On parar a menjar si tornes de Benidorm (i no vols acabar amb un trist bikini)
Tornar de Benidorm, Alacant o València no sempre és fàcil. Cotxes carregats, nens amb son i l’Spotify repetint el mateix reggaeton de l’anada. El pitjor? El moment en què algú diu: “Jo em conformo amb un bikini a l’àrea de servei”.
Però no tot està perdut. Entre rotondes infinites i N-340 eternes hi ha oasis gastronòmics que han salvat més viatges que Google Maps. I sí, els camioners ja fa anys que en saben el secret.
A la carretera, la gana juga en una altra lliga. No és la mateixa gana que tens a casa. És més salvatge, més impacient i més susceptible a caure en trampes com el clàssic entrepà de plàstic i el cafè aigualit d’un self-service amb neó blau.
Però hi ha alternatives. Restaurants de tota la vida, d’aquells amb cartell una mica rovellat i cambrers que et tracten com si fossis família, encara que només et vegin una vegada a l’any. El secret? Menjar de veritat, preus humans i un ambient que converteix la parada en part del viatge.
El ritual dels que tornen de València
A l’altura de Chiva hi ha una parada obligada: Las Bairetas. Paelles a llenya, menús tancats i la sensació que potser hauries d’haver fet l’esforç de quedar-te una nit més a la costa. Més endavant, a Picassent, Ca Juliet demostra que la llenya de taronger no és només per cremar falles, sinó per donar-li un altre nivell a l’arròs i la carn.
A Alacant, el menú del camioner
Per qui busqui menjar bé sense hipotecar-se, la N-340 guarda un clàssic: Venta Sant Jordi, a Alcoy. Per 11 euros menges com si demà no haguessis de tornar a treballar. I els esmorzars de 7 euros són tan contundents que et faran plantejar si val la pena seguir conduint o estirar-te a la terrassa fins que passi el sol.
Castelló i els seus descobriments
A Castelló, a l’avinguda Itàlia, Masia serveix plats que t’obliguen a parar el mòbil i gaudir. I al Vall d’Uixó, Racó Casa Tere té aquell punt d’autenticitat que et fa pensar que estàs menjant a casa d’una tieta amb molta mà a la cuina.
València nord i més enllà
Si el teu viatge et porta cap a El Puig, apunta’t Alhacena: una combinació impecable de mar i terra, amb productes de proximitat que fan que et reconciliïs amb la dieta mediterrània després d’un estiu de gelats i mojitos.
Els “must” dels veterans de carretera
I després hi ha els clàssics de sempre: Mesón Los Rosales, Ruta de Levante, El Serrano II o Los Chopos. Espais que han vist passar generacions de viatgers i on encara pots trobar aquell menú que et fa pensar que la carretera no és només un mitjà, sinó un lloc per aturar-se i gaudir.
Per què val la pena aturar-se?
El viatge no s’acaba quan deixes la platja enrere. Una parada en condicions pot convertir les quatre hores de cotxe en una aventura gastronòmica inesperada. I això, amic conductor, és més difícil d’aconseguir en una àrea de servei qualsevol.
El mapa secret dels camioners
No cal inventar res: els professionals de l’asfalt fa dècades que saben on es menja bé i barat. Només cal seguir-los la pista. I, de fet, cada cop més webs i fòrums recopilen aquests punts de parada. Una referència útil és la Guía de Carreteras, on molts d’aquests establiments ja tenen lloc reservat.
Conclusió: el veritable luxe de tornar de Benidorm, València o Alacant no és arribar abans a casa, sinó trobar aquell restaurant de carretera que et fa oblidar el trànsit i t’allarga l’estiu una mica més.
