Un Estudi internacional identifica 11 regions genètiques vinculades al trastorn límit de la personalitat
Un consorci internacional ha analitzat dades genètiques de gairebé 13.000 persones amb trastorn límit de la personalitat (TLP) i més d'un milió sense el diagnòstic per identificar les primeres regions del genoma associades a aquest trastorn. Aquest avanç suposa un salt important en la comprensió biològica d'una malaltia complexa i sovint incompreesa, que afecta prop del 2% de la població occidental.
El TLP genera un impacte emocional i social molt fort, sobretot perquè es manifesta en una inestabilitat intensa en les emocions i relacions, amb un risc elevat d'autolesió i suïcidi. Amb aquest estudi, la ciència comença a desxifrar la base genètica que hi ha darrere, obrint la porta a futures teràpies.
Les claus del descobriment genètic sobre el trastorn límit de la personalitat
Com s'ha realitzat l'estudi internacional?
El projecte ha combinat dades de 27 estudis clínics i biobancs de 14 països, coordinats des del Central Institute of Mental Health de Mannheim. La URV, juntament amb el HUIPM, l'IRB CatSud i el CIBERSAM, ha aportat una cohort independent per confirmar els resultats principals. Aquesta col·laboració ha permès analitzar més d'un milió de dades genètiques, la mostra més àmplia mai usada per aquest trastorn.
Quines regions genètiques han estat identificades?
Han aparegut 11 regions del genoma i 9 gens específics associats al TLP. Aquestes variants expliquen aproximadament un 17% del risc genètic, confirmant que el trastorn té una arquitectura poligènica, és a dir, causada per moltes variants genètiques de petit efecte que sumen l'impacte, una característica compartida amb trastorns com l'esquizofrènia o la depressió.
Relació del TLP amb altres trastorns i malalties físiques
De quina manera el risc genètic del TLP es solapa amb altres diagnòstics?
Els resultats indiquen un solapament genètic significatiu entre el TLP i altres trastorns mentals com el trastorn d'estrès posttraumàtic, la depressió, el TDAH i la conducta antisocial, així com amb conductes d'autolesió i suïcidi. Això confirma que molts problemes psiquiàtrics comparteixen mecanismes genètics comuns.
Hi ha alguna connexió amb malalties físiques?
Curiosament, també s'han detectat coincidències amb malalties com la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la diabetis tipus 2, l'obesitat i la hipertensió. Aquest fet és crucial perquè una part important de la reducció de l’esperança de vida de persones amb TLP es deu a problemes físics, i reforça la necessitat d'abordar la salut de manera global.
Impacte i reptes futurs per a la recerca i assistència al TLP
Què suposa aquest Estudi per a les persones amb TLP i els seus entorns?
El cap del grup GAP, Elisabet Vilella, destaca que aquestes evidències biològiques podrien ajudar a trencar l'estigma que encara pesa sobre el TLP i les famílies afectades. Reconèixer la base genètica, equiparable a la d'altres malalties mentals greus, dona més sentit a la complexitat del trastorn i a la necessitat d'una atenció específica.
Quines són les limitacions i quin futur s'espera per a la recerca genètica?
Les mostres analitzades provenen només de poblacions d'ascendència europea, fet que obliga a ampliar la recerca a grups més diversos. A més, les puntuacions de risc genètic obtingudes són útils per a la investigació però no per diagnosticar ni predir el trastorn individualment. Els resultats es comparteixen amb tota la comunitat científica per impulsar estudis que, a llarg termini, puguin traduir-se en teràpies noves.
Amb aquest estudi, la recerca sobre el TLP fa un pas de gegant. No només es posa una base sòlida per comprendre la biologia del trastorn, sinó que també s'obre un camí per a la millora de la qualitat de vida de milers de persones afectades. La genètica, combinada amb altres factors, marcarà el futur dels tractaments.
Sources consultades
- Universitat Rovira i Virgili – Estudi genètic internacional sobre el trastorn límit de la personalitat
- Nature Genetics – Publicació original de l'estudi de Streit et al. (2026)
Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili
