<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#" version="2.0" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/">

<channel>
  <title><![CDATA[Modernet Digital — Notícies de Tarragona i Catalunya amb sarcasme :: RSS de «Júlia Gual»]]></title>

    <link>https://www.modernetdigital.cat/</link>
    <description><![CDATA[Actualitat sarcàstica de Tarragona: economia local, startups, cultura pop i guies tech. Notícies fresques del Camp de Tarragona en clau irònica.]]></description>
    <lastBuildDate>Sat, 06 Jun 2026 01:01:57 +0200</lastBuildDate>
    <sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
    <sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
    <generator>https://www.opennemas.com</generator>
    <atom10:link xmlns:atom10="http://www.w3.org/2005/Atom" rel="self" type="application/rss+xml" href="https://www.modernetdigital.cat/rss/author/julia-gual/" />

    <image>
      <title><![CDATA[Modernet Digital — Notícies de Tarragona i Catalunya amb sarcasme :: RSS de «Júlia Gual»]]></title>
        <url>https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2025/07/10/2025071013320314137.png</url>
      <link>https://www.modernetdigital.cat/</link>
    </image>

                  <item>
  <title><![CDATA[La URV lliura les insígnies del programa María Goyri al nou]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-lliura-insignies-programa-maria-goyri-nou/20260605175704013961.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-lliura-insignies-programa-maria-goyri-nou/20260605175704013961.html#comentarios-13961</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-lliura-insignies-programa-maria-goyri-nou/20260605175704013961.html</guid>
  <pubDate>Fri, 5 Jun 2026 17:57:04 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Aquest juny la URV reconeix 26 nous professors lectors amb les insígnies del programa María Goyri a Tarragona.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>El Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha estat l'escenari d'un acte que marca un abans i un després per al professorat jove de la universitat. Aquest 5 de juny, 26 investigadors i investigadores han rebut les insígnies del programa María Goyri, un reconeixement que posa en valor la seva incorporació i estabilització dins del sistema universitari públic.</p><p>És un pas que reflecteix la lluita contra els anys difícils que ha patit el relleu generacional acadèmic, especialment rellevant a la província de Tarragona, on la URV juga un paper clau en la consolidació del talent local i internacional.</p><h2>El programa María Goyri i la seva implantació a Tarragona</h2><h3>Origen i objectius del programa</h3><p>El programa María Goyri, fruit d’un acord entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, busca incorporar i estabilitzar talent docent i investigador a les universitats públiques. Es va posar en marxa l’any 2024 a nivell estatal, amb 5.636 places distribuïdes entre l’Estat i les comunitats autònomes.</p><p>Concretament, Catalunya ha rebut 168 places, de les quals 112 són per a la Universitat Rovira i Virgili. D’aquestes, 68 primeres places es van lliurar en l’acte recent, demostrant el compromís amb el futur acadèmic a Tarragona.</p><h3>La importància per a la URV i el territori</h3><p>Josep Font, vicerector de Personal i Docent Investigador, ha posat en valor la importància d’aquestes incorporacions després d’anys de dificultats. La URV representa un motor de coneixement a Tarragona i la seva capacitat per atreure i retenir talent és clau per a la província.</p><p>El programa fomenta que la URV pugui mantenir una plantilla estable i amb potencial de creixement, fet que repercuteix directament en la qualitat docent i investigadora de la regió.</p><h2>L’acte de lliurament a Tarragona: detalls i intervencions</h2><h3>Els protagonistes: el nou professorat lector</h3><p>A la cerimònia hi van assistir 26 investigadors i investigadores de diferents departaments, que van rebre personalment les seves insígnies. Aquest gest simbolitza la seva entrada oficial i reconeguda dins l’estructura universitària.</p><p>Antoni Brosa, representant del professorat lector, va destacar el camí recorregut durant l’últim any i l’important suport institucional rebut. Va remarcar que “són passos que potser de portes en fora semblen modestos, però que permeten que continuï havent-hi la sensació d’aprenentatge i creixement inherent a la nostra feina”.</p><h3>El compromís de la URV amb el futur</h3><p>El rector Josep Pallarès va cloure l’acte amb un missatge clar: la URV està al costat d’aquestes noves incorporacions per facilitar el seu creixement i preparació de cara a futures acreditacions i places consolidades.</p><p>Va subratllar que “tots sabem els reptes que teniu, per això estem aquí per ajudar-vos. Estem aquí pel futur, no només vostre, sinó per al futur de la universitat.” Un compromís que fa sentir que Tarragona disposa d’un projecte universitari amb mirada a llarg termini.</p><h2>Impacte i expectatives per a la comunitat acadèmica i la província</h2><h3>Recanvi generacional i estabilitat</h3><p>L’arribada de nou professorat lector amb aquest reconeixement representa un respir per a la URV i la comunitat acadèmica a Tarragona. Després d’anys on el relleu generacional ha estat un problema latent, el programa María Goyri suposa un impuls per mantenir la qualitat docent i investigadora.</p><p>Això també beneficia la transferència de coneixement i la innovació local, aspectes que impacten directament en l’economia i la societat tarragonina.</p><h3>El futur immediat de la URV i la província</h3><p>Amb aquest moviment, la Universitat Rovira i Virgili es posiciona per continuar sent un referent a Catalunya, especialment a la província de Tarragona. La consolidació del professorat lector garanteix que el talent no només arriba, sinó que es queda i creix.</p><p>Aquesta estabilitat és clau per afrontar els reptes futurs en docència i recerca amb garanties, mantenint la URV com un motor cultural i científic imprescindible.</p><p>La província, així, guanya força en l’àmbit universitari, amb una aposta clara per la renovació i el creixement d’una comunitat acadèmica que no deixa de sorprendre.</p><p>La realitat és que Tarragona pot mirar amb optimisme aquest nou capítol de la seva universitat, on la joventut i el talent s’uneixen per fer la diferència.</p><div class="article-sources"> <h4>Sources consulted</h4> <ul> <li><a href="https://diaridigital.urv.cat/la-urv-lliura-les-insignies-del-programa-maria-goyri-al-nou-professorat-lector/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a> – Lliurament de les insígnies del programa María Goyri</li> </ul></div><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/la-urv-lliura-les-insignies-del-programa-maria-goyri-al-nou-professorat-lector/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/05/2026060515440696752.jpg" length="92006" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/05/2026060515440696752.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La URV lliura les insígnies del programa María Goyri al nou]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Cerimònia de lliurament d’insígnies del programa Maria Goyri al nou professorat lector de la URV — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Cerimònia de lliurament d’insígnies del programa Maria Goyri al nou professorat lector de la URV — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Messer Ibèrica premia 14 anys fomentant talent químic a Tarragona]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/messer-iberica-premia-14-anys-fomentant-talent-quimic-tarragona/20260605175636013959.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/messer-iberica-premia-14-anys-fomentant-talent-quimic-tarragona/20260605175636013959.html#comentarios-13959</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/messer-iberica-premia-14-anys-fomentant-talent-quimic-tarragona/20260605175636013959.html</guid>
  <pubDate>Fri, 5 Jun 2026 17:56:36 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Els Premis Messer reconeixen projectes d'estudiants de l'ETSEQ per impulsar el talent i l’excel·lència en la indústria química a Tarragona.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>Una sala plena d’energia i nervis, la de la Sala de Graus de l’ETSEQ al Campus Sescelades, on estudiants de segon curs han defensat els seus projectes davant un jurat exigent. <strong>Messer Ibèrica</strong> i la URV han celebrat la 14a edició dels Premis Messer, un acte que no només premia el talent, sinó que posa el focus en el futur de la indústria química a la província de Tarragona.</p><p>Amb gairebé un centenar d’estudiants participants repartits en 11 equips, l’edició d’enguany ha tornat a demostrar que <strong>el sector químic a Tarragona té molt a dir</strong gràcies a la innovació i creativitat de les futures generacions.</p><h2>La força dels equips guanyadors i el seu vincle amb la indústria</h2><h3>Els equips que han marcat la diferència</h3><p>El premi per a l’Enginyeria Química (GEQ) ha estat per un equip format per nou estudiants que han combinat esforç i coneixement: Hèctor Diestre, Berta Baldomà, Javi Barón, Jordi Bosch, Alejandro Codoñer, Imane Choukri, Daia Navarro, Jaime San Miguel i Enrique Joaquim Teixeira. Per la seva banda, el grup guanyador de l’Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris (GEBA) està integrat per Mireia Viera, Josep Coll, Arnau Mariné i Joan Pol Barrera.</p><h3>Una experiència que va més enllà del premi</h3><p>A més del reconeixement, aquests estudiants podran visitar les instal·lacions de <strong>Messer a Vila-seca</strong>, un dels pilars de la indústria química local. També tindran l’oportunitat de participar en una sessió de networking amb professionals del sector, una finestra que connecta el món universitari amb el professional, i que és justament el que necessiten per començar a posar els peus a terra.</p><h2>El model educatiu que alimenta la indústria química de Tarragona</h2><h3>Aprenentatge real i pràctic a l’ETSEQ</h3><p>El subdirector de l’ETSEQ, Manel Vallès, ha posat en valor que els Premis Messer són un reflex de la filosofia educativa del centre, que aposta per l’aprenentatge per projectes i el treball en equip. Així, els estudiants no només aprenen teoria, sinó que treballen en entorns que simulen la realitat professional de la indústria química.</p><h3>La URV com a bressol de talent local</h3><p>Josep Pallarès, rector de la URV, ha remarcat que aquesta iniciativa facilita la transició entre l’estudi i la feina real. <em>No és fàcil passar de les aules a la indústria, però aquests premis donen una empenta que molts esperen.</em> Per la seva banda, la responsable de Comunicació de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, Roca Pujol, ha recordat que la col·laboració entre universitat i empresa és imprescindible per mantenir la competitivitat i la innovació del sector químic a la província.</p><h2>La indústria química de Tarragona, a la recerca de nou talent</h2><h3>Messer Ibèrica i el compromís amb el territori</h3><p>Ernesto Rodríguez, director tècnic de Messer Ibèrica, ha reiterat l’agraïment a la URV i a l’ETSEQ per la qualitat dels projectes. Ha afirmat que la indústria química a Tarragona està en plena renovació i necessita professionals altament qualificats per afrontar els reptes de futur. <strong>El talent local és la clau per aconseguir els objectius més ambiciosos.</strong></p><h3>Un vincle que es manté i creix</h3><p>Els Premis Messer són més que un guardó anual: són una plataforma que connecta estudiants amb la indústria, una oportunitat per demostrar capacitats i una finestra oberta per a un sector que no para d’evolucionar. <em>Si ets de Tarragona i tens ganes de química, aquest és el moment de demostrar-ho.</em></p><p>Els projectes premiats no només són un reconeixement, sinó un pas ferm cap a la consolidació d’una indústria química potent, innovadora i ben preparada a la província de Tarragona.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/messer-iberica-premia-per-catorze-any-lestudiantat-de-letseq-per-fomentar-el-talent-en-el-sector-quimic-de-tarragona/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/05/2026060515440792725.jpg" length="114785" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/05/2026060515440792725.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Messer Ibèrica premia 14 anys fomentant talent químic a Tarragona]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Estudiantat de LETSEQ rebent el premi Messer Ibèrica per fomentar el talent i la innovació acadèmica durant catorze anys — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Estudiantat de LETSEQ rebent el premi Messer Ibèrica per fomentar el talent i la innovació acadèmica durant catorze anys — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Perafort cedeix terra per a 12.750 panells solars: llum neta o cicatriu al paisatge?]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/tres-centrals-solars-puigdelfi-amb-12750-panells-fotovoltaics/20260605165137013938.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/tres-centrals-solars-puigdelfi-amb-12750-panells-fotovoltaics/20260605165137013938.html#comentarios-13938</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/tres-centrals-solars-puigdelfi-amb-12750-panells-fotovoltaics/20260605165137013938.html</guid>
  <pubDate>Fri, 5 Jun 2026 16:51:37 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Inspira Energia impulsa tres centrals solars a Puigdelfí amb potències de fins a 4,16 MW. Descobreix els detalls d'aquest projecte sostenible a Perafort.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p>Imagina un paisatge que, en comptes de fum, regala llum i energia neta. A Puigdelfí, al terme municipal de Perafort, això s'està fent realitat amb un projecte que suma 12.750 panells solars. <strong>Una aposta clara per la sostenibilitat i la renovació energètica</strong> que pot canviar la cara de la comarca.</p><p>Però, què significa exactament aquesta iniciativa? I com afectarà el territori i la vida de la gent que hi viu a prop? <em>Mira que no és qualsevol cosa, oi?</em></p><h2>Detalls del projecte de les centrals solars a Puigdelfí</h2><h3>La distribució dels panells i la potència de cada central</h3><p>El projecte de les tres centrals solars que impulsa Inspira Energia, SL, no és cap broma. <strong>El primer parc solar comptarà amb 2.000 panells i una potència d'1,2 MW</strong>. El segon és el més gran, amb 6.582 panells que generaran fins a 4,16 MW. I el tercer, amb 4.168 panells, aportarà 2,50 MW més.</p><p>Això suma una capacitat instal·lada que podria alimentar moltes llars i empreses, reduint la dependència d'energies fòssils i el seu impacte ambiental.</p><h3>La tramitació i la ubicació exacta a Perafort</h3><p>El Departament de Territori ha posat en informació pública el procés administratiu per a aquestes instal·lacions. Això implica que tothom pot consultar i opinar abans que es doni llum verda definitiva al projecte.</p><p>Aquests parcs es situen a sòl no urbanitzable de Puigdelfí, just a l'àrea de Perafort, al Tarragonès, un indret que ara mateix semblava destinat a un altre tipus d'ús, però que es vol transformar cap a la producció d'energia neta.</p><h2>Impactes i avantatges de les centrals fotovoltaiques</h2><h3>Beneficis ambientals i energètics que ofereixen</h3><p>Les centrals fotovoltaiques són una peça clau per reduir la contaminació i les emissions de CO<sub>2</sub>. Amb 12.750 panells, <strong>la generació d'energia a Puigdelfí pot evitar un bon grapat de tones de gasos d'efecte hivernacle</strong>.</p><p>A més, aquestes instal·lacions contribueixen a diversificar la producció energètica i a garantir una oferta més estable i sostenible.</p><h3>Els possibles efectes sobre el territori i la comunitat local</h3><p>Però no tot són flors i violes. La instal·lació d'aquests grans parcs solars també comporta canvis en l'ús del sòl i l'impacte visual. <em>Algú té clar que 12.750 panells són un bon grapat?</em></p><p>Per això, el projecte ha passat per una avaluació d'impacte ambiental, que vol assegurar que es minimitzen els efectes negatius i es maximitzen els beneficis per a la comunitat local i el medi.</p><h2>El paper d'Inspira Energia en la transició energètica local</h2><h3>Qui és Inspira Energia i què representa aquest projecte?</h3><p>Inspira Energia, SL és una empresa que aposta fort per la renovació energètica a escala local. Amb aquests tres projectes a Puigdelfí, vol demostrar que la comarca pot ser un exemple de producció energètica neta i responsable.</p><p>El compromís no és només amb la tecnologia, sinó amb el territori i la gent que hi viu, perquè l'energia que es genera sigui un benefici per a tothom.</p><h3>Perspectives futures i possibles ampliacions</h3><p>Si aquests parcs solars resulten un èxit, no és descartable que Inspira Energia continuï ampliant la seva presència a la zona o impulsi altres projectes similars a la província de Tarragona.</p><p>La transició energètica és un camí sense marxa enrere, i Puigdelfí vol situar-se al capdavant.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Central solar</th><th>Nombre de panells</th><th>Potència (MW)</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Puigdelfí I</strong></td><td>2.000</td><td>1,2</td></tr><tr><td><strong>Puigdelfí II</strong></td><td>6.582</td><td>4,16</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Puigdelfí III</strong></td><td>4.168</td><td>2,50</td></tr></table><p>La realitat és que aquest projecte posa sobre la taula una oportunitat concreta per a Perafort i la comarca: energia neta, ocupació i modernització del territori.</p><p>Font de l'article: Redacció | ACN</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/05/2026060514382325353.jpg" length="133464" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/05/2026060514382325353.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Perafort cedeix terra per a 12.750 panells solars: llum neta o cicatriu al paisatge?]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Tres centrals solars a Puigdelfí amb 12.750 panells fotovoltaics per generar energia renovable eficient — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Tres centrals solars a Puigdelfí amb 12.750 panells fotovoltaics per generar energia renovable eficient — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Com la febre i el fred multipliquen el risc de malalties contagioses]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/com-febre-i-fred-multipliquen-risc-malalties-contagioses/20260604222537013931.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/com-febre-i-fred-multipliquen-risc-malalties-contagioses/20260604222537013931.html#comentarios-13931</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/com-febre-i-fred-multipliquen-risc-malalties-contagioses/20260604222537013931.html</guid>
  <pubDate>Thu, 4 Jun 2026 22:25:37 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Un estudi de la URV revela que la diferència de temperatura fa que els aerosols respiratoris es dispersin més i contagïn a Tarragona.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Els núvols de partícules que expulsem al tossir o esternudar viatgen més lluny quan hi ha un gran contrast de temperatura</strong>. Això fa que la transmissió de malalties respiratòries com la grip o la covid-19 es torni més fàcil en ambients freds, sobretot si la persona té febre.</p><p>Un equip d'investigadors de la Universitat Rovira i Virgili ha confirmat que la diferència entre la temperatura corporal i la de l'ambient condiciona com es dispersa aquest núvol de partícules, amb dades experimentals que poden canviar la manera de protegir-nos a l'interior d'espais sensibles de Tarragona i rodalies.</p><h2>El paper de la temperatura en la dispersió dels aerosols respiratoris</h2><h3>Un simulador per entendre la transmissió</h3><p>Quan tossim o esternudem, el nostre cos expulsa partícules microscòpiques capaces de transportar virus i bacteris. Aquests aerosols són vectors de malalties respiratòries, però la seva trajectòria a l'aire no és fàcil d'analitzar.</p><p>Els investigadors de la URV van modificar un simulador per escalfar l'aire exhalat fins a 37 °C i van recrear condicions controlades dins d'una cambra climàtica de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Van estudiar com es comporten els aerosols a 27 °C, 17 °C i 7 °C, combinant diferents intensitats d'exhalació i la participació del nas en la sortida d'aire.</p><h3>Els efectes del contrast tèrmic</h3><p>El resultat? Com més gran és la diferència entre la temperatura de l'aire expulsat i la de l'ambient, més cohesionat i llunyà és el núvol de partícules. Això vol dir que en un entorn fred i amb una persona amb febre, el risc de propagació d'aerosols contagiosos augmenta clarament.</p><p>Les forces de flotabilitat generades pel contrast de temperatura modifiquen la trajectòria i mantenen concentracions altes durant més temps, fet que pot facilitar que aquests microorganismes arribin més lluny dins d'espais interiors.</p><h2>La influència del sistema respiratori i l'ambient</h2><h3>El nas, factor clau en la dispersió</h3><p>La recerca també confirma que la geometria del sistema respiratori continua sent crucial. Quan l'aire surt parcialment pel nas, el núvol de partícules s'estén menys en horitzontal però més en vertical. En canvi, si l'exhalació és només per la boca, el núvol avança més en línia recta i pot arribar més lluny.</p><p>Aquesta interacció modifica els patrons de dispersió i complica encara més la predicció de riscos en llocs tancats.</p><h3>Variables addicionals a tenir en compte</h3><p>Tot i l'avanç, el comportament real dels aerosols depèn també d'altres factors com la humitat, la ventilació i la persistència de les partícules en suspensió, que encara requereixen investigació específica, especialment per adaptar protocols a la realitat dels espais públics i sanitaris de Tarragona.</p><p>Cal no oblidar que la URV ha creat un simulador únic que permet reproduir aquestes condicions de manera estable i repetible, aportant dades valuoses per millorar models i mesures de prevenció.</p><h2>Aplicacions per la seguretat a Tarragona i la seva província</h2><h3>Espais interiors amb risc elevat</h3><p>Els resultats d'aquest estudi són especialment rellevants per a escoles, hospitals, laboratoris i transports públics de Tarragona, on el risc de contagi per via aèria és més alt. Saber que la diferència de temperatura afecta la dispersió pot ajudar a dissenyar millors sistemes de ventilació i protocols de seguretat.</p><p>Per exemple, ajustar la temperatura ambiental o controlar millor l'aire condicionat pot reduir la concentració de partícules infeccioses en zones tancades.</p><h3>Protocols i prevenció a l'abast</h3><p>La recerca posa sobre la taula la necessitat de tenir en compte la temperatura corporal i ambiental per evitar brots de malalties respiratòries, especialment en èpoques fredes o a l'hivern, quan la gent amb febre es troba en ambients freds.</p><p>A Tarragona, aquesta informació podria ser clau per millorar les mesures dins del sistema sanitari i el transport públic, així com per a la gestió dels espais educatius, evitant que un simple esternut es converteixi en un risc ampliat.</p><p><em>La temperatura no només fa que ens tapem més, sinó que també modifica la distància que el virus pot recórrer.</em></p><p>Tot plegat, una prova més que la prevenció ha de caminar amb ulls ben oberts, sobretot quan la fredor i la febre es creuen en el mateix espai.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/febre-fred-malalties-contagioses/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/04/2026060415294194465.jpg" length="42725" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/04/2026060415294194465.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Com la febre i el fred multipliquen el risc de malalties contagioses]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Imatge destacada de la cerca avançada per accedir a informació sobre febre, fred i malalties contagioses al Diari Digital URV — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Imatge destacada de la cerca avançada per accedir a informació sobre febre, fred i malalties contagioses al Diari Digital URV — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[El projecte que optimitza la planta d’acrilonitril i guanya el Premi]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/projecte-que-optimitza-planta-d-acrilonitril-i-guanya-premi/20260604222511013929.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/projecte-que-optimitza-planta-d-acrilonitril-i-guanya-premi/20260604222511013929.html#comentarios-13929</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/projecte-que-optimitza-planta-d-acrilonitril-i-guanya-premi/20260604222511013929.html</guid>
  <pubDate>Thu, 4 Jun 2026 22:25:11 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Un equip de la URV dissenya una planta d’acrilonitril i guanya el premi que els porta a conèixer LyondellBasell en directe.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Un equip de la URV ha guanyat el Premi LyondellBasell per un projecte que optimitza la planta d’acrilonitril.</strong> La recompensa? Una jornada laboral real a la planta de la companyia i l’oportunitat d’afrontar el mercat laboral amb més recursos.</p><p>La cerimònia del premi es va celebrar dimecres a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ) de Tarragona, amb la presència de representants de l’empresa i de la universitat.</p><h2>Disseny guanyador i equip premiat</h2><h3>Projecte tècnic i criteris d’avaluació</h3><p>El projecte que ha generat més consens entre el comitè avaluador és un disseny per optimitzar una planta d’acrilonitril. El grup d’estudiants va destacar pel rigor tècnic i la capacitat per treballar en equip. A més, es van valorar les habilitats oratòries i la defensa clara de les seves idees en la presentació.</p><h3>Integrants de l’equip</h3><p>L’equip està format per Gemma Marca Bergadà, Anna García Bel, Mario Aragonès Espínola, Daniel Arrabal Agramunt, Luis Contreras Cáceres, Biel García Munné, Clàudia Jacob Font, Alejandro Marín Garnica, Gabriel Palau i Aparicio i Adriana Roldán Carro. Tots ells cursen tercer de l’ETSEQ i formen part del programa CDIO, que combina teoria i pràctica.</p><h2>Jornada a LyondellBasell i col·laboració educativa</h2><h3>La visita a la planta i el premi</h3><p>El guardó permet als guanyadors visitar les instal·lacions de LyondellBasell, veure la planta en funcionament i compartir experiències amb professionals actius del sector. També rebran un llibre sobre lideratge i gestió de diferències culturals, eines clau per a futurs enginyers.</p><h3>Compromís entre universitat i empresa</h3><p>L’ETSEQ i LyondellBasell mantenen una aliança docent que aposta per la formació pràctica dels estudiants. Aquesta col·laboració facilita el contacte directe amb el sector industrial, una necessitat per preparar professionals ajustats a la realitat del mercat laboral.</p><h2>Acte de lliurament i presència institucional</h2><h3>Membres de la mesa presidencial</h3><p>L’acte va comptar amb la presència del rector de la URV, Josep Pallarès; Víctor Alfaro, representant de LyondellBasell; el director de l’ETSEQ, Ioannis Katakis, i els professors Dieter-Thomas Boer i Joan Herrero, responsables acadèmics que van aportar la visió universitària.</p><h3>Avaluació conjunta i valoració</h3><p>El jurat estava format per representants de l’empresa i de l’ETSEQ, que van valorar des de la qualitat tècnica fins a l’expressió oral dels estudiants. L’excel·lència del projecte guanyador reflecteix la capacitat d’adaptar la teoria a situacions reals del sector químic.</p><p>El projecte ha posat Tarragona i la URV en el mapa de la innovació química, amb un premi que no només reconeix talent sinó que obre portes al món professional.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/projecte-disseny-optimitzar-planta-crilonitril-guanya-premi-lyondellbasell/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/04/2026060415294144156.jpg" length="99324" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/04/2026060415294144156.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[El projecte que optimitza la planta d’acrilonitril i guanya el Premi]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Projecte de disseny per optimitzar la planta de crilonitril guanyador del premi LyondellBasell 2024 — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Projecte de disseny per optimitzar la planta de crilonitril guanyador del premi LyondellBasell 2024 — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Amposta destina 336.000 € a 7 entitats culturals del municipi]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/amposta-destina-336000-E-7-entitats-culturals-municipi/20260604220848013886.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/amposta-destina-336000-E-7-entitats-culturals-municipi/20260604220848013886.html#comentarios-13886</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/amposta-destina-336000-E-7-entitats-culturals-municipi/20260604220848013886.html</guid>
  <pubDate>Thu, 4 Jun 2026 22:08:48 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Amposta inverteix 336.000 euros per reforçar la cultura local amb set entitats que mouen música, teatre i arts a la ciutat.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>336.000 euros</strong per mantenir viva la cultura d'Amposta. Així de clar: set entitats locals reben una injecció econòmica que no només evita que la cultura s'ofegui, sinó que la fa créixer.</p><p>L'Ajuntament d'Amposta va signar el 3 de juny els convenis amb aquestes entitats que mouen música, teatre i arts de tota mena, reconeixent el seu paper clau en la vida social i cultural de la ciutat.</p><h2>Les entitats que impulsen la cultura ampostina</h2><h3>Qui són i què fan les set beneficiàries?</h3><p>Les entitats amb les quals s'ha formalitzat l'acord són:</p><ul><li>La Societat Musical La Lira Ampostina</li><li>La Societat Musical La Unió Filharmònica</li><li>L’Institut d’Estudis Comarcals</li><li>L’Associació Deltachamber Music Festival</li><li>L’Associació de Teatre i Circ de les Terres de l’Ebre</li><li>L’Associació Sociocultural Tarambana</li><li>L’Associació Video Art Game</li></ul><p>Cadascuna d'aquestes entitats aporta un gra de sorra diferent en la construcció del teixit cultural ampostí, des de la música tradicional fins a les arts visuals més innovadores.</p><h3>La música i les arts escèniques com a protagonista</h3><p>Les dues societats musicals, La Lira Ampostina i La Unió Filharmònica, són pilars fonamentals. La seva tasca no només és programar concerts sinó també educar a les noves generacions.</p><p>També destaca l’Associació de Teatre i Circ de les Terres de l’Ebre, que dona vida a escenaris locals amb propostes que barregen tradició i modernitat, fent que la cultura arribi a tothom.</p><h2>La importància de l’aportació municipal</h2><h3>Com es reparteixen els 336.000 euros?</h3><p>L’aportació econòmica de l’Ajuntament no és gratuïta ni simbòlica. Amb 336.000 euros, el consistori assegura la continuïtat d’activitats, festivals, tallers i altres iniciatives que mantenen la ciutat en moviment cultural.</p><p>Aquest pressupost es distribueix mitjançant convenis signats amb les entitats, que es comprometen a desenvolupar projectes que beneficiïn tota la comunitat.</p><h3>Un suport que va més enllà del diner</h3><p>L’alcalde Adam Tomàs va remarcar que aquestes entitats són part inseparable de la identitat d’Amposta. “El nostre compromís no s’acaba amb la firma dels convenis, seguirem al seu costat perquè són l’ànima cultural de la ciutat”, va afirmar.</p><p>Així, l’ajuntament no només injecta diners sinó que també ofereix suport institucional i visibilitat a les iniciatives culturals.</p><h2>Impacte i reaccions locals</h2><h3>Resposta de les entitats i la ciutadania</h3><p>Els representants de les set entitats van participar de l’acte de signatura, mostrant satisfacció i compromís per continuar amb la seva feina. Aquest suport fa que les activitats culturals siguin més sòlides i accessibles.</p><p>La ciutadania, per la seva banda, pot gaudir d’una oferta cultural diversa que abasta diferents gustos i disciplines.</p><h3>La cultura com a motor de dinamització social</h3><p>Les activitats organitzades per aquestes entitats no només són oci sinó també punt de trobada i cohesió social. En una ciutat com Amposta, que busca reforçar el seu pes a la província de Tarragona, aquesta dinamització és clau.</p><p>El suport municipal és, per tant, un impuls que es tradueix en riquesa cultural i social per a totes les edats i perfils.</p><p>La realitat és que sense aquests fons, moltes d’aquestes iniciatives haurien quedat al calaix. Ara bé, queda la pregunta: què passaria si algun dia aquesta injecció desapareix?</p><p>Font de l'article: <a href="https://www.amposta.cat/ca/registre/ajuntament-amposta-destina-336000-euros-entitats-culturals-municipi" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Ajuntament Amposta</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/04/2026060415282869229.jpg" length="114640" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/04/2026060415282869229.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Amposta destina 336.000 € a 7 entitats culturals del municipi]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Ajuntaments d'Amposta finançant entitats culturals locals amb una inversió de 336.000 euros per promoure la cultura catalana — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Ajuntaments d'Amposta finançant entitats culturals locals amb una inversió de 336.000 euros per promoure la cultura catalana — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[La marxa Reus-Alhama inicia una nova aventura ciclista amb 38 participants]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/marxa-reus-alhama-inicia-nova-aventura-ciclista-amb-38-participants/20260604220829013884.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/marxa-reus-alhama-inicia-nova-aventura-ciclista-amb-38-participants/20260604220829013884.html#comentarios-13884</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/marxa-reus-alhama-inicia-nova-aventura-ciclista-amb-38-participants/20260604220829013884.html</guid>
  <pubDate>Thu, 4 Jun 2026 22:08:29 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[38 ciclistes encaren 450 km en tres etapes entre Reus i Alhama de Aragón, una ruta amb paisatges i arrels compartides.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>38 ciclistes han començat aquest matí la 12a edició de la marxa Reus-Alhama de Aragón</strong>, una ruta que recorre uns 450 km entre la capital del Baix Camp i Alhama de Aragón.</p><p>Aquesta aventura ciclista anual, que es disputa del 4 al 6 de juny, és un esdeveniment social que uneix aficionats del ciclisme amb arrels a la comarca de l'Alto Jalón.</p><h2>El recorregut i les etapes de la marxa</h2><h3>Detalls de les tres etapes</h3><p>La marxa es divideix en tres jornades que sumen aproximadament 450 quilòmetres amb diferents graus de dificultat i paisatges:</p><ul><li><strong>4 de juny:</strong> Reus – Belchite, 190 km i 2.600 m de desnivell positiu, una etapa amb trams especialment durs i exposats.</li><li><strong>5 de juny:</strong> Belchite – Calataiud, 108 km amb 1.300 m D+, passant per zones amb obres i carreteres secundàries.</li><li><strong>6 de juny:</strong> Calataiud – Alhama de Aragón, 154 km i 1.100 m D+, amb un recorregut per l'Alto Jalón sorià, destacat per la seva bellesa i singularitat.</li></ul><h3>Reptes i atractius del trajecte</h3><p>La combinació de distàncies i desnivells fa que la marxa no sigui només un repte físic, sinó també una experiència per gaudir del territori. Els trams exposats i les carreteres secundàries posen a prova l'habilitat dels participants.</p><p>A més, la bellesa dels paisatges, especialment a l'última etapa, afegeix un valor afegit a l'experiència ciclista.</p><h2>Els protagonistes i la tradició social</h2><h3>Qui són els participants?</h3><p>Els 38 ciclistes que participen enguany formen un grup heterogeni però amb un vincle comú: molts tenen arrels a Alhama i altres punts de l'Aragó.</p><p>Aquesta marxa és un clàssic per a aficionats que combinen l'esport amb la recuperació de la seva identitat i les seves connexions familiars.</p><h3>L'esdeveniment com a trobada social</h3><p>Més enllà del ciclisme, la marxa és una cita social que permet als participants retrobar-se, compartir experiències i gaudir de la cultura i paisatge tant de Reus com de l'Alto Jalón.</p><p>Això l'ha convertit en un esdeveniment esperat i amb continuïtat al calendari esportiu local.</p><h2>Organització i suport institucional</h2><h3>Impuls i suport local</h3><p>La regidoria de Salut i Esports i Reus Esport i Lleure donen suport a aquesta iniciativa organitzada per veïns de Reus amb arrels a Alhama.</p><p>Aquest suport facilita la logística i la visibilitat de la marxa, que ja ha celebrat dotze edicions.</p><h3>Impacte i continuïtat</h3><p>La consolidació de la marxa Reus-Alhama és un exemple de com els esports locals poden servir per enllaçar territoris i comunitats.</p><p>Amb una participació constant i un recorregut que combina esport i patrimoni, la marxa manté viu l'esperit de l'esport amateur i la connexió cultural.</p><p>La propera edició ja genera expectatives entre els aficionats i la comunitat local.</p><p>Però, què passarà quan els ciclistes deixin enrere Alhama? <em>La pregunta queda a l'aire, com el proper repte sobre rodes.</em></p><p>Font de l'article: <a href="https://www.reus.cat/noticia/la-marxa-reus-alhama-inicia-una-nova-aventura-ciclista-amb-38-participants" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Ajuntament de Reus</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/04/2026060415282915693.jpg" length="181529" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/04/2026060415282915693.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La marxa Reus-Alhama inicia una nova aventura ciclista amb 38 participants]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Participants de la marxa ciclista Reus-Alhama inicien una nova aventura amb bici i 38 ciclistes en acció — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Participants de la marxa ciclista Reus-Alhama inicien una nova aventura amb bici i 38 ciclistes en acció — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Les associacions d'estudiants de la URV agrupen més de 750 persones a Tarragona]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/associacions-d-estudiants-urv-agrupen-mes-750-persones-tarragona/20260602190243013827.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/associacions-d-estudiants-urv-agrupen-mes-750-persones-tarragona/20260602190243013827.html#comentarios-13827</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/associacions-d-estudiants-urv-agrupen-mes-750-persones-tarragona/20260602190243013827.html</guid>
  <pubDate>Tue, 2 Jun 2026 19:02:43 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Descobreix com les associacions de la URV a Tarragona connecten estudiants amb interessos compartits i impulsen una vida universitària activa.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Més de 750 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV)</strong> formen part d'associacions que apleguen interessos tan diversos com els castells, la robòtica o la biologia sintètica. Aquesta comunitat activa és clau per a dinamitzar la vida universitària a Tarragona i l'entorn.</p><p>Actualment, la URV compta amb 13 associacions estudiantils i 2 d'alumni amb personalitat jurídica pròpia, que operen amb autonomia i accedeixen a recursos universitaris per tirar endavant projectes i activitats.</p><h2>Un teixit associatiu que creix i es formalitza</h2><h3>D'agrupacions informals a entitats jurídiques</h3><p>Fins fa pocs anys, els col·lectius estudiantils combinaven agrupacions diverses i associacions formals. Ara, totes han adoptat la forma jurídica d'associació, cosa que els permet gestionar-se amb més llibertat i accedir a ajudes i espais de la Universitat.</p><p>Aquest canvi ha reforçat la presència d’aquests grups dins la URV, que els disposa d’un registre propi on es registren i renoven anualment.</p><h3>Un impuls a la vida universitària tarragonina</h3><p>La consolidació de les associacions contribueix a crear un ambient més participatiu i viu al campus de Tarragona. La URV posa a disposició de les entitats recursos que faciliten la seva tasca i promou la convivència entre estudiants de diferents àmbits.</p><p>Sense intervenir en la seva gestió interna, l’únic suport institucional és l’Oficina de l’Estudiant, que actua com a punt únic d’atenció.</p><h2>Els col·lectius més grans i visibles del campus a Tarragona</h2><h3>Els Pataquers i URBots, líders en nombre</h3><p>La colla castellera Pataquers destaca amb més de 300 membres, sent el col·lectiu més ampli de la URV. Els segueixen URBots, l’associació de robòtica amb uns 150 integrants, i les associacions de Biotecnòlegs i Estudiants de Ciències de la Salut.</p><p>En total, més de 750 estudiants participen activament en aquestes agrupacions, que cobreixen un ventall d’interessos molt ampli.</p><h3>URVoltage, motors elèctrics i molta passió</h3><p>URVoltage és una de les associacions més actives i visibles a Tarragona. Treballen per desenvolupar i portar a competició una moto elèctrica a nivell mundial, una fita que exigeix molta dedicació i captació de recursos.</p><p>Aquest moviment genera activitat constant al campus, que trenca l’esquema tradicional d’estudi i classe.</p><h2>Col·lectius amb objectius sòlids més enllà de la visibilitat</h2><h3>La preparació d'iGEM Tarragona per a París</h3><p>El grup iGEM Tarragona, format per estudiants de biologia sintètica, ha dedicat tres anys a preparar la seva participació al concurs internacional iGEM a París, un referent mundial en aquesta disciplina.</p><p>La seva feina, menys visible però molt intensa, posa la URV a l’escenari global de la recerca universitària.</p><h3>Impulsant talent femení i vida universitària activa</h3><p>L’associació EXISTIM fomenta la cohesió i el suport entre estudiants d’enginyeria i treballa per potenciar el talent femení en un àmbit encara molt masculinitzat.</p><p>D’altra banda, CODE URV, amb estudiants d’informàtica, destaca per trencar la rutina i incentivar la participació activa al campus.</p><p>Amb aquesta varietat d’opcions, la vida universitària a Tarragona no es redueix només a les aules, sinó que s’expandeix a espais de trobada i creixement personal.</p><p>Tot plegat, amb el suport coordinat d’una sola finestra d’atenció institucional, l’Oficina de l’Estudiant, que centralitza gestions i facilita la coordinació dels col·lectius sense intervenir en la seva autonomia.</p><p>La realitat és que la URV ha aconseguit teixir una comunitat d’estudiants que, més enllà dels estudis, troben aliats per compartir interessos i fer créixer una vida universitària vibrant a Tarragona.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/les-associacions-destudiants-de-la-urv-agrupen-750-persones-amb-interessos-compartits/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/02/2026060216241880175.jpg" length="133954" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/02/2026060216241880175.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Les associacions d'estudiants de la URV agrupen més de 750 persones a Tarragona]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Estudiants de la URV agrupats en associacions per compartir interessos i fomentar la comunitat universitària — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Estudiants de la URV agrupats en associacions per compartir interessos i fomentar la comunitat universitària — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[La URV revoluciona la docència interdisciplinària a Tarragona amb reptes socials]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-revoluciona-docencia-interdisciplinaria-tarragona-amb-reptes-socials/20260602190219013825.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-revoluciona-docencia-interdisciplinaria-tarragona-amb-reptes-socials/20260602190219013825.html#comentarios-13825</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-revoluciona-docencia-interdisciplinaria-tarragona-amb-reptes-socials/20260602190219013825.html</guid>
  <pubDate>Tue, 2 Jun 2026 19:02:19 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[La URV impulsa la docència interdisciplinària per respondre als reptes socials en contextos complexos a Tarragona i la seva província.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>La Universitat Rovira i Virgili</strong> ha posat sobre la taula la necessitat urgent de repensar la docència universitària. Ho ha fet connectant disciplines per afrontar reptes socials que ja no poden resoldre’s des d’una sola mirada.</p><p>El passat 29 de maig, a la Facultat de Turisme i Geografia de Vila-seca, es va celebrar una jornada que va reunir 42 professors i professores de la URV i d’altres universitats, disposats a sacsejar models educatius i a reforçar la col·laboració entre disciplines en l’àmbit local i més enllà.</p><h2>La trobada que sacseja la docència a Tarragona</h2><h3>Un espai per compartir i innovar</h3><p>La Trobada d’Innovació en Docència Interdisciplinària Universitària no va ser un simple acte protocol·lari. Va ser un xoc d’idees i experiències entre professors implicats en projectes que creuen que l’educació superior ha de trencar murs.</p><p>Amb la presència de membres de la Xarxa d’Interdisciplinarietat en la Docència i convidats d’altres universitats com la de Girona o Barcelona, es va crear un ambient carregat d’energia, amb debats i propostes per seguir avançant.</p><h3>Inauguració amb mirada estratègica</h3><p>La inauguració va posar l’accent en la interdisciplinarietat com a resposta imprescindible als contextos complexos i canviants d’avui. Òscar Saladié, degà de la Facultat, i Montse Pinent Armengol, vicerectora de Projectes Docents i Estudiants, van remarcar la necessitat de connectar la docència amb els reptes socials i professionals que viu Tarragona i la seva província.</p><p>El coordinador Daniel Schorn García va destacar la interdisciplinarietat com a eix per transformar l’educació universitària, fent-la més rellevant i aplicada a la realitat.</p><h2>Claus per impulsar la interdisciplinarietat a la URV</h2><h3>Treballs compartits i reptes comuns</h3><p>La jornada es va dividir en tres blocs de treball que van abordar el present i futur de la docència interdisciplinària. El debat va posar sobre la taula condicions que permeten avançar i obstacles persistents que frenen l’expansió d’aquest model.</p><p>Es va destacar la importància de crear espais de coordinació entre departaments, tot evitant que la burocràcia i la rigidesa estructural paralitzin iniciatives prometedores.</p><h3>Reconeixement i avaluació adaptada</h3><p>Una altra qüestió clau va ser la necessitat d’un reconeixement institucional clar que valori el treball interdisciplinari. També es va subratllar que calen sistemes d’avaluació flexibles que tinguin en compte la complexitat que implica treballar entre disciplines diverses.</p><p>Aquestes mesures són essencials perquè la docència interdisciplinària deixi de ser una exception i es converteixi en norma a la URV i a Tarragona.</p><h2>Recursos, experiències i futur de la docència interdisciplinària</h2><h3>Una xarxa que creix i es consolida</h3><p>La Xarxa d’Interdisciplinarietat en la Docència de la URV compta amb 48 membres de 17 departaments diferents, un exemple viu de com la universitat tarragonina està teixint una comunitat acadèmica diversa i participativa.</p><p>El paper del professorat, el personal tècnic i l’estudiantat és fonamental per mantenir aquest impuls i generar un aprenentatge més transversal i realista.</p><h3>Guies, bones pràctiques i certificacions</h3><p>Judith Balanyà, coordinadora de la xarxa, va presentar recursos clau com la guia del Treball Final de Grau interdisciplinari, un recull de bones pràctiques i un estudi sobre competències transversals. A més, es proposa la certificació de pràctiques interdisciplinàries per donar valor acadèmic a aquesta metodologia.</p><p>Aquests esforços volen garantir que Tarragona i la URV liderin un canvi que connecti coneixement i societat d’una manera tangible.</p><p>La jornada va concloure amb la presentació de conclusions i documents que marquen el camí per seguir avançant sense perdre el focus: la interdisciplinarietat com a resposta a la complexitat social actual.</p><p>Caldrà veure si, més enllà de les bones intencions, la URV i les institucions locals estan disposades a mantenir aquest impuls. De moment, la base està posada i la xarxa creix amb força.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/la-urv-repensa-i-reforca-la-docencia-interdisciplinaria-en-contextos-complexos-i-connectada-als-reptes-socials/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/02/2026060216241828666.jpg" length="70408" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/02/2026060216241828666.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La URV revoluciona la docència interdisciplinària a Tarragona amb reptes socials]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[La Universitat Rovira i Virgili impulsa la docència interdisciplinària per abordar contextos complexos amb innovació educativa — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[La Universitat Rovira i Virgili impulsa la docència interdisciplinària per abordar contextos complexos amb innovació educativa — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[La URV, cinquena universitat catalana segons el rànquing CWUR 2024]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-cinquena-universitat-catalana-segons-ranquing-cwur-2024/20260601113818013754.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-cinquena-universitat-catalana-segons-ranquing-cwur-2024/20260601113818013754.html#comentarios-13754</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-cinquena-universitat-catalana-segons-ranquing-cwur-2024/20260601113818013754.html</guid>
  <pubDate>Mon, 1 Jun 2026 11:38:18 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[La Universitat Rovira i Virgili destaca com la cinquena universitat catalana al rànquing mundial CWUR, posicionada al lloc 623 entre 21.291 centres.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>La Universitat Rovira i Virgili (URV)</strong> s'ha col·locat com una de les grans protagonistes acadèmiques de Catalunya a la llista mundial de les universitats. La seva posició en el rànquing anual del Centre World University Rankings (CWUR) revela un protagonisme que impacta directament la província de Tarragona.</p><p>El rànquing, que avalua més de 21.000 universitats, situa la URV en la posició 623, convertint-la en la cinquena millor universitat catalana i la setzena de l'Estat espanyol. Aquest resultat posa Tarragona al mapa universitari global amb un protagonisme que la ciutat i la seva àrea metropolitana poc acostumen a lluir.</p><h2>La posició de la URV en el rànquing mundial CWUR</h2><h3>Com es defineix el rànquing</h3><p>El Centre World University Rankings, amb seu als Emirats Àrabs Units, no es limita a números freds: mesura la qualitat de la docència i la recerca a partir de diversos indicadors. Aquests inclouen la quantitat d'<em>alumni</em> premiats internacionalment, l'ocupabilitat d'aquests exalumnes en alts càrrecs empresarials, la qualitat del personal docent i investigador amb premis, i la producció científica mesurada en articles, citacions i publicacions en revistes d'alt impacte.</p><h3>La URV en el context català i estatal</h3><p>A escala catalana, la URV només queda darrere de la UAB, UB, UPC i UPF. A nivell estatal, el rànquing està liderat per universitats madrilenyes i catalanes de gran prestigi, però la URV destaca per ser la principal referència universitària de la província de Tarragona, un fet que no sempre es reflecteix amb tanta claredat en els mitjans ni en les polítiques locals.</p><h2>Impacte a la província de Tarragona i l'entorn</h2><h3>Visibilitat i atracció acadèmica</h3><p>La presència de la URV en aquest rànquing global posiciona Tarragona com un punt d'atracció per a estudiants i investigadors. Aquest reconeixement no només reforça la qualitat educativa, sinó que també suposa un impuls econòmic i social per a la ciutat i la regió. Si mai has pensat que Tarragona només era platja i turisme, aquest és un motiu per canviar d'opinió.</p><h3>Repercussions en la recerca i l'ocupació local</h3><p>El reconeixement de la URV per la seva recerca i docència es tradueix en més projectes d'investigació, col·laboracions internacionals i ocupabilitat dels seus graduats dins la província. Això també implica un increment en la qualitat de vida i en les oportunitats laborals per als joves tarragonins que decideixen quedar-se o tornar després dels estudis.</p><h2>Comparativa amb altres universitats i perspectives futures</h2><h3>Els líders del rànquing i la distància amb la URV</h3><p>El rànquing CWUR està encapçalat per Harvard, MIT, Stanford i Cambridge, noms que tothom coneix. La URV, amb tot, es manté sòlida entre les 1.000 primeres universitats, cosa que ja és un èxit tenint en compte el volum d'institucions analitzades. Tarragona pot estar orgullosa de tenir una universitat que competeix a aquest nivell.</p><h3>El futur immediat de la URV segons el rànquing</h3><p>Amb la URV posicionada en aquest lloc, la pressió per mantenir i millorar la qualitat acadèmica i investigadora serà més gran. La competència no només és catalana o estatal, sinó global. Així que tothom a Tarragona –des d'estudiants fins a institucions públiques– té un repte sobre la taula: no deixar que la URV baixi ni un lloc.</p><p>La realitat és que Tarragona està més a prop que mai d'una universitat que no només forma professionals, sinó que també fa soroll a escala mundial. I això, per aquí, no és un detall menor.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/cinquena-universitat-de-catalunya-cwur/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/01/2026060109291515206.jpg" length="76267" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/01/2026060109291515206.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La URV, cinquena universitat catalana segons el rànquing CWUR 2024]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Interfície de cerca avançada del Diari Digital URV per trobar informació acadèmica i notícies actualitzades — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Interfície de cerca avançada del Diari Digital URV per trobar informació acadèmica i notícies actualitzades — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Dos articles de la URV entre els més influents en física estadística]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/dos-articles-urv-entre-els-mes-influents-fisica-estadistica/20260601113740013752.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/dos-articles-urv-entre-els-mes-influents-fisica-estadistica/20260601113740013752.html#comentarios-13752</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/dos-articles-urv-entre-els-mes-influents-fisica-estadistica/20260601113740013752.html</guid>
  <pubDate>Mon, 1 Jun 2026 11:37:40 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Investigadors de la URV lideren dos treballs clau en física estadística reconeguts internacionalment pels darrers 30 anys.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Dos articles signats per investigadors de la URV s'han colat entre els més influents en física estadística dels darrers 30 anys</strong>, segons la revista <em>Physical Review E</em>. I no és qualsevol cosa: aquesta distinció posa Tarragona en el mapa internacional d’una ciència que estudia com es comporten sistemes amb molts components.</p><p>Els treballs, coordinats per professors i investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, responen a canvis globals en l’aplicació de la física estadística, ara imprescindible per comprendre des de xarxes socials fins a pandèmies. Una fita que reforça el paper de la URV i la seva influència en l’àmbit científic.</p><h2>Els articles que han posat Tarragona al centre de la física estadística</h2><h3>Una mirada pionera a les xarxes humanes</h3><p>El primer article, publicat l’any 2003, va ser liderat per Roger Guimerà, Francesc Giralt i Àlex Arenas. Aquest treball analitza per primer cop l’estructura d’una xarxa de comunicació real dins una organització amb uns 1.700 treballadors, a través dels correus electrònics intercanviats.</p><p>Aquesta recerca esdevé un clàssic per a l’estudi de sistemes socials complexos i serveix encara avui per validar models matemàtics que expliquen interaccions humanes a escala global.</p><h3>Quan la física explica les pandèmies</h3><p>El segon article, publicat l’any 2014, és obra de Clara Granell, Sergio Gómez i Àlex Arenas. Aquest estudi va analitzar com competeixen i interactuen diferents processos de propagació, com les malalties i la informació, en xarxes diverses.</p><p>La rellevància d’aquest treball es va fer palesa durant la pandèmia de COVID-19, quan es va comprovar la necessitat d’entendre no només la transmissió de la malaltia sinó també la difusió dels missatges entre la població.</p><h2>La física estadística i la seva evolució: de Tarragona al món</h2><h3>Una disciplina que transcendeix fronteres</h3><p>La física estadística, tradicionalment centrada en gasos i sistemes magnètics, ha ampliat l’abast per incloure sistemes socials o xarxes neuronals. Tarragona, a través de la URV, ha aportat amb aquests articles una visió avançada que connecta amb premis Nobel recents, com el de Giorgio Parisi el 2021 i el de Geoffrey Hinton i John Hopfield el 2024, en reconeixement a aquestes noves aplicacions.</p><h3>Reconeguda internacionalment per la comunitat científica</h3><p>L’American Physical Society va formalitzar la Divisió de Física Estadística i No Lineal, i la revista <em>Physical Review E</em> va seleccionar aquests dos articles com a treballs clau per entendre l’evolució científica dels darrers 30 anys.</p><p>Això reforça el prestigi de la URV, situada a la província de Tarragona, i el seu pes en la investigació global en física i enginyeria.</p><h2>Impacte i aplicacions locals que arriben lluny</h2><h3>La recerca de la URV amb ressò global</h3><p>La implicació de la URV en aquesta àrea situa la província de Tarragona com un focus científic que transcendeix el territori, amb investigadors que treballen en problemes de gran complexitat i importància mundial.</p><p>Els estudis liderats des de Tarragona contribueixen a models que s’apliquen en àmbits tan diversos com la salut pública, les tecnologies de la informació i la intel·ligència artificial.</p><h3>Un motor científic per a la regió</h3><p>Aquests èxits posicionen la URV i Tarragona no només com un centre d’excel·lència acadèmica, sinó com un pol d’atracció per projectes innovadors i col·laboracions internacionals.</p><p>Una mostra clara que la investigació local pot tenir un abast que arriba fins on sembla impossible.</p><p>La realitat és que la física estadística a Tarragona no és només teòrica: és la clau per entendre fenòmens que afecten la nostra societat i la manera com ens relacionem, informem i protegim. I això, qui ho diria, surt d’aquí mateix.</p><div class="article-sources"> <h4>Fonts consultades</h4> <ul> <li><a href="https://diaridigital.urv.cat/dos-articles-liderats-per-la-urva-entre-els-mes-influents/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a> – Selecció d'articles influents en física estadística</li> <li><a href="https://journals.aps.org/pre/abstract/10.1103/PhysRevE.68.065103" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Physical Review E (2003)</a> – Article sobre xarxes de comunicació</li> <li><a href="https://journals.aps.org/pre/abstract/10.1103/PhysRevE.90.012808" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Physical Review E (2014)</a> – Article sobre propagació de processos</li> </ul></div><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/dos-articles-liderats-per-investigadors-de-la-urv-entre-els-mes-influents-en-fisica-estadistica-dels-darrers-30-anys/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/01/2026060109291445389.jpg" length="79774" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/01/2026060109291445389.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Dos articles de la URV entre els més influents en física estadística]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Vista de la interfície moderna amb opcions de cerca avançada i articles destacats en el Diari Digital URV — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Vista de la interfície moderna amb opcions de cerca avançada i articles destacats en el Diari Digital URV — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[50 platges catalanes permeten banyar gossos aquest estiu: on són i què cal saber]]></title>
      <category><![CDATA[Costa daurada]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/costa-daurada/50-platges-catalanes-permeten-banyar-gossos-aquest-estiu-on-son-i-que-cal-saber/20260531174326013711.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/costa-daurada/50-platges-catalanes-permeten-banyar-gossos-aquest-estiu-on-son-i-que-cal-saber/20260531174326013711.html#comentarios-13711</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/costa-daurada/50-platges-catalanes-permeten-banyar-gossos-aquest-estiu-on-son-i-que-cal-saber/20260531174326013711.html</guid>
  <pubDate>Sun, 31 May 2026 17:43:26 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Aquest estiu, 50 platges del litoral català permetran el bany amb gossos. Descobreix quines són i com s'organitzen aquests espais a la costa.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>El litoral català torna a obrir les portes a les mascotes amb 50 platges on els gossos podran mullar-se aquest estiu</strong>. Aquesta xifra manté l'equilibri respecte l'any anterior, però no sense canvis que criden l'atenció.</p>

<p>Vila-seca inaugura el seu primer espai a La Pineda, mentre Tarragona amplifica la seva oferta amb dues zones habilitades. Cubelles, en canvi, s'ha quedat fora del mapa d'aquest any a causa d'obres. La Selva segueix sent una excepció notable: cap platja amb accés per a gossos.</p>

<h2>Nova distribució d'espais per a gossos a les platges catalanes</h2>

<h3>Municipis i comarques amb més zones habilitades</h3>

<p>Actualment, més del 60% dels 70 municipis costaners de Catalunya disposen d'espais per a gossos, amb o sense restriccions horàries. El Maresme lidera amb un 80% dels seus municipis oferint un total de 13 platges per a gossos.</p>

<p>La irrupció de Vila-seca amb la seva primera zona a La Pineda i l'expansió a Tarragona amb dues noves àrees reflecteix una tendència creixent a permetre la convivència amb mascotes a la costa.</p>

<div style="min-height:770px" id="datawrapper-vis-9wqkl"><script type="text/javascript" defer="" src="https://datawrapper.dwcdn.net/9wqkl/embed.js" charset="utf-8" data-target="#datawrapper-vis-9wqkl"></script><noscript><img src="https://datawrapper.dwcdn.net/9wqkl/full.png" alt="Platges que accepten gossos aquest estiu (2026) (Symbol map)" /></noscript></div>

<h3>Els casos que marquen excepció</h3>

<p>La Selva continua sent l'única comarca litoral que prohibeix l'accés a gossos a les platges durant l'estiu, una realitat que contrasta amb la resta de la costa catalana. Cubelles ha perdut la seva zona per obres que han impedit la continuïtat del servei.</p>

<p>Aquestes decisions locals evidencien una diversitat d'enfocaments en la gestió d'espais públics per a animals de companyia.</p>

<h2>Quins tipus d'espais i serveis ofereixen les platges per a gossos?</h2>

<h3>Zones delimitades i horaris de bany</h3>

<p>Les platges per a gossos solen comptar amb delimitacions clares per garantir la convivència entre usuaris. Moltes imposen horaris específics que permeten que tant els amants dels animals com la resta de banyistes trobin el seu espai.</p>

<p>Aquest model facilita evitar conflictes i garantir la neteja i seguretat, tot i que la normativa varia segons el municipi.</p>

<div style="min-height:639px" id="datawrapper-vis-liOJZ"><script type="text/javascript" defer="" src="https://datawrapper.dwcdn.net/liOJZ/embed.js" charset="utf-8" data-target="#datawrapper-vis-liOJZ"></script><noscript><img src="https://datawrapper.dwcdn.net/liOJZ/full.png" alt="Platges per a gossos l'estiu de 2026, municipi per municipi (Table)" /></noscript></div>

<h3>Serveis addicionals i regulacions</h3>

<p>Algunes platges ofereixen serveis adaptats, com punts d'aigua i zones d'ombra per a les mascotes, així com contenidors per a excrements. La majoria exigeix que els gossos estiguin vacunats i lligats, especialment en espais amb més afluència.</p>

<p>Aquests requisits asseguren un ús responsable i eviten problemes sanitaris o de convivència.</p>

<h2>Impacte i reaccions a la nova oferta de platges per a gossos</h2>

<h3>Opinió dels veïns i turistes</h3>

<p>Els usuaris amb gossos valoren positivament la possibilitat de gaudir del litoral amb les seves mascotes. Aquestes zones representen un alleujament i una nova oportunitat d'oci per a moltes famílies.</p>

<p>Tanmateix, no falten les veus crítiques que alerten de possibles molèsties o manca de manteniment en algunes àrees.</p>

<h3>Resposta dels ajuntaments i gestors</h3>

<p>Els municipis que aposten per espais per a gossos defensen la iniciativa com a projecte inclusiu i adaptat a les necessitats actuals. Són conscients dels reptes que suposa mantenir la neteja i l'ordre, però confien en la responsabilitat dels usuaris.</p>

<p>Les obres a Cubelles exemplifiquen els obstacles materials que poden afectar la continuïtat d'aquestes zones.</p>

<p>La realitat és que les platges per a gossos s'han convertit en un element més del litoral català, amb un creixement lent però sostingut.</p>
]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/31/2026053117431589427.jpg" length="255051" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/31/2026053117431589427.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[50 platges catalanes permeten banyar gossos aquest estiu: on són i què cal saber]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Botó per revisar el consentiment de cookies i protegir la privadesa en línia amb una navegació segura — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Botó per revisar el consentiment de cookies i protegir la privadesa en línia amb una navegació segura — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[1 milió per arreglar la xarxa d'aigua potable al Priorat: què canviarà?]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/1-milio-per-arreglar-xarxa-d-aigua-potable-priorat-que-canviara/20260531170527013703.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/1-milio-per-arreglar-xarxa-d-aigua-potable-priorat-que-canviara/20260531170527013703.html#comentarios-13703</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/1-milio-per-arreglar-xarxa-d-aigua-potable-priorat-que-canviara/20260531170527013703.html</guid>
  <pubDate>Sun, 31 May 2026 17:05:27 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[L'ACA destina 1M€ per renovar la xarxa d'aigua del TOPOGRAPO al Priorat, clau per garantir l'abastament als quatre municipis a l'estiu.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>1 milió d'euros</strong> invertits per evitar que els quatre pobles del Priorat es quedin sense aigua quan arriba la calor. Aquesta és la proposta que acaba de sortir a informació pública i que planteja un canvi que fa massa temps que esperen.</p><p>Els municipis de Gratallops, Torroja del Priorat, Poboleda i Porrera depenen del sistema TOPOGRAPO per abastir-se d'aigua potable, especialment durant els mesos d'estiu, quan la demanda es dispara. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha anunciat aquesta actuació que pretén actualitzar una xarxa vella i amb mancances evidents, segons les seves pròpies paraules.</p><h2>La xarxa d'aigua del TOPOGRAPO, protagonista de la inversió</h2><h3>Els problemes que arrossega la infraestructura actual</h3><p>La xarxa que serveix els quatre pobles porta dècades en funcionament sense una renovació profunda. Això ha provocat que apareguin fallades que afecten la qualitat i el funcionament del servei, especialment en períodes de gran demanda.</p><p>Fonts de l'ACA admeten que la situació actual presenta <strong>mancances</strong> que poden posar en risc l'abastament i el tractament correcte de l'aigua potable. No és cap secret que a l'estiu la xarxa pateix més que mai.</p><h3>Com influirà la inversió de l'ACA</h3><p>Aquesta injecció d'1 milió d'euros permetrà substituir elements obsolets i modernitzar la xarxa per garantir un servei més estable i segur. A més, la millora busca assegurar que els municipis no hagin de dependre tant de les seves fonts pròpies, sovint insuficients en temps de sequera.</p><p>És una actualització necessària que arriba tard, però que podria alleujar molts dels problemes que els habitants pateixen cada estiu.</p><h2>Els municipis afectats i la seva dependència de TOPOGRAPO</h2><h3>Gratallops, Torroja del Priorat, Poboleda i Porrera en números</h3><ul><li><strong>Gratallops:</strong> petit però amb necessitats creixents en abastament d'aigua.</li><li><strong>Torroja del Priorat:</strong> depèn gairebé al 100% del TOPOGRAPO durant els mesos calorosos.</li><li><strong>Poboleda:</strong> combinació d'aigua pròpia i xarxa externa, però amb limitacions evidents.</li><li><strong>Porrera:</strong> municipi clau que veu el TOPOGRAPO com l'única garantia en temporada alta.</li></ul><h3>La importància estratègica de garantir el subministrament</h3><p>Sense aquesta xarxa actualitzada, aquests quatre pobles quedarien exposats a talls i problemes que afecten la vida quotidiana i, per tant, la capacitat de mantenir la població a l'estiu o atreure turisme.</p><p>La dependència del TOPOGRAPO és clara i la inversió busca evitar que la sequera i la infraestructura vella es converteixin en una bomba de rellotgeria.</p><h2>Reaccions, dades i seguiment del projecte</h2><h3>Què diuen les fonts oficials de l'ACA?</h3><p>L'Agència Catalana de l'Aigua ha facilitat la informació a l'ACN i ha posat el projecte a informació pública aquesta mateixa setmana. La intenció és que la renovació sigui efectiva i respongui a la realitat que els municipis viuen.</p><p>La intervenció inclou, segons les fonts, el tractament i la millora de la xarxa, amb la voluntat de garantir la qualitat i continuïtat del servei.</p><h3>La situació del pantà de Siurana i la relació amb el projecte</h3><p>El pantà de Siurana, que proveeix bona part de l'aigua de la zona, està per sota del 15% de la seva capacitat aquest setembre. Això posa encara més pressió sobre la xarxa del TOPOGRAPO, que ha de cobrir la demanda dels municipis afectats.</p><p>Aquest fet fa que la inversió no sigui només una actualització, sinó una necessitat urgent per evitar desastres hidràulics a curt termini.</p><p>Font de l'article Redacció | ACN</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/31/2026053117051139917.jpg" length="122286" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/31/2026053117051139917.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[1 milió per arreglar la xarxa d'aigua potable al Priorat: què canviarà?]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Botó per revisar i gestionar el consentiment de cookies garantint la protecció de la privadesa de l'usuari al web — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Botó per revisar i gestionar el consentiment de cookies garantint la protecció de la privadesa de l'usuari al web — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Seguretat Social preveu retallar fins al 14% la pensió per jubilació avançada]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/seguretat-social-preveu-retallar-fins-14-pensio-per-jubilacio-avancada/20260530220150013695.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/seguretat-social-preveu-retallar-fins-14-pensio-per-jubilacio-avancada/20260530220150013695.html#comentarios-13695</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/seguretat-social-preveu-retallar-fins-14-pensio-per-jubilacio-avancada/20260530220150013695.html</guid>
  <pubDate>Sat, 30 May 2026 22:01:50 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[La Seguretat Social aplica coeficients reductors a qui avançarà la jubilació, fins a un 14% de retallada per més de 38 anys cotitzats.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Fins a un 14% menys de pensió</strong> per als treballadors que hagin cotitzat més de 38 anys si es jubilen abans d'hora. Aquesta és la realitat que planteja la Seguretat Social per a milers de persones que volen avançar la seva retirada laboral.</p><p>El sistema permet anticipar la jubilació fins a dos anys, però amb reduccions que poden arribar fins al 19%, segons els anys cotitzats i els mesos d'avançament. El ministeri no contempla eliminar aquests coeficients, malgrat les crides de col·lectius de pensionistes.</p><h2>Els coeficients reductors i la jubilació anticipada</h2><h3>Com funcionen les retallades per avançar la jubilació</h3><p>Des de fa anys, la Seguretat Social estableix que qui decideixi jubilar-se abans de l'edat legal s'enfronta a una penalització en la quantia de la pensió. Aquesta reducció depèn del temps que s'avança la jubilació i dels anys cotitzats.</p><p>Per exemple, un treballador amb més de 38 anys i 6 mesos cotitzats que opti per jubilar-se 1 any i 10 mesos abans de l'edat legal es trobarà amb una retallada del 14% sobre la seva pensió. Si només avança un any, la retallada serà del 5,25%, i si ho fa dos anys, la reducció puja fins al 19%.</p><h3>Qui pot jubilar-se i quan segons els anys cotitzats</h3><p>En l'actualitat, els treballadors amb 38 anys i 3 mesos cotitzats poden jubilar-se als 65 anys. Els que tenen menys anys cotitzats, hauran d'esperar fins als 66 anys i 10 mesos. A partir de 2027, l'edat mínima s'elevarà als 67 anys per a tothom.</p><p>La possibilitat d'avançar o retardar la jubilació és voluntària, però té un cost: menys pensió si s'avança, més incentius si es retarda. Aquest sistema busca equilibrar la sostenibilitat de les arques públiques.</p><h2>Les crítiques i la petició d'eliminar les penalitzacions</h2><h3>Associacions de jubilats i el cost per a l'Estat</h3><p>Diverses associacions reclamen que es retirin els coeficients reductors per a les jubilacions anticipades, sobretot per a aquells amb carreres laborals llargues, que consideren que no es tenen en compte en el càlcul actual.</p><p>El Govern ha advertit que eliminar aquestes penalitzacions costaria més de 3.300 milions d'euros a les arques públiques, una quantitat que ara mateix sembla impossible d'assumir.</p><h3>Jubilació anticipada voluntària i involuntària</h3><p>Les penalitzacions afecten tant la jubilació anticipada voluntària com la involuntària, com quan un treballador es veu forçat a deixar la feina per un ERO o un altre motiu aliè a la seva voluntat.</p><p>Per ara, no hi ha plans per eliminar aquestes retallades, malgrat la pressió social i les demandes dels col·lectius afectats.</p><h2>Com afecta als treballadors i què cal saber</h2><h3>El càlcul de la pensió amb penalitzacions</h3><p>Els coeficients reductors s'apliquen sobre la quantia que correspondria sense avançar la jubilació. Com més mesos s'avanci, més gran serà la retallada, encara que la carrera laboral hagi estat llarga.</p><p>Per exemple, un treballador amb una carrera superior a 38 anys pot veure la seva pensió reduïda fins a un 19% si avança la jubilació dos anys. Aquesta penalització no diferencia trajectòries llargues de les més curtes.</p><h3>Quines opcions tenen els treballadors</h3><ul><li>Jubilar-se a l'edat legal segons anys cotitzats (sense penalització).</li><li>Avançar la jubilació, assumint una retallada proporcional.</li><li>Retardar la jubilació, rebent incentius econòmics però treballant més anys.</li></ul><p>La decisió impactarà directament en la qualitat de vida durant la jubilació, i és precisament aquí on es juga la partida entre un sistema que vol equilibrar-se i les necessitats reals de la gent.</p><p>La realitat és que cobrar més aviat pot sortir car, encara que hagis pagat més que el veí tota la vida.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/30/2026053019191772515.jpg" length="125663" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/30/2026053019191772515.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Seguretat Social preveu retallar fins al 14% la pensió per jubilació avançada]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Retallada de fins al 14% a les pensions de jubilació avançada segons la previsió de la Seguretat Social — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Retallada de fins al 14% a les pensions de jubilació avançada segons la previsió de la Seguretat Social — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Pensionistes rebran un 25% més si treballen jornada parcial a partir d’agost]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/pensionistes-rebran-25-mes-treballen-jornada-parcial-partir-d-agost/20260530220109013693.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/pensionistes-rebran-25-mes-treballen-jornada-parcial-partir-d-agost/20260530220109013693.html#comentarios-13693</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/pensionistes-rebran-25-mes-treballen-jornada-parcial-partir-d-agost/20260530220109013693.html</guid>
  <pubDate>Sat, 30 May 2026 22:01:09 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[A partir del 28 d’agost, pensionistes amb jubilació flexible que treballin entre el 55% i 80% de jornada cobraran un complement del 25%.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>A partir del 28 d’agost</strong>, els pensionistes que optin per la jubilació flexible i treballin entre el 55% i el 80% de la jornada podran cobrar un complement del 25% sobre la seva pensió. Però hauran de passar almenys sis mesos des de la seva jubilació per poder accedir a aquesta pujada.</p><p>El govern espanyol ha aprovat un canvi normatiu que vol incentivar que els jubilats segueixin vinculats al mercat laboral, compensant-los amb un increment extra a la pensió. La mesura entra en vigor just a finals d’estiu i afecta tant treballadors per compte aliè com autònoms.</p><h2>Què implica la nova regulació de la jubilació flexible?</h2><h3>Condicions per rebre el complement del 25%</h3><p>El canvi clau és que els pensionistes que treballin entre el 55% i el 80% d’una jornada completa veuran la seva pensió augmentada en un 25%. Però no és immediat: cal que hagin passat com a mínim sis mesos des que es van jubilar.</p><p>Així, si un jubilat amb una pensió de 1.600 euros torna a treballar a temps parcial amb un contracte del 60% de jornada, podria cobrar 640 euros de pensió més un complement de 160 euros, sumant 800 euros mensuals mentre treballi.</p><h3>Horaris i altres percentatges</h3><p>També es contempla un increment del 15% per a qui treballi entre el 33% i el 55% de la jornada. Abans la horquilla era de 25% a 75%, però ara s’ha ampliat de l’33% fins a l’80% per a treballadors assalariats.</p><p>A més, s’ha eliminat el període d’espera, permetent que la jubilació flexible es sol·liciti en qualsevol moment després de reconèixer la pensió.</p><h2>Què passa amb els autònoms i les altres novetats?</h2><h3>Inclusió dels autònoms</h3><p>Una de les grans novetats és que els treballadors autònoms també podran acollir-se a aquesta modalitat, sempre que no hagin estat donats d’alta en el règim d’autònoms en els tres anys previs a la jubilació.</p><p>Aquests pensionistes podran percebre fins al 25% de la seva pensió mentre exerceixin una activitat compatible.</p><h3>Millores per a jubilacions anticipades</h3><p>La reforma també beneficia aquells que van accedir a la jubilació anticipada involuntària. Quan passin a la jubilació plena, les cotitzacions efectuades durant la flexibilitat serviran per recalcular la pensió i millorar la quantia.</p><p>Un canvi que promet fer justícia a qui va haver d’avançar la retirada laboral.</p><h2>El context i altres complements a la pensió</h2><h3>Nombre de pensionistes i import mitjà</h3><p>El sistema públic espanyol ja suma més de 10,4 milions de pensionistes, segons dades de la Seguretat Social de gener 2026. La pensió mitjana se situa en 1.363 euros, però molts perceben menys del mínim legal.</p><p>Per això existeix el complement a mínims, una ajuda que eleva la pensió fins al mínim establert però que depèn dels ingressos totals del pensionista.</p><h3>Altres complements i requisits</h3><p>Per exemple, qui hagi tingut fills i la seva pensió s’hagi generat a partir del 2016 té dret a un complement per reduir la bretxa de gènere, que es suma fins i tot si es supera la pensió màxima.</p><p>Cal tenir en compte que si els ingressos anuals addicionals superen els 9.442 euros, es perd el dret al complement a mínims.</p><p>La realitat és que aquesta reforma busca que la jubilació sigui menys un punt final i més una etapa amb marge per seguir actiu sense perdre poder adquisitiu.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/30/2026053022003459721.jpg" length="66280" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/30/2026053022003459721.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Pensionistes rebran un 25% més si treballen jornada parcial a partir d’agost]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Pensionistes amb jornada parcial cobraran un 25% més a partir d’agost gràcies a la jubilació flexible — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Pensionistes amb jornada parcial cobraran un 25% més a partir d’agost gràcies a la jubilació flexible — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Quan es cobra la paga extra d'estiu de les pensions 2026 i qui la rep]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/quan-es-cobra-paga-extra-d-estiu-pensions-2026-i-qui-rep/20260530215852013691.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/quan-es-cobra-paga-extra-d-estiu-pensions-2026-i-qui-rep/20260530215852013691.html#comentarios-13691</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/quan-es-cobra-paga-extra-d-estiu-pensions-2026-i-qui-rep/20260530215852013691.html</guid>
  <pubDate>Sat, 30 May 2026 21:58:52 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Descobreix quan cobraràs la paga extra d'estiu de les pensions 2026 i a qui afecta. No esperis fins a juliol, el banc pot avançar-te els diners.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Més de 9 milions de pensionistes</strong> esperen amb ganes la paga extra d'estiu que pot arribar abans del que imagines. El que fa que aquest any la butxaca s'ompli abans és la política dels bancs, que permet avançar l'abonament fins a finals de juny.</p><p>Segons dades oficials, encara que la data oficial per ingressar la paga extra és entre l'1 i el 3 de juliol de 2026, molts pensionistes veureu el vostre compte engreixit entre el 22 i el 25 de juny. I sí, la pujada del 2,7% de les pensions fa que aquesta paga sigui més suculenta que mai.</p><h2>Calendari i import de la paga extra d'estiu 2026</h2><h3>Quan arriba la paga?</h3><p>La data oficial per a l'abonament de la paga extra d'estiu és entre l'1 i el 3 de juliol de 2026. Però la gran novetat és que la majoria de bancs permetran als pensionistes disposar d'aquests diners de forma anticipada, a partir del 22 de juny.</p><p>Això significa que no caldrà esperar a juliol per veure la doble liquidació a la teva nòmina: el 22-25 de juny ja podràs gaudir d'aquest reforç econòmic.</p><h3>Quant es cobra exactament?</h3><p>Amb la revaloració del 2,7% aprovada pel Govern, la paga extra absorbeix aquest increment i replica la quantitat d'una mensualitat ordinària completa.</p><p>Per exemple, un pensionista amb la pensió mitjana de jubilació rebrà una paga extra d'aproximadament <strong>1.552 euros</strong>, que se sumarà a la nòmina ordinària de juny, generant una doble entrada significativa al compte.</p><h2>Qui és elegible per a la paga extra d'estiu?</h2><h3>Quines pensions reben la paga extra?</h3><p>La paga extra d'estiu afecta els perceptors de pensions contributives estructurades en 14 pagues anuals. Això inclou les pensions de jubilació, viduïtat, orfandat, favor de familiars i la majoria d'incapacitats permanents.</p><p>La majoria de pensionistes, gairebé 10 milions a tota Espanya, estan dins d'aquest grup i rebran aquesta paga que suposa un impuls econòmic important abans de l’estiu.</p><h3>Qui queda exclòs de la paga extra?</h3><p>Queden fora les pensions vinculades a contingències professionals, com accidents de treball o malalties laborals. Aquestes pensions s’abonen prorratejades en 12 mensualitats, així que no tenen dret a paga extra.</p><p>A més, l'import final dependrà del període de còmput: si el pensionista ha estat donat d'alta després de l'1 de desembre de 2025, la paga extra es reduirà proporcionalment fins al 31 de maig.</p><h2>Context i impacte pràctic de la paga extra</h2><h3>Com afecta la revaloració del 2,7%?</h3><p>La pujada del 2,7% no és només un número. Es tradueix en un increment directe a la paga extra i a les nòmines ordinàries, cosa que reforça el poder adquisitiu dels pensionistes en un context econòmic complicat.</p><p>Per tant, aquest any la paga extra d'estiu no és simplement una mensualitat més, sinó un veritable alleujament per a milers de famílies.</p><h3>Política bancària que permet cobrar abans</h3><p>El sector bancari ha decidit que la majoria de pensionistes poden disposar del seu diner abans de la data oficial, entre el 22 i el 25 de juny, gràcies a la seva política comercial.</p><p>Això fa que la doble nòmina arribi abans, evitant les esperes i afavorint la planificació econòmica familiar abans de l'estiu.</p><p>La realitat és que juny serà un mes especialment ben carregat per als pensionistes amb dret a paga extra.</p><p>Un cop més, la burocràcia marca els temps, però el banc pot ser el teu millor aliat per treure profit abans.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/30/2026053019191680280.jpg" length="63131" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/30/2026053019191680280.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Quan es cobra la paga extra d'estiu de les pensions 2026 i qui la rep]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Pensionistes que reben la paga extra d'estiu 2026 i quan es cobra aquesta ajuda econòmica anual — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Pensionistes que reben la paga extra d'estiu 2026 i quan es cobra aquesta ajuda econòmica anual — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[AIReF confirma que la reforma de pensions no garanteix la sostenibilitat]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/airef-confirma-que-reforma-pensions-garanteix-sostenibilitat/20260530215817013689.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/airef-confirma-que-reforma-pensions-garanteix-sostenibilitat/20260530215817013689.html#comentarios-13689</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/airef-confirma-que-reforma-pensions-garanteix-sostenibilitat/20260530215817013689.html</guid>
  <pubDate>Sat, 30 May 2026 21:58:17 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[L'AIReF adverteix que la regla de despesa es compleix però el sistema de pensions pateix tensions i més deute fins al 2050.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF)</strong> manté que la reforma de pensions aprovada no garanteix la viabilitat financera a llarg termini. El sistema sobreviu ara, però el futur és incert i la situació econòmica es complica.</p><p>El nou informe de l'AIReF, presentat el 30 de maig de 2026, actualitza les previsions per al període 2022-2050 i confirma que el dèficit i l'endeutament públic augmentaran per l'impacte de l'envelliment poblacional i insuficiència de mesures.</p><h2>Compliment formal de la regla de despesa però amb llums vermells</h2><h3>La regla de despesa i el percentatge de PIB</h3><p>L'informe assenyala que el <strong>gastos net en pensions se situa en un 13% del PIB de mitjana</strong> entre 2022 i 2050, lleugerament per sota del límit del 13,3% establert per la normativa. Aquesta xifra millora respecte a l'any anterior, quan es preveia un 13,2%, gràcies a un increment esperat en ingressos, especialment de les cotitzacions dels autònoms.</p><h3>Millores en ingressos però sense garantir la sostenibilitat</h3><p>La revisió al alça dels ingressos arriba fins a un 1,6% del PIB, amb aportacions destacades com els 0,4 punts del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional i 0,3 punts per la reforma de cotitzacions d'autònoms. <em>Però que això sigui així no vol dir que la caixa aguanti el que vindrà.</em> L'AIReF insisteix que aquestes mesures són insuficients per garantir la sostenibilitat del sistema.</p><h2>Augment desbocat del deute públic i transferències creixents</h2><h3>Un deute que pujarà fins al 123% del PIB</h3><p>El principal problema és que, malgrat complir la regla, el sistema genera tensions financeres serioses. L'endeutament públic es dispararà i podria arribar al 123% del PIB el 2050 si no hi ha canvis en les polítiques actuals. L'envelliment de la població serà un motor implacable d'aquesta pujada.</p><h3>Transferències i dèficit: una bomba a la butxaca</h3><p>L'informe recalca que les transferències del Govern central i la Seguretat Social hauran d'augmentar 2,3 punts més, fins a un 3% del PIB, per fer front a l'increment de despesa. Això significarà retallades en altres polítiques o més endeutament, incompatible amb els marcs fiscals europeus i nacionals.</p><h2>Crítiques al disseny actual i propostes de revisió</h2><h3>Visió parcial de la regla de despesa</h3><p>L'AIReF denuncia que la regla actual es basa en una visió incompleta, limitada a la despesa en pensions com a percentatge del PIB, i no incorpora bé les mesures d'ingressos. Això provoca una percepció errònia de la situació real i un risc ocult.</p><h3>La necessitat de revisar la regla</h3><p>A més, la vinculació a les previsions europees d'envelliment fa que la regla no pugui adaptar-se a dades més recents i no encaixa amb el nou marc fiscal europeu. Per això, l'AIReF proposa que es revisi la regla de despesa per fer-la més ajustada i realista.</p><p>La realitat és que la reforma de pensions actual és un pegat que taparà forats però no impedirà que la bomba del deute i la despesa exploti més endavant.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/30/2026053021575677409.jpg" length="53369" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/30/2026053021575677409.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[AIReF confirma que la reforma de pensions no garanteix la sostenibilitat]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Informe de l'AIReF sobre pensions confirma que la reforma actual no assegura la sostenibilitat del sistema públic català — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Informe de l'AIReF sobre pensions confirma que la reforma actual no assegura la sostenibilitat del sistema públic català — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[La biodiversitat, protagonista a la vuitena Fira de Ciències de la URV]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/biodiversitat-protagonista-vuitena-fira-ciencies-urv/20260530204941013676.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/biodiversitat-protagonista-vuitena-fira-ciencies-urv/20260530204941013676.html#comentarios-13676</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/biodiversitat-protagonista-vuitena-fira-ciencies-urv/20260530204941013676.html</guid>
  <pubDate>Sat, 30 May 2026 20:49:41 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[150 alumnes de primària participen en tallers sobre biodiversitat organitzats per estudiants de la URV a Tarragona. Una experiència educativa única.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>La biodiversitat va ser l’eix central que va captivar 150 alumnes de primària a Tarragona.</strong> La vuitena Fira de Ciències de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va transformar el Jardí de les Papallones en un escenari d'aprenentatge pràctic i directe.</p><p>Aquesta iniciativa, impulsada per 120 futurs mestres de l’Educació Primària, es va dur a terme divendres passat al campus Sescelades, i va posar en joc la ciència i el medi ambient a través d’activitats adaptades als interessos i necessitats dels nens i nenes participants.</p><h2>Un projecte que posa en pràctica la docència local</h2><h3>L’origen del projecte i el seu objectiu</h3><p>La Fira de Ciències és el projecte final de l’assignatura <em>Ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals</em>, que formen part del segon curs del grau en Educació Primària i del quart curs de la doble titulació d’Educació Infantil i Primària a la URV. Aquesta activitat permet als estudiants tenir el seu primer contacte real amb l'alumnat, convertint-se en mestres per un dia.</p><h3>El paper de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia</h3><p>Maite Novo, professora responsable, destaca que aquesta experiència és clau perquè els estudiants desenvolupin habilitats didàctiques en un entorn real. És, literalment, una oportunitat per posar a prova tot allò après en un context proper i molt local: Tarragona.</p><h2>Activitats centrades en la biodiversitat i l’entorn</h2><h3>Continguts adaptats a l’alumnat de primària</h3><p>Els tallers es van dissenyar tenint en compte les demandes i inquietuds dels alumnes de les escoles locals: Joan Roig, Sant Salvador i Mare Nostrum. L’enfocament científic es va adaptar als temes que estudien actualment i a les preguntes que es plantegen, fent que la ciència sigui accessible i interessant per als més petits.</p><h3>Una experiència educativa que barreja aprenentatge i diversió</h3><p>Els tallers, que van girar entorn de la biodiversitat, no només van ser teòrics sinó experimentals. Els nens i nenes van poder interactuar amb el medi ambient i entendre la riquesa natural que els envolta, tot just al seu propi campus, un espai que molts desconeixien.</p><h2>Impacte local i futur de la iniciativa</h2><h3>Un pont entre la universitat i les escoles de Tarragona</h3><p>Aquesta Fira de Ciències és un clar exemple de com la URV treballa per establir connexions sòlides amb la comunitat educativa local, especialment amb els centres d’educació primària de la província. La participació de 150 alumnes i 120 estudiants universitaris evidencia l’abast i la implicació que té el projecte.</p><h3>Cap a la consolidació d’una metodologia educativa innovadora</h3><p>Amb aquesta experiència, la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia es posiciona com a referent en l’ensenyament experimental a Tarragona. La interacció pràctica entre futurs mestres i alumnes de primària promet seguir creixent i adaptant-se a les necessitats locals.</p><p>Que la biodiversitat sigui la protagonista d’una fira on es promou l’aprenentatge actiu i la implicació ciutadana diu molt de la tendència educativa a Tarragona: <em>més que llibres, experiències.</em></p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/la-biodiversitat-protagonista-de-la-vuitena-fira-de-ciencies-de-la-urv/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/30/2026053018290917980.jpg" length="94553" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/30/2026053018290917980.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La biodiversitat, protagonista a la vuitena Fira de Ciències de la URV]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Imatge destacada de la vuitena Fira de Ciències de la URV amb activitats sobre biodiversitat i recerca avançada — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Imatge destacada de la vuitena Fira de Ciències de la URV amb activitats sobre biodiversitat i recerca avançada — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Com deduir més de 1.300 € en la declaració de la Renda pel segur de la llar]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/com-deduir-mes-1300-E-declaracio-renda-pel-segur-llar/20260529172244013630.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/com-deduir-mes-1300-E-declaracio-renda-pel-segur-llar/20260529172244013630.html#comentarios-13630</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/com-deduir-mes-1300-E-declaracio-renda-pel-segur-llar/20260529172244013630.html</guid>
  <pubDate>Fri, 29 May 2026 17:22:44 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Hacienda confirma qui pot deduir fins a 1.356 € pel segur de la llar si tenen hipoteca prèvia a 2013. Descobreix els requisits clau per a la Renda 2025.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Més de 1.300 euros de desgravació al teu abast per la declaració de la Renda.</strong> Si tens una hipoteca contraïda abans del 2013 i un segur de la llar vinculat, pots estalviar una bona suma amb l'IRPF del 2025.</p><p>La <strong>Agència Tributària ha confirmat les condicions que permeten beneficiar-se d'aquesta deducció</strong>, que pot superar els 1.000 euros i arribar fins a 1.356 euros, sempre que es compleixin els requisits de contractació i vigència del préstec hipotecari.</p><h2>Requisits per deduir el segur de la llar vinculat a la hipoteca</h2><h3>Condicions temporals i contractuals</h3><p>La clau està en la data d'adquisició de la vivenda: ha de ser abans de gener de 2013. A més, la hipoteca ha de continuar activa amb la mateixa entitat financera i el segur de la llar ha d'estar lligat estrictament a aquest préstec.</p><p>Aquesta limitació temporal marca la diferència entre qui pot sol·licitar la deducció i qui no, un detall que sovint passa desapercebut però que condiciona l'accés a aquest benefici fiscal.</p><h3>Base i percentatge de la deducció</h3><p>La base màxima per aplicar la deducció és de 9.040 euros anuals de capital invertit. Sobre aquesta quantitat, es pot deduir el 15%, la qual cosa eleva la deducció fins a un màxim de 1.356 euros.</p><p>Cal tenir present que no és possible desgravar el total de la prima del segur; només la part vinculada al risc hipotecari es pot incloure en la declaració.</p><h2>Quins conceptes del segur de la llar són deduïbles?</h2><h3>Part vinculada a la hipoteca</h3><p>Només la cobertura que protegeix la vivenda davant sinistres relacionats amb la hipoteca és susceptible de deducció. Això vol dir que les cobertures bàsiques, com la protecció contra incendis o danys majors, entren dins del càlcul fiscal.</p><h3>Exclusió de cobertures complementàries</h3><p>Qualsevol cobertura addicional, com ara danys menors, assistència en viatge o robatori de béns personals, queda fora de la base deduïble. Aquesta restricció compleix amb la normativa que només permet deduccions per elements directament relacionats amb la inversió en la vivenda habitual.</p><h2>Altres deduccions vigents en la declaració de la Renda 2025</h2><h3>Deduccions familiars i per convivència</h3><p>La campanya 2025 manté altres incentius fiscals, com la deducció de fins a 2.500 euros per famílies que conviuen i cuiden ascendents majors de 75 anys, sempre que es compleixin els requisits de convivència i límits d'ingressos.</p><h3>Deduccions per millores i regims transitoris</h3><p>També segueixen vigents les deduccions relacionades amb l'adquisició o finançament de la vivenda en règims transitoris i per obres de millora destinades a persones amb discapacitat, cadascuna dins del seu àmbit normatiu.</p><p>La declaració de la Renda és un camp minat de detalls que poden suposar estalvis importants. El segur de la llar vinculat a hipoteca prèvia al 2013 és un aliat fiscal que molts passen per alt.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/29/2026052917221378660.jpg" length="80160" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/29/2026052917221378660.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Com deduir més de 1.300 € en la declaració de la Renda pel segur de la llar]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Propietaris amb hipoteca abans de 2013 poden deduir fins a 1.356 euros en la declaració de la renda pel segur de la llar — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Propietaris amb hipoteca abans de 2013 poden deduir fins a 1.356 euros en la declaració de la renda pel segur de la llar — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Com ajornar el pagament de la Renda 2026 si no tens liquiditat suficient]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/com-ajornar-pagament-renda-2026-tens-liquiditat-suficient/20260529170234013628.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/com-ajornar-pagament-renda-2026-tens-liquiditat-suficient/20260529170234013628.html#comentarios-13628</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/com-ajornar-pagament-renda-2026-tens-liquiditat-suficient/20260529170234013628.html</guid>
  <pubDate>Fri, 29 May 2026 17:02:34 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Hacienda permet ajornar la Renda 2026 si no pots pagar, però amb interessos. Descobreix com fer-ho i les opcions disponibles per evitar problemes.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Milers de contribuents es veuen atrapats sense diners en plena campanya de la Renda 2026</strong>. No és només una qüestió de números, sinó de com afrontar un pagament que pot desestabilitzar qualsevol economia domèstica.</p><p>El Ministeri d'Hisenda ha obert la porta a ajornaments, sempre que s'acrediti manca de liquiditat, però amb un preu: els interessos, que aquest any pugen al 4,0625% anual, no es regalen.</p><h2>Les opcions per no caure en un forat financer amb la Renda</h2><h3>Ajornaments: un respir que surt car</h3><p>Hisenda permet als contribuents sol·licitar un <strong>aplazament del pagament</strong> quan no disposen dels recursos per abonar l'import complet. Aquesta mesura serveix per evitar l'impacte immediat, però comporta un cost: els interessos de demora.</p><p>És la mateixa Agència Tributària qui avalua cas per cas, assegurant-se que el problema econòmic és temporal. Sense aquesta prova, l'ajornament no es concedeix. El tràmit es fa <strong>online</strong> des de la Seu Electrònica de l'AEAT, amb certificats digitals o Cl@ve, perquè no tothom està preparat per aquesta burocràcia digital.</p><h3>Modalitats de pagament: del fraccionament a l'ajornament</h3><p>El sistema permet dividir el pagament en dues quotes sense interessos: un 60% en presentar la declaració i el 40% restant abans del 25 de juny. Aquesta és la fórmula més popular, sobretot per qui pot pagar a terminis sense costos addicionals.</p><p>Però quan la butxaca no acompanya, només queda l'ajornament, la darrera opció que no evita la càrrega extra dels interessos. També hi ha alternatives com domiciliació bancària, pagaments presencials o a través de Bizum, però aquestes impliquen liquidar l'import íntegre sense ajornaments.</p><h2>Per què la declaració pot sortir a pagar i no a tornar</h2><h3>Retencions baixes i altres trampes fiscals</h3><p>Que la declaració surti a pagar no és un error, sinó un inconvenient bastant comú. Succeeix quan les retencions per IRPF han estat <strong>massa baixes</strong> durant l'any, deixant més diners al mes però una factura pendent quan toca liquidar.</p><p>També influeixen factors com tenir <strong>varis pagadors</strong>, percebre ajudes públiques, rescatar plans de pensions o canvis salarials que descol·loquen el càlcul de retencions.</p><h3>Qui està obligat a fer la declaració</h3><p>Està obligat a presentar la declaració qui percebi més de 22.000 euros d’un únic pagador o més de 15.876 euros si hi ha diversos. Els autònoms i els perceptors de prestacions d’atur també hi entren de ple.</p><p>Experts recomanen fer-la sempre, per evitar problemes posteriors. I no oblideu conservar tots els justificants almenys durant quatre anys per si Hisenda decideix revisar la vostra declaració i posar multes que poden anar dels 150 als 6.000 euros.</p><h2>Com planificar i què fer per evitar sorpreses</h2><h3>Preveure el pagament per no caure en un forat</h3><p>Tenir la declaració a pagar pot ser un cop dur si no s’ha previst. Per això, incorporar aquest pagament dins la planificació anual o tenir un petit coixí d’estalvi per aquestes obligacions pot alleugerir tensions econòmiques fortes.</p><p>És una manera de no veure’s sorprès i evitar que el pagament desequilibri el pressupost familiar o personal, sovint just quan menys es pot permetre.</p><h3>El cost dels interessos i la burocràcia digital</h3><p>Cal tenir present que ajornar el pagament no és gratis. Els interessos anuals del 4,0625% poden convertir un deute petit en un problema més gran si no es controla.</p><p>El procés per sol·licitar l'ajornament no és immediat ni senzill, requereix identificació digital i comprovar que el cas compleix els requisits. No és una porta oberta per a tothom, sinó per a qui realment no pot fer front als pagaments ara mateix.</p><p>La realitat és que Hisenda posa una mica d’oxigen, però no et regala ni un euro.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/29/2026052917020193916.jpg" length="84736" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/05/29/2026052917020193916.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Com ajornar el pagament de la Renda 2026 si no tens liquiditat suficient]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Ajornar el pagament de la Renda 2026 amb facilitat quan no tens liquiditat suficient per afrontar les despeses — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Ajornar el pagament de la Renda 2026 amb facilitat quan no tens liquiditat suficient per afrontar les despeses — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
          </channel>
</rss>

