El croissant més presumit d’Espanya torna a guanyar (i sí, és de Barcelona)
Barcelona s’ha tornat a despertar amb olor de mantega i un toc d’ego pastisser. El millor croissant de l’Estat torna a ser made in Pastisseria Canal, i ja en van quatre. Els veïns del carrer Calvet ja no saben si fan pa o miracles.
El pastisser Toni Vera ha tornat a fer el ple al concurs organitzat pel Gremi de Pastisseria de Barcelona, i la ciutat ja té nou motiu per sentir-se una mica més superior al resto de l’Estat (com si fes falta). Però què té aquest croissant que el jurat li dona el premi cada tres anys com si fos un abonament del Barça?
El croissant més premiat de la història (i amb motius per creure’s algú)
Amb quatre victòries (2016, 2019, 2022 i ara 2025), el croissant de Toni Vera ja podria presentar-se a alcaldia. Diu el pastisser que és “una feina d’equip”, però l’equip deu ser digne d’un pit crew de Fórmula 1. L’interior és alveolat i esponjós, l’exterior cruixent i daurat, i la forma... recta. Sense banyes, sense complexos, sense rival.
Els experts del Gremi ho tenen clar: la forma recta és el Sant Grial de la massa perfecta. Les banyes, per molt simpàtiques que siguin, trenquen la simetria de la textura. I aquí no venim a fer croissants amb personalitat: venim a fer-los perfectes.
🏆 4 premis (2016, 2019, 2022, 2025)
🥐 Forma: recta i orgullosa
💶 Preu estimat: 1,80 € – 2,20 €
📍 Obradors: Carrer Calvet i Carrer Muntaner, Barcelona
🔗 Gremi de Pastisseria de Barcelona
El concurs més estricte de la ciutat (i potser del planeta)
Els croissants s’han de lliurar abans de les 11 del matí, puntuals com un suís. Si arribes tard, ni croissant ni concurs. “Som molt estrictes amb l’hora”, adverteix Olivier Fernández, gerent del Gremi. No és per casualitat: un croissant acabat de fer és un croissant viu. Després d’això, és només una peça de museu.
De fet, alguns guanyadors històrics van arribar al concurs tres minuts abans de les 11. Casualment, gairebé tots tenien l’obrador a dos carrers del Gremi. El factor geogràfic pesa més que el secret de la mantega.
Quan un premi val més que mil croissants (o uns quants milers de clients)
El premi són 1.000 € i, segons el Gremi, molts ni els recullen. El veritable premi és que l’endemà la gent fa cua a la porta com si regalessin concerts d’Aitana. Els guanyadors d’altres anys ho confirmen: Brunells va passar de fer 4.000 a 7.000 croissants setmanals després de guanyar.
“El premi de veritat és la cua que et queda després”, explicava Andreu Sayó (Brunells) en edicions anteriors. Una mena de ressaca dolça que pot durar tot un any.
Els secrets d’un croissant amb síndrome de perfecció
Segons Vera, tot comença amb una mantega francesa (és clar), un fullat que respecta les hores de repòs i una cocció de precisió suïssa. Però darrere de tot això hi ha una idea molt barcelonina: fer-ho tot tan bé que sembli fàcil.
| Pas | Procés |
|---|---|
| Pas 1 | Fer massa mare amb paciència monàstica i mantega bona (no de supermercat). |
| Pas 2 | Laminació amb mantega francesa fins que soni com fulls d’un llibre vell. |
| Pas 3 | Fermentar amb calma zen. Ni massa fred ni massa pressa. |
| Pas 4 | Enfornar fins a veure torrat daurat i sentir olor de victòria. |
Un concurs que fa país (i cues)
Amb gairebé 60 pastissers participants i un jurat de luxe amb noms com Oriol Castro (Disfrutar) o Jordi Vilà (Alkímia), el concurs del millor croissant s’ha convertit en un ritual anual de l’orgull dolç català. El Gremi fa divuit anys que el convoca, i cada edició genera un tsunami de brioixeria mediàtica.
“Els croissants catalans estan plantant cara als de París”, diuen des del Gremi. Tot i que a París costen 1,30 €, i a Barcelona 2 €, però clar, el nostre ve amb storytelling.
I ara què? El croissant ja pensa en la cinquena
La Pastisseria Canal ha tornat a fer història. Quatre cops campiona, i sense símptomes d’avorriment. A aquest pas, el croissant de Toni Vera acabarà tenint D.O. pròpia. Mentre París ven croissants a 1,20 €, aquí els servim amb orgull local i paperet de premi.
El jurat ho va dir clar: “És un croissant equilibrat, cruixent i esponjós”. Nosaltres diríem: és un croissant que sap que és bo. I això, a Barcelona, és tot un art.
