El retorn inesperat d’una granja centenària a l’Eixample
Quan un veí de l’Eixample veu una persiana que baixa, ja no sap si tornarà a pujar. Entre obres eternes, traspassos en cadena i lloguers impossibles, els locals de tota la vida semblen peces de museu més que negocis vius.
Però aquesta vegada la història té un gir. Una granja que semblava condemnada al record torna a respirar. No és la mateixa de sempre, tampoc és del tot nova. I aquí comença la intriga.
El mapa gastronòmic de Barcelona té aquestes coses: locals que semblen immortals i, de sobte, desapareixen; i d’altres que quan ja els donaves per enterrats tornen a treure el cap. La Granja Vendrell, fundada el 1921 al carrer Girona, n’és un exemple de manual. Després d’encadenar jubilacions, traspassos i algun intent fallit de reinventar-se, l’espai ha tornat a obrir portes, però no pas com molts imaginarien.
El negoci arriba ara sota la bandera d’una companyia barcelonina que porta una dècada fent de les seves amb el cafè. Una empresa que ha sabut trobar un lloc entre baristes moderns, veïns amb pressa i clients que demanen “un cafè com Déu mana”. I sí, aquesta vegada la granja ha canviat de nom i de concepte, però conserva l’ànima d’aquell local de tota la vida.
Un local amb més vides que un gat
La història recent de la Granja Vendrell podria ser una sèrie de Netflix: jubilació inesperada el 2019, una heroïna restauradora que intenta aguantar en plena pandèmia, un relleu amb vocació de modernitat que topa amb la burocràcia, i finalment una nova etapa amb aroma a cafè d’especialitat. Tot plegat en només sis anys.
Quan Demetri Vendrell, tercera generació de la família fundadora, va decidir retirar-se, semblava el final d’una etapa. Però la història no acabava aquí. L’arribada d’Arianna Grau el 2021 va aportar aire fresc, encara que la pandèmia i les obres de la superilla van ser massa obstacles junts. El 2023 abaixava la persiana i donava pas a Moltamà, que hi va posar tota la intenció, però sense aconseguir la continuïtat que buscaven els propietaris.
La nova etapa: cafè amb accent barceloní
El relleu ha arribat amb Hidden Coffee, una marca amb trajectòria que ja compta amb diversos locals a la ciutat. El seu objectiu no és només vendre cafè, sinó defensar una manera de fer: producte seleccionat, experiència internacional i un relat que connecta amb els consumidors que volen més que un tallat amb llet de soja. La idea és fer de la Granja Vendrell un punt de trobada entre passat i present, entre l’encant del local històric i les tendències actuals del cafè de tercera ona.
L’empresa ha mantingut els elements patrimonials protegits del local, respectant la seva condició d’establiment d’interès. Però alhora hi ha introduït detalls que el situen al segle XXI: carta renovada, nous formats i una clara aposta per un producte que vol diferenciar-se de la rutina del cafè de bar de cantonada.
La importància de mantenir la memòria
El cas de la Granja Vendrell posa damunt la taula un debat recurrent: què fem amb els locals històrics de Barcelona? La ciutat ha perdut icones com el Bar Tomàs del carrer Aribau, el Colmado Quílez o el Frankfurt Pedralbes, i cada cop que cau una persiana sona la mateixa cançó. Però quan un espai centenari ressuscita, encara que sigui amb una nova pell, s’obre una petita escletxa d’esperança.
La clau és trobar l’equilibri entre respectar l’herència i adaptar-se als temps. Perquè sí, la nata muntada i la crema catalana tenen el seu públic, però també cal atreure les noves generacions que es mouen entre flat whites, aeropress i filtres d’Instagram.
Una aposta amb futur?
El temps dirà si aquesta reobertura és l’inici d’una etapa estable o un altre capítol d’una saga densa. El que està clar és que la Granja Vendrell no és només un negoci: és un tros d’identitat de l’Eixample. I que Hidden Coffee, amb la seva experiència i estructura, té més opcions de consolidar el projecte que els intents anteriors.
Sigui com sigui, cada veí que torni a entrar-hi, encara que només sigui per un cafè ràpid, estarà contribuint a mantenir viu un espai que ha vist passar un segle de ciutat. I això, en temps de globalització i franquícies clòniques, ja és gairebé un miracle.
Referències oficials
Pots consultar més informació sobre la protecció del patrimoni comercial a Barcelona a la web oficial de l’Ajuntament de Barcelona.
