La Universitat Rovira i Virgili reconstrueix digitalment el tornaveu desaparegut de Gaudí a la Catedral de Mallorca
Un equip de la Universitat Rovira i Virgili ha recreat digitalment el tornaveu que Antoni Gaudí va dissenyar per al púlpit major de la Catedral de Mallorca, un element desaparegut el 1970 i considerat clau per a l’acústica del temple. La reconstrucció, basada en una combinació de fotografies antigues i tecnologia de modelatge 3D, permet recuperar un fragment essencial del patrimoni arquitectònic mallorquí.
Aquest projecte transcendeix la simple imatge: obre la porta a una experiència interactiva i al coneixement ampliat d’una obra que només es conservava en records i dibuixos parcials.
La història i la funció del tornaveu de Gaudí a Mallorca
Què era el tornaveu i per Què va desaparèixer?
El tornaveu formava part d’un encàrrec del bisbe Pere Joan Campins a Gaudí el 1901 per millorar diversos elements litúrgics de la Catedral de Mallorca. Aquest dispositiu, fet de fusta i teixit, s’adaptava a la geometria octogonal del púlpit i estava coronat per tres superfícies parabòliques que dirigien i amplificaven la veu de l’orador.
Malgrat ser declarat Monument Històric i rebre l’atenció d’arquitectes com Le Corbusier, el tornaveu va desaparèixer el novembre de 1970 quan es va enderrocar part de l’obra, deixant un buit notable en el llegat de Gaudí a Mallorca.
Com es va concebre aquest element dins del projecte de restauració?
Gaudí no només dissenyava formes; pensava en el so. Aquest tornaveu estava integrat en un projecte que incloïa el trasllat del cor a la Capella Reial i la creació d’una caixa harmònica sota el presbiteri. Amb col·laboradors com Joan Rubió i Josep Maria Jujol, Gaudí buscava que l’arquitectura potenciés l’experiència acústica.
El tornaveu, doncs, no era només decoratiu, sinó un element funcional que millorava la projecció de la paraula dins del temple, aprofitant les propietats acústiques de les formes parabòliques.
La tècnica i el procés de reconstrucció digital
Com es va recrear l’estructura sense plànols originals?
Sense plànols ni documentació geomètrica precisa, l’equip investigador va combinar geometria analítica i descriptiva amb tecnologia avançada. Van escanejar la catedral i el púlpit major amb més de 1.250 escanejos làser, generant un núvol de punts amb 21 milions de dades, i aconseguint un model 3D del púlpit amb un 95% d’exactitud.
A partir de deu fotografies històriques, van seleccionar cinc imatges amb criteris rigorosos, utilitzant dos mètodes geomètrics per calcular la posició des de la qual es va fer cada foto, amb diferències inferiors a un metre. Això va permetre reconstruir les corbes parabòliques que definien la forma del tornaveu.
Quina metodologia es va aplicar per ajustar la forma final?
El procés va incloure la generació de models tridimensionals provisionals basats en l’anàlisi de les corbes visibles a les fotografies. Amb càlculs geomètrics, van identificar la forma parabòlica que millor s’ajustava a cada superfície del tornaveu.
Això va culminar amb la creació d’un model digital que no només representa l’estructura, sinó que pot ser reutilitzat en recerca o fabricació digital, preservant així aquest patrimoni per a futures generacions.
La recerca acústica i la innovació en patrimoni arquitectònic
Com funcionava el tornaveu segons els càlculs acústics?
Les superfícies parabòliques del tornaveu permetien concentrar i dirigir el so cap a una zona concreta davant del púlpit, millorant la projecció de la veu. L’equip de la URV va calcular la posició òptima per a l’orador, confirmant que el disseny de Gaudí tenia una finalitat acústica molt precisa i efectiva.
Aquest descobriment revela la sofisticació tècnica de Gaudí, que combinava forma i funció en una obra que encara avui sorprèn.
Quin impacte té aquesta metodologia per a la recuperació del patrimoni?
Més enllà del tornaveu, la metodologia aplicada permet transformar informació històrica incompleta en models arquitectònics contrastables i verificables. Això obre nous camins per recuperar elements desapareguts i comprendre la lògica formal d’obres històriques només documentades parcialment.
El model digital està disponible per a la comunitat investigadora, i pot servir de base per a docència, recerca o fins i tot reproducció física, un pas important per preservar i difondre el patrimoni.
En definitiva, la feina d’aquesta universitat catalana no només retorna una peça perduda, sinó que aporta una nova manera d’entendre i conservar la història arquitectònica.
La combinació de tecnologia digital i rigor científic ha permès recuperar un element clau dissenyat per Gaudí i, a la vegada, demostrar que el futur de la conservació del patrimoni passa per aquestes innovadores tècniques.
Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili
