Una ruta insòlita a Collserola amb una parada que ningú s’espera
Barcelona té platja, té modernisme i té cues a la Sagrada Família. Però hi ha una altra Barcelona, més silenciosa, amagada darrere la serralada que tothom veu i gairebé ningú trepitja. Una Barcelona de senders sense presses, pins que donen ombra i sorpreses que no surten a les guies turístiques.
I sí, fins i tot amaga un lloc que sembla tret d’una pel·lícula postapocalíptica, però amb tobogans i gronxadors rovellats. És el tipus de racó que et fa preguntar-te com pot ser que encara hi sigui… i per què no el coneix ningú.
Quan pensem en anar a donar un tomb per la natura, els de Tarragona no hi pensem pas a anar cap a Barcelona. El primer que ens ve al cap és el clàssic: agafar el cotxe i plantar-nos a la Costa Brava, al Pirineu. Però la Ciutat té un pulmó immens al darrere, tan a prop que gairebé sents les motos de la Ronda mentre t’endinses en plena natura: el Parc Natural de Collserola.
Aquest parc és tan bèstia que multiplica per 22 la mida del Central Park de Nova York. Però, a diferència de l’escenari cinematogràfic nord-americà, aquí el que et trobes són camins de sorra, miradors improvisats i, si tens sort (o no tanta), algun senglar tafaner. Entre aquest mosaic de natura i patrimoni s’amaga una ruta circular curta, perfecta per anar amb nens i prou estranya com per sorprendre fins i tot als barcelonins més urbanites.
Un punt de partida peculiar
La ruta arrenca a tocar del cementiri de Collserola, un d’aquells llocs que només trepitges si tens una excusa potent. Des d’allà, un camí suau s’endinsa entre pins i vegetació mediterrània. No cal ser un atleta per seguir-lo: és una excursió de menys de 5 km, amb desnivell mínim i pensada per caminar sense presses. El plaer aquí no és arribar, sinó descobrir què s’amaga després de cada revolt.
El secret més inesperat
El punt àlgid de la ruta arriba quan topes amb un racó que ningú s’esperaria trobar enmig de Collserola: un parc infantil abandonat conegut com Bones Hores. Tobogans rovellats, estructures de ferro que encara aguanten i un aire entre melancòlic i fantàstic. No és Disneyland, evidentment, però per als nens és un parc temàtic de la imaginació. I per als adults, un viatge a la infància amb filtre vintage.
Més que un simple passeig
Abans d’arribar a aquest parc oblidat, la ruta passa per la finca Bones Hores, un edifici històric de principis del segle XX reconvertit en residència. També et creues amb un antic frontó i miradors que regalen vistes poc habituals de Barcelona, amb la ciutat a un costat i el verd intens de Collserola a l’altre. Tot plegat crea un contrast que et fa dubtar si encara ets dins la capital o si ja has fet un viatge de cent quilòmetres.
Detalls que la fan especial
Si alguna cosa defineix aquesta excursió és la seva capacitat de sorprendre amb petites coses: arbres caiguts convertits en passarel·les improvisades, escales naturals entre roques, bancs de fusta anònims que conviden a parar. Els nens poden recollir pinyes, buscar petjades d’animals o, senzillament, jugar a explorar. No hi ha pressió per arribar ni marques de temps: l’objectiu és deixar-se portar.
Una excursió de diumenge
El recorregut es pot completar en menys de tres hores i és accessible tant en cotxe (amb aparcament al cementiri) com en Ferrocarrils de la Generalitat, baixant a l’estació de Baixador de Vallvidrera. Això el converteix en un pla perfecte per a un diumenge al matí: sortir de casa amb el bocata, caminar una estona, deixar que els nens s’embrutin i tornar a dinar a la ciutat com si res.
Collserola, la gran desconeguda
Declarat Parc Natural l’any 2010, Collserola ocupa més de 8.200 hectàrees i és un dels pulmons verds més grans d’Europa metropolitana. Més enllà del tòpic dels senglars, amaga una biodiversitat sorprenent i una xarxa de camins infinita que permet recórrer-la tant a peu com en bicicleta. És un espai que combina natura, patrimoni i història en un equilibri estranyament discret, tenint en compte que acull una ciutat de més d’un milió i mig d’habitants a tocar.
Per què val la pena
El valor d’aquesta ruta no és només el parc abandonat —tot i que és el detall que més sorprèn— sinó la sensació de redescobrir Barcelona. Entendre que la ciutat no s’acaba al mar ni a la Diagonal, sinó que continua pels camins de terra, pels silencis dels boscos i per racons que ningú penja a Instagram (bé, gairebé ningú). És una invitació a mirar la ciutat des d’un altre angle i a recordar que la natura també és part del seu ADN.
Info pràctica
- Distància: 4,85 km (circular)
- Temps: menys de 3 hores de passeig
- Dificultat: baixa, apte per a nenes i nens
- Punt d’inici: Cementiri de Collserola o estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
Si vols més informació sobre el Parc Natural de Collserola, consulta la web oficial. I si et decideixes a fer la ruta, porta aigua, calçat còmode i un punt de curiositat. És tot el que necessites per gaudir d’una Barcelona que no surt als anuncis de turisme.
