La ruta secreta per la Toscana que no surt a les guies
Hi ha qui es pensa que la Toscana és només vi i torres medievals. Però quan hi arribes amb un cotxe de lloguer que sembla sortit d’un anunci de SegurCaixa, descobreixes que allò és una mica més: un parc temàtic de carreteres escèniques i poblets que semblen fets amb filtres d’Instagram vintage.
La qüestió no és tant què veure, sinó com sobreviure a la bellesa sense quedar empalagat. I encara menys perdre’s entre GPS que parlen en italià i carreteres que semblen fetes per provar la paciència dels conductors mediterranis. El resultat? Una ruta que val molt més que quatre fotos amb la Torre de Pisa al fons.
Arribada a la Toscana: el punt de partida
Des de Tarragona no tens vol directe, però amb un saltet a Barcelona o Reus pots acabar plantant-te a Pisa o Florència amb un vol low-cost. Un cop a terra, comença el ritual del turista modern: anar a la finestreta de lloguer de cotxes, discutir amb el senyor de la franquícia i sortir amb un Fiat 500 que diu “dolce vita” però que tu només veus com una "torradora amb rodes".
Florència és la porta d’entrada i la primera temptació. Catedral gegant, carrers que semblen una excursió d’art de batxillerat i un excés de selfies amb el Ponte Vecchio. Però si vens amb cotxe, el que vols és sortir volant de la ciutat per començar la ruta de debò.
Chianti i Monteriggioni: el vi com a excusa
Conduir per Chianti és bàsicament un anunci de cava català, però en versió italiana. Vinyes fins a l’infinit i pobles com Greve o Panzano que podrien estar al Penedès però amb més glamour. La recomanació no oficial? Provar el vi, però sense flipar-se, que després toca conduir. Els italians et diran “bevi piano”, però piano piano acabes amb més ganes de fer migdiada que de carretera.
Monteriggioni és com si algú hagués jugat a fer un Playmobil medieval i li hagués sortit massa perfecte. Muralles, pedres i una església que sembla treta d’una pel·li de Ridley Scott. Aquí ja entres en mode “vale, això comença a tenir sentit”.
Siena: la ciutat vermella
La Piazza del Campo és l’epicentre d’una ciutat que viu del seu passat gloriós i de les curses de cavalls del Palio. Si hi vas quan toca, fliparàs; si no, igualment t’emportaràs una sobredosi de maó vermell i carrers que et fan sentir dins el decorat de l'obra "Romeu i Julieta". A més, aquí per primer cop entendràs perquè els italians mengen pasta.
Els poblets que semblen postals
Montalcino, Pienza i Montepulciano no són només noms difícils de pronunciar quan portes dos gots de vi. Són poblets penjats a turons que semblen inventats per vendre’t postals. Pienza, per exemple, té una catedral que et fa sentir més culte només per entrar-hi. I Montepulciano és bàsicament el lloc perfecte per fer veure que estàs en forma pujant carrers costeruts.
Atenció: a cada poble hi ha una trattoria que diu que té “la millor pasta de la Toscana”. La veritat? Totes són bones, però el que t’emportes és la digestió lenta i l’excusa per caminar més.
San Gimignano i Volterra: el medievalisme extrem
San Gimignano és el paradís de les torres. Abans n’hi havia 72, ara en queden 14. Encara així, et sentiràs com en un Game of Thrones sense dracs però amb molts gelats. Diuen que hi fan el millor gelat del món, però això també ho diuen a qualsevol plaça de Catalunya. La diferència? Aquí et cobrarà un italià amb molta seguretat en si mateix.
Volterra, en canvi, té un toc més discret però amb ruïnes etrusques i un ambient més tranquil. Ideal per treure la càmera i sentir-te arqueòleg urbà.
Pisa, Lucca i Pistoia: la recta final
Pisa és exactament el que esperes: una torre torta i mil turistes fent fotos com si aguantessin la torre amb la mà. Un clàssic universal de la vergonya aliena. Però també té palaus i esglésies que valen la pena si tens paciència.
Lucca és la sorpresa. Més tranquil·la, plena de muralles i amb un encant que et fa dir “això sí que no m’ho esperava”. Pistoia, en canvi, és com la cosina culta que ningú convida a la festa, però que quan hi vas t’ensenya un patrimoni artístic brutal.
Consells pràctics per sobreviure
- Reserva el cotxe abans i llegeix la lletra petita: els italians són artistes de cobrar-te assegurances que no sabies ni que existien.
- Porta efectiu: a molts poblets sembla que el TPV encara no ha arribat.
- Conduir a la Toscana no és tan “dolce vita”: entre corbes i locals que condueixen com si fossin a Montmeló, prepara’t per riure o plorar.
Per què la Toscana enganxa
Al final, el que té la Toscana és que és massa bonica per ser real. Un mix de paisatges de conte, pobles medievals i gastronomia que et deixa KO. Però compte: si t’hi quedes massa dies, corres el risc de voler tornar.
Per més info oficial sobre la regió pots mirar la pàgina de Visit Tuscany, on et pots organitzar el viatge en un tres i no res.
