Un nou escumós canvia el mapa del vi al Montmell

Hi ha vins que neixen per ser beguts, i d’altres que neixen per ser explicats. I a les serres del Montmell, allà on el Google Maps et fa perdre cobertura, n’acaba d’aparèixer un que vol fer les dues coses alhora.

La història comença amb un nom curt i contundent: Muntanya. Però darrere d’aquest bateig tan literal, s’hi amaga un projecte que vol fer trontollar el Baix Penedès, una comarca acostumada a viure a l’ombra dels seus veïns més mediàtics.

Pepe Raventós amb l’escumós Muntanya 2024 a Can Sumoi. Imatge cansumoi.cat
Pepe Raventós amb l’escumós Muntanya 2024 a Can Sumoi. Imatge cansumoi.cat

Un vi que puja d’altura

El nou protagonista del panorama vitivinícola de Tarragona es diu Muntanya 2024. És el primer escumós de Can Sumoi, el projecte del viticultor Pepe Raventós que aposta per vins naturals i d’identitat marcada. Però abans de parlar de bombolles, val la pena entendre què hi ha darrere del lloc on ha nascut.

Les terres altes del Montmell són més conegudes per les ermites perdudes i les corbes de la N-340 que per ser un pol de vins. I tanmateix, és allà on Raventós ha decidit posar-hi el focus. La idea és clara: reivindicar un territori que sovint ha quedat relegat a nota a peu de pàgina dins del relat del Penedès.

Què té de diferent?

Per començar, les vinyes. Estem parlant de parcel·les situades entre els 400 i els 700 metres d’altitud, un contrast brutal respecte dels camps més baixos i secs de la plana. Allà hi creixen Macabeu i Xarel·lo, que s’han unit en un cupatge 50/50 per donar vida al nou escumós. El resultat és, segons Raventós, un vi fresc, equilibrat i amb una acidesa vibrant.

El mètode d’elaboració tampoc no és casual: verema manual, llevats autòctons i segona fermentació tradicional, amb una criança mitjana de dotze mesos en rima. Una aposta lenta i pensada, que busca allunyar-se del ritme industrial que sovint domina el mercat.

El pes de la paciència

L’anyada 2024 no ha estat fàcil. Un hivern sec i una primavera plujosa van sacsejar les vinyes, però aquesta combinació ha acabat donant el que el viticultor defineix com un «bon equilibri entre maduresa i pes en boca». La clau ha estat la paciència: collir quan tocava i no abans, malgrat la temptació.

Una finca amb història

Can Sumoi no és un projecte qualsevol. Documentada des de 1645, la finca es troba a 600 metres d’altitud i ha viscut tota mena de cicles. Des de 2017, la filosofia de treball és clara: agricultura ecològica, mínima intervenció i retorn a l’essència. El que en diríem «menys és més», però aplicat al vi.

Aquest enfocament inclou recuperar vinyes abandonades i col·laborar amb pagesos locals. No només es tracta de fer vi, sinó de tornar vida a un territori sovint oblidat.

Més que vi: un projecte vital

Com a mostra d’aquest esperit, Can Sumoi ha incorporat a la finca Alfred Ferrís, expert en tracció animal. Amb la seva família i els seus animals de treball, viuran al Mas de Baix, tenint cura de la masia, del bosc i fins i tot d’un hort de temporada. És una manera de demostrar que el vi no és només producte: és ecosistema.

Un celler amb segell històric

El projecte també ha posat el focus en el patrimoni. Can Sumoi té previst rehabilitar la Cooperativa d’Aiguamúrcia, obra de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. Un edifici en desús des de fa més de 40 anys que es convertirà en el nou espai de vinificació. Patrimoni, vi i territori en un mateix pack.

Pels qui vulguin saber-ne més, aquí hi ha informació oficial sobre el patrimoni cultural de Tarragona.

Els números no enganyen

D’entrada, Can Sumoi vol elaborar unes 200.000 ampolles de les seves referències de «vins mediterranis» i «vins d’altura». L’objectiu, però, és arribar al mig milió si tot marxa com toca. Una ambició que combina pragmatisme i somni.

El que simbolitza Muntanya

Més enllà de les bombolles i les dades, el que simbolitza Muntanya 2024 és un gest: posar el Montmell i el Baix Penedès al mapa del vi escumós. Una zona sovint ignorada, que ara vol fer sentir la seva veu amb un producte que porta el seu nom en majúscules.

Potser no canviarà el món, però sí que canvia el relat. I això, en el fons, també és fer història.