El vermut que no s’hauria de beure amb gel: el consell d’una de les veus més autoritzades

El vermut ha passat de ser la beguda de l’avi al bar del poble a convertir-se en el símbol d’un lifestyle urbà i sofisticat. El que abans era la copa amb sifó de diumenge al migdia ara surt a les cartes més cool, amb maridatges inesperats i fins i tot amb receptes de còctel que rivalitzen amb els clàssics.

I enmig d’aquest ressorgiment hi ha una veu que ressona amb força: Isabel Cruz, sumiller, winelover confessa i vicepresidenta de l’Institut del Vermut. Ella no només parla de la història d’aquesta beguda, sinó que defensa amb passió una cultura que té tant de botànic com de memòria col·lectiva. El seu mantra és clar: respectar el vermut com respectaries un bon vi tranquil.

Copa de vermut amb taronja
Copa de vermut amb taronja

El retorn d’un clàssic

Que el vermut està de moda ja no sorprèn ningú. Des dels bars moderns de Barcelona fins als vermuts de poble a la plaça, la copa d’herbes aromàtiques i vi ha recuperat protagonisme. Segons Cruz, aquest fenomen respon a una combinació curiosa: la tornada als orígens, el boom de l’artesanal, la nova cocteleria clàssica i la tendència global a beures amb menys alcohol i menys sucre. Tot suma per convertir el vermut en la beguda intergeneracional del moment.

Què és exactament el vermut?

Més enllà de la típica copa amb oliva, el vermut és una beguda aromatitzada amb botànics, espècies i, imprescindible, l’ajenjo. Sempre té una base de vi blanc (mínim un 75%), i és aquí on comença la màgia. La seva riquesa aromàtica i complexitat el fan tan versàtil com un vi i tan juganer com un còctel. Pot acompanyar unes simples anxoves o un menú sencer, de l’aperitiu al postre.

Història amb regust antic

Definir-ne el naixement és complicat: Hipòcrates ja jugava amb vins macerats amb ajenjo i espècies a l’antiga Grècia. A Espanya, el consum del vermut ha tingut pujades i baixades, però ara viu una època daurada: tradició i modernitat en un sol got. D’aquí que cada cop més joves (i no tan joves) se l’hagin fet seu.

L’Institut del Vermut

Aquí entra en joc la feina d’Isabel i companyia. L’Institut del Vermut és l’única entitat oficial dedicada a difondre i defensar aquesta cultura. Des de tallers d’elaboració fins a cates maridatge o formació per a hostalers, el seu objectiu és clar: que ningú serveixi un vermut com si fos un refresc amb gel a l’engròs.

Com reconèixer un bon vermut

Segons Cruz, la clau és l’equilibri: el famós triangle entre acidesa, dolçor i amargor. Si un vermut et deixa sensació suau i persistent a la boca, ja vas bé. El vi base ha de ser de qualitat, els aromes naturals i el dolçor subtil. I, atenció, res de maquillatge: massa fred o massa gel és un crim contra el vermut.

Varietats per a tots els gustos

Blancs, rosats, negres, secs i dolços. Cada estil té el seu moment. El blanc brilla amb un twist de llimona, el rosat amb un toc de pomelo o maduixa i el negre amb taronja. Oblida’t de posar-hi l’oliva dins: segons Isabel, això només desvirtua el sabor original. Millor acompanyar-lo al platet, com tota la vida.

Recomanacions imprescindibles

Si hagués de quedar-se amb tres, Isabel aposta per: Pando Blanco de Williams & Humbert, amb solera centenària; Yzaguirre Rosé, el clàssic canalla de Reus; i Barañano Egurrez, envellit en bótes de whisky d’Islay. Tres estils diferents, tres històries i un sol objectiu: sorprendre el paladar.

El maridatge perfecte

Des d’una gilda fins a un formatge curat, el vermut és camaleònic. Però també pot jugar fort amb plats inesperats: curry thai amb un blanc especiat, carrilleres amb un vermut de Rioja o, per als més atrevits, gelat de vainilla amb un blanc de la Terra Alta. Sí, has llegit bé: vermut amb postres.

Vermut espanyol al món

A nivell internacional, el vermut espanyol s’està colant als mercats més exigents. Marques com Yzaguirre o Lustau estan present a Estats Units, França i fins i tot Japó. L’autenticitat i l’artesania són les cartes guanyadores davant els italians i francesos.

Errors i mites

Isabel és clara: el vermut no és només per al migdia de diumenge. Tampoc cal afogar-lo amb refrescos ni disfressar-lo amb gel. Es pot gaudir al migdia amb un blanc fresc, a la tarda amb un vermut dolç i a la nit amb un negre de bóta i xocolata. I si algú encara pensa que és una beguda passada de moda, que es passi un dissabte per la Rambla del Raval: allà el vermut té més vida que mai.