Benzineres “fantasma” a l’alça: el detall de Catalunya que explica per què el gasoliner desapareix
A la matinada, la benzinera és un escenari de neó i olor de gasoil: música baixa, cafè de màquina i conductors que van per feina. I, cada cop més, cap gasoliner a la vista.
Entre autoservei, datàfons i càmeres 24/7, el sector s’ha anat ajustant per retallar costos i rascar algun cèntim al litre. El resultat té nombres concrets i un mapa català que sorprèn.
- Què està passant a les estacions de servei de Catalunya
- Quant n’hi ha d’autoservei total? Les “desateses” entren en escena
- Per què baixa el preu quan desapareix el gasoliner?
- Usuari, prepara’t: consells pràctics per al regne de l’autoservei
Què està passant a les estacions de servei de Catalunya
La postal d’abans —gasoliner amb granota, drap a la butxaca, i dos cotxes a la cua— va camí de museu. La modernització ha arribat amb autoservei massiu, pantalles tàctils i pagament contactless. Tot molt net, molt eficient, i amb una absència molt present.
El sector repeteix el mantra: “el personal és el principal cost”. Entre marges estrets, preus volàtils i competència feroç, moltes estacions han canviat el torn de nit per sensors i càmeres. La pregunta no és si n’hi haurà més, sinó quanta humanitat quedarà al sortidor.
Ara bé, anem al gra: segons dades recents, a Catalunya només 7 benzineres de les 1.509 totals mantenen personal que omple dipòsits 24 hores al dia. Es troben a la Jonquera, Bàscara, Lleida, Montornès del Vallès, Vilafranca del Penedès i dues a Barcelona. I tot just una seixantena conserven algun moment de servei assistit, la resta és tu contra el pistolet.
On són i per què queden tan poques amb servei assistit
El mapa és el que és: frontera (trànsit internacional), nusos logístics i zones urbanes amb volum prou alt per justificar mà d’obra a tota hora. La resta funciona amb autoservei i personal a botiga/caixa o directament amb model desatès en franges de poca activitat.
El president de l’Agrupació Catalana d’Associacions d’Estacions de Servei, Albert Campabadal, ho resumeix així (octubre 2025): “Hi ha benzineres amb personal que veien com les vendes baixaven perquè altres venien més barat; al final han hagut de prescindir del personal per competir”. Traduït: el client mira el preu gran del tòtem, no la granota del gasoliner.
Quant n’hi ha d’autoservei total? Les “desateses” entren en escena
El percentatge de benzineres desateses —sense ningú ni als sortidors ni a la caixa en algun moment del dia— puja fins al 15% a Catalunya (232 establiments). D’aquestes, 134 ja operen sempre sense personal. Sobretot a la nit, un torn que el sector qualifica de poc rendible per volum i riscos.
Segons la CNMC, les estacions sense treballadors ofereixen el gasoil un 6% més barat que la mitjana espanyola. La corba és clara: amb la guerra d’Ucraïna i l’energia disparada, el model desatès s’ha triplicat en cinc anys. Més auto, menys servei; així de fred.
Taula ràpida: radiografia 2025 a Catalunya
| Indicador | Xifra | Comentari |
|---|---|---|
| Total d’estacions | 1.509 | Xarxa catalana registrada per ministeri. |
| Amb personal 24/7 al sortidor | 7 | A Jonquera, Bàscara, Lleida, Montornès, Vilafranca i 2 a Barcelona. |
| Amb servei assistit parcial | ~60 | Franges concretes del dia amb personal. |
| Desateses en algun moment | 232 (15%) | Especialment torn nocturn. |
| Desateses 24/7 | 134 | Sense personal ni a caixa ni a sortidors. |
| Diferència de preu gasoil | ~ -6% | Mitjana CNMC vs. mitjana estatal. |
Per què baixa el preu quan desapareix el gasoliner?
Perquè el cost laboral pesa i la venda de combustible té marge mínim. Si elimines torns cars (nit) i redueixes plantilla, pots ajustar cèntims per litre i guanyar volum. És l’Excel qui mana, no la nostàlgia del guant a la mà.
La CNMC fa anys que defensa que les desateses poden millorar la competència i fer baixar preus. El revers és la qualitat del servei, la seguretat en repostatges nocturns i el suport a persones que necessiten ajuda per omplir. Aquí és on entra la regulació i les exigències mínimes d’atenció.
Treball i territori: qui perd i qui guanya
En l’àmbit laboral, el sector ja admet llocs perduts en últims anys. A les zones amb trànsit internacional (N-II a l’Alt Empordà) o corredors AP-7/AP-2, la rotació és més alta i aguanten millor models híbrids. A l’interior o en nuclis menors, el nocturn no quadra.
“Si vols baixar el preu, algú ho ha de pagar”, diuen des de patronals (octubre 2025). I aquí el pagament és en forma de feina menys presencial i servei més fred. Com a la caixa del super quan vas al self-checkout.
Usuari, prepara’t: consells pràctics per al regne de l’autoservei
- Targeta a punt: vincula un mètode de pagament i comprova PIN/contactless abans d’aturar-te.
- Guants a la guantera: evita taques i la flaira a mans de tota la nit.
- Factura digital: demana tiquet per IVA i revisa quadre de litres/preu.
- Seguretat: a la nit, tria punts amb llum, càmeres i accés clar.
A mesura que el model es consolida, veurem més pantalles, més sensors i menys uniformes. El que no pot baixar és el llindar de seguretat: extintors operatius, cartelleria clara i protocols si passa res.
El futur proper: més autoservei, més EV… i algun retorn del servei?
Amb la electrificació entrant al pàrquing, les àrees de servei evolucionaran cap a espais mixtos (càrrega ràpida, botiga, WC, cafeteria). Potser el gasoliner clàssic no torna, però sí assistents de zona amb manteniment i atenció al client. Menys “farcir dipòsits”, més gestionar experiències.
De moment, el relat oficial és que el model desatès ajuda a baixar preus i manté el servei bàsic en marxa. La realitat és que l’ofici del gasoliner queda en perill d’extinció i sobreviu en 7 punts simbòlics d’una Catalunya que fa números mentre repostem a les tres del matí.
