70.000 catalans encallats al carnet de conduir: què s’hi amaga darrere la cua infinita?
Setanta mil persones esperant per fer un examen pràctic. No, no és la selectivitat ni les oposicions de l’ICS: és la cua per treure’s el carnet de conduir a Catalunya.
El drama és tan gros que ni Google Maps el sap calcular. Entre la teoria i la pràctica hi passen mesos, i mentre els futurs conductors es desesperen, la DGT anuncia reforços que sonen a gota d’aigua enmig del desert.
- Un embús que no és a l’A-7, sinó als exàmens
- Trànsit vol entrar al joc
- 25 examinadors més: solució o pedaç?
- Un problema de país
El carnet de conduir sempre ha estat una mena de ritu d’iniciació a la vida adulta. Però avui, a Catalunya, sembla més aviat un escape room burocràtic. Segons les últimes dades, més de 70.000 aspirants estan encallats a la llista d’espera per poder fer la prova pràctica. El que abans era un tràmit amb una mica de nervis i una mica de suor, ara és un malson amb mesos de retard.
Aquest setembre, la consellera d’Interior, Núria Parlon, i el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, s’han reunit amb el director de la DGT, Pere Navarro, per mirar de posar ordre en aquest caos. La recepta oficial? Incorporar immediatament 25 nous examinadors als que ja hi ha repartits pel territori (138 en total). Però la pregunta és clara: això servirà realment per descongestionar un embús tan monumental?
Un embús que no és a l’A-7, sinó als exàmens
Els retards actuals són de mesos. Literalment. Per treure’s el carnet de moto, per exemple, hi ha qui espera quatre mesos després de tenir aprovat el teòric. I mentre les autoescoles miren d’encarar les queixes dels alumnes, la realitat és que sense examinadors, no hi ha carnet. Punt.
Les causes són diverses: manca de personal, saturació de les jefatures provincials, i sobretot un increment constant de la demanda. Catalunya no és l’únic territori amb aquest problema, però aquí el volum és de tal magnitud que la situació s’ha convertit en un problema de mobilitat, d’ocupació i fins i tot de vida quotidiana. Sense carnet, molts joves no poden treballar en determinats sectors ni moure’s amb autonomia.
Trànsit vol entrar al joc
Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha ofert col·laboració per assumir part de la gestió. De fet, ja hi ha un grup de treball conjunt entre la DGT i Trànsit per explorar opcions: nous cursos de formació viària, revisió dels cursos de recuperació de punts, regulació dels centres de reconeixement mèdic, i fins i tot la possibilitat que Trànsit gestioni exàmens de moto o permisos especials com el de transport de mercaderies perilloses.
La idea és guanyar agilitat i adaptar el sistema a cada demarcació. Un exemple? Des de fa uns mesos ja s’han obert punts d’examen a la Garrotxa i al Ripollès per reduir desplaçaments i esperes. Però encara estem lluny que aquest model sigui extensiu a tot el territori.
25 examinadors més: solució o pedaç?
La incorporació de 25 nous examinadors és una bona notícia, però al costat de 70.000 aspirants sembla més aviat un pedaç. Com posar un semàfor nou a la T-11 i esperar que desapareguin els embussos de cop. La pròpia DGT ha admès que caldran més reforços el proper any, però sense calendari ni xifres concretes, la incògnita continua oberta.
Mentrestant, les autoescoles viuen en un bucle estrany: alumnes que acumulen pràctiques sense data d’examen, famílies que han de rascar-se la butxaca, i una sensació general de bloqueig. Si el carnet de conduir és la clau per a la llibertat (i per alguns, també per a la feina), ara mateix sembla més aviat una gàbia burocràtica.
Un problema de país
El cas de Catalunya no és únic, però aquí el volum és escandalós. La llista d’espera no només afecta els joves, sinó també adults que necessiten el carnet per qüestions laborals o de mobilitat personal. És, en definitiva, un problema que impacta de ple en l’economia i en la vida quotidiana de milers de famílies.
La col·laboració entre institucions sembla l’única sortida possible. Però caldrà veure si aquesta vegada es tradueix en accions concretes o queda en l’enèsima reunió amb foto i titular. El temps, i sobretot els examinadors, ho diran.
De moment, només queda esperar. Literalment.
