<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#" version="2.0" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/">

<channel>
  <title><![CDATA[Modernet Digital — Notícies de Tarragona i Catalunya amb sarcasme :: RSS de «Júlia Gual»]]></title>

    <link>https://www.modernetdigital.cat/</link>
    <description><![CDATA[Actualitat sarcàstica de Tarragona: economia local, startups, cultura pop i guies tech. Notícies fresques del Camp de Tarragona en clau irònica.]]></description>
    <lastBuildDate>Sat, 27 Jun 2026 00:00:04 +0200</lastBuildDate>
    <sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
    <sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
    <generator>https://www.opennemas.com</generator>
    <atom10:link xmlns:atom10="http://www.w3.org/2005/Atom" rel="self" type="application/rss+xml" href="https://www.modernetdigital.cat/rss/author/julia-gual/" />

    <image>
      <title><![CDATA[Modernet Digital — Notícies de Tarragona i Catalunya amb sarcasme :: RSS de «Júlia Gual»]]></title>
        <url>https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2025/07/10/2025071013320314137.png</url>
      <link>https://www.modernetdigital.cat/</link>
    </image>

                  <item>
  <title><![CDATA[L'estudiantat de la URV fa més estades que mai a l'estranger]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/l-estudiantat-urv-fa-mes-estades-que-mai-l-estranger/20260626223505014901.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/l-estudiantat-urv-fa-mes-estades-que-mai-l-estranger/20260626223505014901.html#comentarios-14901</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/l-estudiantat-urv-fa-mes-estades-que-mai-l-estranger/20260626223505014901.html</guid>
  <pubDate>Fri, 26 Jun 2026 22:35:05 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Un rècord de 551 estudiants de la URV van fer estades a l'estranger el curs 2024/25, superant totes les xifres anteriors a Tarragona i Catalunya.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>551 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV) van realitzar estades a l'estranger durant el curs 2024/25, la xifra més alta de la història.</strong> Aquesta dada reflecteix l'impuls de la mobilitat internacional a la URV, clau per al desenvolupament personal i professional de l'estudiantat i la comunitat universitària de Tarragona.</p><p>La mobilitat, que també afecta el personal docent i tècnic, confirma la URV com un referent en internacionalització a la província, amb un equilibri entre entrades i sortides que garanteix la sostenibilitat dels seus programes.</p><h2>Mobilitat internacional a la URV: més estades i més oportunitats</h2><h3>Per què importa la xifra rècord d'estades a l'estranger?</h3><p>El creixement fins a 551 estades a l'estranger significa que més estudiants tarragonins i de la demarcació tenen accés a experiències educatives internacionals, una oportunitat que va més enllà del currículum. Aquest augment és fonamental per a una ciutat com Tarragona, que busca connectar amb l'Europa i el món globalitzat a través de la seva universitat.</p><h3>Quins programes impulsen aquesta mobilitat?</h3><p>L'Erasmus+ és el programa dominant, però la URV també treballa amb altres com Aurora, MOU, I-Global, ISEP i I-Networks, que amplien l'oferta i permeten que l'estudiantat i el personal tinguin múltiples vies per fer estades a l'estranger o acollir estudiants i professionals internacionals.</p><h2>La URV com a pol d'atracció internacional a Tarragona</h2><h3>Com afecta als estudiants internacionals que venen a la URV?</h3><p>El curs 2024/25, 510 estudiants d'altres països van venir a la URV, una xifra que confirma Tarragona com a destinació universitària atractiva i en creixement. Aquest flux ajuda a diversificar el campus i enriqueix l'entorn d'aprenentatge amb experiències globals.</p><h3>Quina petjada deixa la mobilitat del personal universitari?</h3><p>47 membres del Personal Docent i Investigador i 21 del Personal Tècnic i d'Administració van fer estades a l'estranger, mentre que més personal internacional va visitar la URV. Aquest intercanvi reforça la recerca i la col·laboració global des de Tarragona.</p><h2>Impacte de la internacionalització en la recerca i el currículum</h2><h3>Què diu la recerca sobre la internacionalització a la URV?</h3><p>El 53% de les més de 2.000 publicacions dels investigadors de la URV són en col·laboració amb institucions internacionals, demostrant un pes important de Tarragona en la recerca global. A més, un terç dels estudiants de màster i doctorat són internacionals, fet que dona un caire multicultural als estudis avançats.</p><h3>Com es treballa la internacionalització en el currículum?</h3><p>Els programes COIL i BIP són essencials per integrar la internacionalització en la formació diària. Aquestes iniciatives fomenten la col·laboració entre estudiants de diferents països sense necessitat de desplaçar-se, però mantenint l'essència d'un aprenentatge global.</p><p>La URV confirma així que Tarragona no només exporta talent, sinó que també actua com a imant d'estudiants i professionals de tot el món, reforçant la seva posició com a capital universitària internacional.</p><p>El repunt de la mobilitat el curs 2024/25 és un indicador clar que la província de Tarragona i la URV segueixen apostant fort per obrir-se al món, amb un equilibri que fa sostenible aquesta aposta i que, sens dubte, té repercussions positives en la qualitat educativa i la projecció internacional de la ciutat.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/lestudiantat-de-la-urv-fa-mes-estades-que-mai-a-lestranger/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062616494555821.jpg" length="76724" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062616494555821.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[L'estudiantat de la URV fa més estades que mai a l'estranger]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Estudiantat de la URV realitzant estades a l’estranger amb experiències acadèmiques i culturals enriquidores — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Estudiantat de la URV realitzant estades a l’estranger amb experiències acadèmiques i culturals enriquidores — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Laboratori de refotografia a Tarragona per repensar el patrimoni]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/laboratori-refotografia-tarragona-per-repensar-patrimoni/20260626223439014899.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/laboratori-refotografia-tarragona-per-repensar-patrimoni/20260626223439014899.html#comentarios-14899</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/laboratori-refotografia-tarragona-per-repensar-patrimoni/20260626223439014899.html</guid>
  <pubDate>Fri, 26 Jun 2026 22:34:39 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Estudiants de la URV repensen el patrimoni visual de Tarragona amb refotografia i investigació crítica. Exposició i publicació al CRAI campus Catalunya.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Un laboratori impulsat per la URV ha posat el focus a Tarragona en la pràctica de la refotografia per analitzar el patrimoni visual local.</strong> Aquesta iniciativa combina recerca, creació i mirada crítica a través de fotografies històriques i contemporànies.</p><p>El projecte ha permès a estudiants i participants externs explorar com la memòria i el territori canvien amb el temps, tot construint nous relats visuals que dialoguen directament amb la realitat de la província.</p><h2>El laboratori visual de refotografia: un projecte amb arrels tarragonines</h2><h3>Què és la refotografia i per què interessa a Tarragona?</h3><p>La refotografia consisteix a tornar al mateix lloc on es va fer una fotografia antiga per captar el canvi o la continuïtat en el territori. A Tarragona, aquesta pràctica serveix per entendre millor <strong>com la memòria visual transforma el paisatge urbà i rural</strong> i qüestionar els relats oficials del passat.</p><p>Els participants analitzen imatges d’arxius històrics, familiars i artístics per reconstruir una mirada més contemporània i crítica sobre el patrimoni visual local.</p><h3>Com s’ha organitzat el projecte a la URV?</h3><p>El Laboratori Visual de Refotografia s’ha desenvolupat en el marc de l’assignatura Cinema i Patrimoni Cultural a la Universitat Rovira i Virgili, amb el suport de l’Aula de Cinema i Arts Audiovisuals i la Diputació de Tarragona.</p><p>Durant mesos, estudiants i persones externes han elaborat projectes personals que combinen recerca, crítica i creació visual, guiats per professionals del sector com Ricard Martínez i Vanina Hofman.</p><h2>Projectes que expliquen Tarragona des del passat i el present</h2><h3>Com reflecteixen els projectes els canvis socials i territorials?</h3><p>Un exemple destacat és el treball d’Alex Robre, que contraposa una fotografia antiga d’un carrer del seu poble amb una imatge actual, plantejant qüestions sobre la transformació social i el concepte de progrés a la província de Tarragona.</p><p>Aquest diàleg visual posat en escena genera dubtes sobre la manera com habitam el territori i quins valors culturals es mantenen o es perden.</p><h3>Quines altres mirades locals s’han explorat?</h3><p>Naroa Pamies ha treballat amb fotografies familiars cedides per veïns, ressaltant la memòria col·lectiva més íntima que sovint queda fora dels arxius oficials de Tarragona.</p><p>D’altra banda, Ginesta Palau ha reflexionat sobre la pèrdua del patrimoni a la Garrotxa, a través d’imatges de cabanyes desaparegudes, mostrant com les absències també formen part del paisatge cultural.</p><h2>Impacte i continuïtat del laboratori a Tarragona</h2><h3>On es poden veure els resultats d’aquesta iniciativa?</h3><p>Els projectes elaborats s’exposen actualment al CRAI campus Catalunya de Tarragona i s’han recopilat en una publicació que documenta tot el procés creatiu i d’investigació.</p><p>Aquests materials compten amb l’assessorament de Photo Km 0 i el suport institucional de la Diputació de Tarragona, reforçant la connexió entre acadèmia i territori.</p><h3>Com pot influir aquest projecte en la cultura visual local?</h3><p>La refotografia proposa una eina potent per mirar críticament la cultura visual i els arxius a Tarragona. Aquest enfocament no només preserva la memòria sinó que qüestiona qui controla el relat històric i visual del territori.</p><p>En definitiva, el laboratori obre la porta a noves formes de comprendre i valorar el patrimoni, amb la mirada atenta de la societat i l’acadèmia.</p><p>La pràctica de la refotografia a Tarragona no és només un exercici estètic, sinó un acte de denúncia i reflexió sobre la transformació del paisatge i la memòria col·lectiva que ens envolta. Amb aquests projectes, la URV posa al centre la cultura visual com a element viu i crític del patrimoni local.</p><div class="article-sources"><h4>Sources consultades</h4><ul><li><a href="https://diaridigital.urv.cat/mirar-el-passat-des-del-present-un-laboratori-de-refotografia-per-repensar-el-patrimoni-visual/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a> – informació sobre el laboratori de refotografia i els projectes</li></ul></div><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/mirar-el-passat-des-del-present-un-laboratori-de-refotografia-per-repensar-el-patrimoni-visual/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062616494492945.jpg" length="104122" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062616494492945.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Laboratori de refotografia a Tarragona per repensar el patrimoni]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Laboratori de refotografia per repensar el patrimoni cultural i la memòria visual en la cerca avançada digital — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Laboratori de refotografia per repensar el patrimoni cultural i la memòria visual en la cerca avançada digital — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Entorns estimulants milloren la recuperació després d’un ictus]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/entorns-estimulants-milloren-recuperacio-despres-d-ictus/20260626223420014897.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/entorns-estimulants-milloren-recuperacio-despres-d-ictus/20260626223420014897.html#comentarios-14897</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/entorns-estimulants-milloren-recuperacio-despres-d-ictus/20260626223420014897.html</guid>
  <pubDate>Fri, 26 Jun 2026 22:34:20 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Un estudi liderat per la URV avalua com activitats socials i musicals acceleren la rehabilitació de pacients amb ictus a Tarragona.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Un assaig clínic impulsat per la Universitat Rovira i Virgili aposta per incorporar activitats socials, lúdiques i musicals durant la rehabilitació dels pacients amb ictus a Tarragona.</strong> Aquest projecte prova que crear entorns més estimulants pot ser clau per millorar la recuperació funcional, cognitiva i emocional després d’un accident cerebrovascular.</p><p>Les primeres setmanes després de l’ictus són crucials perquè el cervell aprofita la seva plasticitat per reorganitzar-se. Per això, la URV i l’Hospital del Mar han posat en marxa el projecte RehArt, que complementa la teràpia habitual amb activitats que afavoreixen aquesta plasticitat en un entorn hospitalari diferent.</p><h2>El projecte RehArt i el seu impacte a Tarragona</h2><h3>Què és i per què interessa als tarragonins?</h3><p>La recuperació després d’un ictus pot ser lenta i difícil. Per això, a la Unitat de Rehabilitació Neurològica del Centre Esperança, on es duu a terme l’assaig, s’ha creat el primer "entorn enriquit" d’Espanya. Aquest espai no és un hospital fred i impersonal, sinó un lloc dissenyat per fomentar la participació activa dels pacients en activitats que els motivin i els semblin significatives.</p><p>A Tarragona, on la incidència d’ictus és un repte per a la salut pública, aquesta iniciativa pot marcar un abans i un després en com es dissenyen els processos de rehabilitació. Els tarragonins afectats podran beneficiar-se d’una teràpia més atractiva i efectiva que no només tracta el cos, sinó també la ment i l’emoció.</p><h3>Com es configura l'entorn enriquit i què ofereix?</h3><p>L’espai està ple de recursos com llibres, jocs de taula, material artístic, música i activitats de jardineria d’interior. L’objectiu és que els pacients puguin continuar amb les seves aficions i interessos durant l’ingrés, acompanyats de familiars i cuidadors, cosa que reforça la sensació de normalitat i autonomia.</p><p>El disseny va comptar amb la participació de més de cent persones entre pacients, familiars i professionals, garantint que l’espai sigui realment adaptat a les necessitats reals i a la cultura local de Tarragona i rodalia.</p><h2>Avaluació clínica i econòmica de la rehabilitació amb activitats estimulants</h2><h3>Quina metodologia segueix l’assaig i quins resultats es preveuen?</h3><p>L’estudi compta amb noranta participants que han patit ictus moderat o sever. S’agrupen en tres: un rep només la rehabilitació convencional, un altre combina aquesta amb activitats a l’entorn enriquit i un tercer fa activitats individualitzades a l’habitació.</p><p>Els investigadors mesuren l’evolució funcional, cognitiva i emocional en ingressos, alta i un mes després per determinar l’eficàcia i la durabilitat dels beneficis. Aquesta anàlisi és clau per saber si Tarragona pot incorporar aquests espais a la seva oferta sanitària.</p><h3>Quin impacte econòmic té implantar aquests entorns a la sanitat tarragonina?</h3><p>El projecte també examina els recursos que requereix aquesta intervenció perquè la seva aplicació sigui sostenible i eficient al sistema públic. Això interessa molt a Tarragona, on la gestió dels recursos sanitaris és un tema constant i on es busquen solucions que aportin valor sense sobrecarregar pressupostos.</p><p>La viabilitat econòmica determinarà si es pot estendre el model i oferir una rehabilitació més humana i efectiva a més pacients tarragonins.</p><h2>Com es viu la rehabilitació a Tarragona amb l’entorn enriquit?</h2><h3>Com afecta aquest model als pacients i les seves famílies?</h3><p>Els pacients participen en sessions grupals de noranta minuts cinc dies a la setmana, guiades per terapeutes ocupacionals. Les activitats són personalitzades i inclouen especial atenció a la música, un recurs que millora la neuroplasticitat i l’estat emocional.</p><p>Per a les famílies i cuidadors de Tarragona, aquesta proposta significa un espai on compartir, participar i veure la rehabilitació com un procés més actiu i esperançador.</p><h3>Per què la URV aposta per Tarragona per impulsar aquest model?</h3><p>La URV té una responsabilitat social que va més enllà de la docència i la recerca. Aquest projecte és una mostra clara de com la universitat connecta amb les necessitats sanitàries i socials de la província, aportant solucions innovadores que poden transformar la vida dels ciutadans.</p><p>Amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Tarragona es posiciona com un territori referent en la rehabilitació després d’un ictus, amb un model que aposta per la persona i la comunitat.</p><p><strong>Aquest assaig clínic obre la porta a una nova manera d’entendre la rehabilitació a Tarragona, més humana i efectiva, que pot canviar la vida de moltes persones afectades per un ictus.</strong></p><p><strong>Si vols conèixer més sobre aquesta iniciativa o participes en la recuperació d’algú proper, aquesta informació pot ser clau.</strong></p><div class="faq-section"><h2>Preguntes freqüents</h2><dl><dt>Què és un entorn enriquit en la rehabilitació després d’un ictus?</dt><dd>És un espai hospitalari dissenyat per oferir activitats socials, lúdiques i musicals que afavoreixen la recuperació funcional, cognitiva i emocional dels pacients.</dd><dt>Com es beneficia un pacient de Tarragona d’aquest projecte?</dt><dd>Pot participar en activitats personalitzades que complementen la teràpia convencional i milloren la motivació, autonomia i recuperació després de l’ictus.</dd><dt>Quan es podran veure els resultats clínics de l’estudi RehArt?</dt><dd>Les valoracions es fan a l’ingrés, a l’alta i un mes després per comprovar l’evolució i la durabilitat dels beneficis.</dd></dl></div><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/entorns-estimulants-recuperacio-ictus/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062616494442980.jpg" length="82943" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062616494442980.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Entorns estimulants milloren la recuperació després d’un ictus]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Entorns estimulants i innovadors per a la recuperació efectiva després d’un ictus amb tècniques avançades — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Entorns estimulants i innovadors per a la recuperació efectiva després d’un ictus amb tècniques avançades — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Programa Mentoring HUB Experimenta 2026: 9 estudiants connectats]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/programa-mentoring-hub-experimenta-2026-9-estudiants-connectats/20260626223353014895.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/programa-mentoring-hub-experimenta-2026-9-estudiants-connectats/20260626223353014895.html#comentarios-14895</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/programa-mentoring-hub-experimenta-2026-9-estudiants-connectats/20260626223353014895.html</guid>
  <pubDate>Fri, 26 Jun 2026 22:33:53 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[El programa de mentoring de la URV uneix estudiants STEM amb professionals per facilitar la transició laboral a Tarragona i rodalies.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>El Programa de Mentoring HUB Experimenta 2026 ha connectat nou estudiants STEM amb professionals del sector industrial i acadèmic a Tarragona.</strong> Aquesta iniciativa de la Universitat Rovira i Virgili facilita la transició dels futurs titulats cap al mercat laboral, oferint un acompanyament personalitzat i experiència directa.</p><p>Amb 35 parelles mentor-mentee des de l'inici, el programa es consolida com un pont clau entre el món universitari i professional, especialment per a la província de Tarragona.</p><h2>El programa mentoring: un impuls per als joves talents de Tarragona</h2><h3>Què és i a qui va dirigit el programa?</h3><p>El Programa de Mentoring del HUB Experimenta posa en contacte estudiants dels últims cursos de grau, màster i doctorat en disciplines STEM amb professionals de la indústria, centres de recerca i universitats. A Tarragona, això suposa una oportunitat per a joves que volen conèixer millor el món laboral i tenir una guia experta durant una etapa decisiva.</p><h3>Per què importa als estudiants tarragonins?</h3><p>Perquè l’acompanyament personalitzat ajuda a superar la incertesa d’una etapa clau. El 89% dels participants reconeixen que el programa els ha ajudat a prendre decisions acadèmiques i professionals, mentre que dos de cada tres han guanyat confiança i han entès millor la realitat laboral local.</p><h2>Tallers i experiències que marquen la diferència</h2><h3>Com es prepara als estudiants per al mercat laboral?</h3><p>La jornada de cloenda de l’edició 2026 va incloure un taller pràctic sobre marca personal i LinkedIn, impartit per l’expert en ocupabilitat Wences Romero. Els estudiants van aprendre a construir un perfil professional atractiu, aprofitar paraules clau per aparèixer en processos automatitzats i utilitzar intel·ligència artificial per preparar entrevistes.</p><h3>Quins beneficis tangibles obtenen els estudiants?</h3><p>Més de la meitat assegura que ha millorat competències essencials com la redacció del currículum o la comunicació professional, i el 44% ha ampliat la seva xarxa de contactes gràcies als mentors. Això és especialment rellevant en un territori com Tarragona, on les connexions professionals obren portes en sectors industrials i tecnològics locals.</p><h2>Una comunitat que connecta Tarragona amb el futur</h2><h3>Quina és la missió del HUB Experimenta?</h3><p>El HUB Experimenta és un espai que uneix estudiants, investigadors, professorat i empreses per impulsar el talent STEAM a Tarragona i rodalies. A través de mentoring, networking i formació, genera oportunitats reals per a futurs professionals, facilitant la seva inserció en el teixit econòmic local.</p><h3>Qui recolza aquesta iniciativa a Tarragona?</h3><p>El programa compta amb el suport d’entitats de prestigi com la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, DOW, BASF, ELIX Polymers i DuPont Water Solutions, que aporten experiència i recursos per fer més sòlida aquesta xarxa de talent i indústria.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Aspecte</th><th>Percentatge Estudiants</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Ajuda per prendre decisions acadèmiques/professionals</strong></td><td>89%</td></tr><tr><td>Guanyar confiança per als propers passos</td><td>66%</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td>Millora de competències d’ocupabilitat</td><td>>50%</td></tr><tr>Ampliació de xarxa professional</td><td>44%</td></tr></table><p>Els resultats mostren que el programa no només és útil, sinó que genera un impacte real en la preparació laboral a Tarragona.</p><p>És evident que un programa com aquest marca la diferència per a joves que volen fer el salt al mercat laboral amb eines actualitzades i suport expert. Tant els estudiants com els mentors valoren l’experiència i volen repetir-la, construint així un cercle virtuós de talent i oportunitats a la província.</p><p>Si ets estudiant STEM a Tarragona, aquest programa pot ser el teu trampolí. I si ets professional, una manera d’aportar experiència i connectar amb el futur del territori.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/programa-mentoring-hub-experimenta-2026/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062616494318886.jpg" length="105639" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062616494318886.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Programa Mentoring HUB Experimenta 2026: 9 estudiants connectats]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Imatge destacada que mostra la interfície de la cerca avançada i les funcionalitats del programa Mentoring Hub Experimenta 2026 — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Imatge destacada que mostra la interfície de la cerca avançada i les funcionalitats del programa Mentoring Hub Experimenta 2026 — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[La Ràpita impulsa l'economia blava amb 20 actuacions fins al 2035]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/rapita-impulsa-l-economia-blava-amb-20-actuacions-fins-2035/20260626182544014840.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/rapita-impulsa-l-economia-blava-amb-20-actuacions-fins-2035/20260626182544014840.html#comentarios-14840</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/rapita-impulsa-l-economia-blava-amb-20-actuacions-fins-2035/20260626182544014840.html</guid>
  <pubDate>Fri, 26 Jun 2026 18:25:44 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[La Ràpita presenta un projecte amb inversió de més de 1.000 MEUR per convertir la badia dels Alfacs en la primera OMEC de la Mediterrània.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>La Ràpita aposta per un projecte estratègic que promet transformar l'economia del Delta de l'Ebre amb vint actuacions clau i una inversió que supera els 1.000 milions d'euros.</strong> Aquesta iniciativa vol convertir la badia dels Alfacs en un model mundial de conservació i desenvolupament sostenible reconegut per Nacions Unides.</p><p>Molts es preguntaran: com pot un territori tan sensible equilibrar protecció ambiental i creixement econòmic? Aquí tens la resposta.</p><h2>El projecte d'economia blava a la Ràpita</h2><h3>Què implica l'impuls de l'economia blava al Delta de l'Ebre?</h3><p>L'economia blava fa referència a l'ús sostenible dels recursos marins i costaners per a activitats econòmiques. Al Delta, aquesta proposta inclou una vintena d'actuacions que combinen innovació, conservació ambiental i creixement econòmic per garantir un futur viable.</p><h3>Per què la badia dels Alfacs és clau en aquesta iniciativa?</h3><p>La badia dels Alfacs està protegida però també és un actiu econòmic important. Convertir-la en la primera OMEC de la Mediterrània suposa fer compatible la preservació dels ecosistemes amb activitats com la pesca sostenible, el turisme responsable i la recerca científica.</p><h2>Detalls de la inversió i execució del projecte</h2><h3>Quin és el pressupost i la duració prevista?</h3><p>El pla compta amb un pressupost que pot superar els 1.000 milions d'euros, amb un horitzó d'execució fins al 2035. Aquesta magnitud d'inversió és inèdita a la comarca i obre noves oportunitats laborals i empresarials.</p><h3>Quines són les actuacions estratègiques més destacades?</h3><ul><li>Protecció i restauració dels hàbitats naturals.</li><li>Foment de la pesca sostenible.</li><li>Desenvolupament d'activitats turístiques respectuoses amb l'entorn.</li><li>Impuls a la innovació tecnològica aplicada al medi marí.</li><li>Creació de zones d'experimentació i conservació reconegudes internacionalment.</li></ul><h2>Impacte local i compromís global</h2><h3>Com afectarà això als veïns de la Ràpita i el Delta?</h3><p>Els habitants podran gaudir d'una economia més dinàmica i sostenible, amb nous llocs de treball i una millora dels serveis vinculats al turisme i la pesca. A més, la conservació del territori garanteix la qualitat de vida a llarg termini.</p><h3>Quan es preveu la ratificació internacional del projecte?</h3><p>La sol·licitud per fer de la badia dels Alfacs una OMEC es presentarà a la cimera de Nacions Unides prevista per a finals de 2027, un pas clau per obtenir reconeixement i suport global.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Aspecte</th><th>Detall</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Inversió prevista</strong></td><td>+1.000 milions d'euros</td></tr><tr><td><strong>Duració</strong></td><td>Fins al 2035</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Actuacions</strong></td><td>Una vintena d'intervencions estratègiques</td></tr><tr><td><strong>Objectiu internacional</strong></td><td>Primera OMEC Mediterrània</td></tr></table><p>Font de l'article: Redacció | ACN</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062618251835654.jpg" length="138768" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062618251835654.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La Ràpita impulsa l'economia blava amb 20 actuacions fins al 2035]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[La Ràpita promou el desenvolupament sostenible de l’economia blava amb projectes fins al 2035 — Imagen de la fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[La Ràpita promou el desenvolupament sostenible de l’economia blava amb projectes fins al 2035 — Imagen de la fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[400 km tallats per la ruta del Tour entre Tarragona i Osona]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/400-km-tallats-per-ruta-tour-entre-tarragona-i-osona/20260626182416014838.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/400-km-tallats-per-ruta-tour-entre-tarragona-i-osona/20260626182416014838.html#comentarios-14838</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/400-km-tallats-per-ruta-tour-entre-tarragona-i-osona/20260626182416014838.html</guid>
  <pubDate>Fri, 26 Jun 2026 18:24:16 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[El Tour talla 400 km de carreteres diumenge i dilluns. Peatge de la C-32 gratuït diumenge i reforç de FGC. Afectacions a la Costa Daurada i interior.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>El Tour de França provocarà talls en gairebé 400 quilòmetres de carreteres entre Tarragona i Osona.</strong> Durant dos dies, diumenge i dilluns, es tallaran vies de la costa i de l’interior afectant una seixantena de municipis i modificant la mobilitat habitual.</p><p>Si tenies plans per a aquest cap de setmana, millor que els repassis: les vies tallades i la gratuïtat del peatge de la C-32 marcaran la jornada, amb possibles cues i canvis en el transport públic.</p><h2>Talls i gratuïtat: com afectarà el Tour a Tarragona i Barcelona</h2><h3>Quines carreteres quedaran tallades diumenge 5 de juliol?</h3><p>Durant cinc hores, d’11 a 16 h, es tallaran carreteres importants del corredor litoral, especialment l’N-340 i la C-31, afectant el trànsit entre Tarragona i Barcelona. Aquest tall coincideix amb l’afluència massiva a les platges, així que prepara’t per a embussos o cercar rutes alternatives.</p><h3>Quina és la mesura més destacada per facilitar la mobilitat?</h3><p>El peatge de la C-32 es farà gratuït durant l’etapa que va de Tarragona a Barcelona, per alleujar la congestió i incentivar l’ús d’aquesta via durant el tall de les carreteres principals.</p><h2>Afectacions a Osona i el Ripollès: què passarà dilluns?</h2><h3>Quines vies s’hauran de tenir en compte a l’interior?</h3><p>El dia laborable de dilluns es concentraran les afectacions a la C-59, la C-17 a partir de la Gleva, l’N-260 i altres vies pirinenques, especialment a les comarques d’Osona i el Ripollès. La ruta entre Granollers i els Angles tancarà el pas per a la cursa.</p><h3>Com afectarà la mobilitat laboral i quotidiana?</h3><p>Els tallers poden provocar retards en desplaçaments habituals i el transport públic també reforçarà algunes línies, especialment les d’FGC, per compensar les restriccions carreteres i l’augment de demanda.</p><h2>Reforç del transport i recomanacions locals</h2><h3>Com es reforçarà el transport públic durant el Tour?</h3><p>FGC reforçarà diverses línies durant el cap de setmana per facilitar l’accés i redistribuir la mobilitat, especialment entre Tarragona i Barcelona. Això pot ser una bona opció per evitar embussos i retards per als qui es desplacin a la ciutat o a platges.</p><h3>Quines alternatives tenen els conductors locals durant aquests dos dies?</h3><p>Es recomana planificar els trajectes amb antelació, evitar els punts de tall més afectats i utilitzar vies secundàries o el transport públic. Els veïns i visitants han de contemplar que la mobilitat quedarà condicionada i que la paciència serà un bon aliat.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Dia</th><th>Trams tallats</th><th>Durada tall</th><th>Municipis afectats</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td>Diumenge 5 de juliol</td><td>N-340, C-31, peatge C-32 gratuït</td><td>11:00 - 16:00</td><td>Seixanta municipis entre Tarragona i Barcelona</td></tr><tr><td>Dilluns 6 de juliol</td><td>C-59, C-17 (a la Gleva), N-260 i vies pirinenques</td><td>Durant jornada laboral</td><td>Osona i Ripollès</td></tr></table><p>Font de l'article: Laura Fíguls / Pol Solà | ACN</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062618235394368.jpg" length="331155" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062618235394368.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[400 km tallats per la ruta del Tour entre Tarragona i Osona]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Mapa detallat amb els 400 quilòmetres tallats per la ruta del Tour entre Tarragona i Osona en plena activitat — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Mapa detallat amb els 400 quilòmetres tallats per la ruta del Tour entre Tarragona i Osona en plena activitat — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Catalunya invertirà 3.000 MEUR fins al 2040 per modernitzar regadius]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/catalunya-invertira-3000-meur-fins-2040-per-modernitzar-regadius/20260626182253014836.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/catalunya-invertira-3000-meur-fins-2040-per-modernitzar-regadius/20260626182253014836.html#comentarios-14836</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/catalunya-invertira-3000-meur-fins-2040-per-modernitzar-regadius/20260626182253014836.html</guid>
  <pubDate>Fri, 26 Jun 2026 18:22:53 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Catalunya destinarà 3.000 MEUR a modernitzar 181.000 hectàrees de regadiu amb energia fotovoltaica i millores a Ponent i el canal d'Urgell.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Catalunya preveu invertir 3.090 milions d'euros per modernitzar 181.000 hectàrees de regadiu fins al 2040.</strong> Aquest pla aposta per instal·lacions fotovoltaiques per abaixar costos energètics i millorar la sostenibilitat del sector.</p><p>La modernització dels regadius és clau per garantir un ús més eficient de l'aigua i mantenir la producció agrícola en una de les zones més productives del país. Però, què suposa això per als veïns i per a l'economia local?</p><h2>Detalls de la inversió i àrees prioritàries</h2><h3>Quines són les zones afectades a Catalunya?</h3><p>La inversió afecta 181.000 hectàrees de regadiu, amb especial atenció a Ponent, on es dedicaran prop de 1.000 MEUR al canal d'Urgell i 30 MEUR anuals al canal Segarra-Garrigues. Aquesta concentració respon a la importància agrícola d'aquestes comarques i a la necessitat d'actualitzar infraestructures antigues.</p><h3>Què inclou exactament la modernització?</h3><p>El pla inclou no només la renovació dels sistemes de reg, sinó també la instal·lació de plaques fotovoltaiques per reduir el cost energètic. Aquest aspecte és clau per fer el regadiu més sostenible i menys dependent dels combustibles fòssils.</p><h2>Impacte social i econòmic local</h2><h3>Com afectarà als agricultors i veïns?</h3><p>Aquestes inversions prometen millorar la gestió de l'aigua i reduir les despeses energètiques, fet que pot ajudar a mantenir o augmentar la rendibilitat dels cultius. A més, la modernització obre la porta a noves oportunitats laborals en la construcció i el manteniment d'aquestes infraestructures.</p><h3>Quina és la repercussió econòmica a la comarca?</h3><p>Amb més de 3.000 MEUR invertits durant 15 anys, el moviment econòmic generat serà significatiu. S'espera que la millora dels regadius afavoreixi la competitivitat del sector agrícola, un dels pilars econòmics de Ponent, i que contribueixi a fixar població rural.</p><h2>Aspectes mediambientals i tecnològics</h2><h3>Per què és rellevant la incorporació de l’energia fotovoltaica?</h3><p>La implantació de plaques solars és un pas cap a un regadiu més respectuós amb el medi ambient, reduint la petjada de carboni i els costos energètics. Això fa que el projecte no només sigui una millora física, sinó també una aposta per la sostenibilitat.</p><h3>Quins reptes mediambientals es poden presentar?</h3><p>Tot i els beneficis, l’ampliació de sistemes de reg pot comportar tensions sobre recursos hídrics si no es gestiona adequadament. Controlar l’ús d’aigua i garantir la renovació sostenible serà clau per evitar problemes futurs.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Aspecte</th><th>Detall</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Inversió total</strong></td><td>3.090 MEUR fins al 2040</td></tr><tr><td><strong>Hectàrees afectades</strong></td><td>181.000</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Principals zones</strong></td><td>Canal d'Urgell, Segarra-Garrigues</td></tr><tr><td><strong>Energia renovable</strong></td><td>Instal·lació de plaques fotovoltaiques</td></tr></table><p>La transformació dels regadius és un repte ambiciós que podria marcar el futur agrícola i energètic de Catalunya, especialment a Ponent. La pregunta que queda és si aquest esforç es traduirà en un impacte real i positiu per als habitants i l'entorn.</p><p>La inversió anunciada no només modernitza infraestructures sinó que obre la porta a un model més sostenible i eficient, que pot servir d'exemple per a altres zones agrícoles del país. Seguirem amb atenció com evolucionen aquests projectes i quin impacte tenen a les terres que ajuden a alimentar-nos.</p><p><strong>Preguntes freqüents</strong></p><div class="faq-section"><h2>Preguntes freqüents</h2><dl><dt>Quines són les principals zones on s’invertirà en regadius?</dt><dd>Les inversions es concentren a Ponent, especialment al canal d’Urgell i al canal Segarra-Garrigues, que rebran la major part dels fons.</dd><dt>Com afectarà la instal·lació de plaques fotovoltaiques als costos?</dt><dd>Ajudarà a reduir la despesa energètica, fent el sistema de reg més sostenible i menys dependent de l’energia convencional.</dd><dt>Quin impacte econòmic tindrà aquesta modernització?</dt><dd>Generarà moviment econòmic local, millorarà la competitivitat agrícola i crearà llocs de treball en la construcció i manteniment.</dd></dl></div><p>Font de l'article: Anna Berga | ACN</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062618222587247.jpg" length="135047" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/26/2026062618222587247.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Catalunya invertirà 3.000 MEUR fins al 2040 per modernitzar regadius]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Catalunya destinarà 3.000 milions d’euros fins al 2040 per a la modernització sostenible dels regadius agrícoles — Imagen de la fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Catalunya destinarà 3.000 milions d’euros fins al 2040 per a la modernització sostenible dels regadius agrícoles — Imagen de la fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Campredó prepara planta de biogàs amb 93 GW/h de gas renovable]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/campredo-prepara-planta-biogas-amb-93-gw-h-gas-renovable/20260625234238014831.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/campredo-prepara-planta-biogas-amb-93-gw-h-gas-renovable/20260625234238014831.html#comentarios-14831</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/campredo-prepara-planta-biogas-amb-93-gw-h-gas-renovable/20260625234238014831.html</guid>
  <pubDate>Thu, 25 Jun 2026 23:42:38 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Campredó impulsa una planta de biometà que produirà 93 GW/h anuals i injectarà bioCO2 a la xarxa gasista. Coneix el projecte i la inversió prevista.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Campredó acollirà una planta de biogàs capaç de generar 93 GW/h anuals de gas renovable.</strong> Aquest projecte no només produirà energia neta sinó que reutilitzarà 127.000 tones de residus orgànics per injectar bioCO2 a la xarxa gasista.</p><p>La planta de BIO SALAS SL instal·lada a Tortosa suposa una aposta clara per la transició energètica local amb una infraestructura nova de 300 metres i un pressupost proper als 308.000 euros.</p><h2>Detalls del projecte i la seva repercussió local</h2><h3>Què significa aquesta planta per a Campredó i la comarca?</h3><p>Produir gas renovable a escala industrial aquí implica reduir la dependència dels combustibles fòssils i gestionar residus agrícoles i ramaders de forma sostenible. Per als veïns, vol dir un impacte directe en la gestió ambiental i possiblement una millora en l’economia local per les noves oportunitats laborals.</p><h3>Com s’injectarà el gas a la xarxa i quin cost té?</h3><p>Una infraestructura d’uns 300 metres connectarà la planta a la xarxa RAA-08 amb una inversió de 307.823,02 euros. Aquesta connexió és clau per garantir que el biometà i el bioCO2 generat arribin als usuaris finals.</p><h2>Processos i capacitat de producció de la planta BIO SALAS SL</h2><h3>Quina matèria primera utilitzarà el projecte?</h3><p>El centre tractarà 127.000 tones de purins, gallinassa, restes de poda i altres residus orgànics. Aquesta mescla és essencial per la fermentació anaeròbica que genera biometà i bioCO2, tancant cicles de reciclatge locals.</p><h3>Quina és la capacitat energètica que s’espera?</h3><p>Amb 93 GW/h anuals previstos, la planta pot subministrar energia renovable equivalent a milers de llars. Aquest volum és una fita destacable per una instal·lació d’aquestes dimensions.</p><h2>Impacte ambiental i futur del projecte</h2><h3>Com afecta aquest projecte la sostenibilitat a la zona?</h3><p>Contribueix a la reducció de gasos d’efecte hivernacle reutilitzant residus i substituint combustibles fòssils. Això fa que el projecte sigui un exemple clar d’economia circular aplicada al territori.</p><h3>Quins passos segueixen després de l’aprovació pública?</h3><p>Un cop tancada la informació pública, s’executaran les obres de connexió i la posada en marxa. Està previst que la planta comenci a operar en els pròxims mesos, marcant un canvi energètic tangible.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Aspecte</th><th>Detall</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Superfície</strong></td><td>85.000 m²</td></tr><tr><td><strong>Producció anual</strong></td><td>93 GW/h biometà i bioCO2</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Residus tractats</strong></td><td>127.000 tones (purins, gallinassa, poda)</td></tr><tr><td><strong>Infraestructura connexió</strong></td><td>300 metres</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Pressupost</strong></td><td>307.823,02 €</td></tr></table><p>Aquest projecte de BIO SALAS SL és una mostra palpable de com la comarca pot liderar la producció d’energies renovables i gestionar els residus amb sentit pràctic i rendible.</p><p>La planta no només aporta energia sinó que també fa que residus que abans eren un problema es converteixin en una oportunitat. Això vol dir que, a més de l’impacte ambiental, la iniciativa pot generar ocupació i activitat econòmica a la zona.</p><p>Font de l'article: Redacció | ACN</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/25/2026062521382414721.jpg" length="91736" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/25/2026062521382414721.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Campredó prepara planta de biogàs amb 93 GW/h de gas renovable]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Planta de biogàs a Campredó produint 93 GW/h de gas renovable per a un futur sostenible i ecològic — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Planta de biogàs a Campredó produint 93 GW/h de gas renovable per a un futur sostenible i ecològic — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Els treballadors de Dow alerten: 138 acomiadaments a Tarragona]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/els-treballadors-dow-alerten-138-acomiadaments-tarragona/20260625234142014829.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/els-treballadors-dow-alerten-138-acomiadaments-tarragona/20260625234142014829.html#comentarios-14829</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/els-treballadors-dow-alerten-138-acomiadaments-tarragona/20260625234142014829.html</guid>
  <pubDate>Thu, 25 Jun 2026 23:41:42 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[El comitè de Dow Tarragona proposa una taula amb la Generalitat per evitar acomiadaments en la descarbonització industrial del sector químic.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Els treballadors de Dow Chemical Tarragona alerten que el futur del sector químic està en joc si no es dona suport a la descarbonització industrial.</strong> La planta tarragonina afronta el risc de perdre 138 llocs de treball si l'administració no actua.</p>

<p>David Navarro, president del comitè d'empresa, reclama una resposta urgent i proposa crear una taula de treball amb la Generalitat per evitar la destrucció d'ocupació. Volen evitar una situació semblant a Alemanya, on ja s'han comptabilitzat 5.000 acomiadaments des del 2022.</p>

<h2>La situació del sector químic a Tarragona</h2>

<h3>Què està passant al Camp de Tarragona amb Dow Chemical?</h3>

<p>El sector químic a Tarragona viu un moment crític. La planta de Dow Chemical té previst acomiadar 138 treballadors si no s'obtenen ajudes públiques per a la transició energètica. Aquesta indústria, clau per a l'economia local, necessita suport per adaptar-se a la descarbonització.</p>

<h3>Per què és vital el suport públic ara mateix?</h3>

<p>Sense subvencions, el canvi cap a processos més sostenibles pot comportar costos elevats que les empreses no poden assumir. Això fa que l'ocupació estigui en perill i que Tarragona pugui perdre massa llocs de treball en un sector estratègic.</p>

<h2>La proposta del comitè d'empresa i la resposta institucional</h2>

<h3>Com volen evitar els acomiadaments?</h3>

<p>El comitè d'empresa ha proposat formalment una taula de treball conjunta entre Dow Chemical i la Generalitat. L'objectiu és coordinar esforços per garantir la continuïtat laboral i aconseguir recursos que permetin la descarbonització sense pèrdues d'ocupació.</p>

<h3>Quina és la postura del Parlament i dels grups polítics?</h3>

<p>Durant la reunió al Parlament, diversos grups han escoltat les demandes del comitè. La pressió creix perquè les institucions facin un pas endavant i ofereixin ajudes concretes per evitar que Tarragona pateixi un sotrac laboral i econòmic similar al d'Alemanya.</p>

<h2>Impacte local i escenari futur</h2>

<h3>Com afectaria aquest escenari als veïns?</h3>

<p>La pèrdua de 138 llocs de treball a Dow Chemical tindria un efecte dominó a la comarca. Menys ingressos, menys consum i una possible depressió econòmica en sectors vinculats. La societat local s'enfronta a un repte crucial per conservar la seva activitat industrial.</p>

<h3>Quines alternatives es plantegen per garantir la viabilitat?</h3>

<p>Si la taula de treball funciona, podrien arribar ajudes i plans de reconversió industrial que mantinguin l'ocupació. També es parla d’iniciatives per modernitzar la planta i fer-la més competitiva d’una manera sostenible.</p>

<table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0">
	<tbody>
		<tr bgcolor="#e0e0e0">
			<th>Aspecte</th>
			<th>Detall</th>
		</tr>
		<tr bgcolor="#d4edda">
			<td><strong>Nombre d'acomiadaments previstos</strong></td>
			<td>138 treballadors</td>
		</tr>
		<tr>
			<td><strong>Comparació amb Alemanya</strong></td>
			<td>5.000 acomiadaments des del 2022</td>
		</tr>
		<tr bgcolor="#d4edda">
			<td><strong>Iniciativa</strong></td>
			<td>Creació d'una taula de treball amb Generalitat</td>
		</tr>
		<tr>
			<td><strong>Objectiu</strong></td>
			<td>Evitar acomiadaments i promoure la descarbonització</td>
		</tr>
	</tbody>
</table>

<p>La crisi del sector químic a Tarragona és un avís que no es pot ignorar. La combinació d'exigències ambientals i la falta de suport públic posa en risc un nombre considerable de llocs de feina. El que passi en els pròxims mesos marcarà el futur industrial i social del Camp de Tarragona.</p>

<p>Font de l'article: Redacció | ACN</p>
]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/25/2026062523411950349.jpg" length="92012" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/25/2026062523411950349.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Els treballadors de Dow alerten: 138 acomiadaments a Tarragona]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Treballadors de Dow a Tarragona alerten sobre 138 possibles acomiadaments si no es troba una solució urgent — Imagen de la fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Treballadors de Dow a Tarragona alerten sobre 138 possibles acomiadaments si no es troba una solució urgent — Imagen de la fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[120 membres de la URV i IPHES participen a la campanya d’Atapuerca]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/120-membres-urv-i-iphes-participen-campanya-d-atapuerca/20260625095847014807.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/120-membres-urv-i-iphes-participen-campanya-d-atapuerca/20260625095847014807.html#comentarios-14807</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/120-membres-urv-i-iphes-participen-campanya-d-atapuerca/20260625095847014807.html</guid>
  <pubDate>Thu, 25 Jun 2026 09:58:47 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Més de 300 investigadors treballen a Atapuerca, amb 120 de la URV i IPHES coordinant jaciments clau en l’estudi de l’evolució humana.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Més de 300 investigadors treballen als jaciments de la Sierra de Atapuerca, amb 120 membres de la URV i IPHES-CERCA assumint rols de coordinació.</strong> Aquesta campanya, la 49a, se centra en aprofundir en les primeres ocupacions humanes i la vida prehistòrica del territori.</p><p>La implicació de la Universitat Rovira i Virgili en un projecte científic de referència internacional confirma la seva aposta per la recerca d’impacte i per l’estudi rigorós de l’evolució humana a Europa occidental.</p><h2>Participació i lideratge de la URV i IPHES-CERCA a Atapuerca</h2><h3>Quina importància té la participació d’aquests membres per a Tarragona?</h3><p>La URV i IPHES-CERCA no només aporten investigadors, sinó que lideren la coordinació científica en jaciments essencials. Això situa Tarragona en el mapa mundial de la recerca arqueològica i paleontològica, amb un impacte directe en la formació de professionals i en la projecció internacional.</p><h3>Quins jaciments coordinen i per què són clau?</h3><p>L’equip lidera els treballs a la Sima del Elefante, Gran Dolina-TD6, Galería, Cueva Fantasma i El Mirador. A més, gestionen el rentat de sediments al riu Arlanzón, fonamental per recuperar microvertebrats que aporten dades sobre el clima i l’entorn durant el Plistocè.</p><h2>Objectius científics i novetats de la campanya 2026</h2><h3>Quins reptes i avenços volen assolir aquest any?</h3><p>Els objectius inclouen l’estudi d’Homo antecessor, la comprensió de les primeres ocupacions d’Europa occidental, i la investigació de les poblacions neandertals. També exploren les comunitats agrícoles i ramaderes que van habitar la zona durant la prehistòria recent.</p><h3>Com es distribueixen els equips i quina durada té la campanya?</h3><p>Aquesta campanya compta amb tres torns de treball entre juny i juliol, amb més de 300 participants. D’aquests, 120 són de la URV i IPHES, entre investigadors, tècnics i estudiants, que garanteixen un desenvolupament científic i docent sòlid.</p><h2>Impacte a la docència i la recerca local</h2><h3>Com afecta aquesta campanya als estudiants i la comunitat acadèmica?</h3><p>Els estudiants del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana participen activament, integrant la recerca de camp amb la seva formació. Això reforça la URV com un centre de referència en arqueologia i evolució humana.</p><h3>Per què aquesta presència reforça la projecció internacional de Tarragona?</h3><p>Dirigir un projecte clau com Atapuerca aporta prestigi i recursos a la universitat i al territori. També obre vies de col·laboració amb institucions d’arreu, posicionant Tarragona com un pol de recerca avançada en humanitats i ciències socials.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Jaciment</th><th>Rol de la URV i IPHES</th><th>Importància científica</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Sima del Elefante</strong></td><td>Coordinació dels treballs d’excavació</td><td>Primeres ocupacions humanes</td></tr><tr><td><strong>Gran Dolina-TD6</strong></td><td>Direcció científica de les excavacions</td><td>Estudi d’Homo antecessor</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Galería i Cueva Fantasma</strong></td><td>Gestió del rentat de sediments</td><td>Recuperació de microvertebrats i paleoclima</td></tr><tr><td><strong>El Mirador</strong></td><td>Coordinació del projecte</td><td>Investigació de comunitats agrícoles i ramaderes</td></tr></table><p>La campanya d’Atapuerca 2026 és molt més que una excavació. És la continuïtat d’una recerca que connecta la província de Tarragona amb un dels grans misteris de la humanitat: l’origen i evolució dels primers europeus. La URV i IPHES-CERCA hi juguen un paper protagonista, aportant lideratge científic i formació d’alt nivell.</p><div class="faq-section"><h2>Preguntes freqüents</h2><dl><dt>Quina és la durada de la campanya d’excavació a Atapuerca?</dt><dd>La campanya es desenvolupa en tres torns de treball distribuïts entre els mesos de juny i juliol.</dd><dt>Quants investigadors de la URV i IPHES participen enguany?</dt><dd>Hi participen 120 membres entre personal investigador, tècnic i estudiants.</dd><dt>Quins jaciments coordinen els investigadors de la URV i IPHES?</dt><dd>Coordinen els jaciments de la Sima del Elefante, Gran Dolina-TD6, Galería, Cueva Fantasma i El Mirador, a més del rentat de sediments al riu Arlanzón.</dd></dl></div><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/120-membres-de-liphes-cerca-i-de-la-urv-participen-a-la-campanya-dexcavacio-a-atapuerca/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/25/2026062506543343564.jpg" length="119715" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/25/2026062506543343564.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[120 membres de la URV i IPHES participen a la campanya d’Atapuerca]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Membres de l’IPHES i de la URV participant en campanya d’excavació arqueològica a Atapuerca — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Membres de l’IPHES i de la URV participant en campanya d’excavació arqueològica a Atapuerca — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Dues enquestes a Tarragona per conèixer el benestar dels infants]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/dues-enquestes-tarragona-per-coneixer-benestar-dels-infants-i/20260625095829014805.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/dues-enquestes-tarragona-per-coneixer-benestar-dels-infants-i/20260625095829014805.html#comentarios-14805</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/dues-enquestes-tarragona-per-coneixer-benestar-dels-infants-i/20260625095829014805.html</guid>
  <pubDate>Thu, 25 Jun 2026 09:58:29 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Participa a les enquestes que impulsa l'Ajuntament i ajuda a millorar el benestar dels infants, adolescents i famílies de Tarragona.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>L'Ajuntament de Tarragona ha llançat dues enquestes dirigides a infants, adolescents i famílies per conèixer el seu benestar i necessitats a la ciutat.</strong> Aquesta acció forma part de la creació del Pla Local d’Infància i Adolescència 2026-2030, que busca fer de Tarragona un lloc més segur i inclusiu per a la joventut.</p>

<p>Si ets família o tens fills entre 10 i 18 anys, potser t'interessa saber com pots contribuir a definir polítiques públiques que impactaran directament en la qualitat de vida local. <em>Només cal dedicar uns minuts</em>.</p>

<h2>L'objectiu de les enquestes i què es vol saber</h2>

<h3>Per què és clau conèixer el benestar dels infants i adolescents?</h3>

<p>Entendre la realitat dels més joves i de les seves famílies permet dissenyar accions que millorin la seva experiència vital a Tarragona. <strong>Aquesta diagnosi actualitzada és la base per fer polítiques que funcionin.</strong></p>

<p><strong><img alt="" width="543" height="768" src="https://www.tarragona.cat/educacio/noticies/noticies-2026-1/lajuntament-de-tarragona-impulsa-dues-enquestes-per-coneixer-el-benestar-dels-infants-adolescents-i-les-seves-families/image_large" class="image-inbody-left" /></strong></p>

<h3>Quins aspectes s'exploren a les enquestes?</h3>

<ul>
	<li>Benestar emocional i físic dels infants i adolescents.</li>
	<li>Participació en activitats socials i comunitàries.</li>
	<li>Percepció sobre l'entorn escolar i familiar.</li>
	<li>Inquietuds i propostes per millorar la ciutat.</li>
	<li>Visió de les famílies sobre recursos i necessitats.</li>
</ul>

<h2>La participació de la ciutadania i agents socials</h2>

<h3>Com pot participar el veïnat?</h3>

<p>L’Ajuntament anima a totes les famílies i joves a respondre les enquestes, que són anònimes i confidencials. <strong>La participació massiva i diversa és clau</strong> per obtenir un retrat real i ampli de la situació.</p>

<h3>Quin paper tenen les entitats i centres educatius?</h3>

<p>Es demana la col·laboració d’aquests agents per donar difusió i aconseguir arribar a més persones. Així, la informació recollida serà més representativa i útil per planificar.</p>

<h2>Enllaços i detalls pràctics per participar</h2>

<h3>On es poden fer les enquestes?</h3>

<p>Les enquestes es poden completar online en aquests enllaços:</p>

<ul>
	<li><strong>Famílies:</strong> <a target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer" href="https://es.surveymonkey.com/r/7QNB75T">https://es.surveymonkey.com/r/7QNB75T</a></li>
	<li><strong>Infants i adolescents (10-18 anys):</strong> <a target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer" href="https://es.surveymonkey.com/r/XTRB5R8">https://es.surveymonkey.com/r/XTRB5R8</a></li>
</ul>

<h3>Quant temps es necessita per respondre?</h3>

<p>Són qüestionaris breus que només requereixen uns minuts, però amb un impacte considerable en la millora dels serveis i polítiques locals.</p>

<p>Participar en aquestes enquestes no només ajuda a l’Ajuntament a entendre millor les necessitats del col·lectiu infantil i juvenil, sinó que també dona veu a les famílies i als joves perquè aportin directament les seves experiències i propostes.</p>

<p>La realitat és que el futur de Tarragona passa per escoltar qui hi viu, especialment els més petits i adolescents. I aquesta iniciativa vol ser la plataforma que faci possible aquest diàleg.</p>

<p>Font de l'article: <a target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer" href="https://www.tarragona.cat/educacio/noticies/noticies-2026-1/lajuntament-de-tarragona-impulsa-dues-enquestes-per-coneixer-el-benestar-dels-infants-adolescents-i-les-seves-families">Ajuntament de Tarragona</a></p>
]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/25/2026062506543313471.jpg" length="53160" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/25/2026062506543313471.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Dues enquestes a Tarragona per conèixer el benestar dels infants]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Configuració d'inSuit per garantir accessibilitat i usabilitat en entorns digitals a Tarragona — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Configuració d'inSuit per garantir accessibilitat i usabilitat en entorns digitals a Tarragona — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[La spin-off URV IngreDiZymes, tercera al premi BBVA a la innovació]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/spin-off-urv-ingredizymes-tercera-premi-bbva-innovacio/20260625095751014803.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/spin-off-urv-ingredizymes-tercera-premi-bbva-innovacio/20260625095751014803.html#comentarios-14803</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/spin-off-urv-ingredizymes-tercera-premi-bbva-innovacio/20260625095751014803.html</guid>
  <pubDate>Thu, 25 Jun 2026 09:57:51 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[IngreDiZymes, empresa de la URV que transforma proteïnes naturals, guanya el tercer premi BBVA a la innovació empresarial a Tarragona.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>IngreDiZymes, spin-off de la Universitat Rovira i Virgili, ha obtingut el tercer premi en la cinquena edició del Premi BBVA a la innovació empresarial a Tarragona.</strong> Aquesta empresa emergent destaca per convertir proteïnes d'origen natural en compostos que beneficien la salut.</p><p>El guardó reconeix el talent local i l'esperit emprenedor amb una repercussió directa per a la innovadora spin-off universitària, que ara disposa d'un impuls mediàtic de més de 6.000 euros i una subscripció anual al Diari de Tarragona.</p><h2>El valor local d'IngreDiZymes i la seva innovació</h2><h3>Què fa IngreDiZymes i per què interessa a la província?</h3><p>IngreDiZymes dissenya ingredients nous per a sectors com l'alimentació, la cosmètica i la nutracèutica, aplicant tecnologia que aprofita proteïnes naturals per crear compostos beneficiosos per a la salut. Això impacta directament en l'economia circular del territori, ja que reutilitzen materials com potes de pollastre per generar solucions que poden rebaixar la tensió arterial o tenir efectes antidiabètics.</p><h3>Quines patents i innovacions destaquen?</h3><p>La spin-off compta amb patents que s'apliquen a primeres matèries poc explotades, convertint residus en productes amb un valor afegit rellevant per a la indústria i el consum local. Aquest enfocament aporta un avantatge competitiu que pot fer la diferència en sectors clau per a la demarcació de Tarragona.</p><h2>El Premi BBVA a la innovació empresarial: context i impacte</h2><h3>Quin abast té aquest premi a Tarragona?</h3><p>Els Premis BBVA, en col·laboració amb el Diari de Tarragona, busquen premiar PIMES i autònoms amb seu a la demarcació que impulsen idees alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El tercer lloc d'IngreDiZymes suposa un reconeixement amb visibilitat i suport que afavoreix la consolidació de projectes innovadors al territori.</p><h3>Qui ha format part del jurat i quines altres empreses han destacat?</h3><p>El jurat ha comptat amb representants de la URV, BBVA, Cambra de Tarragona i altres entitats locals. Ha premiat també la companyia de l'Arboç Polar NanoPharma i la startup de Pratdip AlgaNova Biotech, reflectint la diversitat i qualitat de l'ecosistema innovador tarragoní.</p><h2>Com afectarà aquest premi el futur d'IngreDiZymes?</h2><h3>Quin valor aporta la campanya de comunicació al projecte?</h3><p>La campanya multicanal valorada en 6.000 euros i la subscripció al Diari de Tarragona ofereixen a IngreDiZymes una plataforma per ampliar la seva presència i captar nous clients o inversions, un motor clau per créixer en un sector tan competitiu com el de la biotecnologia aplicada.</p><h3>Quins reptes i oportunitats s'obren per a aquesta spin-off?</h3><p>A més de consolidar la seva tecnologia, IngreDiZymes pot expandir la seva línia d'aplicacions i col·laborar amb altres empreses industrials locals. Aquest premi és una evidència que l'esforç en innovació local pot tenir un impacte real a escala global i alhora transformar la realitat econòmica del territori.</p><p>La realitat és que IngreDiZymes representa una mostra clara que la investigació universitària pot convertir-se en motor empresarial a Tarragona, aportant solucions reals i sostenibles. Amb aquesta trajectòria, la spin-off no només suma un premi més, sinó que consolida la seva capacitat per generar valor a curt i llarg termini.</p><div class="faq-section"><h2>Preguntes freqüents</h2><dl><dt>Què és IngreDiZymes i què fa?</dt><dd>És una spin-off de la URV que transforma proteïnes naturals en compostos beneficiosos per a la salut, destinats a alimentació, cosmètica i nutracèutica.</dd><dt>Quin premi ha guanyat IngreDiZymes?</dt><dd>Ha obtingut el tercer lloc al Premi BBVA a la innovació empresarial a Tarragona, amb una campanya de comunicació valorada en 6.000 euros.</dd><dt>Com ajuda aquest premi a la spin-off?</dt><dd>L'impuls mediàtic i la visibilitat que aporta la campanya faciliten l'atracció de clients i inversors, clau per la seva expansió i desenvolupament.</dd></dl></div><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/la-spin-off-de-la-urv-ingredizymes-guardonada-en-el-v-premi-bbva-a-la-innovacio-empresarial/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/25/2026062506543279664.jpg" length="79175" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/25/2026062506543279664.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La spin-off URV IngreDiZymes, tercera al premi BBVA a la innovació]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Innovació empresarial destacada amb premi BBVA a la spin-off Ingredizymes de la URV — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Innovació empresarial destacada amb premi BBVA a la spin-off Ingredizymes de la URV — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Joves salten des de les roques del Miracle de Tarragona]]></title>
      <category><![CDATA[Costa daurada]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/costa-daurada/joves-salten-des-roques-miracle-tarragona-malgrat/20260624181939014774.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/costa-daurada/joves-salten-des-roques-miracle-tarragona-malgrat/20260624181939014774.html#comentarios-14774</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/costa-daurada/joves-salten-des-roques-miracle-tarragona-malgrat/20260624181939014774.html</guid>
  <pubDate>Wed, 24 Jun 2026 18:19:39 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Un grup de menors desafia els cartells i salta des de les roques del Miracle a Tarragona, tot i la vigilància i els riscos. Què passa i per què?]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Un grup de joves menors d'edat ha estat saltant a la platja del Miracle de Tarragona malgrat els cartells que ho prohibeixen.</strong> Aquesta pràctica, tot i ser minoritària, es repeteix des de fa anys i suposa un risc evident per a la seva seguretat, especialment després de la recent tragèdia a l'Arrabassada.</p><p>La zona està senyalitzada i vigilada per la Guàrdia Urbana, però sembla que això no sempre frena les ganes de fer salts des de les roques prohibides. Vols saber què hi ha darrere d'aquest fenomen i com afecta als veïns?</p><h2>La pràctica dels salts a la platja del Miracle</h2><h3>Per què els joves continuen saltant malgrat la prohibició?</h3><p>La resposta és complexa i passa per una barreja de joventut, adrenalina i ignorància del perill real. Els cartells i la presència policial no sempre són suficients per aturar aquesta conducta que, segons testimonis, ve de fa anys.</p><h3>Quins riscos comporta aquesta activitat?</h3><p>Saltant des de les roques, els menors s'exposen a caigudes, cops amb les roques i corrents marítims traïdors. La mort de tres nois a l'Arrabassada fa pocs dies recorda que el perill és molt real, i que la zona no està preparada per a aquest tipus d'activitats.</p><h2>La resposta institucional i la vigilància urbana</h2><h3>Com actua l'Ajuntament de Tarragona davant d'aquesta situació?</h3><p>L'Ajuntament va col·locar cartells de prohibició i manté la vigilància de la Guàrdia Urbana a la zona de la platja del Miracle. L'objectiu és evitar accidents i conscienciar sobre la gravetat dels salts des de llocs no autoritzats.</p><h3>Fins a quin punt és efectiva la vigilància?</h3><p>Encara que la presència policial hi és, els joves sovint es mouen ràpidament i aprofiten moments de baixa vigilància. Això evidencia que la solució no és només repressiva, sinó que cal més informació i sensibilització.</p><h2>Impactes locals i sensibilització ciutadana</h2><h3>Com afecta aquest comportament als veïns i usuaris de la platja?</h3><p>Els veïns manifesten preocupació per la seguretat i l'ordre a la zona. A més, la presència de joves saltant pot espantar altres banyistes i generar conflictes en un espai natural molt freqüentat.</p><h3>Quines mesures poden ajudar a reduir aquests incidents?</h3><ul><li>Campanyes d'informació a instituts i famílies sobre els riscos.</li><li>Millora de la senyalització amb missatges més clars i impactants.</li><li>Presència regular de patrulles que dialoguin i eduquin, no només controlin.</li><li>Alternatives d'oci segures per als joves que busquin adrenalina.</li></ul><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Aspecte</th><th>Situació actual</th><th>Proposta de millora</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Senyalització</strong></td><td>Cartells prohibits però ignorats</td><td>Missatges més visibles i impactants</td></tr><tr><td><strong>Vigilància</strong></td><td>Presència puntual de Guàrdia Urbana</td><td>Patrulles més freqüents i educatives</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Conscienciació</strong></td><td>Informació limitada als joves</td><td>Campanyes escolars i familiars</td></tr></table><p>La realitat és que la platja del Miracle és un espai natural molt estimat, però que amaga perills que molts joves no perceben. La combinació d'oci i risc pot ser mortal si no canvia l'actitud i la gestió del problema.</p><p>Amb aquests elements sobre la taula, la pregunta és clara: com aconseguirem que la seguretat guanyi a la temptació? Mentrestant, cal mantenir l'atenció i informar sense deixar lloc a excuses.</p><p><strong>Preguntes freqüents</strong></p><dl><dt>Per què els joves no respecten els cartells de prohibició?</dt><dd>Molts joves busquen emocions fortes i sovint subestimen el risc real, fet que els porta a ignorar les advertències.</dd><dt>Quina és la principal causa dels accidents a les roques de la platja?</dt><dd>Les caigudes i els corrents marítims inesperats són les principals causes d'accidents greus en aquesta zona.</dd><dt>Quines alternatives hi ha per als joves que volen practicar salts amb seguretat?</dt><dd>Hi ha instal·lacions i clubs especialitzats que ofereixen espais segurs i supervisats per a aquest tipus d'activitat.</dd></dl><p>Font de l'article: Eloi Tost | ACN</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/24/2026062418192231207.jpg" length="200943" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/24/2026062418192231207.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Joves salten des de les roques del Miracle de Tarragona]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Joves saltant des de les roques del Miracle a Tarragona gaudint d’un dia d’estiu amb precaució i emoció — Imagen de la fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Joves saltant des de les roques del Miracle a Tarragona gaudint d’un dia d’estiu amb precaució i emoció — Imagen de la fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Les exportacions del Camp de Tarragona creixen un 14% a l’abril]]></title>
      <category><![CDATA[Economia]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/exportacions-camp-tarragona-creixen-14-l-abril/20260624181203014764.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/exportacions-camp-tarragona-creixen-14-l-abril/20260624181203014764.html#comentarios-14764</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/finance/exportacions-camp-tarragona-creixen-14-l-abril/20260624181203014764.html</guid>
  <pubDate>Wed, 24 Jun 2026 18:12:03 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre disparen les exportacions fins a 1.040 milions d'euros al març, liderades pels productes químics.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Les exportacions de les empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre van créixer un 14% l’abril, superant els 1.040 milions d’euros.</strong> Aquest augment destaca per sobre de la resta de Catalunya, on Barcelona només va registrar un 8,5% de creixement.</p><p>La dada sorprèn, especialment perquè reflecteix un impuls clar en un sector clau que domina la zona, el químic, que representa més del 40% de les vendes a l’exterior. Però, què significa tot això per a la nostra economia local?</p><h2>Detall del creixement exportador a Tarragona</h2><h3>Què impulsa l’increment del 14% a l’abril?</h3><p>El motor principal d’aquest creixement ha estat el sector dels productes químics, que amb 418,2 milions d’euros d’exportació va créixer un 15,4%. Aquest sector té un pes fonamental a la demarcació i explica bona part de l’augment global.</p><h3>Quins altres sectors destaquen en les vendes a l’exterior?</h3><p>Més enllà de la química, les manufactures de consum han incrementat les exportacions un 49,1%, arribant als 156,7 milions d’euros. Aquest creixement reflecteix la diversificació econòmica de la zona i la seva capacitat per competir fora.</p><h2>Comparativa amb altres demarcacions catalanes</h2><h3>Com es compara Tarragona amb Barcelona i la resta de Catalunya?</h3><p>Tarragona i Terres de l’Ebre lideren el creixement d’exportacions a Catalunya amb un 14%, molt per damunt del 8,5% de Barcelona. Aquesta dada és rellevant perquè Barcelona sempre ha estat la locomotora econòmica catalana.</p><h3>Quins factors expliquen aquesta diferència en el creixement?</h3><p>El pes del sector químic, molt desenvolupat a Tarragona, i l’augment de manufactures expliquen la diferència. A més, la proximitat als ports i la logística reforcen la competitivitat local.</p><h2>Impacte local i reptes de futur</h2><h3>Per què aquest creixement interessa als veïns de Tarragona i l’Ebre?</h3><p>Aquest augment d’exportacions crea ocupació i dinamisme econòmic a la comarca. També impulsa inversions i millora la imatge internacional del territori, fet que pot atreure més empreses i projectes.</p><h3>Quins són els principals reptes per mantenir aquest ritme?</h3><p>Caldrà afrontar la sostenibilitat del model productiu, la innovació i la formació de professionals. També adaptar-se a les fluctuacions globals i mantenir la infraestructura logística en excel·lents condicions.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Sector</th><th>Exportacions abril 2026 (€ milions)</th><th>Creixement (%)</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Productes químics</strong></td><td><strong>418,2</strong></td><td><strong>15,4</strong></td></tr><tr><td>Manufactures de consum</td><td>156,7</td><td>49,1</td></tr><tr><td>Altres sectors</td><td>465,4</td><td>Menys rellevant</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Total Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre</strong></td><td><strong>1.040,3</strong></td><td><strong>14,0</strong></td></tr></table><p>Font de l'article: Redacció | ACN</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/24/2026062418115178607.jpg" length="112141" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/24/2026062418115178607.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Les exportacions del Camp de Tarragona creixen un 14% a l’abril]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Augment del 14% de les exportacions del Camp de Tarragona a l’abril amb xifres comercials destacades — Imagen de la fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Augment del 14% de les exportacions del Camp de Tarragona a l’abril amb xifres comercials destacades — Imagen de la fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Joan a. Català alerta: municipis petits sense recursos per eclipsi]]></title>
      <category><![CDATA[Camp de Tarragona]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/camp-de-tarragona/joan-catala-alerta-municipis-petits-sense-recursos-per-eclipsi/20260624180958014759.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/camp-de-tarragona/joan-catala-alerta-municipis-petits-sense-recursos-per-eclipsi/20260624180958014759.html#comentarios-14759</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/camp-de-tarragona/joan-catala-alerta-municipis-petits-sense-recursos-per-eclipsi/20260624180958014759.html</guid>
  <pubDate>Wed, 24 Jun 2026 18:09:58 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Els petits municipis del sud de Catalunya no tenen recursos per gestionar l’eclipsi total del 12 d’agost, avisa el divulgador Joan Anton Català.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Els municipis petits del sud de Catalunya no disposen dels recursos necessaris per gestionar l’eclipsi total del Sol del 12 d’agost.</strong> Aquesta alerta ve de la mà del divulgador científic Joan Anton Català, que ja ha publicat una guia pràctica per gaudir del fenomen en plena seguretat.</p><p>El problema no és només científic, sinó també logístic: molts ajuntaments locals ja han demanat ajuda per preparar-se per l’arribada d’un esdeveniment que captivarà tothom, però que pot ser perillós si no es contempla amb les mesures adequades.</p><h2>El repte dels municipis petits davant l’eclipsi</h2><h3>Per què els municipis petits no tenen recursos per gestionar l’eclipsi?</h3><p>Els ajuntaments de poblacions petites sovint manquen de personal i equipaments per coordinar activitats i mesures de prevenció durant fenomen astronòmic tan excepcional com l’eclipsi total. No hi ha prou capacitat per garantir que tota la ciutadania rebi informació i protecció.</p><h3>Com afectarà això als veïns del sud de Catalunya?</h3><p>Els veïns poden quedar desinformats o exposats a riscos, especialment pel perill de lesions oculars greus. Sense suport suficient, la prevenció pot ser insuficient, cosa que obliga a una resposta coordinada des de fora del territori.</p><h2>Joan Anton Català i la seva guia sobre l’eclipsi</h2><h3>Què ofereix 'L’eclipsi del segle' que ha publicat Català?</h3><p>El llibre és una guia pràctica que explica amb detall com veure l’eclipsi de forma segura, així com curiositats i dades rellevants del fenomen. Pretén que tothom pugui gaudir-ne sense riscos i amb el màxim d’informació.</p><h3>Com ajuda aquesta publicació als municipis i ciutadans?</h3><p>Serveix com a eina educativa i de difusió per informar la població sobre les mesures bàsiques de seguretat ocular i com compartir el fenomen sense perill, especialment en zones amb menys recursos locals.</p><h2>Mesures de seguretat i coordinació davant l’eclipsi</h2><h3>Quines mesures cal que conegui la ciutadania per evitar lesions?</h3><p>És clau no mirar directament al Sol sense protecció homologada, com ulleres especials per eclipsi. Mirar sense protecció pot causar <em>lesions irreversibles</em> a la retina, un risc que cal evitar a tota costa.</p><h3>Com es coordinen els ajuntaments per garantir la seguretat?</h3><p>Aquests estan demanant ajuda per crear campanyes informatives i punts d’observació segurs. També cal que l’administració superior faciliti recursos i informació per garantir que tots els pobles puguin afrontar l’esdeveniment sense contratemps.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Aspecte</th><th>Detall</th></tr><tr><td><strong>Data de l’eclipsi</strong></td><td>12 d’agost de 2026</td></tr><tr><td><strong>Zona visible</strong></td><td>Sud de Catalunya amb eclipsi total</td></tr><tr><td><strong>Risc principal</strong></td><td>Lesions oculars per observació directa sense protecció</td></tr><tr><td><strong>Recursos que manquen</strong></td><td>Informació, equipament i personal per a municipis petits</td></tr></table><p>Aquest eclipsi serà un esdeveniment astronòmic que canviarà el cel del sud de Catalunya, però per gaudir-lo cal estar ben preparats. La coordinació entre experts com Joan Anton Català i les institucions locals serà clau per evitar problemes i garantir que tothom pugui mirar el cel amb seguretat.</p><p>Si ets veí d’un poble petit, no t’hi arrisquis: segueix les indicacions dels experts i aprofita la guia del divulgador per preparar-te. Aquest fenomen no tornarà aviat i val la pena viure’l sense complicacions.</p><p>La situació posa sobre la taula la necessitat real i urgent que els petits municipis tinguin accés a recursos i suport en episodis de gran impacte social i científic. Sense això, la gestió esdevé impossible i la ciutadania es queda desprotegida.</p><p>Font de l'article: Arnau Martínez | ACN</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/24/2026062418093357363.jpg" length="103056" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/24/2026062418093357363.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Joan a. Català alerta: municipis petits sense recursos per eclipsi]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Joan A. Català alerta sobre la manca de recursos en municipis petits per afrontar l'eclipsi solar — Imagen de la fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Joan A. Català alerta sobre la manca de recursos en municipis petits per afrontar l'eclipsi solar — Imagen de la fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Experts alerten: difícil arribar als 67 anys amb plena capacitat]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/experts-alerten-dificil-arribar-als-67-anys-amb-plena-capacitat/20260620165626014689.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/experts-alerten-dificil-arribar-als-67-anys-amb-plena-capacitat/20260620165626014689.html#comentarios-14689</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/experts-alerten-dificil-arribar-als-67-anys-amb-plena-capacitat/20260620165626014689.html</guid>
  <pubDate>Sat, 20 Jun 2026 16:56:26 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Els experts en Seguretat Social adverteixen que arribar als 67 anys en plena capacitat laboral és molt difícil. Descobreix per què i quines opcions hi ha a...]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Els experts en Seguretat Social coincideixen que arribar als 67 anys amb plena capacitat laboral és una fita complicada per a molts treballadors.</strong> Aquesta realitat afecta especialment els sectors més exigents, on el desgast físic i mental es fa notar abans d'hora.</p><p>Molts empleats es troben atrapats entre l'enduriment dels requisits per jubilar-se i el deteriorament de la seva salut laboral, fet que posa en evidència la necessitat d'ajustar els models actuals de jubilació i suport. La qüestió és: com s'afecta el territori i què es pot fer per alleugerir aquesta problemàtica?</p><h2>La dificultat de mantenir la plena capacitat laboral fins als 67 anys a Tarragona</h2><h3>Per què és rellevant per als treballadors del Camp de Tarragona?</h3><p>La prolongació de l'edat de la jubilació fins als 67 anys impacta directament en la vida dels treballadors de la capital del Camp de Tarragona, especialment en sectors físicament exigents com la construcció, la sanitat o el comerç.</p><p>El desgast acumulat, sovint invisible en informes mèdics, genera un escenari on molts professionals arriben als 60 amb fatiga crònica i sense la capacitat plena per desenvolupar les seves tasques. Això provoca un augment de les baixes laborals i una sensació generalitzada de sobrecàrrega.</p><h3>Quins sectors pateixen més aquest desgast?</h3><p>Els sectors més afectats a Tarragona i la demarcació coincideixen amb la tendència estatal: sanitat, serveis socials, construcció i treballs amb càrrega física intensa.</p><p>Aquests àmbits registren un alt índex de burnout i problemes de salut mental, que, sumats a la precarietat laboral, dificulten encara més que els treballadors puguin arribar en les millors condicions a l'edat legal de jubilació.</p><h2>Requisits i realitats del sistema de pensions a la demarcació</h2><h3>Com afecten els anys cotitzats a la jubilació a Tarragona?</h3><p>El sistema actual exigeix un mínim de 38 anys i 3 mesos cotitzats per jubilar-se als 65 anys, una barrera difícil d'assolir per molts treballadors amb trajectòries laborals fragmentades o períodes dedicats a cura familiar.</p><p>A la demarcació, molts afronten aquest repte després d'anys de contractació temporal i inestabilitat, fet que allarga el seu període actiu i incrementa la pressió física i mental.</p><h3>Quines opcions existeixen per als que no compleixen aquests requisits?</h3><p>Una de les alternatives destacades és la jubilació parcial amb contracte de relleu, que permet reduir la jornada i començar a cobrar una part de la pensió abans de l'edat ordinària.</p><p>A Tarragona, aquesta opció encara és poc estesa per manca d'adopció empresarial, però representa una via per afavorir una transició més suau i saludable cap a la jubilació definitiva.</p><h2>Estratègies per gestionar el final de la vida laboral a les Terres de l'Ebre</h2><h3>Com pot ajudar la jubilació parcial a millorar la qualitat de vida laboral?</h3><p>La jubilació parcial brinda una "desacceleració laboral" progressiva, permetent que els treballadors adaptin la seva jornada a la seva capacitat física i mental, evitant l'esgotament extrem i l'augment de baixes laborals.</p><p>Però perquè aquesta eina funcioni a les Terres de l'Ebre, cal un canvi de mentalitat empresarial i un suport institucional que faciliti aquesta opció.</p><h3>Quin paper juga la salut mental i el burnout en la prolongació de la carrera laboral?</h3><p>L'impacte del burnout i la precarietat laboral és especialment visible en treballadors majors de 55 anys, amb un 43% més de baixes laborals registrades recentment.</p><p>En un territori com les Terres de l'Ebre, on la població activa madura és significativa, cal implementar polítiques de prevenció i suport que abordin aquestes problemàtiques de forma integral.</p><p>La realitat és que les dades i testimonis d'experts com Alfonso Muñoz Cuenca evidencien la creixent dificultat per a molts treballadors d'arribar als 67 anys en condicions òptimes. A Tarragona i les Terres de l'Ebre, aquesta realitat demana solucions pràctiques, des de la flexibilització dels requisits fins a la promoció de la jubilació parcial i l'atenció a la salut mental laboral. <strong>La Seguretat Social i les empreses locals tenen un paper clau</strong> per garantir que la prolongació de la vida laboral no es tradueixi en un deteriorament irreversible de la qualitat de vida dels treballadors.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/20/2026062010490554988.jpg" length="88532" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/20/2026062010490554988.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Experts alerten: difícil arribar als 67 anys amb plena capacitat]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Treballador jubilat treballant a temps parcial demanant la prolongació activa fins als 67 anys amb plena capacitat física i mental — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Treballador jubilat treballant a temps parcial demanant la prolongació activa fins als 67 anys amb plena capacitat física i mental — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[El Suprem canvia el repartiment d’herències si un hereu mor]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/suprem-canvia-repartiment-d-herencies-hereu-mor-sense/20260620165529014693.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/suprem-canvia-repartiment-d-herencies-hereu-mor-sense/20260620165529014693.html#comentarios-14693</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/suprem-canvia-repartiment-d-herencies-hereu-mor-sense/20260620165529014693.html</guid>
  <pubDate>Sat, 20 Jun 2026 16:55:29 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[El Suprem estableix la doctrina clàssica per herències a Tarragona i Terres de l’Ebre. Com afecta el repartiment i les legítimes? Descobreix-ho aquí.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>El Tribunal Suprem modifica el sistema de repartiment d'herències quan un hereu mor sense acceptar ni rebutjar l'herència.</strong> Aquesta decisió afecta directament a famílies i successions a la demarcació del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.</p><p>Imagina’t una herència que s’hauria de repartir però un dels hereus desapareix sense haver pres cap decisió sobre la seva part. Què passa amb aquesta quota? Aquesta sentència del Suprem respon a una situació real que pot afectar milers de casos.</p><h2>El canvi del Suprem en el repartiment d’herències a la demarcació</h2><h3>Què implica tornar a la doctrina clàssica?</h3><p>La nova sentència del Suprem, amb data del 3 de juny, recupera la denominada "teoria clàssica" o de doble transmissió. Això vol dir que quan un hereu mor sense acceptar l'herència, la seva part no passa directament als seus hereus sinó que primer s’atribueix a aquest hereu i després, en un segon pas, als seus successors, com per exemple la vídua.</p><p>Aquesta decisió és rellevant perquè modifica la interpretació vigent des del 2013, quan es va implantar una doctrina més moderna que permetia saltar-se aquest primer hereu si no acceptava. Ara, el Suprem rectifica per evitar distorsions registrals i notarial i garantir més seguretat jurídica.</p><h3>Com afecta això a les famílies del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre?</h3><p>Per als residents a la ciutat romana o la capital del Camp de Tarragona, aquest canvi pot alterar els càlculs de les legítimes, especialment quan hi ha vídues que podrien veure incrementada la seva part hereditària. Juan Ignacio Navas, expert en dret successori, alerta que són molts els casos que podrien veure’s afectats.</p><p>Així, per exemple, una vídua sense fills pot reclamar la part de l’herència del seu marit que aquest hauria rebutjat o no acceptat d’una herència anterior, com la de la seva mare.</p><h2>Les repercussions legals i pràctiques del canvi</h2><h3>Per què és rellevant per a l’àmbit jurídic local?</h3><p>El Suprem ha indicat que la seva nova interpretació del codi civil s’ha de mantenir fins que el legislador faci una reforma específica. Així, mentre no hi hagi modificacions legislatives, els casos a Tarragona, Reus o Tortosa s’hauran de resoldre aplicant aquesta doctrina clàssica.</p><p>Això també genera un nou marc per a reclamacions i revisions de casos pendents, especialment si encara no hi ha sentència ferma.</p><h3>Quines conseqüències fiscals té aquest canvi de doctrina?</h3><p>El canvi també impacta en la tributació de l'Impost de Successions a la demarcació. Abans hi havia dues transmissions i, per tant, dos impostos. Ara, amb la doctrina moderna, només n’hi ha un. Amb la recuperació de la doctrina clàssica, es tornen a considerar dues transmissions, fet que pot suposar una major càrrega fiscal per als hereus.</p><p>Aquesta situació pot afectar a molts contribuents de les Terres de l’Ebre, on l’impost sobre successions té un pes considerable en la planificació patrimonial.</p><h2>Preguntes clau sobre el canvi del Suprem</h2><h3>Què passa si un hereu mor sense acceptar l’herència?</h3><p>En aquest cas, segons la nova doctrina, la quota hereditària passa primer a l’hereu que va morir i després als seus successius hereus, com la vídua o fills.</p><h3>Com poden reclamar els afectats a Tarragona o Reus?</h3><p>Si no hi ha sentència ferma o no s’ha iniciat un pleit, es pot reclamar aplicant la nova doctrina. El termini i condicions dependran de cada situació concreta.</p><h3>Quan entrarà en vigor aquest canvi?</h3><p>La sentència és vigent des del juny de 2026 i s’aplica immediatament als casos no ferms i futurs successions.</p><table border="1" cellpadding="8" cellspacing="0"><tr bgcolor="#e0e0e0"><th>Aspecte</th><th>Doctrina Clàssica</th><th>Doctrina Moderna (2013-2026)</th></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Passatge de l’herència</strong></td><td>Dos passos: hereu primer, després successius</td><td>Salt directe a successius hereus</td></tr><tr><td><strong>Intervenció de la vídua</strong></td><td>Necessària en la partició</td><td>No sempre requerida</td></tr><tr bgcolor="#d4edda"><td><strong>Tributació</strong></td><td>Dues liquidacions d’impost</td><td>Una única liquidació</td></tr></table><p>El canvi és especialment significatiu per a famílies i professionals del dret de Tarragona i Terres de l’Ebre que gestionin successions.</p><p>Segons fonts locals i experts jurídics, aquesta decisió suposa un nou repte i oportunitat per gestionar herències amb més seguretat i justícia. La realitat és que aquest canvi pot afectar milers de casos a la demarcació i, per tant, convé estar ben informat.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/20/2026062010490372300.jpg" length="86652" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/20/2026062010490372300.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[El Suprem canvia el repartiment d’herències si un hereu mor]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[El Tribunal Suprem modifica el repartiment d’herències quan un hereu mor sense testament ni descendents directes — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[El Tribunal Suprem modifica el repartiment d’herències quan un hereu mor sense testament ni descendents directes — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Hacienda confirma l’adéu a la declaració de la Renda per a jubilats]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/hacienda-confirma-l-adeu-declaracio-renda-per-jubilats/20260620165513014695.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/hacienda-confirma-l-adeu-declaracio-renda-per-jubilats/20260620165513014695.html#comentarios-14695</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/hacienda-confirma-l-adeu-declaracio-renda-per-jubilats/20260620165513014695.html</guid>
  <pubDate>Sat, 20 Jun 2026 16:55:13 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[Hacienda elimina l’obligació de fer la declaració de la Renda per jubilats amb ingressos baixos. Descobreix qui es beneficia i com afecta a Tarragona i...]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>Hacienda confirma que els jubilats amb pensions menors a 22.000 euros no hauran de presentar la declaració de la Renda el 2026.</strong> Aquesta mesura té un impacte directe per a molts contribuents de la demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre que estaven acostumats a fer-la cada any.</p><p>Molts veïns es pregunten si aquesta nova norma els afecta i quins requisits s’han de complir per quedar exempts. A continuació t’expliquem els detalls que cal tenir presents per a la propera Campanya de la Renda.</p><h2>La declaració de la Renda i la nova normativa per a jubilats a Tarragona i Terres de l’Ebre</h2><h3>Què canvia per als pensionistes amb ingressos baixos?</h3><p>Els pensionistes que cobrin menys de 22.000 euros anuals per la seva pensió de jubilació i no tinguin altres ingressos superiors a 1.500 euros no estan obligats a presentar la declaració de la Renda. Aquesta mesura alleugereix la gestió fiscal per a molts residents a la capital del Camp de Tarragona i zones properes.</p><h3>Quins límits s’apliquen en casos amb altres ingressos?</h3><p>Si el jubilat percep ingressos de més de 1.500 euros d’altres pagadors, el límit per estar obligat baixa a 15.876 euros. Així doncs, la combinació d’ingressos pot fer que algunes persones que abans no havien de declarar ara sí hagin de fer-ho.</p><h2>La deducció per despeses veterinàries que afecta propietaris a la demarcació</h2><h3>Com funciona la deducció per animals de companyia?</h3><p>Algunes comunitats autònomes, com la de la Regió de Múrcia, permeten deduccions de fins a 100 euros per les despeses veterinàries, incloent vacunacions i urgències. Això pot ser rellevant per a molts propietaris d’animals a la zona del Tarragonès i Baix Camp.</p><h3>Quins requisits s’han de complir per aplicar aquesta deducció?</h3><p>La base imposable del contribuent no pot superar els 25.000 euros en declaracions individuals ni els 40.000 en conjuntes. A més, cal presentar factures justificatives dels serveis veterinari rebuts durant l’any fiscal.</p><h2>Aspectes clau sobre la jubilació anticipada i els coeficients reductors</h2><h3>Quins canvis hi ha en la jubilació anticipada?</h3><p>La Seguretat Social ha establert un nou procediment per aplicar coeficients reductors a la jubilació anticipada, que implica un augment de cotitzacions. Aquesta actualització afecta especialment a jubilats del Camp de Tarragona que busquin avançar la seva jubilació sense penalitzacions.</p><h3>Qui pot beneficiar-se d’excepcions en aquesta normativa?</h3><p>Treballadors amb discapacitat igual o superior al 65% i alguns col·lectius específics com els bombers poden avançar la jubilació amb coeficients especials que redueixen la penalització econòmica, sempre que compleixin els requisits de cotització i servei.</p><p>La modificació de la normativa reflecteix un equilibri entre la sostenibilitat del sistema i la justícia contributiva, aspecte que interessa especialment als ciutadans de la demarcació amb plans de jubilació anticipada.</p><p>La realitat és que aquests canvis afecten directament molts contribuents de la zona, especialment jubilats i propietaris d’animals que han de conèixer els seus drets i obligacions fiscals. Per això, convé estar al dia i consultar amb fonts oficials com l’Agència Tributària i la Seguretat Social.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/20/2026062016550344405.jpg" length="87034" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/20/2026062016550344405.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Hacienda confirma l’adéu a la declaració de la Renda per a jubilats]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Hacienda anuncia la supressió de la declaració de la Renda per a jubilats a Catalunya aquest 2024 — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Hacienda anuncia la supressió de la declaració de la Renda per a jubilats a Catalunya aquest 2024 — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[Seguretat Social preveu retallar fins a un 11% algunes pensions]]></title>
      <category><![CDATA[Hisenda]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/seguretat-social-preveu-retallar-fins-11-pensio-qui/20260620165329014691.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/seguretat-social-preveu-retallar-fins-11-pensio-qui/20260620165329014691.html#comentarios-14691</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/hisenda/seguretat-social-preveu-retallar-fins-11-pensio-qui/20260620165329014691.html</guid>
  <pubDate>Sat, 20 Jun 2026 16:53:29 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[La Seguretat Social aplicarà retallades fins a l'11% a treballadors amb més de 44 anys cotitzats que avancin la jubilació. Descobreix com t'afecta.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>La Seguretat Social preveu retallar fins a un 11% la pensió als treballadors que han cotitzat més de 44 anys si anticipen la seva jubilació.</strong> Aquesta mesura afecta directament la quantia de la pensió per als qui optin per una retirada anticipada, amb penalitzacions que poden arribar fins al 21% segons els mesos avançats i els anys cotitzats.</p><p>Molts treballadors de la demarcació, especialment aquells amb llargues carreres laborals, es veuen ara davant una decisió complexa: si avançar la jubilació i assumir un recorte o esperar i cobrar la pensió completa. Per això, val la pena veure de prop què implica aquesta normativa i com afecta específicament el territori.</p><h2>Retallades a la pensió segons anys cotitzats i anticipació</h2><h3>Com es calcula la penalització per jubilació anticipada?</h3><p>La penalització depèn dels mesos que s'avanci la jubilació i dels anys cotitzats. Si la jubilació s'avança 24 mesos, la retallada pot arribar fins al 21% per qui hagi cotitzat menys de 38 anys i 6 mesos.</p><p>Però, encara que s'hagin cotitzat més anys, la reducció no desapareix. Per exemple, un treballador amb més de 44 anys i 6 mesos cotitzats que anticipi 21 mesos la jubilació veurà la seva pensió reduïda en un 11%.</p><h3>Quines diferències hi ha segons els anys cotitzats?</h3><p>A mesura que augmenten els anys cotitzats, el coeficient reductor disminueix, però no es suprimeix del tot. Amb 44 o més anys cotitzats, la reducció mínima és d'aproximadament un 11% si es jubilen gairebé dos anys abans.</p><p>En canvi, si l'anticipació és només d'un any, la penalització baixa fins al 4,75%, encara que sempre hi ha un impacte en la pensió final.</p><h2>Context polític i impacte a la demarcació</h2><h3>Per què aquesta mesura importa als treballadors de Tarragona i rodalies?</h3><p>En un territori amb una proporció significativa de treballadors amb llargues carreres laborals, com és la capital del Camp de Tarragona i comarques pròximes, aquesta retallada repercuteix directament en l'ingrés de moltes famílies.</p><p>La decisió de mantenir aquests coeficients reductors afecta especialment les persones que volen anticipar la seva jubilació per motius personals o laborals, generant inquietuds a nivell local.</p><h3>Quina ha estat la resposta política recent?</h3><p>PSOE i PP han votat en contra d'eliminar aquests recortes, tot i que la proposta de Podemos buscava permetre la jubilació anticipada sense penalitzacions per a qui hagi cotitzat 40 anys o més.</p><p>Aquest rebuig té un cost econòmic de més de 3.300 milions d'euros i obre un debat sobre la sostenibilitat del sistema i les necessitats dels pensionistes de la demarcació.</p><h2>Opcions i recomanacions per als cotitzants locals</h2><h3>Com es pot minimitzar l'impacte de la penalització?</h3><p>El més òptim és no avançar més de l'edat legal de jubilació per evitar retallades importants. A més, quan s'hagin cotitzat més anys, la penalització és menor, així que completar el màxim possible la carrera laboral ajuda.</p><p>És recomanable consultar amb assessors locals per calcular exactament com afectarà la pensió segons la situació personal.</p><h3>Hi ha alternatives per augmentar la pensió malgrat la retallada?</h3><p>Alguns pensionistes reclamen complements addicionals per compensar la pèrdua de poder adquisitiu, especialment quan la pensió queda per sota del salari mínim.</p><p>La Generalitat i ajuntaments del Camp de Tarragona estudien mesures complementàries per garantir un mínim digne als jubilats, però encara no hi ha decisions fermes.</p><p>La Seguretat Social ha ajustat les condicions per a la jubilació anticipada, i la realitat és que la reducció de la pensió afectarà molts treballadors a la demarcació, amb especial incidència en la capital i rodalies.</p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/20/2026062010490287508.jpg" length="101439" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/20/2026062010490287508.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[Seguretat Social preveu retallar fins a un 11% algunes pensions]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Reforma de la Seguretat Social amb retallades de fins a un 11% en les pensions futures dels treballadors — Imagen generada por IA]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Reforma de la Seguretat Social amb retallades de fins a un 11% en les pensions futures dels treballadors — Imagen generada por IA]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
                        <item>
  <title><![CDATA[La URV entre les 900 millors universitats del món segons el rànquing QS]]></title>
      <category><![CDATA[Educació]]></category>
    <link>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-entre-900-millors-universitats-mon-segons-ranquing-qs/20260619173443014647.html</link>
  <comments>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-entre-900-millors-universitats-mon-segons-ranquing-qs/20260619173443014647.html#comentarios-14647</comments>
  <guid>https://www.modernetdigital.cat/articulo/educacio/urv-entre-900-millors-universitats-mon-segons-ranquing-qs/20260619173443014647.html</guid>
  <pubDate>Fri, 19 Jun 2026 17:34:43 +0200</pubDate>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Gual]]></dc:creator>
        <description><![CDATA[La Universitat Rovira i Virgili destaca mundialment en recerca i citacions, situant-se com la 6a universitat catalana i 23a de l'Estat.]]></description>
        <content:encoded><![CDATA[<p><strong>La Universitat Rovira i Virgili (URV) torna a posar Tarragona al mapa mundial de la universitat.</strong> Aquesta institució es manté entre les 900 millors universitats del planeta segons el prestigiós rànquing QS World University Rankings, que analitza més de 8.800 centres d'ensenyament superior a tot el món.</p><p>La URV consolida la seva posició en l’àmbit educatiu i científic, situant-se com la 23a universitat estatal i la 6a catalana, per darrere de noms més coneguts però amb menys ressò local.</p><h2>Posició global i estatal de la Universitat Rovira i Virgili</h2><h3>On queda la URV en el rànquing mundial?</h3><p>De les 8.808 institucions que la consultora internacional QS ha avaluat, només 1.504 apareixen a la classificació final. La URV es troba en el tram 851-900, un lloc que sembla llunyà però que serveix per marcar una fita clara i consolidar Tarragona com a ciutat universitària de referència.</p><h3>Comparativa amb universitats de Catalunya i Espanya</h3><p>A nivell estatal, la URV ocupa la 23a plaça, empatada amb la Universitat d'Alacant i enmig d'una llista que combina centres públics i privats. En clau catalana, només cinc universitats la superen: UB, UAB, UPF, UPC i la Universitat Ramon Llull. Això fa que Tarragona tingui una presència destacada en el mapa universitari català, amb una universitat que aguanta el tipus en un context altament competitiu.</p><h2>Els factors que fan brillar la URV en el món acadèmic</h2><h3>Xarxes de recerca internacional i citacions</h3><p>Un dels secrets de la URV és la seva força en la recerca. Destaca especialment en l'indicador de Xarxes de Recerca internacional, on ocupa la posició 263 mundial, la dotzena estatal. Això significa que la URV col·labora activament amb institucions d'arreu del món, cosa que li dona prestigi i visibilitat.</p><p>A més, la URV és la quarta de l'Estat en Citacions per Investigador, situant-se en el lloc 456 mundial. Aquest indicador mesura l'impacte real de la recerca feta pels seus professors, un factor clau per als qui valoren no només la quantitat sinó la qualitat científica.</p><h3>Altres indicadors rellevants i l'estructura del rànquing QS</h3><p>La Universitat també destaca en sostenibilitat, al lloc 560, i manté una reputació sòlida tant acadèmica com entre ocupadors, amb enquestes a centenars de milers d'experts i empresaris. El rànquing QS avalua nou indicadors diferents, que inclouen la proporció professor/estudiant, la internacionalització del professorat i estudiants, i l’impacte social i ambiental de la recerca.</p><h2>Context i repercussió local a Tarragona</h2><h3>Com afecta a Tarragona aquesta presència global?</h3><p>La presència de la URV en aquest rànquing no és només motiu d'orgull. També té repercussions concretes a la província de Tarragona. Atraure estudiants i investigadors d'arreu genera moviment econòmic, cultural i innovació, factors que contribueixen a dinamitzar la ciutat i el territori.</p><h3>Quins reptes i oportunitats s'obren per la URV i Tarragona?</h3><p>La URV té ara el repte d’aprofitar aquesta consolidació per ampliar la seva oferta, atraure més talent i enfortir la seva xarxa internacional. Per Tarragona, això vol dir més visibilitat i oportunitats de desenvolupament en sectors clau com la tecnologia, la salut i la indústria cultural.</p><p>Mentrestant, el rànquing deixa clar que la URV no només sobreviu en el context global, sinó que fa soroll. I això, a Tarragona, no passa desapercebut.</p><p>Font de l'article: <a href="https://diaridigital.urv.cat/la-urv-entre-les-900-millors-universitats-del-mon-segons-el-ranquing-qs/" target="_blank" rel="nofollow noopener noreferrer">Universitat Rovira i Virgili</a></p>]]></content:encoded>
                    <enclosure url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/19/2026061915191754417.jpg" length="98222" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://www.modernetdigital.cat/media/modernetdigital/images/2026/06/19/2026061915191754417.jpg" type="image/jpeg" medium="image">
        <media:title><![CDATA[La URV entre les 900 millors universitats del món segons el rànquing QS]]></media:title>
        <media:text><![CDATA[Edifici principal de la Universitat Rovira i Virgili destacat en el ranking internacional QS de les 900 millors universitats — Imagen de la Fuente]]></media:text>
        <media:description><![CDATA[Edifici principal de la Universitat Rovira i Virgili destacat en el ranking internacional QS de les 900 millors universitats — Imagen de la Fuente]]></media:description>
      </media:content>
        </item>
          </channel>
</rss>

