Espanya frena sola

Europa prem l’accelerador (i Espanya clava el fre)

Aquesta tardor, diversos països europeus han decidit augmentar els seus límits de velocitat en autopistes. La República Txeca ja ha començat a provar trams de 150 km/h. Itàlia ho té en fase de proposta. Polònia i Bulgària fa temps que van a 140. Àustria, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, Hongria... tots a 130. I Alemanya ni s’immuta: segueix amb els seus trams sense límit.

I després hi ha Espanya, on el límit general continua sent de 120 km/h des del 1974. Bé, de fet, cada cop hi ha més trams que baixen a 100. La DGT aposta per “reduir riscos” i instal·la radars que ni veus però que sí que et veuen. #TeletacMortal

150 km/h: com i on ja és legal

El cas més llaminer és el de Txèquia: 50 km d’autopista D3 entre Praga i Àustria, amb senyalització variable. Només activa els 150 km/h amb bon temps i trànsit fluït. Si plou, fa boira o hi ha massa cotxes, torna als 130. El sistema ja funciona des de finals de setembre.

La clau? Senyalització intel·ligent. Panells que s’adapten a les condicions reals. Alguna cosa que a Espanya es reserva per dir-te que “hi ha congestió dins de 2 km”... quan ja hi ets.

I a Espanya, què?

La DGT ha estat clara: ni parlar de pujar a 130 ni 150. La prioritat és reduir sinistres, i la velocitat és el gran enemic. De fet, molts trams d’autovia han passat de 120 a 100 km/h, especialment a zones amb trànsit dens o entorns sensibles (entrades de ciutats, zones escolars, fauna, etc.).

Els nous radars “càmera-carro” i les furgonetes camuflades són l’eina principal per controlar-ho. Són ràpids, discrets i molt eficients... recaptant.

Però... la seguretat no era prioritària a tot arreu?

Sí, però cada país ho interpreta a la seva manera. Els defensors dels límits més alts diuen que els cotxes actuals frenen millor, tenen més assistents i són més estables. També afirmen que circular a 150 en condicions òptimes pot ser més segur que fer-ho a 120 amb trànsit dens.

Els contraris (com Espanya) apunten a les xifres: la velocitat és el factor clau en molts accidents mortals. Més velocitat = més impacte. I a això hi sumem el gran nombre de conductors despistats, mòbils en mà, o directament fent de Hamilton a la ronda de Dalt.

Com t’afecta si viatges per Europa?

La cosa està clara: cada país té les seves normes. No hi ha unificació europea. Si viatges fora, revisa els límits de cada país i estigues molt atent a la senyalització, especialment la variable. El teu carnet et serveix, però la multa també arriba si t’equivoques.

Un exemple: a Suïssa es proposa reduir tot a 80 km/h segons l’època de l’any. A Estònia, el límit d’autopista és 90. A Alemanya, pots anar a 220... però si hi ha accident, et pot caure responsabilitat igual. Tot depèn.

Espanya: el país del “millor lent que multat”

És cultural. Aquí associem velocitat a perill, i les autoritats ho han convertit en dogma. No hi ha debat sobre pujar a 130, ni plans pilot, ni tecnologia de senyalització intel·ligent a gran escala. En lloc d’això, tenim més radars que benzineres.

Hi ha qui diu que és conservador, d’altres que és responsable. Però el resultat és clar: Espanya és dels pocs països europeus que no ha tocat el seu límit en 50 anys. I amb les actuals tendències, sembla que això seguirà així una bona estona.

Treu el peu del gas, especialment aquí

Si ets d’aquells que aprofiten un viatge per “anar a veure com tira el cotxe”, millor que sigui fora d’Espanya. Aquí, el radar t’està esperant. I el límit no només no puja, sinó que baixa.

Això sí, com a avantatge tens una cosa: no cal recordar gaire res. En aquest país, la norma és simple: 120. I si dubtes, posa’t a 100. O a 90, que mai se sap.

Europa corre. Espanya observa. I tu? Porta marge... i targeta.