Canvis inesperats a les taules més estimades de Sabadell
Sabadell canvia de carta. Si fa temps que no trepitges el Centre, més val que vinguis amb gana i amb GPS gastronòmic. Alguns locals emblemàtics han dit adeu i d’altres ja preparen focaccies, niguiri de trinxat i esmorzars de forquilla com si fos la cosa més normal del món.
Aquí no hi ha VAR ni mercat d’hivern, però la sensació és exactament la mateixa: arribades, baixes i traspassos que transformen l’ecosistema culinari de la ciutat. El que abans era un temple per a sibarites avui serà un projecte nou de cuina sofisticada. I sí, també hi ha hagut alguna retirada inesperada.
La restauració de Sabadell viu un moment d’efervescència que sembla més aviat un mercat de fitxatges que no pas una temporada gastronòmica. El mapa del centre s’està redibuixant entre comiats sentits i benvingudes curioses. I si no estàs al dia, corres el risc d’anar a fer un cafè on ja només queda pols i records.
Adeu al 9 de la Borriana
El clàssic 9 de la Borriana abaixarà la persiana a mitjans de novembre. No és una derrota empresarial, sinó una jubilació merescuda. Núria Pérez i Paco Querol han decidit posar punt final a una etapa de cuina honesta i producte de primera, lluny de les modes d’interiorisme “instagram friendly”. Paco, apassionat del sake, ha estat l’ànima d’un espai que molts consideraven un baluard de la cuina de veritat.
El relleu ja té nom: Remana Restaurant. Amb Aleix Jorba als fogons i l’equip del Rauxa al darrere, volen donar-li un aire de gastronomia sofisticada sense perdre el caràcter. Obren a principis del 2026, després de rentar-li la cara al local.
Atipa’t, esmorzars de forquilla al Centre
Marc Masero i Cristina Pérez han obert Atipa’t al carrer d’en Font. La seva proposta? Esmorzars de forquilla a preu amistós: cap i pota, fricandó, civet de senglar o bacallà amb vi o cervesa inclosos. Tot plegat, per 10 euros. Entre setmana també hi ha menú de migdia, i a la nit pots sopar de dimecres a dissabte. Els ciclistes que travessen el Vallès ja tenen parada obligada.
L’Ümet: tapes globals amb accent local
Al bell mig de la Via Massagué ha aterrat l’Ümet, una taverna que barreja niguiri japonès amb trinxat de la Cerdanya, ssam coreà amb romesco i bao xinès amb sobrassada. Tot acompanyat d’un ambient refinat que fuig de la clònia de bars de tapes clonats. El menú de migdia val 22 €, i si vols més festa tens degustacions de 31 i 41 €.
El Goig que es va acabar massa aviat
El Goig no ha arribat ni a bufar la primera espelma. El restaurant va dir adeu a l’agost, deixant bons records entre els que van tastar el seu verat amb ajoblanco o un rissoto amb lletons de vedella que encara fa salivar. L’adeu no va ser per manca de clients, sinó perquè el xef Axel Saura tenia nous projectes i el restaurant no volia continuar sense ell.
Virutes i la seva focaccia a la catalana
A la mateixa Via Massagué, el Virutes vol deixar clar que pinsa no és pizza. Les seves especialitats són focaccies carregades de pernil ibèric, burrata o crema de formatge. Lleuger, cruixent i digestiu: apte fins i tot per als qui creuen que la pizza és un pecat capital.
Llevataps, tapes que volen ser platillus
Al carrer Sant Feliu ha nascut el Llevataps, on el concepte platillus potser acabarà entrant al diccionari. Amb una selecció de vins d’orígens diversos, els acompanyen amb tapes com hummus, ensaladilla, steak tartar o formatges. El projecte de Pol i Maria és un somni professional fet realitat, i ja fa tres setmanes que suma adeptes.
La Galana: el Delta al cor de Sabadell
La història de la Galana és un cas a part. El 2021, Laura Negre va obrir aquest espai per portar la filosofia del Delta a Sabadell: vi, calma i veïnatge. Tot i que molts auguraven fracàs, va aconseguir crear una comunitat fidel. Però l’abril passat va decidir tornar al Delta, on ara està aixecant un obrador i una casa rural. L’agost va tancar, amb el cor encongit però la satisfacció d’haver deixat empremta.
Un ecosistema en moviment
Els comensals sabadellencs estan vivint un moment de renovació constant. Hi ha qui lamenta el tancament dels clàssics, i qui celebra l’arribada de noves propostes amb aire cosmopolita. Sigui com sigui, la ciutat no perd la gana.
Potser aquesta és la clau: Sabadell no és només indústria i autopistes, també és capaç de reinventar-se a taula. I, per sort, no cal anar fins a Barcelona per trobar-se amb un niguiri de trinxat o una focaccia amb burrata.
Consulta més detalls sobre projectes culturals i gastronòmics a la Generalitat de Catalunya.
