La ciutat on els veïns conviuran amb robots i alguna sorpresa més
Al Japó ho tenen clar: si vols provar com serà el futur, millor muntar-te una ciutat sencera. Però no parlem d’un parc temàtic, sinó d’una mena de laboratori urbà on conviuran humans, màquines i altres invents que semblen trets d’un anime de diumenge tarda.
I sí, la cosa va de diners grossos i d’idees encara més grosses. El projecte ha costat una fortuna i promet més sorpreses de les que caben en una presentació de PowerPoint. La qüestió és: estem preparats per viure en un lloc així?
- Un laboratori amb veïns de veritat
- Un disseny made in Dinamarca, made in Japó
- Entre la ciència i el beta tester
- I la sostenibilitat, què?
- Un futur massa perfecte?
Quan pensem en ciutats del futur, ens venen al cap cotxes voladors, robots simpàtics que et porten el cafè i edificis que semblen sortits d’una peli de Marvel. Doncs resulta que al peu del mont Fuji, Toyota ha decidit passar de la ciència-ficció al reality show arquitectònic. Benvinguts a Woven City, una ciutat que obre les portes aquest setembre després d’una inversió que fregaria el pressupost d’una festa major de deu anys seguits.
Un laboratori amb veïns de veritat
No és un decorat ni un experiment amb ratolins. Els primers 360 habitants —anomenats “weavers” (com si fossin un club selecte d’instagramers eco-tech)— seran empleats de Toyota i les seves famílies. En teoria viuran una vida “normal”, però envoltats de gadgets que farien plorar d’enveja qualsevol botiga d’Electrodomésticos Miró.
La idea no és vendre pisos, sinó provar què passa quan la tecnologia mana tant com l’alcalde. Cotxes autònoms, assistents robòtics, mascotes artificials i, d’aquí no gaire, els famosos cotxes voladors que ens prometen des de fa dècades. Tot plegat servirà per veure si la teoria de la sostenibilitat i la innovació funciona quan hi ha criatures, sogres i veïns que baixen les escombraries.
Un disseny made in Dinamarca, made in Japó
El projecte porta la firma del danès Bjarke Ingels (sí, el mateix que ha posat el seu segell en mig món) i l’estudi japonès Nikken Sekkei. La barreja és curiosa: cases pensades per conviure amb sensors, carrers per a vehicles que condueixen sols i espais verds per recordar-te que encara existeix la natura. Una mena de parc natural on fins i tot les fulles podrien tenir WiFi.
El resultat: un híbrid entre Smart City i plató de Netflix. Amb el temps, Toyota vol que la població arribi als 2.000 habitants i, a partir del 2026, tothom hi podrà fer un volt com si fos un museu de ciència interactiu però amb gent vivint-hi de debò.
Entre la ciència i el beta tester
Els futurs veïns ja han tingut una mena de “curs d’iniciació” al Fuji Susono Technical Centre. Allà els van ensenyar com funciona tot plegat: des de robots que et diuen hola fins a sistemes domòtics que farien enveja a qualsevol Smart Home de l’Eixample. La idea és que estiguin preparats per conviure amb tecnologia que encara no ha sortit al mercat.
Això converteix Woven City en una mena de beta test urbà. Els habitants són, alhora, ciutadans i conillets d’índies d’un futur que encara no sabem si volem comprar.
I la sostenibilitat, què?
Tot plegat no seria res sense la carta de la sostenibilitat. Energia solar, hidrogen i un disseny que busca reduir emissions. El discurs és bonic, però la prova real és veure si tot això es pot mantenir quan la ciutat creixi i deixi de ser un experiment per a privilegiats. Aquí és on Toyota vol marcar la diferència: demostrar que la tecnologia i el medi ambient poden ballar junts sense trepitjar-se.
Un futur massa perfecte?
La pregunta és inevitable: volem viure en una ciutat on els robots són veïns tan normals com el del 4t 2a? Potser sí, potser no. Però el que està clar és que Woven City ensenya una imatge d’un futur tan polit que gairebé fa por. I alhora desperta una curiositat brutal: serà així el món quan les nostres netes vagin a fer un cafè amb gel?
Per a més detalls sobre el projecte oficial, pots consultar la informació publicada per Toyota.
De moment, el Japó ja ha obert la porta i nosaltres només podem mirar, comentar i preguntar-nos: qui serà el primer veí que es queixi del soroll… d’un dron?
