La Boqueria es prepara per canviar (i no és només per les obres del 2026)
Hi ha mercats on es compra fruita, i després hi ha la Boqueria, on es fan més selfies que amanides. A partir del 2026, aquest símbol de la Rambla es posarà seriós, però no només amb una capa de pintura nova.
Els paradistes han dit “sí” a un futur reglament que promet canviar el paisatge dels seus passadissos. L’objectiu? Tornar a ser mercat de veïns i no només de gots de fruita tallada a 6 euros. Però la cosa va més enllà del simple “netejar i endreçar”.
Quan pensem en la Boqueria, ens ve al cap aquell mar de turistes fent fotos a les piràmides de cireres, el suc fluorescent de mango i algun grup de japonesos que descobreixen per primer cop el concepte “fuet”. Però darrere les càmeres hi ha un mercat amb 185 anys d’història que ha decidit que ja n’hi ha prou de ser només l’Instagram dels mercats.
Un mercat que vol tornar a ser mercat
El 2026, la Boqueria iniciarà una gran reforma que anirà més enllà de posar uns lavabos nous o reforçar l’estructura. El canvi arriba amb una decisió insòlita: establir un reglament propi, com si fos un club exclusiu. I aquí ve la bomba: com a mínim la meitat de l’oferta haurà de ser aliment fresc i tradicional. Adéu al monopoli dels entrepans plastificats i hola a la parada de peix, la de carn o fins i tot la de pa de veritat.
La idea és clara: reduir la sensació que la Boqueria és un parc temàtic de menjar ràpid per turistes amb pressa. El missatge per als paradistes és contundent: “pots vendre tapes i sushi, però també has de tallar bacallà”.
El 90% dels paradistes, a favor
El més sorprenent no és la proposta, sinó que un 90% dels venedors hi estan d’acord. Una xifra que, en qualsevol assemblea veïnal de Barcelona, seria ciència-ficció. La tinenta d’alcalde de Mercats, Raquel Gil, ho ven com una “recuperació de l’esperit ciutadà”. Traduït: menys fruita tallada en gots i més parades amb olor de formatge curat.
La regulació serà flexible, però amb límits clars: cap parada podrà tenir menys d’un 40% de productes tradicionals. Això vol dir que si tens una barra on serveixes mojitos amb fruita tropical, hauràs de fer lloc per vendre també raïm del Penedès.
Obres per valor de 12 milions d’euros
El pressupost és digne d’una sèrie de Netflix: 12 milions d’euros només per començar. Les primeres obres inclouen rehabilitar la zona de peix, millorar accessos i fer més humans uns lavabos que fins ara semblaven un escape room.
Les reformes grosses, però, arribaran més tard: retirar el sostre de fibrociment amb amiant (ja tocava), reforçar l’estructura i transformar l’entrada de la plaça de la Gardunya en una porta digna, i no aquella “porta del darrere” que semblava feta per a repartir caixes i poc més.
El repte: ser veïnal i turístic a la vegada
El gran dilema és trobar l’equilibri: la Boqueria no deixarà de ser un reclam mundial (els mitjans internacionals ja la van coronar com el millor mercat del món), però tampoc vol perdre la seva essència de mercat de barri. Ni torns d’accés, ni entrades de pagament, ni taquilles. Això ho ha deixat clar l’Ajuntament: no es vol convertir el mercat en un parc d’atraccions literal.
Per als veïns del Raval, la reforma promet ser un respir. Entrar per la Gardunya ja no serà una experiència “pel darrere”, sinó un accés principal amb cara i ulls. La idea és que la gent del barri torni a fer la compra sense sentir que competeix amb grups de turistes buscant el millor angle per fer un reel.
La llista de la compra (oficial)
Un dels punts més curiosos serà la creació d’una llista oficial de productes obligatoris. Sí, com si fos un menú del dia, cada parada haurà de garantir certs bàsics: fruita, verdura, carn, peix... fins i tot si la parada es dedica a fer tapes per suecs amb sandàlia i mitjons.
La lògica és que ningú pugui escapar del compromís amb el producte de mercat. No es tracta d’eliminar el menjar preparat, sinó de posar-li fre: un màxim del 50% de l’oferta, mai més. Perquè una cosa és menjar-te un entrepà de pernil al moment i una altra és convertir el mercat en un food court amb preus de La Rambla.
Una reforma amb mirada llarga
El president del mercat, Jordi Mas, recorda que la Boqueria farà 185 anys el 2025. L’objectiu és mantenir la seva ànima, però també preparar-la per al futur: “Treballarem en el millor mercat del món per fer-ne el millor mercat del futur”, ha dit. Frase que sona a eslògan polític, però que té un punt: la Boqueria no pot ser només el record d’un passat gloriós.
A diferència d’altres mercats que es traslladen a carpes mentre duren les obres, la Boqueria no es mourà. Es farà tot in situ, com qui reforma la cuina sense deixar de viure al pis. Això vol dir que els paradistes i els clients conviuran amb les obres, pols i tot, però sense perdre activitat.
La Boqueria del futur
El repte és majúscul: com ser un mercat de proximitat en plena Rambla? Com vendre bacallà i, al mateix temps, no perdre els turistes que venen buscant un suc de maduixa de 7 euros? L’aposta és clara: no es tracta de fer fora ningú, sinó de posar límits i recordar que darrere cada selfie hi ha un mercat amb ànima.
Potser, d’aquí a uns anys, la Boqueria serà un lloc on un veí del Raval i un turista canadenc facin cua junts per comprar peix fresc. I això, si passa, ja serà una revolució més gran que qualsevol reforma estructural.
Per a més informació sobre el projecte i la normativa de mercats, es pot consultar la pàgina oficial de Mercats de Barcelona.
