Arròs al Montseny: quatre llocs on la paella arriba abans que el wifi

Arròs de muntanya amb accent comarcal

Al Montseny, demanar arròs no és un acte gastronòmic: és una declaració de pertinença. Aquí, l’arròs no “es fa”, es cuida com un fill únic. I si és de muntanya, porta més història que la majoria d’Instagrammers que el fotografien.

Els quatre establiments següents no competeixen per l’estrella Michelin sinó per una altra: la de qui omple taula cada cap de setmana. I tot amb producte de proximitat, suquets casolans i el tipus de caliu que no surt als mapes de Google, però sí als grups de WhatsApp familiars.

L’Estanc de la Batllòria: l’arròs que només surt els dimecres

Hi ha qui diu que l’arròs de L’Estanc és tan bo que fa cues... literalment. Cada dimecres, abans de les 13 h, ja hi ha gent esperant com si fos el concert d’Aitana. El secret? Un arròs lleugerament caldós, suquet amb pèsols, gambes i sèpia, i un ambient de bar de tota la vida amb olor a sofregit i gasolina vintage.

El local té una moto antiga penjada a dins —sí, de debò— i un menú que canvia poc però agrada molt. Albergínies farcides, patates d’Olot, pastissos casolans i el millor maridatge possible: la paciència. Perquè si no arribes d’hora, potser et quedes sense taula, però t’endús una lliçó zen.

Ca l’Antonieta (Breda): el suquet amb estil

Ca l’Antonieta sembla petit, però té més personalitat que molts gastro-bars amb playlist de bossa nova. Entre taules de fusta i llums càlids, l’arròs surt al dente, intens i seriós, com un cuiner que sap el que fa. El seu suquet és mariner però amb caràcter de muntanya: escamarlans, musclos, sèpia i, a vegades, carxofa de temporada.

Però l’autèntic plot twist són les croquetes d’arròs negre: cruixents, farcides d’allioli casolà i capaços de fer-te oblidar l’existència del pa. Per als qui prefereixen menjar a casa, l’Antonieta permet encarregar paelles per emportar. Ideal per fer-te el xef de diumenge sense embrutar res.

Can Riera de Ciuret (Fogars de Montclús): el paradís boletaire

Per arribar a Can Riera de Ciuret cal més GPS que gana, però un cop hi ets, la recompensa és bíblica: un arròs de tardor amb bolets, botifarra artesanal i fum de llenya que et recorda per què el Montseny és patrimoni emocional. Els clients habituals parlen de “l’arròs que sap a bosc”, i no exageren.

A la carta hi conviuen arrossos de muntanya, paelles marineres i fins i tot arròs negre amb escamarlans. Tot amb un domini impecable de la brasa i plats de carn que mereixen un aplaudiment (o una migdiada posterior). El xef comenta —amb la tranquil·litat d’un home que viu envoltat de castanyers— que “l’arròs és com la tardor: si el forcem, se’ns escapa”.

Can Cuera: on l’arròs fa història

El darrer de la ruta és Can Cuera, un restaurant que ja existia abans que el GPS i que serveix arrossos que mereixen monument. El seu arròs caldós amb carn de conill és tendríssim i ve acompanyat d’una brasa que no perdona: pebrots, albergínies, cebes i escarxofes fetes amb llenya d’alzina.

Els més nostàlgics hi troben gust de poble i tradició. Botifarra amb panses, cargols i allioli fet a mà completen la carta. El local va començar com a magatzem de pinsos i botiga de queviures als anys 30, i avui és un refugi gastronòmic amb capacitat per a 68 comensals. Si vols taula, truca abans: aquí, la improvisació no té lloc.

Un arròs, quatre històries i cap pressa

Menjar arròs al Montseny és gairebé un acte litúrgic. Els caps de setmana, el suquet bull, la brasa crema i el silenci dels comensals diu més que qualsevol crítica gastronòmica. En aquests quatre llocs, el menjar no arriba ràpid: arriba quan toca. I això, en temps de Glovo, ja és gairebé una revolució.

Com diu un cuiner local (2025), “l’arròs no és un plat: és una excusa per parar”. I potser per això, entre el fum del sofregit i el so de la paella, al Montseny encara hi ha gent que troba una mica de pau. I de gana.

Font oficial: Turisme Montseny