Toyota no té pressa: la seva jugada amb els elèctrics que incomoda a mig Europa
A Europa sembla que tothom parla d’elèctrics… menys Toyota. La marca japonesa no va a remolc de la moda, i això incomoda a uns quants polítics i rivals de sector que voldrien veure endolls fins a les rotondes de la N-340.
I és que mentre Tesla ven fum futurista i BYD ven barat, Toyota ven híbrids. I molts. Tant, que a Europa freguen el 80% de quota. Ara bé, quan li pregunten si es passarà del tot a l’endoll, la resposta del seu cap europeu és més aviat un “ja veurem”.
El senyor Andrea Carlucci, cap de Toyota a Europa, ha deixat clar que no pensa forçar els cotxes elèctrics allà on la gent no els vol. Una estratègia tan simple com polèmica: vendre el que el client demana, no el que Brussel·les vol que demani. Sona lògic, però a molts els grinyola.
Una aposta multi-opció
A diferència d’altres marques que ja han enterrat el motor de combustió en els seus PowerPoints, Toyota defensa la idea de la “multi opció”: híbrids, endollables, combustió millorada, hidrogen i, sí, també elèctrics purs. Tot depèn del mercat. Si ets a Noruega, tindràs bZ4X per donar i vendre. Si ets a Espanya, el que més trobaràs serà un Corolla híbrid aparcat al costat del Mercadona.
El pes dels híbrids a Europa
Actualment, gairebé 8 de cada 10 Toyotes venuts a Europa són híbrids. I quan arribi el nou Aygo híbrid, aquesta xifra podria saltar fins al 90%. Per a Carlucci, això no és casualitat: és el mercat dient a crits què vol. I no és precisament un cotxe elèctric de 50.000 € amb 300 km d’autonomia i un punt de càrrega a 20 km de casa.
Elèctrics sí, però no a qualsevol preu
“El carboni és l’enemic, no el motor de combustió”, va dir Carlucci. I aquí hi ha la clau. Toyota no renuncia a reduir emissions, però aposta per múltiples camins per aconseguir-ho. Des de motors tèrmics més nets fins a hidrogen líquid per als amants de la benzina octanada de la submarca Gazoo Racing. Per ells, l’important és l’objectiu, no la tecnologia concreta.
La batalla reguladora
Un altre punt calent és la normativa. Carlucci va deixar anar una frase que podria encendre més d’un despatx a Brussel·les: “Esperem que els híbrids endollables segueixin considerant-se zero emissions”. Dit d’una altra manera: si faig 100 km amb elèctric i després tiro de benzina, per què no comptar-me com a verd? Aquesta visió, òbviament, no entusiasma a tothom.
El contrast amb la competència
Mentrestant, Tesla promet cotxes que es condueixen sols des del 2016 (spoiler: encara no), Volkswagen anuncia flotes d’elèctrics per al 2030 i BYD s’ho menja tot a base de preu i volum. Toyota, en canvi, juga a llarg termini: vendre el que la gent compra ara i preparar el futur sense hipotecar-se amb una sola tecnologia.
I Espanya, què?
Al mercat espanyol, la jugada és evident: aquí la gent encara prefereix l’híbrid. El cotxe elèctric pur segueix sent una opció urbana i minoritària. Més punts de càrrega i ajudes reals? Sí. Però mentrestant, el Yaris híbrid és el nou Ibiza TDI dels 2000.
Mirant endavant
A la llarga, Toyota sí que desplegarà la seva gamma elèctrica: Urban Cruiser, C-HR+ i bZ4X. Però no amb presses. Carlucci ho té clar: “Els posarem allà on hi hagi demanda, no on hi hagi silenci de motor però també de caixes registradores”. Una estratègia pragmàtica que pot semblar conservadora, però que els ha funcionat durant dècades.
Toyota no és anti-elèctrica, és anti-imposició. Vol vendre el que la gent compra, no el que la política dicta. Potser això sona poc èpic en temps de titulars verds, però econòmicament té tot el sentit del món. I si els números manen, potser Carlucci té més clar el futur del mercat que molts ministres de transició energètica.
