Vallfogona de Riucorb: el poble medieval de Tarragona que a la tardor juga a una altra lliga
Arriba la tardor i el país s’omple de pobles que prometen calma. Alguns compleixen. D’altres exageren. I després hi ha aquells llocs on el silenci pesa més que el Wi-Fi i caminar sense pressa no és postureig, és necessitat.
A l’interior de Tarragona, lluny de platges sorolloses i rotondes infinites, hi ha un municipi petit, de pedra i ombra llarga, que no competeix per agradar. Simplement, hi és. I això, avui, ja és molt.
Quan deixes enrere carreteres ràpides i benzineres clòniques, el paisatge canvia. Els colors es tornen ocres, els camps s’ordenen amb paciència i el temps sembla negociar una treva. És en aquest punt del trajecte quan comences a sospitar que no has vingut només a veure un poble.
Perquè hi ha llocs que no s’expliquen amb monuments, sinó amb sensacions: el soroll de les passes sobre llambordes humides, una olor antiga de llenya i molí, i la certesa que aquí ningú té pressa per res.
És llavors quan apareix Vallfogona de Riucorb. Un municipi de la Conca de Barberà que amb prou feines supera el centenar d’habitants i que conserva un nucli medieval intacte, fet de carrerons estrets, cases de pedra i racons que no han demanat permís al segle XXI.
Un poble petit amb una història sorprenentment intensa
Vallfogona no és un decorat. Va ser repoblada al segle XII i va viure un moment clau quan, l’any 1190, el seu castell va passar a mans de l’Orde del Temple. Els templers —i més tard els hospitalaris— van deixar una empremta que encara avui es llegeix en la trama del poble.
Del castell en queden restes integrades al nucli urbà, però el millor no és una ruïna concreta, sinó la coherència del conjunt. Tot sembla al mateix to: pedra, austeritat i una bellesa sense esforç.
A pocs minuts del centre, un altre detall important: un antic molí fariner considerat el més antic de Catalunya. Sí, d’aquells que recorden que abans de brunchs i concept stores, el pa era supervivència.
José Luís Peña ens mostra, amb aquest vídeo, un recorregut pels carrers i indrets de la població de Vallfogona.
El Rector de Vallfogona: poesia, sarcasme i escàndol barroc
Cap visita és completa sense conèixer el personatge més il·lustre del poble: Vicenç Garcia, més conegut com el Rector de Vallfogona. Poeta barroc, clergue i mestre del sarcasme literari, va viure aquí al segle XVII.
La seva obra —irreverent, irònica i sorprenentment moderna— el va convertir en una figura clau de la literatura catalana. Tant, que el terme “vallfogonisme” es va utilitzar durant anys per descriure el seu estil.
Avui, el poble reivindica la seva figura amb rutes culturals, referències constants i amb un espai d'interpretació del personatge de Vicenç Garcia, Rector de Vallfgogona. Un capellà que escrivia com si Twitter hagués existit, però amb més mètrica i menys trolls.
El balneari: aigües calentes i cervells en pausa
Als afores del nucli urbà, envoltat de verd i silenci, hi ha un dels grans motius de visita: el Balneari de Vallfogona de Riucorb. Inaugurat l’any 1901, aprofita aigües amb propietats mineromedicinals conegudes des de fa segles.
Avui funciona com a hotel balneari de referència a l’interior de Tarragona, amb més de 90 habitacions, circuits termals i tractaments orientats a una idea clara: desconnectar de debò.
Aquí no es ve a fer stories. Es ve a suar, remullar-se i callar. I això, curiosament, enganxa.
Què veure i fer a Vallfogona (sense córrer)
La llista no és llarga, però sí honesta. Passejar pel nucli antic sense rumb, visitar l’Església de Santa Maria, descobrir els antics molins i deixar-se perdre pels camins dels voltants.
A la tardor, els senders s’omplen de fulles seques i olors humides. Ideal per caminar, pensar poc i respirar molt.
També és una bona base per explorar altres pobles de la Conca de Barberà, però Vallfogona no demana presses. Demana estada.
On menjar i dormir: poc, però ben triat
Les opcions són limitades, però coherents amb el lloc. L’Hostal del Rector ofereix cuina tradicional catalana, producte de temporada i plats que no necessiten explicacions.
Per dormir, el mateix hostal o el Balneari cobreixen totes les necessitats: des de l’excursionista tranquil fins a qui busca caps de setmana de desconnexió total.
Aquí no hi ha brunchs amb noms en anglès. Hi ha sopars amb silenci i esmorzars amb pa de veritat.
Com arribar i per què ara
Des de Tarragona ciutat, el trajecte no arriba a l’hora. A-27, C-14 i carreteres locals que ja formen part de l’experiència.
La tardor és el moment ideal: menys calor, més colors i un ritme que encaixa amb l’esperit del poble.
Vallfogona de Riucorb no crida. Et parla fluix. I si l’escoltes, potser acabes allargant l’estada més del previst.
Més informació oficial a la web de l’Ajuntament de Vallfogona de Riucorb.
