El truc que fa que alguns cotxes del Camp de Tarragona no hagin de passar més la ITV a partir del 2025

A Catalunya hi ha rituals que no fallen: el vermut de diumenge, el “véns o no véns?” a les festes de poble, i passar la ITV. Un moment que et posa més nerviós que l’alineació del Barça abans d’un clàssic. Però... i si et poguessis saltar aquest tràmit per sempre?

Doncs no és ciència-ficció ni promesa electoral. Des del 2025, hi ha cotxes a Espanya que no hauran de trepitjar mai més una estació de la ITV. I no, no és cap privilegi per a cotxes de luxe. És molt més peculiar.

Vehicles històrics exempts de la ITV
Vehicles històrics exempts de la ITV

Els papers oficials diuen que és per "reconèixer el valor patrimonial" d’aquests vehicles, però si tens un cotxe (o ciclomotor) matriculat abans de l’1 de gener de 1950, enhorabona: estàs exempt de passar la ITV. Ni cita prèvia, ni sorpreses amb els frens, ni aquell senyor que et mira malament perquè tens una llum una mica tèrbola.

La Direcció General de Trànsit (DGT) ha decidit ampliar el reconeixement als vehicles històrics, convertint-los en autèntics unicorns del parc mòbil: poden circular (amb condicions) però sense l’angoixa anual o biennal de la inspecció tècnica.

El patrimoni sobre rodes

La mesura no és cap caprici nostàlgic: la DGT vol potenciar el cens de vehicles històrics a Espanya. Ara mateix, som bastant minses comparats amb altres països europeus. Aquesta exempció busca incentivar els propietaris a registrar oficialment els seus vehicles antics com a “històrics”, amb tots els drets que això comporta.

Però no tot és tan fàcil com treure la pols del 600 del iaio i ja està. Per accedir a l’exempció, cal inscriure el vehicle al registre de vehicles històrics, i això implica passar per un procés de catalogació. Necessites certificats, informes i alguna paciència de sant.

ITV: un negoci, una obligació... i ara, una excepció

L’ITV no és només una revisió: és un negoci rodó. Segons dades de AECA-ITV, el sector mou centenars de milions anualment a Espanya. De fet, molts operadors estan preocupats per l'efecte que aquesta i altres mesures puguin tenir sobre el volum de revisions.

Però no tot el món està pensant en les pèrdues. Els col·leccionistes, restauradors i amants de la ferralla amb ànima celebren aquesta nova flexibilitat. "És una manera de premiar la conservació del nostre llegat mecànic", diuen alguns. I no els falta raó: no tot cotxe vell és un perill; alguns són obres d’art amb rodes.

I si tens una moto?

Mentre a Espanya es fan petits passos, a Portugal han anat a sac. Després de més d’una dècada de pressió ciutadana, les motos han quedat fora de l’obligació de passar la ITV. Una revolució sobre dues rodes, i no és metàfora.

Els portuguesos ho tenen clar: les dades de sinistralitat no justifiquen una ITV obligatòria per motos. I ho diuen amb números: des del 1995, el nombre de motos ha augmentat un 400%, però les morts en accidents s’han reduït un 80%.

Podria passar el mateix aquí?

Espanya té una estructura d’ITV molt arrelada. A diferència de Portugal, aquí hi ha una xarxa extensa d’estacions, una població que ja ho té com a norma cultural, i una administració poc inclinada a moure’s si no hi ha pressió social.

Però si alguna cosa ens ensenya aquesta nova normativa és que els canvis arriben, encara que sigui amb marxes llargues. I que el que avui sembla impensable, demà pot ser portada de notícies.

Com saber si el teu cotxe pot quedar exempt?

Si tens un vehicle matriculat abans de l’1 de gener de 1950, tens el primer pas fet. Ara bé, hauràs de certificar-lo com a vehicle històric segons el procediment oficial del teu govern autonòmic. Hi ha tràmits, taxes i, sovint, visites tècniques específiques.

La recompensa? Oblidar-te per sempre d’aquella pegatina que s’arruga amb el sol i et recorda que tens deures pendents. I sí, podràs seguir anant a la trobada anual de cotxes clàssics sense l’angoixa de si et faran una inspecció visual improvisada.

Una mesura simbòlica però significativa

La DGT vol enviar un missatge: els vehicles antics no són només ferros rovellats. Són part de la memòria col·lectiva, testimonis d’una època i, en molts casos, peces úniques. Tractar-los com a tals és una aposta per conservar el nostre ADN mecànic i cultural.

Potser no farà que deixem d’odiar la ITV, però almenys, per alguns, serà història.