El lloc del Raval on Ter Stegen s’escapa de la rutina
Barcelona és la ciutat on pots menjar un entrepà de calamars a les tres del matí i, alhora, trobar un menú degustació que costa el mateix que un vol a Berlín. Entre tapes de disseny i vermuts de diumenge, sempre hi ha un nou local que desperta passions.
I no només entre foodies de l’Eixample amb compte d’Instagram. També entre porters alemanys que juguen al Camp Nou i que, quan no estan parant penals, es deixen veure en racons inesperats de la ciutat.
La gràcia de Barcelona és que és tan previsible com imprevisible. D’una banda, tothom coneix els clàssics de la ciutat: el Botafumeiro, el Via Veneto, els locals que surten a totes les guies turístiques. Però d’altra, hi ha aquells racons que només descobreixes si algú t’hi porta o si tens la sort de topar-te amb ells després d’una volta per carrerons del Raval.
Aquí és on entra en joc el protagonista d’aquesta història: Marc-André Ter Stegen. El porter del Barça, més conegut per les seves mans de ferro sota els pals que per les seves opinions gastronòmiques, ha decidit deixar-se veure en un restaurant que no surt als anuncis de cava de Nadal. Un lloc on la barreja entre tradició i innovació no sona a tòpic, sinó a plat que arriba a taula.
El local en qüestió és Dos Palillos, situat al cor del Raval, al carrer d’Elisabets. I aquí és on la cosa agafa interès: no parlem d’un simple gastrobar amb bombetes de filaments i cervesa artesana. No. Parlem d’un projecte liderat per Albert Raurich, antic cuiner d’El Bulli, que ha aconseguit una estrella Michelin amb una proposta que barreja l’ànima ibèrica amb les tècniques i sabors de la cuina asiàtica contemporània.
Un Raval diferent del que imagines
Quan algú diu "Raval", molts encara pensen en un barri de contrastos, amb més llegenda urbana que realitat. Però hi ha un altre Raval: el dels llibres a la Biblioteca de Catalunya, el dels concerts improvisats a la plaça dels Àngels i, sí, el de restaurants que esdevenen destinació pròpia. El Dos Palillos és un d’aquests.
El restaurant ofereix diversos menús degustació que van des dels 99 euros fins als 175, i aquí és on comença el dilema existencial: invertir en una experiència gastronòmica que et transporta a mig món sense sortir de Barcelona o quedar-te amb els calamars i el cafè amb gel de tota la vida. Tots dos tenen el seu encant, no ens enganyem.
De Berlín al Raval: Ter Stegen s’hi apunta
No és estrany veure famosos i futbolistes al voltant de taules d’alta cuina, però la gràcia és que Ter Stegen no va triar ni un clàssic ni un lloc de postureig. Ho va fer amb una proposta que juga en una altra lliga: plats japonesos i xinesos reinterpretats amb producte ibèric, en un ambient que és més íntim que pomposament luxós.
El restaurant va publicar la seva visita a Instagram amb un missatge que barrejava admiració i complicitat: “Ha estat un plaer rebre a casa a un dels ídols del Barcelona. Un capità valent, compromès i honest. Gràcies per la visita. Per sempre un dels nostres!”. I clar, això ha disparat encara més l’interès pel local.
Què s’hi menja?
La carta del Dos Palillos no és per als qui busquen una amanida verda amb tonyina. Aquí es parla de menús degustació amb catorze o setze plats i quatre postres, en què cada mossegada et recorda que la gastronomia pot ser tan sorprenent com un gol al minut 93. Des de dumplings amb un toc inesperat fins a plats que juguen amb la textura i el contrast, la proposta és tan precisa com una aturada del mateix Ter Stegen.
Per als més indecisos, també hi ha l’opció de tastar plats de la carta, encara que els responsables del restaurant asseguren que la veritable experiència és deixar-se portar pel menú complet. I és que no es tracta només de menjar, sinó de viatjar sense moure’t de la cadira.
Un símbol de la Barcelona gastronòmica
La visita de Ter Stegen serveix de recordatori que Barcelona no és només una ciutat de futbol i platja. És també un escenari gastronòmic on la creativitat i la tradició conviuen i s’alimenten mútuament. El Dos Palillos n’és un exemple perfecte: una cuina que parla de passat i futur, d’Àsia i Mediterrani, de carrerons del Raval i d’estrelles Michelin.
I potser aquí hi ha la clau: més enllà del xef i les estrelles, més enllà dels futbolistes i les fotos d’Instagram, el que queda és la sensació que la ciutat encara té sorpreses amagades. Que el millor de Barcelona passa sovint lluny dels focus, als carrers estrets on conviuen cultures, històries i, ara també, futbolistes alemanys amb ganes de descobrir nous sabors.
Per cert, si algú vol aprofundir en la trajectòria d’Albert Raurich i el seu pas per El Bulli, pot donar un cop d’ull a la informació oficial de la Guia Michelin.
Mentrestant, potser la lliçó és senzilla: pots tenir un porter de talla mundial, una estrella Michelin o una terrassa del Raval. El que importa és que Barcelona segueix sent un camp de joc gastronòmic on encara queden molts gols per marcar… i molts plats per tastar.
