La terrassa amagada on Tarragona sembla un altre lloc
Hi ha llocs que semblen dissenyats per sortir a Instagram, però després existeixen els que ni tan sols necessiten filtres. D’aquells on la posta de sol és tan escandalosa que fa callar fins i tot al teu amic més xerraire.
I no, no és un xiringuito a la platja ni un rooftop amb mojitos fluorescents. És un espai mig perdut entre muntanyes i vinyes on Tarragona deixa de semblar Tarragona i es converteix en un altre món. Un món amb cabres, gin-tònics i taules fetes de palets.
Quan pensem en terrasses d’estiu a Tarragona, ens venen al cap els xiringuitos a tocar de sorra, els bars amb vistes al Balcó del Mediterrani o les terrasses improvisades al mig de la Rambla Nova. Però resulta que el lloc que s’ha endut la distinció de millor terrassa tarragonina de l’any no és cap d’aquests. I això ja diu molt.
Aquest racó es diu Els Plans by Sicus i està situat a les faldes del Massís de Bonastre. Arribar-hi ja és una mica d’aventura: una carretera que sembla treta d’un videojoc de rally, amb la promesa que al final hi haurà premi. I n’hi ha. El premi és un espai que no encaixa en cap etiqueta clàssica: ni bar, ni restaurant, ni masia... sinó tot alhora.
El projecte d’un pagès visionari
Darrere d’aquest espai hi ha Eduard Pié, pagès, enòleg i ànima de Sicus Celler Mediterranis. Durant la pandèmia, va decidir que un tros de la seva finca havia de convertir-se en molt més que vinyes. I així va néixer aquesta mena d’atalaya rural-glamurosa on cada cap de setmana d’estiu s’apleguen de 200 a 300 persones. Un fenomen digne de veure.
El ritual és senzill i quasi litúrgic: arribes a les set de la tarda, tastes els vins de la casa, tries el que t’agrada i te l’emportes en un cubell amb gel cap a una taula feta amb palets i bigues. Després, només queda esperar que el sol faci la seva feina darrere del Montmell. O, si ets més de mar, mirar cap a l’est i gaudir de la panoràmica mediterrània. Tot val.
Cabres, columpis i gin-tònics
Els Plans no té reserves, ni falta que li fa. Té en canvi detalls pintorescos com cabres i ases que semblen sortits d’un catàleg de mascotes rurals i un columpi pensat per fer-te fotos que donin likes sense esforç. Sí, sona una mica a parc temàtic, però el gust i la cura amb què està muntat tot fa que l’experiència sigui autèntica i no kitsch.
I si el vi no et convenç prou, sempre queda la ginebra de la casa, perfecta per estirar la vetllada amb gin-tònics fins a mitjanit. Tot plegat, acompanyat de propostes gastronòmiques pop-up: des de les cocas mestisses dels nois de Cal Jan de Torredembarra fins a un vitello tonnato que podria fer plorar d’emoció a qualsevol foodie.
El lloc ideal per acomiadar l’estiu
Els Plans només obre divendres i dissabtes durant l’estiu. I al setembre, només els divendres. Una decisió cruel per als que voldríem traslladar-nos-hi directament a viure, però que també fa que cada visita tingui regust d’exclusivitat. Aquí no hi ha pressa, no hi ha mainstream, no hi ha res de la Tarragona habitual.
De fet, és el lloc perfecte per fer allò tan mediterrani de plorar el final de l’estiu mentre respires la fresca brisa marina i et consoles amb una copa de vi a la mà. Sí, l’estiu s’acaba. Però hi ha llocs on se’n va tan lent i tan bé que gairebé no fa mal. I aquest és un d’ells.
Un fenomen que va més enllà del vi
No és només una terrassa: és un punt de trobada on es barregen modernets, pagesos, veïns del poble i turistes perduts. On la música no tapa les converses i on la llum del vespre és tan potent que cap filtre d’Instagram pot millorar-la. Un espai social i cultural que ha posat Bonastre al mapa i que ja és tema recurrent de recomanació entre col·legues.
Al final, el que fa especial Els Plans és això: no només el vi ni les vistes, sinó la sensació d’haver descobert un secret compartit. I és precisament aquest aire de “tarragona sense ser Tarragona” el que l’ha convertit en el lloc de moda d’aquest estiu.
I ja saps: si hi vas, no expliquis massa. Deixa que cadascú tingui la seva primera vegada en aquest escenari inesperat. Les bones coses, si són una mica secretes, duren més.
