Vimbodí i Poblet, el poble medieval on els bolets tenen més varietats que un menú degustació
Hi ha pobles que fan olor a llenya, i d’altres que fan olor a sofregit de rovellons. Vimbodí i Poblet és dels segons. Quan arriba la tardor, els cotxes aparquen al voral de la carretera com si hagués esclatat una rave micològica, i tothom surt amb la cistella, el ganivet i aquella esperança inútil de trobar “el racó secret” que tothom coneix.
Aquí no només es busquen bolets: es veneren. La Conca de Barberà es converteix en un temple gastronòmic on la paraula “níscal” té més pes que “reserva” en una carta de vins. Però el que no tothom sap és que, a només quatre quilòmetres del Monestir de Poblet, s’amaga un dels boscos més misteriosos i productius d’Espanya.
El bosc on els bolets tenen més egos que un xef amb estrella Michelin
El bosc de Castellfollit, dins del terme de Vimbodí i Poblet, és un paradís micològic amb més de 700 espècies diferents d’hongos. No totes comestibles, és clar —algunes són més traïdores que una trufa de supermercat. Els experts de la Societat Catalana de Micologia en parlen amb respecte: “És un dels punts més rics i equilibrats de la Península”, deia el 2024 el biòleg Joan Pàmies.
Els níscalos, les oronges i les negrilles són les estrelles del lloc. I quan la pluja ha fet la seva feina, el soroll dels ganivets obrint el sòl supera fins i tot el cant dels ocells. La gent hi entra amb cistella, però en surt amb una sensació religiosa: la d’haver viscut la seva petita missa de tardor.
📍 Ubicació: Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona)
🌲 Espècies identificades: +700
🍄 Més populars: Rovelló, Oronja, Negrilla, Cep
👟 Ruta circular: 4,2 km, fàcil
👶 Apte per a famílies i nens
Una classe de micologia amb art (literalment)
Per si el bosc no fos prou curiós, l’artista Genís Collel va decidir afegir-hi un toc pop: va pintar els troncs amb formes de bolets, creant el seu propi “bosque pintado”. Una mena de versió tarragonina del famós Bosque de Oma, però amb menys bascos i més rovellons.
La ruta és circular, curta i deliciosa, amb aquella olor de terra humida i pi resinos que et fa venir gana només de respirar. I no, no és una instal·lació moderna de museu: és una invitació a mirar el bosc com si fos una enciclopèdia comestible. Ideal per fer amb criatures, o amb adults que necessiten una excusa per fer el vermut després.
Del bosc a la taula: la Conca com a territori foodie
Si hi ha un lloc on la paraula “km 0” té sentit, és aquí. A Vimbodí, molts restaurants locals —com el Bar Restaurant El Cortijo o el Mirador de Poblet— serveixen plats que canvien segons el que es troba al bosc. Des de ous ferrats amb ceps fins a arròs de muntanya amb oronja i costella.
La majoria de cartes s’acompanyen amb vins de la DO Conca de Barberà, que mariden amb els bolets millor que un filtre de València amb un capvespre. El seu Trepat, lleuger i aromàtic, és el company ideal per qualsevol plat micològic que es respecti.
| Plat | Descripció |
|---|---|
| Rovellons a la brasa | Clàssic infal·lible amb all i julivert, el perfum de tardor fet plat. |
| Arròs de muntanya | Amb bolets silvestres i costella, contundent com un diumenge a casa l’àvia. |
| Croquetes de ceps | Petites bombes de sabor, ideals per compartir... o no. |
| Truita d’oronja | Tan suau que sembla un núvol amb gust de tardor. |
Un monestir que també fa gana (de calma)
I quan ja tens la panxa plena i la cistella mig buida, toca cultura digestiva. A pocs minuts, el Monestir de Poblet s’aixeca com un gegant de pedra i silenci. És el primer prototip d’abadia cistercenca d’Espanya (1149), i no, no serveixen esmorzars de frare però gairebé. A dins reposen reis de la Corona d’Aragó, com Jaume I, i fora es respira pau, aquella que et fa pensar que potser els monjos també sortien a buscar bolets en secret.
El conjunt és Patrimoni de la Humanitat des del 1991, i continua actiu. Sí, pots entrar-hi, fer una visita guiada i acabar comprant un pot de mel artesana feta pels monjos. Tot queda a casa.
Per què tothom parla del bosc de Poblet (i tu encara no hi has anat)
Potser perquè, entre tanta foto d’Instagram i brunch urbà, ens havíem oblidat que la natura també pot ser un restaurant. Aquí, a Vimbodí i Poblet, el menú no el dicta un xef, sinó la pluja. I la carta canvia cada setmana. Els bolets no es demanen: es guanyen.
Així que, si aquest cap de setmana tens ganes de menjar-te la tardor amb cullera i cistella, ja saps on anar. Entre bolets, vi Trepat i un monestir que sembla un decorat de “Merlí”, potser hi trobaràs el teu racó secret. O almenys una bona excusa per repetir.
