Un poble amagat a la Costa Blanca que té més museus que carrers
Hi ha pobles que semblen decorats de pessebre, i després hi ha aquest racó valencià que barreja castell medieval, museus estrambòtics i un embassament digne d’una postal. El dilema? No surt a la N-340 ni et salva el GPS.
És un d’aquells llocs que sembla que algú s’ha inventat per guanyar un concurs de “poble més mono”. Però resulta que existeix. Queda a 4 hores i mitja Tarragona (una menys des de Tortosa) però aquest llogarret amb castell és de visita imprescindible.
Quan penses en una escapada des de Tarragona cap al sud, normalment et venen al cap noms massa coneguts: Benidorm, Alacant, Altea... Però existeix un poble a la Marina Baixa que juga a una altra lliga. Un lloc on el temps sembla haver quedat atrapat i on cada racó té una història o, com a mínim, un museu estrany que no t'esperaves trobar.
Un passat amb segell àrab
Fundat al segle VIII pels musulmans, Guadalest és el típic poble que va començar com una fortalesa estratègica i ha acabat convertit en postal per turistes. Els seus carrers empedrats semblen més un parc temàtic medieval que un lloc real on la gent hi visqui. Però hi viuen!
El Castell que controla el paisatge
El Castell de Guadalest corona la muntanya com si fos el guardià del lloc. Des d’allà, les vistes són tan panoràmiques que fins i tot el teu mòbil et demana bateria extra perquè no pots parar de fer-hi fotos. És un tros d’història amb pedres que han vist passar segles i segles de batalles, visites i ara, sobretot, turistes amb sandàlies i mitjons.
Museus per a tot i més
El poble no es conforma amb un parell de sales d’exposicions. No. Aquí tens museus de tot: des de saleros i pimenters fins a curiositats del segle XX. El més famós és el Museu Microgigante, que ja només pel nom mereix entrada. És aquell lloc on entres pensant “això què és” i surts amb fotos d’una col·lecció d’objectes que mai havies imaginat veure junts.
L’embassament que sembla un mirall
Si ets dels que necessiten natura per justificar el viatge, cap problema. L'Embassament de Guadalest t’ofereix aigües turquesa, muntanyes que et recorden que has de caminar més, i la sensació de trobar un racó de pau enmig del soroll mediterrani. Pots fer senderisme, pescar o, si t’atreveixes, banyar-te. L’aigua és més freda del que sembla, avís important.
Arquitectura amb encant (i flors per tot arreu)
Passejar pels carrers estrets de Guadalest és com entrar en un catàleg de cases rurals. Façanes amb flors, portes de fusta i una església de Sant Josep que s’alça discreta però elegant. És el típic poble on, si tens síndrome de fer fotos a cada cantonada, et quedes sense memòria al mòbil en mitja hora.
Menjar com toca
Evidentment, després de tanta història i tanta natura, toca menjar. La gastronomia local inclou plats com la olla de blat o l’arròs al forn, receptes contundents que demostren que aquí la dieta mediterrània no és només amanida i peixet. Acompanyat d’un vi de la regió i amb postres amb mel o melmelada de nespres... l’excusa per fer sobretaula està servida.
Guadalest: el combo complet
Aquest poble aconsegueix el que molts destins turístics no poden: tenir història, natura, cultura freak i menjar, tot en menys de cinc carrers. No és casualitat que surti a les llistes de “pobles més bonics d’Espanya” encara que a molts encara els soni a secret guardat.
Per arribar-hi des de Tarragona, caldrà una mica de paciència i Google Maps, però la recompensa és un lloc que no només es veu bonic a les fotos: també et deixa la sensació d’haver descobert un racó diferent. I sí, el Museu de salers existeix de veritat.
Si has llegit l'article d'aquesta mateixa secció de Viatges: Un petit paradís… que potser ni coneixies, aquesta visita és ideal per complementar l'escapada a la comarca de la Marina Baixa. I per a més informació oficial sobre la zona pots consultar la web de Turisme Comunitat Valenciana.
