El poble andalús amb només 4 veïns i un tresor inesperat
Hi ha pobles que viuen del turisme massiu, amb més selfies que veïns. I després hi ha racons que, amb prou feines, arriben a quatre habitants però carreguen amb segles d’història, llegendes i pedres que ho han vist tot.
Aquest indret del sud peninsular combina cova misteriosa, cascades i un castell digne de sèrie medieval, però no surt a cap llista viral dels “10 llocs imprescindibles d’Andalusia”. Potser per això és tan fascinant.
Quan parlem d’Andalusia, ens venen al cap ciutats com Sevilla, Granada o Còrdova, amb la seva artilleria de monuments i tapes. Però la gràcia d’aquest viatge és descobrir el costat més desconegut i silenciós: una vila perduda entre muntanyes, amb quatre ànimes censades i un patrimoni que faria ombra a molts destins turístics.
El lloc en qüestió es diu Tíscar, i si mai has passat per la província de Jaén, probablement no et sona. Aquí, la història i la llegenda es barregen fins al punt que no saps si estàs trepitjant realitat o una versió rural de “Joc de Trons”. El nom prové de les tribus berbers que hi van arribar al segle VIII, i encara avui conserva aquest aire de frontera cultural i religiosa.
Una cova que sembla inventada
El gran tresor natural és la Cova de l’Aigua, declarada Monument Natural i considerada una de les primeres grutes conegudes a la Península. Per arribar-hi, has de passar per un túnel estret que desemboca en un espai màgic, amb cascades i formacions calcàries que semblen escultures naturals. Els senderistes del Camp de Tarragona que es queixen de l’humitat del Montsant aquí fliparien.
A dins, encara hi ha qui deixa exvots a una petita imatge de la Mare de Déu de Tíscar, vinculada a una llegenda del segle XIV. Segons expliquen, la imatge era llançada des del castell pels musulmans, però misteriosament sempre tornava al seu lloc. Una mena de “loop espiritual”.
El Pilón Azul i altres postals
El riu Tíscar és el que dona vida al paisatge. Al seu pas, forma el Pilón Azul, una cascada visible des d’una passarel·la que convida a fer la típica foto de postal, però sense les aglomeracions de turistes amb pal de selfie. Aquest entorn ha arribat a acollir concerts i actes culturals, aprofitant l’acústica natural de la cova i la màgia de l’aigua.
Un castell que resisteix
Damunt de la Peña Negra encara hi ha les restes del Castell de Tíscar, fortalesa que va passar de mans musulmanes a cristianes i viceversa, fins que un escuder, Pero Hidalgo, va aconseguir escalar les muralles i obrir la porta a la conquesta. Avui només en queda part de la torre de l’homenatge i el recinte emmurallat, però la vista des de dalt és d’aquelles que et reconcilien amb el GPS que t’ha fet perdre tres vegades per carreteres secundàries.
Més amunt encara, la torre vigia medieval, coneguda com l’Atalaia de l’Infant Don Enrique, et recorda que aquest territori va ser frontera amb el Regne Nassarita de Granada durant segles. Aquí les pedres no només expliquen història, sinó que avisen de fronteres.
Un santuari amb versos de Machado
Al peu del castell hi trobem el Santuari de Tíscar, amb una nau de pedra, un baptisteri del segle XVI i restes d’alicatats mudèjars. Però el detall que el fa especial és que a la plaça frontal hi ha uns versos d’Antonio Machado, que va dedicar part de la seva poesia a aquest racó mentre feia de professor a Baeza.
A l’interior encara es conserven obres d’artistes locals com Rafael Zabaleta o Jacinto Higueras. És un lloc que combina devoció, patrimoni i art, en un escenari que sembla més aviat un decorat de pel·lícula.
Per què visitar-lo?
Doncs perquè és l’Andalusia menys turística. Aquí no hi ha cues per veure el monument ni terrasses amb preus inflats per a guiris. Hi ha natura, silenci, història i aquella sensació d’estar trepitjant un lloc que gairebé ningú coneix. Si vols una escapada diferent des de Tarragona, aquest és el tipus de destí que compensa les hores de carretera.
Com arribar-hi
Tíscar es troba al municipi de Quesada, a Jaén. S’hi arriba per la carretera A-6206, que travessa parets de roca i ofereix unes vistes espectaculars. A prop hi ha altres pobles amb encant, com Pozo Alcón i Hinojares, ideals per completar la ruta.
I si vols més informació oficial sobre aquest i altres racons de la província, pots consultar la web de turisme de Jaén.
Una lliçó per a viatgers
Al final, visitar Tíscar és entendre que no calen grans ciutats ni monuments declarats Patrimoni de la Humanitat per quedar bocabadat. Un poble amb quatre veïns pot oferir més històries que una guia sencera. I això, en un món de rutes massificades i selfies repetits, té molt més valor del que sembla.
