:26:07 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[ExplainUp de la URV guanya el premi Gresol per fer textos accessibles amb IA i lectura fàcil. Què amaga aquest projecte revolucionari?]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>ExplainUp</strong> ha aconseguit que la informació complexa sigui comprensible per a tothom, un pas que canvia les regles del joc en accessibilitat. Aquest projecte, nascut a la Universitat Rovira i Virgili, ha rebut el reconeixement de la Fundació Gresol al Talent Emprenedor.</p><p>El guardó es va lliurar dimarts al vespre a Salou, on joves professionals de Tarragona es van disputar el protagonisme en tecnologia, màrqueting i recerca acadèmica, però ExplainUp va captivar per la seva aposta per l'accessibilitat cognitiva i la intel·ligència artificial.</p><h2>Una eina que transforma textos difícils en lectura fàcil</h2><h3>Com funciona ExplainUp?</h3><p>ExplainUp rep textos o imatges amb informació complicada i aplica mètodes d'intel·ligència artificial per generar versions més simples, adaptades als estàndards de lectura fàcil. Això permet que persones amb dificultats de comprensió puguin accedir a continguts abans inabastables.</p><h3>Qui hi ha darrere?</h3><p>Equips especialitzats de la URV impulsen el projecte. El grup ITAKA, liderat per Aïda Valls, i el grup SBRLab, amb Teresa Torres i Imma Rosell, aporten coneixement en IA i accessibilitat. A més, els graduats del programa INSERLAB (Zaira Fernández, Berta Villaroya, Guillermo Hernández i Aleix Solà) col·laboren com a usuaris experts, aportant perspectives reals de la lectura fàcil.</p><h2>Premis Gresol: reconeixement al talent local en tecnologia i màrqueting</h2><h3>Altres projectes premiats</h3><p>A més d'ExplainUp, la Fundació Gresol va premiar Somni, un joc mòbil de salut que aposta per la diversió i l'accessibilitat, i La Renaixença, una cervesa artesana que ha triomfat en la venda en línia.</p><h3>El marc de l'acte</h3><p>L'acte es va celebrar a l'Hotel Olympus Palace de Salou i va comptar amb la presència de Sònia Fernández-Vidal, divulgadora científica i una de les 100 persones més creatives segons Forbes el 2017, que va oferir una xerrada inspiradora.</p><h2>Impacte de ExplainUp en l'accessibilitat i la intel·ligència artificial</h2><h3>Accessibilitat cognitiva en primera línia</h3><p>ExplainUp posarà l'accessibilitat cognitiva al centre de la conversa tecnològica, demostrant que la intel·ligència artificial pot ser una aliada per fer la informació accessible a tothom, sense complicacions.</p><h3>Col·laboració i experiència real</h3><p>La participació dels graduats del programa INSERLAB no és anecdòtica: aporta experiència pràctica sobre les necessitats reals dels usuaris, configurant una tecnologia que no només és intel·ligent, sinó també humana.</p><p>Un premi que posa Tarragona a l'avantguarda del talent emprenedor tecnològic, però que encara fa pensar: quantes informacions es queden fora perquè són massa difícils d'entendre?</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/laplicacio-explain-up-de-la-urv-rep-un-dels-premis-de-la-fundacio-gresol-al-talent-emprenedor/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042411255887812.jpg" length="212345" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042411255887812.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[ExplainUp: la tecnologia que fa fàcil el que és complicat amb intel·ligència]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Logo de l'aplicació ExplainUp de la URV que mostra la tecnologia innovadora d'intel·ligència per simplificar processos complexos — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Logo de l'aplicació ExplainUp de la URV que mostra la tecnologia innovadora d'intel·ligència per simplificar processos complexos — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Fatima el Bouhali guanya amb un monòleg sobre infants amb autisme i TDAH]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/fatima-bouhali-guanya-amb-monoleg-infants-amb-autisme-i-tdah/20260424112509011371.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/fatima-bouhali-guanya-amb-monoleg-infants-amb-autisme-i-tdah/20260424112509011371.html#comentarios-11371</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/fatima-bouhali-guanya-amb-monoleg-infants-amb-autisme-i-tdah/20260424112509011371.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 11:25:09 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[La doctoranda Fatima El Bouhali explica la recerca sobre l'entorn emocional d'infants amb autisme i TDAH en un monòleg que ha captivat Reus.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Fatima El Bouhali</strong> ha aconseguit el primer premi del concurs "Vols saber què investigo?" amb un monòleg que posa el focus en l'entorn emocional dels infants diagnosticats amb autisme i TDAH. Un premi que no només reconeix la recerca, sinó la capacitat de comunicar-la en un llenguatge proper i accessible.</p><p>La final del concurs ha tingut lloc al teatre Bartrina de Reus, on unes 400 persones, majoritàriament estudiants de batxillerat, han escoltat sis doctorands i doctorandes de la Universitat Rovira i Virgili explicar la seva tesi en només quatre minuts, un format que uneix rigor i claredat.</p><h2>El monòleg guanyador i la seva recerca sobre l’entorn dels infants amb autisme i TDAH</h2><h3>Què investiga Fatima el Bouhali?</h3><p>En el seu monòleg "Mirar més enllà", Fatima centra la seva recerca en l’anàlisi de l’entorn emocional dels infants amb diagnòstic d’autisme i TDAH. Explica que el benestar emocional dels infants està molt lligat als problemes emocionals de les seves mares, un punt que sovint queda fora de la mirada científica però que resulta fonamental.</p><h3>Com ha preparat el monòleg?</h3><p>Durant setmanes, Fatima i la resta de participants han comptat amb l’ajuda de professionals de la comunicació per transformar les seves tesis en relats comprensibles i atractius, sense renunciar mai al rigor científic. Això ha obligat a sintetitzar i repensar els seus estudis per fer-los aptes per a un públic no especialitzat.</p><h2>Altres monòlegs premiats i la participació del públic</h2><h3>Segon i tercer premi</h3><p>El segon premi ha estat per Giulia di Pierro, que ha parlat de la luxúria a l’Edat Mitjana a través d’un monòleg que connecta història, art i cultura popular. La tercera finalista, Irene Valverde, ha explicat com la biodiversitat de la dieta afecta el risc cardiovascular al llarg de la vida.</p><h3>Premi del públic i altres finalistes</h3><p>Els prop de 400 espectadors han votat el seu preferit, que ha estat el monòleg de Ángela Castillo, sobre l’envelliment neuronal i l’ús de mini cervells cultivats per estudiar demència. També han participat Àlex González, amb una anàlisi sobre vídeos de futbol a Youtube, i Marta Queralt, que investiga l’impacte de la tecnologia educativa en l’aprenentatge.</p><h2>Organització, jurat i valoració del concurs</h2><h3>Com s’organitza el concurs?</h3><p>Impulsat per la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la URV, amb suport de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia i la Diputació de Tarragona, el concurs busca acostar la recerca universitària a estudiants preuniversitaris i a la societat en general.</p><h3>Valoració del jurat</h3><p>El jurat, format per experts de la URV i la companyia Big Van Ciència, ha valorat especialment la capacitat dels doctorands per fer accessible la ciència. El professor Toni Pérez Portabella ha lloat la tenacitat dels participants, mentre que el rector en funcions, Josep Pallarès, ha convidat els joves a plantejar-se la recerca com a futur.</p><p>Si la ciència ja és difícil, explicar-la en quatre minuts i que t’entenguin és un altre nivell.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/fatima-el-bouhali-guanya-el-concurs-vols-saber-que-investigo-amb-un-monoleg-sobre-lentorn-dels-infants-amb-autisme-i-tdah/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042411245121425.jpg" length="252991" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042411245121425.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Fatima el Bouhali guanya amb un monòleg sobre infants amb autisme i TDAH]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Fatima el Bouhali guanya el concurs amb un monòleg sobre infants amb autisme i TDAH destacat a la URV — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Fatima el Bouhali guanya el concurs amb un monòleg sobre infants amb autisme i TDAH destacat a la URV — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[5 raons per les quals la URV impulsa la internacionalització del...]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/5-raons-per-quals-urv-impulsa-internacionalitzacio/20260424112340011370.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/5-raons-per-quals-urv-impulsa-internacionalitzacio/20260424112340011370.html#comentarios-11370</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/5-raons-per-quals-urv-impulsa-internacionalitzacio/20260424112340011370.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 11:23:40 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Descobreix com la URV reforça la dimensió global dels seus currículums i la recerca doctoral amb personal i estudiants d’arreu d’Europa.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>Imagina un campus que respira diversitat, on estudiants i personal d’una vintena d’universitats europees es troben per compartir experiències i coneixements. Això ha succeït aquesta setmana a la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha convertit els seus espais en un veritable centre d’intercanvi acadèmic i cultural.</p><p>Amb l’objectiu de reforçar la internacionalització del currículum i la dimensió global de la docència, la URV ha organitzat diversos programes que impliquen tant estudiants de doctorat com personal acadèmic i tècnic, posant en valor la col·laboració i la mobilitat internacional.</p><h2>Blended Intensive Programmes: un impuls a la mobilitat curta i la col·laboració</h2><h3>Què són els BIP i per què són claus?</h3><p>Els Blended Intensive Programmes (BIP) són programes intensius que combinen activitats virtuals i presencials, emmarcats dins del programa Erasmus+. Aquesta fórmula permet que participants de diferents països es reuneixin en espais físics per compartir experiències, tot mantenint un component online que facilita la continuïtat i la flexibilitat.</p><p>Aquest any, la URV ha organitzat quatre BIP a les seus de Catalunya i Sescelades, amb la participació d’una vintena d’universitats europees a través de la xarxa Aurora. El focus principal ha estat la millora de la qualitat de la recerca doctoral, la supervisió acadèmica i la internacionalització dels currículums.</p><h3>Exemples destacats de programes</h3><p>Un programa remarcable és <em>Linguistic Diversity, Interculturality and European Identity</em>, orientat a personal tècnic i acadèmic. Aquest posa l’accent en el plurilingüisme com a element clau per a construir una identitat europea compartida.</p><p>Al Campus Catalunya, els BIP <em>Get the most of your PhD</em> i <em>Good practices in PhD supervision</em>, impulsats per l’Escola de Doctorat, han ofert eines per millorar la recerca i la supervisió doctoral, fomentant l’excel·lència acadèmica.</p><h2>Formació internacional per a doctorands: l’exemple d’INTRAEDUPHD</h2><h3>Què aporta INTRAEDUPHD als estudiants?</h3><p>El Campus Sescelades ha acollit el programa <em>INTRAEDUPHD – International Training for Education PhD Students</em>, que s’adreça a doctorands en Educació en fases intermèdies del doctorat. Aquesta formació promou el desenvolupament de competències de recerca i el creixement acadèmic en un entorn internacional, clau per a futures carreres globals.</p><h3>Impacte en la trajectòria doctoral</h3><p>Participar en aquest tipus d’iniciatives no només enriqueix el currículum, sinó que també reforça la xarxa de contactes i la perspectiva global dels estudiants, un plus que marca la diferència en la recerca avançada.</p><h2>La dimensió cultural i els reptes globals a la URV</h2><h3>Aurora Gastro Week: cultura a taula</h3><p>La cultura també ha estat protagonista amb la quarta edició de l’Aurora Gastro Week, que ha portat plats típics dels països membres de l’aliança Aurora a les cantines dels campus. Aquesta acció ha permès apropar la diversitat europea a la comunitat universitària, complementant la dimensió acadèmica amb un toc gastronòmic.</p><h3>Nous reptes i propostes formatives</h3><p>Els mesos vinents la URV seguirà apostant per la internacionalització amb dos nous programes: <em>Challenge-Based Innovation Coordination</em> al Campus Terres de l’Ebre i el BIP <em>Financial Plan for Social Impact Entrepreneurs</em> al Campus Bellissens. Aquestes iniciatives reforcen la formació oberta i connectada amb els reptes globals actuals.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Programa</th><th>Campus</th><th>Participació</th><th>Objectiu</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Linguistic Diversity, Interculturality and European Identity</strong></td><td>Catalunya</td><td>Personal tècnic i acadèmic</td><td>Promoure el plurilingüisme i la identitat europea</td></tr><tr><td><strong>Get the most of your PhD</strong></td><td>Catalunya</td><td>Estudiants de doctorat</td><td>Millorar la qualitat de la recerca doctoral</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Good practices in PhD supervision</strong></td><td>Catalunya</td><td>Personal acadèmic</td><td>Reforçar la supervisió acadèmica</td></tr><tr><td><strong>INTRAEDUPHD</strong></td><td>Sescelades</td><td>Doctorands en Educació</td><td>Desenvolupar competències de recerca</td></tr></table><p>La realitat és que la URV no només impulsa la mobilitat internacional, sinó que transforma els seus campus en llocs on es fa realitat una educació global, diversa i d’alta qualitat. Aquesta aposta per la internacionalització del currículum i la dimensió global de la docència és clau per preparar els estudiants i el personal per als reptes d’un futur cada cop més connectat.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042411231783161.jpg" length="85936" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042411231783161.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[5 raons per les quals la URV impulsa la internacionalització del...]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Campus de la URV amb estudiants internacionals i activitats que fomenten la internacionalització universitària — Imagen de la fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Campus de la URV amb estudiants internacionals i activitats que fomenten la internacionalització universitària — Imagen de la fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Els premis del Consell Social reconeixen projectes docents innovadors URV]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/els-premis-consell-social-reconeixen-projectes-docents-innovadors-urv/20260424112117011368.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/els-premis-consell-social-reconeixen-projectes-docents-innovadors-urv/20260424112117011368.html#comentarios-11368</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/els-premis-consell-social-reconeixen-projectes-docents-innovadors-urv/20260424112117011368.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 11:21:17 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[L’Aula de Debat i Campus Challenge Terres de l’Ebre destaquen per millorar la docència i preparar estudiants per al món professional.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Dos projectes docents de la Universitat Rovira i Virgili han aconseguit premiar la qualitat i la innovació a l’ensenyament superior.</strong> Un guardó que posa en relleu el compromís amb la millora educativa i el futur professional de l’estudiantat.</p>

<p>El Consell Social de la URV ha atorgat aquests reconeixements en la convocatòria 2026 dels Premis a la Qualitat Docent, destacant iniciatives que superen el simple aprenentatge teòric i que incideixen directament en les competències pràctiques i transversals que demana la societat actual.</p>

<h2>L’Aula de Debat: trencant el silenci a les aules</h2>

<h3>Una necessitat educativa pendent</h3>

<p>L’Aula de Debat, impulsada pel professor Antoni Carreras Casanovas, no és només un taller més. És una resposta a una mancança estructural: la poca atenció que rep la comunicació oral a la universitat. Tot i la seva clau importància, parlar bé en públic —i saber defensar les idees— no s’avalua ni s’entrena com calia.</p>

<p>Amb més de divuit anys de trajectòria i més de 1.800 estudiants implicats, aquest projecte posa en pràctica una metodologia activa basada en debats competitius, presentacions i simulacions professionals.</p>

<h3>Resultats que parlen per si sols</h3>

<p>L’impacte no és només acadèmic: <strong>reduir la por escènica</strong>, millorar el pensament crític i augmentar el rendiment són només algunes de les fites que ha assolit l’Aula de Debat. A més, prepara l’estudiantat per a reptes laborals reals, desenvolupant habilitats que la tecnologia no pot substituir.</p>

<p>Una mostra del seu èxit és que l’equip seleccionat a través d’aquesta experiència representa la URV a la Lliga de Debat Universitària de la Xarxa Vives.</p>

<h2>Campus Challenge Terres de l’Ebre: aprenentatge que connecta</h2>

<h3>Reptes reals per a un aprenentatge viu</h3>

<p>El projecte col·lectiu Campus Challenge Terres de l’Ebre destaca per la seva aposta interdisciplinària i internacional. En dues edicions, ha mobilitzat 171 estudiants, que han respost 32 reptes proposats per 28 empreses i institucions del territori.</p>

<p>El professorat, format per experts de diverses disciplines i també internacionals, principalment de l’Institut Politècnic de Bragança, acompanya l’estudiantat en un aprenentatge basat en casos reals i necessitats concretes de la societat.</p>

<h3>Competències per al futur i vinculació territorial</h3>

<p>A més d’afrontar situacions complexes, aquest projecte promou el lideratge, la negociació i la responsabilitat social, claus en un entorn professional canviant. Tot plegat, lligat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, reforça la relació entre universitat i agents del territori.</p>

<p><strong>Una experiència que traspassa l’aula i genera impacte real.</strong></p>

<h2>El premi del Consell Social: més que un reconeixement</h2>

<h3>Impulsar la qualitat i la innovació docent</h3>

<p>Amb aquests guardons, el Consell Social reafirma la seva voluntat de destacar iniciatives que no només milloren l’ensenyament, sinó que preparen l’estudiantat per a un mercat laboral cada cop més exigent i complex.</p>

<p>El premi posa en valor projectes amb impacte social i professional, que connecten la universitat amb la realitat del territori i que aposten per una docència oberta i compromesa.</p>

<h3>Un estímul per a la comunitat educativa</h3>

<p>Aquests reconeixements funcionen com a palanca perquè professors i equips docents segueixin innovant i adaptant els seus mètodes a les necessitats reals, garantint una formació que no es quedi en l’aula sinó que arribi més enllà.</p>

<p>Una universitat que, així, es manté viva i rellevant.</p>

<p>Les bones idees també es premien, encara que sigui a la URV.</p>

<p>Font de l'article: <a target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer" href="https://diaridigital.urv.cat/laula-de-debat-i-el-campus-challenge-terres-de-lebre-obtenen-els-premis-del-consell-social-a-la-qualitat-docent/">Universitat Rovira i Virgili</a></p>
]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042411202732529.jpg" length="115560" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042411202732529.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Els premis del Consell Social reconeixen projectes docents innovadors URV]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Premis del Consell Social URV reconeixen projectes innovadors en la docència i la recerca universitària — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Premis del Consell Social URV reconeixen projectes innovadors en la docència i la recerca universitària — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Els 3 guanyadors locals de la XVII Olimpíada d'Economia que sorprenen Tarragona]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/els-3-guanyadors-locals-xvii-olimpiada-d-economia-que-sorprenen-tarragona/20260424111923011367.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/els-3-guanyadors-locals-xvii-olimpiada-d-economia-que-sorprenen-tarragona/20260424111923011367.html#comentarios-11367</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/educacio/els-3-guanyadors-locals-xvii-olimpiada-d-economia-que-sorprenen-tarragona/20260424111923011367.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 11:19:23 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[La fase local de l'Olimpíada d'Economia ja té guanyadors. Descobreix qui representarà la URV a la fase estatal i els centres més destacats.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Tres estudiants de batxillerat es disputen representar la URV en l'Olimpíada d'Economia.</strong> Només 3 podran passar a la fase estatal, però la competència ha estat ben dura.</p><p>El 26 de març, 123 estudiants de 20 centres de secundària de la província de Tarragona van enfrontar-se en aquesta fase local organitzada per la Facultat d’Economia i Empresa de la URV.</p><h2>Els guanyadors que portaran Tarragona a la fase estatal</h2><h3>Els millors estudiants de la fase local</h3><p>El podi està format per:</p><ul><li><strong>1r classificat:</strong> Sergi Solé González, de La Salle Tarragona</li><li><strong>2a classificada:</strong> Iratxe Espejo Navarrete, de l’Institut Antoni de Martí i Franquès</li><li><strong>3a classificada:</strong> Ona Costa Font, també de l’Institut Antoni de Martí i Franquès</li></ul><h3>La fase estatal: el següent repte</h3><p>Aquest trio tindrà l'oportunitat de participar a la fase estatal que tindrà lloc el juny a la Universidad Rey Juan Carlos. La URV ha posat les bases perquè els seus representants tinguin la millor preparació.</p><h2>Centres educatius a la caça del podi</h2><h3>Classificació per centres segons la mitjana</h3><p>Els centres amb millor rendiment, mesurat per la qualificació mitjana dels tres estudiants més ben classificats, han estat:</p><ul><li><strong>1r lloc:</strong> La Salle Tarragona</li><li><strong>2n lloc:</strong> Institut Antoni de Martí i Franquès</li><li><strong>3r lloc:</strong> Institut Vila-seca</li></ul><h3>La competició que fa créixer l’excel·lència local</h3><p>Aquesta classificació mostra no només l'esforç individual sinó també la capacitat dels centres per preparar els estudiants en economia. Una batalla silenciosa que té molt a dir sobre el futur professional a Tarragona.</p><h2>Premis, reconeixements i agraïments</h2><h3>Entrega oficial dels guardons</h3><p>Els premis als estudiants i centres guanyadors es lliuraran durant l’acte d’inauguració del curs 2026-27 de la Facultat d’Economia i Empresa. Un acte que promet emocions i reconeixements merescuts.</p><h3>Col·laboracions que donen suport</h3><p>La Facultat destaca la col·laboració de la Fundació Mútua Catalana, que ha fet possible aquest projecte. Sense aquest suport, la competició no tindria la dimensió ni el nivell que ha assolit enguany.</p><p><em>La competència ha acabat, però el recorregut dels guanyadors només comença.</em></p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/la-fase-local-de-la-xvii-olimpiada-deconomia-ja-te-guanyadors/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042411191485340.jpg" length="163165" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042411191485340.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Els 3 guanyadors locals de la XVII Olimpíada d'Economia que sorprenen Tarragona]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Els guanyadors locals de la XVII Olimpíada d'Economia que destaquen a Tarragona amb èxit i innovació — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Els guanyadors locals de la XVII Olimpíada d'Economia que destaquen a Tarragona amb èxit i innovació — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Torna la guerra dels dipòsits: 3% sense lletres petites a llarg]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/torna-guerra-dels-diposits-3-sense-lletres-petites-llarg/20260424105116011339.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/torna-guerra-dels-diposits-3-sense-lletres-petites-llarg/20260424105116011339.html#comentarios-11339</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/torna-guerra-dels-diposits-3-sense-lletres-petites-llarg/20260424105116011339.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 10:51:16 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Descobreix les millors ofertes de dipòsits a llarg termini amb rendiments del 3% sense lligams ocults i requisits que van d'1 euro a 50.000 euros.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>Un 3% sense trucades ni lletra petita? Així és com tornen els dipòsits a llarg termini, amb ofertes que fan pessigolles als estalviadors cansats de promeses incomplertes. Renault Bank encapçala la batalla amb un 3,03% a 36 mesos, i la varietat de mínims d'inversió fa que tothom hi pugui trobar el seu racó.</p><p>Entre tanta oferta, la diferència que fa mal és la que imposen alguns bancs amb exigències que van de 1 euro fins a 50.000 euros, una xifra que no tothom pot tirar a sobre sense que li faci mal. I no us penseu que cal signar un contracte amb la sang per aconseguir-ho: Deutsche Bank juga amb lligams, però amb un 3% si domicilies la nòmina o inverteixes.</p><h2>Les ofertes més atractives sense lligams ocults</h2><h3>Renault Bank puja l'aposta amb un 3,03% a 36 mesos</h3><p>Renault Bank ha remenat la caixa forta i ha pujat la seva oferta a un 3,03% per a dipòsits a 36 mesos. La inversió mínima és de només 500 euros, una xifra molt més assequible que la que demanen altres entitats que volen sortir-se amb la seva. Aquesta pujada suposa un salt respecte el 2,83% que oferien fa només un mes. Per posar-ho a escala, si poses 20.000 euros, et tocarien 1.458 euros nets d'interessos després d'impostos.</p><h3>Altres propostes sense lligams que surten a la llum</h3><p>Cetelem ha pujat del 2,4% al 2,78% el seu dipòsit a 24 mesos, i el millor: pots començar amb 1 euro. Banco Finantia, en canvi, manté un 2,75% a 36 mesos, però amb un requisit de 50.000 euros que no tothom voldria tenir a sobre. EBN Banco també s’ha posat les piles amb increments que arriben fins al 2,65% a 42 mesos.</p><h2>Comparativa de les principals ofertes a llarg termini</h2><h3>Taula de rendibilitats i mínims d'inversió</h3><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Entitat</th><th>Rendibilitat</th><th>Termini</th><th>Import mínim (€)</th><th>Fons de garantia</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Renault Bank</strong></td><td><strong>3,03%</strong></td><td>36 mesos</td><td>500</td><td>FGD França</td></tr><tr><td>Renault Bank</td><td><strong>2,83%</strong></td><td>24 mesos</td><td>500</td><td>FGD França</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Cetelem</strong></td><td><strong>2,78%</strong></td><td>24 mesos</td><td>Sense mínim</td><td>FGD Espanya</td></tr><tr><td>Finantia</td><td>2,75%</td><td>36 mesos</td><td>50.000</td><td>FGD Portugal</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td>Finantia</td><td>2,70%</td><td>24 mesos</td><td>50.000</td><td>FGD Portugal</td></tr><tr><td>EBN Banco</td><td>2,65%</td><td>42 mesos</td><td>5.000</td><td>FGD Espanya</td></tr></table><h3>Els requisits que marquen la diferència</h3><p>Com és habitual, la clau està en el punt d'arrencada: mentre que alguns bancs obren la porta amb només un euro, d'altres posen la barrera en 50.000 euros. Això marca qui pot accedir als millors interessos i qui ha de conformar-se amb menys.</p><h2>Més opcions, però amb condicions amagades</h2><h3>Dipòsits amb vinculació: el preu a canvi de lligams</h3><p>Deutsche Bank ofereix un 3% si acceptes unes condicions que no tothom vol: domiciliar la nòmina, fer servir la targeta de crèdit o invertir en un fons propi. Sense aquests lligams, la rendibilitat baixa al 2%. Un preu a pagar que pot semblar car per alguns estalviadors.</p><h3>Dipòsits combinats: més rendibilitat, però més risc</h3><p>Una altra opció són els dipòsits combinats, com el d'EBN Banco que arriba al 2,85%, però aquí ja entrem en terreny fosc: part dels diners es destinen a fons d'inversió, amb l'ombra de perdre capital flotant. No és per a tothom.</p><p>La batalla pels dipòsits més rendibles està servida i, amb tantes opcions, l’estalviador té l’última paraula. Però això sí, cal llegir la lletra petita abans de signar, perquè no tot el que brilla és or, encara que ara el 3% sembli tornar a estar a l’abast de la mà.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408390920378.jpg" length="92223" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408390920378.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Torna la guerra dels dipòsits: 3% sense lletres petites a llarg]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Dipòsits bancaris amb rendibilitat del 3% sense lletres petites ni comissions a llarg termini — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Dipòsits bancaris amb rendibilitat del 3% sense lletres petites ni comissions a llarg termini — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Santander oferirà fins a 840 € per domiciliar nòmina i captar clients]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/santander-oferira-fins-840-E-per-domiciliar-nomina-i-captar-clients/20260424104959011337.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/santander-oferira-fins-840-E-per-domiciliar-nomina-i-captar-clients/20260424104959011337.html#comentarios-11337</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/santander-oferira-fins-840-E-per-domiciliar-nomina-i-captar-clients/20260424104959011337.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 10:49:59 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Santander llança una campanya per captar clients amb nòmines i pagar fins a 840 € en dos anys segons la vinculació.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>Imagina cobrar fins a 840 euros només per portar la teva nòmina a un banc. No és un somni: Santander ja ho fa realitat amb un sistema que premia la vinculació al llarg de dos anys.</p><p>Aquest tipus d'ofertes no són novetat, però el que fa únic el moviment de Santander és la fórmula: pagaments mensuals que depenen de l'activitat que tinguis amb el banc.</p><h2>Santander i la nova estratègia d'incentius per a nòmines</h2><h3>Com funciona el sistema d'incentius?</h3><p>El banc ofereix fins a 840 euros en un període de 24 mesos a particulars, autònoms i col·lectius professionals que domiciliïn una nòmina mínima de 800 euros.</p><p>El pagament es divideix en quotes mensuals que varien segons la nòmina i l'ús de serveis com targetes, Bizum o domiciliació de rebuts.</p><h3>Detalls dels pagaments segons la nòmina i vinculació</h3><ul><li>Per nòmines entre 800 i 1.500 euros, es paguen 10 euros mensuals.</li><li>Es poden sumar 10 euros més per dos rebuts domiciliats.</li><li>Altres 10 euros addicionals per fer tres operacions amb Bizum o un pagament amb targeta de crèdit.</li><li>En total, el client pot rebre fins a 30 euros mensuals (720 euros en dos anys).</li><li>Per nòmines superiors a 1.500 euros, el pagament base és de 15 euros mensuals, amb incentius addicionals iguals als anteriors, arribant a 35 euros mensuals (840 euros en dos anys).</li></ul><h2>Comparativa amb altres bancs i models similars</h2><h3>BBVA i la seva oferta més agressiva</h3><p>BBVA fa gairebé un any que aplica un model semblant, però amb pagaments més elevats i en menys temps: fins a 1.200 euros en un any.</p><p>Els seus pagaments mensuals són de 33,33 euros per la domiciliació de nòmina, més 8,33 euros per rebuts i 8,33 euros per targetes, que poden doblar-se si el client manté un saldo mínim de 20.000 euros.</p><h3>La posició de Santander en el mercat</h3><p>La seva oferta no és la més alta, però aposta per un sistema flexible que vol accelerar l'entrada i fidelització dels clients.</p><p>Els incentius mensuals busquen que el client es mantingui actiu i compromès amb el banc més enllà d'un pagament únic.</p><h2>Impacte i implicacions per als clients i el sector bancari</h2><h3>Què guanyen els clients amb aquesta oferta?</h3><ul><li>Fins a 840 euros que es reparteixen durant dos anys.</li><li>Premis que incentiven l'ús habitual de serveis bancaris digitals i físics.</li><li>Una fórmula que recompensa la vinculació constant i no un únic moviment.</li></ul><h3>Com afecta aquest model a la competència bancària?</h3><p>Les entitats es veuen obligades a competir no només amb interessos, sinó amb incentius que atorguen diners directament per portar ingressos.</p><p>El model de Santander podria estendre's i marcar una nova tendència en la captació de clients amb nòmina.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Banc</th><th>Incentiu total</th><th>Durada</th><th>Pagament mensual</th><th>Requisits principals</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Santander</strong></td><td>Fins a 840 €</td><td>24 mesos</td><td>30-35 € segons nòmina i vinculació</td><td>Nòmina mín. 800 €, ús de targetes, Bizum i rebuts</td></tr><tr><td><strong>BBVA</strong></td><td>Fins a 1.200 €</td><td>12 mesos</td><td>Fins a 50 € (33,33 € nòmina + 8,33 € rebuts + 8,33 € targetes)</td><td>Nòmina mín. 800 €, saldo mínim 20.000 € per màxim</td></tr></table><p>El moviment de Santander reflecteix una realitat: ara els bancs no només volen ser on tens els diners, sinó on més hi interactues.</p><p>Per als clients, això significa que la nòmina és només el principi d'una relació que pot anar més enllà del compte corrent.</p><p>Veurem si aquesta aposta paga a llarg termini o només és la nova manera d'enredar-nos amb incentius.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408390870377.jpg" length="160409" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408390870377.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Santander oferirà fins a 840 € per domiciliar nòmina i captar clients]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Oferta de fins a 840 euros del Santander per domiciliar la nòmina i captar nous clients bancaris — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Oferta de fins a 840 euros del Santander per domiciliar la nòmina i captar nous clients bancaris — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Bizum revoluciona el pagament físic als comerços a partir del 18 de maig]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/bizum-revoluciona-pagament-fisic-als-comercos-partir-18/20260424104908011335.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/bizum-revoluciona-pagament-fisic-als-comercos-partir-18/20260424104908011335.html#comentarios-11335</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/en/articulo/finance/bizum-revoluciona-pagament-fisic-als-comercos-partir-18/20260424104908011335.html</guid>
  <pubDate>Fri, 24 Apr 2026 10:49:08 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Bizum estrena el pagament en comerços físics el 18 de maig, però no tots els bancs hi seran. Descobreix com canviarà això la forma de pagar.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>Imagina arribar a la caixa del supermercat, apropar el mòbil al datàfon i pagar sense treure la cartera ni la targeta. Aquesta escena, que sembla de pel·lícula, serà una realitat a partir del 18 de maig gràcies a Bizum.</p><p><strong>Bizum Pay</strong> s'estrena com a nova forma de pagament físic a comerços, però no tots els bancs estaran a punt per a aquest salt tecnològic des del primer dia. La implantació serà gradual, i alguns usuaris hauran d'esperar una mica més per gaudir-ne.</p><h2>Com funcionaran els pagaments físics amb Bizum?</h2><h3>El nou sistema de pagament sense targeta</h3><p>Fins ara, quan anàvem a pagar una compra, acostumàvem a utilitzar la targeta o el mòbil amb la targeta virtualitzada, i el datàfon processava la transacció a través de xarxes com Visa o Mastercard. Aquest procés sempre implicava un intermediari americà que afegia costos a la transacció.</p><p>Amb Bizum, la història canvia. El sistema permetrà fer pagaments directes de compte a compte només amb el número de mòbil. Això elimina la necessitat de targetes tradicionals o d'intermediaris com Google i Apple, prometent un pagament més ràpid i, sobretot, més barat per als comerços.</p><h3>Bizum Pay i la integració bancària</h3><p>Hi haurà dues vies principals per fer servir aquest sistema: alguns bancs incorporaran aquesta funcionalitat dins de les seves pròpies aplicacions, mentre que Bizum llançarà una cartera digital, Bizum Pay, per a aquells bancs que encara no estiguin preparats o per als usuaris que prefereixin aquesta opció.</p><p>La clau serà apropar el mòbil al datàfon, igual que amb una targeta contactless, però sense necessitat de tenir-la.</p><h2>El desplegament i les limitacions inicials</h2><h3>Data de llançament i fase pilot</h3><p>El 18 de maig serà el dia marcat per posar en marxa Bizum Pay i el pagament físic, però amb matisos. Només alguns bancs grans i mitjans, com CaixaBank i Banco Sabadell, estaran a punt per implementar el servei des del primer moment.</p><p>La resta d'entitats es sumaran amb el temps, en un desplegament progressiu que s'estendrà durant els propers mesos fins a cobrir la majoria dels usuaris i comerços.</p><h3>Negociació de comissions i negociació amb comerços</h3><p>Els comerços hauran de pagar una comissió per cada pagament rebut amb Bizum, però les fonts consultades asseguren que serà més barata que les comissions actuals de Visa i Mastercard. Precisament, aquest cost inferior és la principal raó per la qual molts comerços veuen amb bons ulls aquesta nova forma de pagament.</p><p>A més, encara estan en marxa les negociacions entre bancs i grans comerciants per establir les condicions definitives del servei.</p><h2>Impacte i futur del pagament físic amb Bizum</h2><h3>Una revolució per als usuaris i els comerços</h3><p>En un país on el pagament digital avança a passos de gegant, Bizum obre la porta a una manera de comprar més simple i econòmica. Els usuaris podran deixar les targetes a casa i fer servir només el mòbil, mentre que els comerços reduiran la dependència d'intermediaris estrangers i les despeses que això comporta.</p><p>Això pot suposar un canvi significatiu en la manera com entendrem les transaccions diàries.</p><h3>Campanyes per donar a conèixer la novetat</h3><p>El sector financer prepara una campanya massiva per presentar aquest nou sistema als consumidors i assegurar la seva acceptació des del primer dia. Els comerços, sobretot les grans cadenes, també treballaran per incentivar que els clients utilitzin Bizum com a forma de pagament habitual.</p><p>Al final, qui decideix com pagar és el consumidor, però l'oferta serà més àmplia i atractiva.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Bancs preparats (fins al 18 de maig)</th><th>Altres bancs (futura incorporació)</th><th>Comerços inicials</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>CaixaBank</strong></td><td>Entitats petites i mitjanes</td><td>Grans superfícies</td></tr><tr><td><strong>Banco Sabadell</strong></td><td>Bancs amb retard en integració</td><td>Establiments seleccionats</td></tr></table><p><em>Bizum no només canvia la manera de pagar, sinó que qüestiona qui controla aquest procés, amb un to més nacional i menys dependent de les grans corporacions estrangeres.</em></p><p>La realitat és que el pagament físic amb Bizum arribarà a poc a poc, però promet sacsejar el mercat. El 18 de maig serà només l'inici d'una transformació que trigarà mesos a consolidar-se, amb la incògnita de qui s'atrevirà a quedar fora d'aquest nou escenari.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408390963483.jpg" length="79218" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/04/24/2026042408390963483.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Bizum revoluciona el pagament físic als comerços a partir del 18 de maig]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Bizum revoluciona el pagament en comerços físics a partir del 18 de setembre amb accés sense límits — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Bizum revoluciona el pagament en comerços físics a partir del 18 de setembre amb accés sense límits — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
          </channel>
</rss>

