El poble minúscul de l’Anoia amb mirador a mig Catalunya
Hi ha pobles que semblen de pessebre: carrers estrets, pedres que han vist més segles que el padrí del poble i un silenci només trencat per algun tractor. A mitja hora d’Igualada n’hi ha un que juga en aquesta lliga.
El detall és que aquest lloc, tot i ser diminut, té una posició tan privilegiada que es converteix en una terrassa panoràmica. Parlem d’un municipi on els habitants es compten amb els dits, però les vistes es compten amb exclamacions!
Si et pensaves que els pobles petits només servien per passar l'estiu amb la canalla o per anar-hi a fer la calçotada anual, espera. Aquí hi ha un nucli de poc més de dos-cents habitants que ha fet del seu emplaçament un autèntic luxe natural. I no parlem de piscines infinites ni resorts amb polsereta, sinó d’un balcó real sobre mitja Catalunya.
Un escenari de postal
Pujalt es troba a més de 700 metres d’altitud, en aquella Anoia que ja flirteja amb la Segarra. Des d’aquí, en un sol cop d’ull pots veure els Pirineus, Montserrat, les serres de Pinós i Boixadors i fins i tot les muntanyes del Pla d’Urgell. És el típic lloc on intentes fer una foto panoràmica i el mòbil et diu: “relaxa’t, que no tinc tanta memòria”.
El poble que són cinc
El municipi no és només Pujalt: també hi trobem l’Astor, Conill, la Guàrdia Pilosa i Vilamajor. Cinc nuclis, cadascun amb la seva personalitat i orgull local. Tant és així que si preguntes a algú d’allà, segurament et dirà: “jo sóc de Conill”, com si fos Nova York i Manhattan.
Pedres que parlen
La història també juga fort. A l’Edat Mitjana hi havia un castell, primer dels senyors de Cervera, després del regne d’Aragó i finalment dels Cardona. Avui només en queden algunes restes, però les pedres encara expliquen històries de batalles i canvis de propietats, com si fos una sèrie medieval a l'estil de "Joc de Trons".
Esglésies que fan de wifi espiritual
Entre els imprescindibles hi ha l’església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, una construcció del segle XII que ha passat per més reformes que el Camp Nou. Amb altars dedicats a Sant Jaume i Sant Miquel, i un campanar afegit posteriorment, és un dels símbols més reconeixible del municipi.
No gaire lluny, l’església parroquial de Sant Andreu, a la sortida del nucli de Pujalt, recorda el romànic tardà. I si et mous pels altres nuclis, trobaràs la Santa Magdalena de l’Astor o Sant Joan de Vilamajor, petites joies monumentals que ens xiuxiuegen que les pedres tenen més paciència que nosaltres.
El record incòmode de la Guerra Civil
El Memorial de l’Exèrcit Popular és un espai que explica com aquest racó tranquil va acollir una base d’instrucció militar durant la Guerra Civil. Avui és un centre d’interpretació que combina història, natura i un punt de reflexió sobre un passat que encara ressona. Pots recórrer refugis, antics espais de formació i entendre millor com es vivia en aquells anys foscos.
Un observatori amb estrelles reals
Si de dia tens vistes infinites, de nit tens l’Univers. L’Observatori de Pujalt ofereix sessions d’astronomia amb telescopis, tallers i conferències. És aquell tipus de pla que et recorda que no tot és passar temps a les xarxes socials, també pots passar-t'ho bé i aprendre observant estels i altres fenòmens astronòmics, encara que aquests no tinguin followers.
Arquitectura rural i racons amb encant
El carrer de les Voltes de Pujalt és un dels punts que fa que et sentis com en un pessebre. Cases de pedra, passos coberts, carrers estrets que obliguen a desconnectar del cotxe i reconnectar amb les sabates. A l’Astor hi ha Can Pou, una casa amb un passadís cobert i una finestra amb dintell gòtic que sembla feta per inspirar novel·les medievals.
Gastronomia i festa major
Com a bona part de l’Anoia, aquí no falta la llonganissa (botifarra per si no ens estàs llegint des del Camp de Tarragona), la sumilla (o somaia o sumaia), el conill i el bacallà. I de postres, carquinyolis (si no tens dents fortes, millor remullar-los al vi ranci o amb mistela). A l’agost, la Festa Major omple el poble d’activitats i actes culturals, i durant la resta de l’any sempre hi ha alguna excusa per tornar-hi.
Com arribar-hi sense perdre’t
Des de Tarragona estem a una hora i dotze minuts amb l’A-27 i la C-241d. O sigui, prou a prop per una escapada i prou lluny per sentir que has canviat de món.
Una escapada de proximitat amb molt de fons
Pujalt no és un parc temàtic ni un poble-museu. És un lloc viu, amb gent que encara treballa la terra i el bestiar, i amb un patrimoni que convida a mirar cap enrere i cap amunt alhora. Entre història, natura i estrelles, és una d’aquelles destinacions que demostren que no cal creuar oceans per trobar-se en un altre planeta.
Si vols trobar allotjament pels voltants, pots consultar la Guia de Cases Rurals de l'Anoia. I si vols trobar restaurants per la zona (a menys que no portis carmanyola), pots consultar la Guia de Restaurants de l'Anoia.
Per a més informació de tot el que pots visitar, clica a ADAA (Associació per al Desenvolupament de l'Alta Anoia).
