La DGT es planteja prohibir cotxes amb un sol ocupant: aquestes ciutats estan en el punt de mira
Conduir sol aviat podria convertir-se en un luxe. La DGT estudia prohibir la circulació de cotxes amb un únic ocupant en determinades ciutats. Sí, el clàssic trajecte casa-feina en solitari podria tenir els dies comptats.
La mesura no és tan senzilla com sembla. Es parla de ciutats com Barcelona, Madrid, València i Sevilla, però l’aplicació real dependria de marcs legals i ordenances municipals. La pregunta és: fins on vol arribar la DGT?
- Les ciutats en el punt de mira
- El model dels carrils VAO
- Una mesura amb trampa?
- Les sancions sobre la taula
- Mobilitat i pragmatisme
- El paper dels ajuntaments
- Exemples internacionals
- Conclusions: sol no és cool
Quan semblava que ja ho havíem vist tot en matèria de restriccions al volant, la Direcció General de Trànsit ha tret un nou as de la màniga: limitar la circulació dels cotxes amb un sol ocupant. Una mesura inspirada en els carrils VAO europeus que busca reduir el trànsit i, de pas, les emissions a les ciutats més congestionades d’Espanya.
Les ciutats en el punt de mira
La proposta no afecta a tot arreu, sinó a les zones urbanes amb més problemes de trànsit i contaminació. Les primeres candidates: Barcelona, Madrid, València i Sevilla. Ciutats on circular en hora punta ja és un esport d’alt risc i on els embussos formen part del paisatge quotidià.
En aquestes metròpolis, la DGT podria regular els accessos i impedir que cotxes amb només el conductor circulin per determinats trams. Això sí, dins del nucli urbà la pilota estaria a la teulada dels ajuntaments, ja que la mobilitat depèn de les ordenances municipals.
El model dels carrils VAO
La inspiració ve dels carrils VAO (Vehicles d’Alta Ocupació), ja existents a carreteres i accessos a grans ciutats. La norma és clara: aquests carrils estan destinats a cotxes amb almenys tres persones, motos, furgonetes lleugeres i vehicles de transport públic.
Però hi ha excepcions. Els vehicles amb etiqueta “Zero emissions” de la DGT i els cotxes adaptats per a persones amb mobilitat reduïda poden circular-hi encara que només hi viatgi una persona. Una porta oberta que podria repetir-se si la prohibició de circular sol es fa extensiva a altres vies.
Una mesura amb trampa?
La idea sembla senzilla: menys cotxes amb un sol ocupant, menys trànsit i menys contaminació. Però a la pràctica, obre molts interrogants. Què passa amb aquells conductors que no tenen alternativa perquè viuen lluny del transport públic? I què diran els treballadors que comencen a les 6 del matí, quan compartir cotxe és poc viable?
A més, caldrà veure com es controla la mesura. Detectar quants ocupants hi ha en un vehicle no sempre és tan fàcil com mirar pel retrovisor. Potser acabarem veient més càmeres i més sancions, cosa que sempre genera debat.
Les sancions sobre la taula
Encara no hi ha xifres concretes, però tot apunta que incomplir la norma podria comportar multes similars a les d’altres infraccions urbanes, és a dir, entre 100 i 200 euros. Un nou motiu de discussió entre conductors i autoritats, i un nou element per a la llista de maldecaps de la DGT.
Mobilitat i pragmatisme
Els defensors de la mesura asseguren que no és una prohibició per molestar, sinó una eina per millorar la qualitat de vida urbana. Menys trànsit vol dir menys contaminació, menys soroll i menys temps perdut en embussos. A la teoria sona bé. A la pràctica, falta veure com es desplega.
Els crítics, en canvi, la veuen com una solució massa simplista. Diuen que ataca el símptoma però no el problema: la falta d’alternatives reals de transport i l’augment constant del parc automobilístic. Mentre no hi hagi una xarxa de transport públic robusta i barata, molts conductors seguiran sense altra opció que agafar el cotxe sols.
El paper dels ajuntaments
La DGT pot proposar i regular accessos, però els ajuntaments tenen l’última paraula dins dels seus límits urbans. Per això, si la prohibició de circular sol vol prosperar, caldrà un marc legal que ho permeti a nivell municipal. Aquí és on poden començar els veritables maldecaps: cada ciutat té la seva pròpia realitat política i social.
Exemples internacionals
En altres llocs del món ja s’han intentat mesures similars. A ciutats nord-americanes, com Los Angeles, hi ha carrils exclusius per a vehicles amb més d’un ocupant. Els resultats, però, són desiguals: en alguns trams han reduït el trànsit, en altres han generat carrils buits mentre la resta de la carretera seguia col·lapsada.
A Europa, algunes capitals també han apostat per restriccions a la circulació, però més centrades en criteris d’emissions que no pas en el nombre d’ocupants. Si Espanya tira endavant amb aquesta idea, seria un pas més en la singularització de la normativa.
Conclusions: sol no és cool
De moment, la prohibició de circular sol al cotxe és només una proposta en estudi. Però el simple fet que estigui sobre la taula ja encén els debats i les tertúlies. Per a alguns, és un pas lògic per descongestionar ciutats; per a d’altres, un atac a la llibertat individual i un maldecap logístic.
Consulta les novetats oficials de la DGT per veure com evoluciona aquesta mesura que podria canviar la manera com ens movem a les grans ciutats.
