Molts es preguntaran què significa això per a la seguretat i l’eficiència de la xarxa, i per què ara és tan rellevant. La clau està en la flexibilitat i en el control en temps real, que permetran adaptar l’ús sense comprometre la infraestructura.

Què són els permisos d’accés flexible i per què importen

Com funcionen els permisos d’accés flexible?

Aquests permisos permeten que nous consumidors es connectin a zones sense capacitat ferma, sempre que puguin ajustar o reduir el consum en moments crítics. Això evita bloquejos i optimitza l’ús de la xarxa.

Per què la flexibilitat és clau per a la xarxa elèctrica?

La flexibilitat ajuda a integrar projectes electrificats i emmagatzematge, facilitant la transició energètica i reduint la dependència de combustibles fòssils, un repte crucial per a la regió.

Modalitats de permisos i control sobre la xarxa

Quines modalitats de permisos ha aprovat la CNMC?

S’han establert quatre modalitats diferents que es poden sol·licitar segons el tipus d’instal·lació i les condicions de consum, incloent bateries i sistemes de bombeig com a elements amb accés flexible.

Com es garantirà la seguretat i el control?

Els gestors de xarxa hauran de remetre informes anuals sobre l’ús dels permisos i es publicaran mapes amb la capacitat flexible disponible per millorar la transparència i coordinació.

Impacte local i futur de l’aplicació

Com afectarà aquesta normativa als Consumidors i empreses locals?

Els projectes industrials electrificats gaudiran d’una connexió més fàcil, accelerant la descarbonització i el desenvolupament econòmic de la província, amb un focus clar en la sostenibilitat.

Quan entra en vigor la nova normativa?

La resolució tindrà efectes a partir de l’1 de setembre de 2026, amb terminis específics segons la modalitat per garantir una transició ordenada.

Font de l'article: Redacció / Agencia Catalana de Noticies

Amb un pressupost de 4 milions d'euros, finançats a parts iguals entre ambdues administracions, el projecte no només construirà el vial sinó que també passarà per un estudi que decidirà la millor opció de traçat i una avaluació ambiental estricta abans d'iniciar l'obra.

Detalls del projecte i la seva importància local

Per què interessa aquest ramal als veïns de la Secuita i Tarragona?

Millorar la connexió entre la carretera T-2031 i l'estació Camp de Tarragona és vital per evitar embussos i facilitar l'accessibilitat en una zona estratègica que serveix com a punt d'entrada a l'alta velocitat. Els habitants i conductors podran gaudir d'una mobilitat més fluïda i segura, amb menys complicacions a l'hora d'arribar i sortir de l'estació.

Quines fases inclou la redacció del projecte?

Abans de construir, es redactarà un estudi informatiu per comparar diferents alternatives de traçat. Aquest estudi determinarà la millor solució, que després passarà per un procés d'avaluació ambiental. Finalment, es desenvoluparà el projecte constructiu que guiarà la construcció del ramal.

Context més ampli: actuacions a la demarcació de Tarragona

Quins altres projectes inclou la licitació més enllà del ramal?

La licitació també cobreix tretze projectes més arreu de la demarcació, des de la nova variant de Benissanet fins a la construcció de rotondes a Pallaresos, Pla de Santa Maria i l'Ametlla de Mar. Aquestes actuacions busquen millorar la seguretat viària, reduir el trànsit urbà i garantir la fluïdesa en punts conflictius.

Quines millores a la mobilitat es preveuen a la zona?

A més del vial, s'ha posat en marxa un aparcament provisional vigilat i es projecta un aparcament de 400 places. També es treballa en l'enllumenat i els accessos a l'estació, tot en un acord que aplega Generalitat, Diputació, ajuntaments i ADIF per facilitar la vida als usuaris i evitar col·lapses.

Impacte i perspectives futures del ramal

Com afectarà el projecte al paisatge i la mobilitat local?

La construcció del ramal modificarà lleument el traçat local, però compensarà amb una mobilitat més eficient i segura. Els veïns podran accedir a l'estació sense complicacions, i la reducció de trànsit en altres punts és una conseqüència esperada.

Quan es preveu que entri en funcionament aquest nou accés?

Després de la redacció i aprovació del projecte, i la superació de l'avaluació ambiental, l'inici de les obres està previst en els propers mesos. Tot dependrà del procés administratiu i de licitació, però la voluntat és accelerar al màxim per no allargar més la inestabilitat en la mobilitat.

Aquest projecte és un exemple clar que una inversió conjunta pot resoldre problemes de mobilitat persistents. Amb una col·laboració real entre administracions i la implicació dels ajuntaments, l'accessibilitat al Camp de Tarragona millorarà de veritat i no només a base de paraules buides.

Font de l'article: Agencia Catalana de Noticies

Moltes persones ja han vist com s’han exhaurit les opcions més habituals per observar l’eclipsi, però encara hi ha opcions menys conegudes i accessibles per gaudir-ne sense complicacions.

Restriccions d’accés a zones naturals i municipis afectats

Per què tanquen la Serra de Montsant i què implica?

Els ajuntaments de Cornudella i La Morera de Montsant tancaran l’accés al Parc Natural de la Serra de Montsant el 12 d’agost. Només podran entrar els veïns empadronats. L’objectiu és prevenir incendis per la sequera i les altes temperatures, i evitar aglomeracions en un espai natural limitat i molt protegit.

Quins altres espais poden estar afectats?

Es recomana consultar els canals oficials dels municipis abans d’anar a miradors o zones de natura. Podria haver restriccions similars que deixin a molts visitants plantats aquest dia i sense lloc on veure l’eclipsi.

Com triar llocs dins la franja de totalitat sense punts oficials

Quins municipis estan dins la franja sense punts oficials?

Mentre que la Generalitat ha habilitat 20 punts per veure l’eclipsi, 15 a Tarragona, hi ha municipis dins la franja de totalitat que no disposen d’espais oficials, com El Catllar. Això no impedeix que siguin bones zones per l’observació.

Com assegurar-se que el lloc triat és òptim?

Cal usar eines com PeakFinder per comprovar horitzons clars cap a l’oest-nord-oest i ShadeMap per veure el percentatge de cobertura exacta segons la ubicació. També el cercador eclipsicatalunya.cat ajuda a confirmar si el punt està dins la franja de totalitat i sense obstacles.

Alternatives menys massificades per gaudir de l’eclipsi

Quines activitats ofereixen bodegues, camps de Golf i altres espais?

Moltes bodegues de Tarragona, Montsant i Priorat organitzen activitats combinant l’observació de l’eclipsi amb tastos i sopars entre vinyes. És una opció més tranquil·la però amb reserva prèvia obligatòria per la demanda elevada.

També hi ha esdeveniments originals, com el torneig de golf al Club Golf Costa Daurada a El Catllar, que acaba just abans de l’eclipsi. Les excursions en catamarà des de Cambrils encara tenen llistes d’espera per cancel·lacions, així que és possible apuntar-s’hi.

Com planificar sense cotxe i evitar embussos?

Amb la previsió d’afluència massiva a carreteres i punts clàssics, la millor opció és quedar-se al propi municipi o en un de proper accessible a peu o amb transport públic. La majoria de la província està dins o molt a prop de la franja de totalitat, permetent gaudir de l’eclipsi sense complicacions de trànsit ni aglomeracions.

Amb la mirada posada en el futur, la comarca es prepara per viure un altre eclipsi total que no es repetirà en 154 anys, convertint-se en un esdeveniment únic per a generacions actuals i futures.

L'observatori que va néixer del cel de Tortosa

Per què l'eclipsi de 1905 és clau per al nostre territori?

L'eclipsi va accelerar la inauguració pública de l'Observatori de l'Ebre el 30 d'agost de 1905 a Roquetes, just quan la franja de totalitat creuava Tortosa. Això va situar la comarca com a referent científic internacional i va posar en marxa un centre amb equips meteorològics, elèctrics, sísmics i astrofísics que encara avui col·labora amb institucions com el CSIC i la Universitat Ramon Llull.

Com es va fundar l'Observatori?

La Companyia de Jesús va iniciar el projecte el 1904, amb la intenció d'estudiar la relació solar-terra. El centre es va construir a Roquetes i va començar a funcionar en privat aquell mateix any, però la inauguració pública es va programar per coincidir amb l'eclipsi total, un moviment que va donar molta visibilitat al projecte.

L'impacte científic i social dels eclipses espanyols

Quina importància va tenir l'eclipsi de 1905 en l'astronomia espanyola?

Va formar part dels anomenats "eclipses espanyols", tres eclipses totals consecutius (1900, 1905 i 1912) que van impulsar la creació d'observatoris a tot l'Estat, com el Fabra de Barcelona i el de Cartuja a Granada. Tortosa va ser un dels pocs punts de Catalunya on es va veure l'eclipsi en tota la seva totalitat.

Com es va viure a Catalunya aquell eclipsi?

Barcelona va quedar fora de la franja de totalitat i el conegut astrònom Josep Comas i Solà es va haver de desplaçar a Vinaròs per observar-lo completament. Això evidencia el paper destacat de Tortosa i l'Observatori de l'Ebre en aquesta fita astronòmica.

De les plaques fotogràfiques al streaming en directe

Com ha canviat la tecnologia per observar eclipses?

El canvi és brutal: el 1905 es depenia de plaques fotogràfiques i telescopis manuals, amb científics instal·lant-se a llocs estratègics per captar l'esdeveniment. Ara, el 2026, podrem seguir l'eclipsi en directe per internet, amb mapes interactius i apps que identifiquen estrelles, a més de la distribució de milers de ulleres protectores homologades.

Què farà l'Observatori de l'Ebre en l'eclipsi del 2026?

Serà el centre neuràlgic de la recerca científica, estudiant la corona solar, la temperatura, la radiació, el magnetisme terrestre i la ionosfera. A més, organitzarà activitats divulgatives i retransmetrà l'esdeveniment, mantenint viu el llegat iniciat fa més d'un segle.

Un esdeveniment que no es repetirà en segles

Per què l'eclipsi del 2026 és tan excepcional?

Serà el primer eclipsi total visible des de Catalunya en 121 anys, i el següent no arribarà fins al 2180. Aquest fet implica que ningú viu avui podrà tornar a veure un eclipsi total de Sol des de Tarragona, fent-lo un espectacle irrepetible.

Quina connexió hi ha entre passat i futur?

L'eclipsi uneix la història científica de la comarca amb el present i el futur, amb l'Observatori de l'Ebre com a protagonista. Es tracta d’un pont entre generacions que confirma la importància de l’astronomia a les Terres de l’Ebre.

Cada vegada més consumidors es pregunten si les ulleres que compren són fiables per protegir la vista durant aquest esdeveniment astronòmic tan esperat. Però la realitat és que no totes compleixen els estàndards mínims de seguretat.

Per què Tarragona es veu afectada per la retirada d'aquestes ulleres?

Com afecten aquestes ulleres als veïns de Tarragona?

Els habitants de Tarragona poden trobar aquests models al mercat local, ja que les autoritats de consum d'arreu d'Espanya han inclòs les marques afectades en una alerta coordinada. Això posa en risc la salut ocular dels usuaris que confien en aquests productes per mirar l'eclipsi.

Quines marques i models estan implicats?

Les marques implicades són Lionstar (model LSP1), ECP Eye Care Proffesional, Pelispan, Homanaje (model QW-50Z1), Orro (model O37-R, lot 2603-01) i Opticalia. Totes comparteixen problemes en el filtre, que està per sota del mínim de transmitància necessari.

Com es produeix el risc de lesions oculars?

Per què aquestes ulleres són perilloses per la vista?

El problema és que el filtre és tan fosc que l'usuari no veu el sol, només foscor total. Això porta a retirar-se les ulleres o desplaçar-les, moment en què els ulls reben radiació solar directa que pot causar lesions químiques o tèrmiques a la retina.

Què diu l'alerta oficial sobre el risc?

Segons les ordres de retirada, l'exposició directa durant els moments sense protecció pot provocar danys irreversibles en les cèl·lules foveals de la retina, afectant la capacitat visual de manera greu i permanent.

Quines mesures han pres les autoritats?

Quins passos han seguit les administracions per protegir els consumidors?

Les autoritats de la Comunitat de Madrid, Castilla i Lleó, Galícia, La Rioja i Aragó han ordenat la retirada del mercat i la prohibició de comercialització d'aquests models. A Tarragona, la alerta serveix per informar i evitar la venda i ús d'aquests productes.

Com poden actuar els consumidors a Tarragona?

Els clients que tinguin ulleres d'aquestes marques han de deixar d'utilitzar-les immediatament i portar-les als punts de recollida o comerços oficials per retornar-les. També és recomanable adquirir només ulleres homologades específicament per a eclipsi, amb garanties oficials.

Font de la noticia FACUA

Si et preguntes on posar-te, quines hores cal tenir en compte o què portar per no perdre't res, aquesta guia et dona la clau per viure l'esdeveniment còsmic amb garanties i sense riscos.

A quina hora serà l'eclipse solar a Tarragona?

Quan començarà i quant durarà la totalitat?

L'eclipse a Tarragona començarà a les 20:29 hores del 12 d'agost de 2026, moment en què la Lluna taparà completament el Sol durant uns 61 segons.

La fase parcial del fenomen dura més estona, però la totalitat és l'instant màgic que convertirà el dia en nit breument.

Com afecta l'hora al veí de Tarragona?

Amb un inici a la tarda, just abans de la posta de Sol, l'eclipse agafa tothom fora de sorpreses. Això fa que el veí pugui organitzar-se sense presses per buscar el millor lloc, i gaudir del canvi sobtat de llum sense necessitat de matinar.

On es veurà l'eclipse a Catalunya i Tarragona?

Quines zones concentren la totalitat?

La franja de totalitat travessa el sud de Catalunya, passant per la comarca del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Tarragona queda just dins d'aquesta franja, assegurant que la ciutat viurà la totalitat del fenomen sense necessitat de moure's quilòmetres.

Quins són els punts recomanats per veure l'eclipse a Tarragona?

Com preparar-te per veure l'eclipse a Tarragona?

Quins passos seguir per garantir una experiència segura?

Tria un lloc ampli i accessible amb antelació, com L'Anella Mediterrànea o punts propers a Tarragona com Altafulla o Cambrils.

Arriba amb temps per evitar aglomeracions i prepara't per protegir la vista amb ulleres homologades específiques per a eclipses.

Quin material és imprescindible portar?

• Ulleres de protecció homologades —evita mirar directament el Sol sense elles.
• Filtres solars per a càmeres o telescopis si vols fotografiar o observar amb instruments.
• Protecció solar, aigua i roba còmoda per aguantar l'espera.
• Mapa i informació dels punts d'observació per no perdre't.

Quines activitats i esdeveniments ofereix Tarragona durant l'eclipse?

Hi haurà esdeveniments per apropar el fenomen al públic?

Durant els dies propers a l'eclipse, Tarragona organitzarà tallers, xerrades i activitats culturals i científiques per a totes les edats.

Aquestes propostes ajuden a entendre millor què està passant al cel i a compartir l'experiència amb altres veïns.

Com aprofitar al màxim el dia de l'eclipse?

Consulta l'agenda local per participar en les activitats programades i assegura't d'arribar amb temps al lloc d'observació.

Segueix les instruccions dels organitzadors per mantenir la seguretat i gaudir d'un espectacle còsmic sense imprevistos.

El 12 d'agost de 2026, Tarragona es convertirà en un dels punts clau per veure un eclipse solar total que transformarà el cel en una foscor breu i fascinant. No es tracta només d'un fenomen científic sinó d'una experiència que connecta el veí amb la immensitat de l'univers.

Amb aquesta guia, tens les claus per preparar-te sense risc, triar el millor lloc i viure un moment que difícilment tornarà. No deixis que t'ho expliquin, viu-ho en primera persona.

El Delta esdevé així un laboratori natural per observar com la fauna més sensible interpreta una interrupció sobtada del seu cicle diari, oferint un espectacle gairebé hipnòtic a la natura.

El Delta de l'Ebre Com a escenari únic per a l'observació de les aus

Què fa especial el Delta per a aquest fenomen?

El Delta de l'Ebre és un dels principals refugis d'aus d'Europa amb més de 300 espècies. Zones humides com la llacuna de la Tancada i l'Encanyissada, gestionades per SEO/BirdLife, concentren una biodiversitat excepcional.

Els municipis propers com Amposta, Camarles o Santa Bàrbara es converteixen en miradors privilegiats per observar l'eclipsi i la reacció biològica dels ocells. Rutes guiades combinen l'experiència de veure flamencs amb el seguiment del fenomen des de llocs com la platja del Trabucador.

Com es preparen els experts i visitants?

Les sortides organitzades per entitats locals faciliten la contemplació sense molestar la fauna. S'aconsella l'ús de prismàtics i evitar moviments bruscos, mantenint colors neutres per no alterar els animals.

Durant l'eclipsi, la gent es reuneix en punts estratègics, esperant no només el joc de llums sinó també el comportament inesperat dels ocells.

Reaccions animals al 'fals alba' durant l'eclipsi

Com afecta l'eclipsi als ritmes biològics de les aus?

Durant l'eclipsi, la foscor sobtada provoca una interrupció temporal del cicle de llum ambiental que desencadena un comportament propi de l'alba i el capvespre alhora.

Estudis recents, com els observats als EUA l'abril de 2024, demostren que més de la meitat de les aus modifiquen la seva activitat, emetent cants similars als de l'alba.

Quines espècies són les més reactives?

Búhos barrats, pit-roigs i altres ocells augmenten les seves vocalitzacions durant aquests minuts. Els flamencs, per exemple, s'agrupen en espera que la llum torni, mentre altres animals busquen llocs elevats o incrementen l'activitat.

Això confirma que l'eclipsi actua com un estímul temporal que posa en alerta la fauna amb canvis ràpids d'activitat.

Patrons d'agrupament i consells per a l'observació respectuosa

Per Què els flamencs s'ajunten durant l'eclipsi?

Els flamencs tendeixen a concentrar-se durant la màxima foscor per protegir-se i dispersar-se un cop torna la llum. Aquest comportament pot ajudar a comprendre millor les seves dinàmiques socials.

Com podem observar sense molestar?

És fonamental mantenir la distància, evitar sorolls i moviments bruscos, i respectar les zones delimitades. Organitzacions com l'Ecomuseu del Parc Natural i l'Associació Ornitològica Picampall promouen una observació conscient per no alterar el comportament natural.

Aquest eclipsi no només ofereix un espectacle celeste sinó una oportunitat única per veure la natura en estat pur, reaccionant a un fenomen que trenca la seva rutina.

Les reaccions dels flamencs i les aus durant aquests 90 segons de foscor deixen més preguntes que respostes, amb un Delta de l'Ebre que continua sent un tresor viu i ple de misteris per descobrir.

Amb aquesta dada, el fenomen astronòmic no serà igual per a tothom, i la distància respecte a l’eix central de la franja d’ombra lunar marca la diferència entre el que veurem a cada poble.

Ranking dels municipis de Tarragona segons la Durada de la totalitat

Quins són els municipis amb més i menys temps d’eclipsi?

És a les Terres de l’Ebre on es concentren els temps més llargs d’eclipsi. Alcanar encapçala la llista amb 1 minut i 37 segons de totalitat, seguit de Santa Bàrbara (1m 34s), Amposta (1m 33s), L’Aldea (1m 32s) i Camarles (1m 31s).

En canvi, a la part nord de la franja, Valls només gaudirà de 39 segons d’obscuritat total, menys de la meitat que Alcanar. Tarragona ciutat se situa a la meitat, amb 1 minut just.

Per Què la Durada varia tant segons el Municipi?

La proximitat a l’eix central de la franja d’ombra lunar determina la durada màxima de l’eclipsi. Les Terres de l’Ebre estan més a prop d’aquest eix, per això gaudeixen d’uns 30-50 segons més que els municipis del nord.

Això explica la diferència notable entre Alcanar i Valls, que es troba en un extrem de la zona d’observació.

Alcanar amb la major Durada d’eclipsi total

Què fa que Alcanar sigui el millor lloc per veure l’eclipsi?

Amb 1 minut i 37 segons, Alcanar és l’epicentre de la foscor en tota la província. La seva ubicació, molt a prop de la desembocadura de l’Ebre, el situa gairebé al centre de la franja d’ombra lunar.

Aquesta franja és on la Lluna tapa completament el Sol i la sensació d’obscuritat total dura més temps.

Quins altres municipis de les Terres de l’Ebre destaquen?

Santa Bàrbara, Amposta, L’Aldea i Camarles també ofereixen durades superiors a 1 minut i 30 segons. Aquest fet els converteix en punts molt recomanables per a qui vulgui veure l’eclipsi sense renunciar a gaire temps de foscor.

Valls, el Municipi amb menor foscor total

Per Què Valls només tindrà 39 segons d’eclipsi total?

Per estar situat a la vora nord de la franja d’ombra, Valls només experimentarà 39 segons d’obscuritat total, gairebé la meitat que el municipi amb la durada més llarga.

El límit nord de la franja és on la Lluna només tapa parcialment el Sol durant més estona, fet que es reflecteix en aquesta durada curta.

Quins municipis tenen durades curtes però visibles?

Torredembarra (52s), Altafulla (53s) i Constantí (57s) són altres exemples de municipis a prop del límit nord, amb eclipsi visible però menys durador.

Consells per a la observació segura de l’eclipsi

Com evitar danys oculars durant l’eclipsi?

És imprescindible utilitzar ulleres homologades amb filtres solars certificats segons la norma ISO 12312-2 durant totes les fases parcials de l’eclipsi, abans i després de la totalitat.

Només es pot mirar el Sol directament quan el disc solar queda completament ocult, durant els segons exactes de totalitat.

On es pot veure l’eclipsi a Tarragona?

Hi ha 20 punts oficials d’observació amb aforament limitat. La Terres de l’Ebre atraurà més públic per la seva durada més llarga, per això es recomana consultar el cercador d’eclipsicatalunya.cat per reservar lloc i conèixer els horaris exactes a cada municipi.

Des del 2022, Saladié ha impulsat diverses iniciatives en ambdues disciplines, amb l'objectiu de respondre als reptes canviants del sector turístic i als desafiaments territorials vinculats al canvi climàtic.

Reptes i novetats en el lideratge de la facultat de turisme i geografia

Quins objectius marca el nou mandat d'Òscar Saladié?

La prioritat principal és l'actualització de l'oferta formativa perquè s'ajusti millor a les necessitats del sector i les demandes ambientals actuals, especialment pel grau en Turisme i per l'estudiantat de Geografia. També es vol incrementar la participació de l'alumnat en els òrgans de decisió universitaris i dinamitzar la vida acadèmica i social al centre.

Com es vol millorar la gestió interna del centre?

Saladié planteja resoldre les mancances del personal tècnic i d'administració, així com potenciar la col·laboració amb els departaments d'Economia, Geografia i Gestió d'Empreses per obrir més places de professorat a temps complet, especialment a assignatures bàsiques.

Fites destacades del primer mandat a la Facultat

Quins avenços ha impulsat Òscar Saladié fins ara?

Entre les fites més rellevants, destaca l'acreditació dels dos graus i la introducció de la Menció Dual en Gestió de Turisme i Hoteleria, una modalitat pionera a Catalunya i Espanya. A Geografia, s'han consolidat assignatures per projecte i s'ha creat l'International Centre for Longlife Learning in Tourism (ICLEAT).

Com s'ha posicionat internacionalment la Facultat?

La FTG ha organitzat programes internacionals com el Blended Intensive Programme amb universitats de Breda i la Côte d'Azur, i és seu de l'Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IU-RESCAT).

L'equip i la trajectòria d'Òscar Saladié

Qui forma part de l'equip deganal per aquest període?

El nou equip està encapçalat pel vicedegà Jesús Angla i inclou coordinadors dels graus i màsters com Coia Domingo, Joan Alberich, Salvador Anton, Benito Zaragozí i Antoni Domènech, que aporten experiència en gestió i investigació.

Quina experiència aporta Òscar Saladié a la URV i la comunitat?

Llicenciat i doctor en Geografia, Saladié és professor agregat i investigador de grups com GRATET i IU-RESCAT. Ha exercit càrrecs com coordinador de grau, secretari de departament i director de càtedres. A més, destaca per la seva trajectòria com a bomber voluntari des del 1993, actualment sotscap al parc de Sant Jaume dels Domenys.

La renovació d'Òscar Saladié reflecteix una aposta clara per modernitzar la Facultat de Turisme i Geografia, equilibrant la innovació acadèmica amb la implicació comunitària i la investigació de primer nivell. Aquest segon mandat és una oportunitat per consolidar avenços i afrontar nous reptes en un sector en plena transformació.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Una convocatòria que no només injecta diners, sinó que també fa créixer vincles entre equips acadèmics i investigadors d’arreu, posant Tarragona al mapa europeu de la recerca i la formació universitària.

La convocatòria Aurora: què hi ha en joc per a la URV?

Com es distribueixen els projectes i què suposa per als investigadors locals?

La convocatòria Aurora Incentive Research and Education Collaboration 2026 aposta per finançar projectes conjunts que integren recerca pura, activitats formatives i estades de mobilitat per a joves investigadors. En aquesta edició, s'han presentat 45 propostes dividides en tres modalitats o «Key Actions»:

• Key Action 1: 19 projectes col·laboratius, amb una novetat important: projectes que combinen recerca i docència.
• Key Action 2: 4 escoles temàtiques.
• Key Action 3: 22 estades de recerca i formació per a investigadors en etapa inicial.

La URV destaca com la universitat més activa, amb 14 propostes en les dues primeres modalitats, una mostra clara de la seva aposta per la recerca col·laborativa i la projecció internacional.

Quins recursos i pressupostos es mouen en aquesta convocatòria?

La convocatòria disposa de 240.000 euros per a projectes de les Key Actions 1 i 2, mentre que les universitats membres finançaran les estades de la Key Action 3. Aquest any, les sol·licituds superen amb escreix el pressupost disponible: prop de 433.000 euros per a les dos primeres modalitats i uns 80.000 euros per a estades de mobilitat. La URV compta amb 8.000 euros per finançar fins a dues estades.

Aquesta elevada competència demostra que la iniciativa és molt atractiva i que Tarragona juga un paper clau en aquest entramat internacional.

Com es decideixen els projectes i què implica per al futur?

Quan es coneixeran els resultats i com es gestiona l’avaluació?

A finals d’agost es compartiran els resultats preliminars amb els coordinadors institucionals de les universitats Aurora per unificar criteris científics i financers. Posteriorment, els vicerectors de recerca i educació validaran la proposta final, que es farà pública a començaments de setembre.

Aquest procés rigorós assegura que els projectes seleccionats siguin els més prometedors i alineats amb els objectius de l’aliança.

Quina importància té aquesta convocatòria dins la cooperació europea?

L’Aurora Incentive Research and Education Collaboration forma part d’una estratègia més àmplia per consolidar la cooperació en recerca i innovació, fomentant la creació de consorcis amb potencial per accedir a convocatòries europees competitius.

En un context de debat sobre el pressupost del futur Programa Marc de Recerca i Innovació de la UE (FP10), aquesta iniciativa posa Tarragona com a punt de trobada d’un moviment que defensa una Europa més ambiciosa en ciència i formació.

La dimensió humana i local de la trobada a la URV

Què va significar per Tarragona acollir aquesta reunió?

La trobada no va ser només un acte formal: els participants van poder visitar el patrimoni històric de Tarragona, una ciutat que combina història i modernitat. Això reforça la imatge de la URV com un eix d’internacionalització amb arrels locals fortes.

Com es percep la implicació de la URV en l’aliança Aurora?

La URV no només organitza la reunió sinó que lidera la presentació de projectes, mostrant un compromís ferm amb la recerca col·laborativa i amb la creació de xarxes que amplien l’abast del coneixement generat a la província.

Aquest lideratge situarà Tarragona en l’epicentre de la recerca europea, i els projectes finançats podrien transformar la manera com s’entén la docència i la investigació a la URV i més enllà.

Les convocatòries d’aquest tipus són clau per mantenir la URV i Tarragona com a epicentre de la innovació, amb projectes que poden accedir a finançaments europeus superiors i marcar tendències en recerca i docència.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La polèmica gira al voltant del nomenament de Tomàs Serra, exregidor de Junts, com a primer tinent alcalde després del trencament amb la seva formació política, i de la sospita que hi pugui haver hagut un acord sota la taula. Però, què és el que realment està passant?

Context i desencadenants del cas

Què ha passat exactament a Altafulla?

Els fets van esclatar quan l'exregidor Tomàs Serra va continuar a l'equip de govern tot i que la seva formació, Junts, va abandonar l'executiu local. Això va motivar una denúncia per part dels juntaires, que van acusar l'alcalde Molinera d'un delicte de suborn per mantenir Serra vinculat amb un càrrec de responsabilitat.

Quines són les declaracions de l'alcalde?

Jordi Molinera ha negat categòricament qualsevol tipus de suborn. Ha explicat que el nomenament de Serra com a primer tinent alcalde es va fer quan encara formava part de Junts i que, després del trencament, no ha percebut cap sou addicional. Fins i tot ha ironitzat sobre l'estalvi de 5.000 euros que suposa la sortida d'Eva Martínez, qüestionant on estaria el delicte en això.

La dimensió judicial i política

Què implica l'obertura de diligències al jutjat del Vendrell?

L'obertura de diligències prèvies per part del jutjat del Vendrell suposa que es comença a investigar formalment la denúncia. Això no implica cap condemna sinó que es recullen proves i testimonis per valorar la veracitat dels fets denunciats. És un pas crucial en el procés judicial que pot tenir impacte polític a Altafulla.

Com pot afectar aquest cas la política local?

El cas ha generat tensió entre les formacions polítiques i ha posat en dubte la transparència de l'equip de govern. Això podria generar desconfiança entre els veïns i fins i tot condicionar futures aliances o pactes a l'Ajuntament d'Altafulla. Els pròxims moviments seran clau per definir l'escenari.

Detalls clau i repercussió social

Quines són les dades rellevants de la denúncia i el procés?

La denúncia parteix de l'acusació dels juntaires d'un delicte de suborn vinculat amb el manteniment del càrrec de Serra sense una retribució addicional. El jutjat número 2 d'instrucció del Vendrell ha assumit el cas i ha iniciat les diligències prèvies per aclarir els fets.

Quina ha estat la reacció de la ciutadania i els mitjans?

La notícia ha tingut una gran repercussió local i ha generat debat intens a les xarxes socials i entre els veïns. Molts es pregunten com pot afectar la imatge de l'Ajuntament i si realment hi ha hagut cap irregularitat. Els mitjans com l'ACN han seguit el cas de prop, dotant-lo de visibilitat i debat.

Font de l'article: Redacció | ACN

Molts veïns i veïnes es preguntaran com afectarà aquesta nova planta fotovoltaica el seu entorn immediat i el paisatge de la comarca, però sobretot quines conseqüències tindrà per a la transició energètica local. Aquí te n'expliquem tot el que cal saber.

Detalls tècnics del projecte fotovoltaic a Salomó

Què inclou exactament la planta SALOMÓ PSF 1?

El projecte contempla la instal·lació de 3.120 panells solars amb un sistema de seguiment a un eix, cosa que millora l'eficiència energètica al seguir el sol durant el dia.

A més, es col·locaran 6 inversors per gestionar la potència, que arriba a 2,3088 MVp i 2,1 MW, tot això ubicat sobre sòl no urbanitzable, evitant zones residencials.

On es connectarà la planta i quin serà el seu abast?

Per garantir la connexió elèctrica, es crearà una línia soterrada d'alta tensió de 25 kV de 1.414 metres de llargada i un tram final aeri de 65 metres, vinculada a la subestació de Perafort.

Això assegura l'entrada de l'energia generada a la xarxa elèctrica local, contribuint a la demanda de la zona Tarragona-Tarragonès.

Impacte social i territorial de la nova planta solar

Quin canvi visual i ambiental suposarà per a Salomó?

El nombre de panells i la superfície que ocuparà modificaran el paisatge rural tradicional, un fet que genera opinions diverses entre els veïns.

Tot i això, la instal·lació aposta per una energia neta que pot reduir la dependència dels combustibles fòssils, un punt que pesa en la balança ambiental.

Com afectarà aquesta planta la comunitat local i la comarca?

A més de la generació d'energia renovable, el projecte suposa una inversió de 1.237.547,62 euros, que pot dinamitzar l'economia local i generar llocs de treball durant la construcció.

Però caldrà observar l'evolució de la percepció social, especialment si es mantenen els espais naturals i la biodiversitat.

Tràmits i autoritzacions pendents

Quins passos administratius ha de superar el projecte?

La sol·licitud està ja en informació pública al DOGC per obtenir l'autorització administrativa prèvia i de construcció, juntament amb l'avaluació d'impacte ambiental, obligatòria per a infraestructures d'aquesta envergadura.

Aquests processos permeten que la societat i les institucions puguin valorar i, si cal, presentar al·legacions o observacions.

Quan podria començar a funcionar la planta?

Una vegada superats els passos legals i amb tots els permisos en regla, la construcció i posada en marxa dependran també de factors econòmics i logístics.

Tot apunta que l'any 2027 podria veure's la planta activa, però això depèn de la velocitat dels tràmits i la mobilització dels recursos.

La instal·lació d'aquesta planta representa un pas més cap a un model energètic més sostenible, però no sense generar debat local. La forma en què es gestioni el projecte marcarà la percepció que en tingui la ciutadania de Salomó i la comarca del Tarragonès.

És un exemple clar de com les energies renovables impacten directament en la vida quotidiana de la gent del territori, posant sobre la taula la necessitat d'adaptació i participació activa.

Font de l'article: Redacció | ACN

Però, què significa això per als veïns de la comarca? I com afectarà el paisatge i la vida quotidiana dels municipis implicats? Anem a veure-ho de més a prop.

Els parcs eòlics i la seva infraestructura

Quins parcs eòlics s’instal·laran i on exactament?

El projecte contempla tres parcs eòlics:

• Paucali, amb 9 aerogeneradors i 63 MW a Maella (Baix Aragó-Casp).
• Arlo, amb 10 molins i 65,25 MW a Valldesgorfa, Massalió i Valljunquera (Matarranya).
• Céfiro, amb 17 molins i 110,9 MW també a Massalió i Valljunquera.

A més, una infraestructura d’evacuació d’energia connectarà aquests parcs, passant per municipis de la Terra Alta (Caseres, Batea, Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Fatarella) i la Ribera d’Ebre (Flix i Ascó).

Com afectaran aquestes instal·lacions el territori i els habitants?

Els 36 aerogeneradors modificaran sensiblement el paisatge rural, especialment en zones amb tradició agrícola i vinícola. A més, la construcció i manteniment de la infraestructura d’evacuació implicarà trànsit de maquinària i possibles alteracions temporals en la mobilitat local.

Però, i la generació d’energia renovable? Aquesta pot representar un impuls econòmic i una oportunitat d’ocupació, encara que generar debat entre els veïns sobre l’impacte ambiental i visual és inevitable.

Procediment administratiu i participació ciutadana

Què implica la informació pública per als veïns i ajuntaments?

La informació pública és una fase clau perquè la ciutadania i les administracions locals puguin conèixer, examinar i presentar al·legacions respecte al projecte i la seva avaluació ambiental.

Els informes detallats sobre l’impacte, possibles mesures correctores i el traçat de les línies d’evacuació són documents que ara es poden consultar abans que el projecte sigui aprovat definitivament.

Com es poden presentar les al·legacions i quines són les expectatives?

Els ajuntaments i ciutadans interessats tenen un termini establert per registrar les seves opinions i observacions. Aquest procés pot condicionar modificacions al projecte original o reforçar mesures de protecció ambiental.

El debat públic i l’opinió local seran determinants per a un desenvolupament més consensuat i equilibrat.

Context energètic i impacte a la comarca

Per què aquest projecte és rellevant per a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre?

Amb una aposta creixent per les energies renovables, aquests parcs eòlics aportaran més de 230 MW, una xifra considerable que contribuirà a la reducció d’emissions i augmentarà la capacitat de producció verda a la regió.

Els municipis implicats, a més, s’inclouen en una zona estratègica per a la distribució d’energia, fet que pot generar sinergies econòmiques i desenvolupament local.

Quins reptes i oportunitats es desprenen per al territori?

El repte principal és compatibilitzar la transició energètica amb la preservació del patrimoni natural i cultural, així com amb les activitats tradicionals com l’agricultura.

Això obliga a una planificació acurada i a escoltar amb atenció la veu del territori, per evitar conflictes i fer que l’impuls renovable sigui també un benefici social.

La realitat és que aquests projectes energètics són una mostra més de com el territori s'adapta a les noves necessitats globals, però també de la tensió que genera a escala local. Els veïns, l'entorn i la política hauran de trobar un punt mig on la sostenibilitat sigui real i visible.

Font de l'article: Redacció | ACN

Amb la implicació de professorat, personal tècnic i estudiants, la trobada va mostrar projectes que no només adapten sinó que reinventen les pràctiques acadèmiques davant les tecnologies emergents.

La jornada com a motor d’innovació educativa a Tarragona

Què va destacar la trobada per als docents i estudiants de la URV?

L’ICE de la URV va organitzar la jornada el 2 de juliol a la Facultat d’Economia i Empresa, on es van presentar 40 projectes a cinc sales simultànies i 20 pòsters en un format nou que va captar molt interès. Aquesta varietat de formats va permetre que tothom trobés un espai per compartir i aprendre.

Com es vincula la intel·ligència artificial generativa amb l’ensenyament?

Els projectes exposats van posar l’accent en l’ús crític i responsable de la IA generativa, amb aplicacions que van des de la gamificació fins a la simulació i la inclusió. El debat va incloure com aquestes eines poden transformar l’aprenentatge actiu i l’avaluació, generant noves dinàmiques en les aules tarragonines.

Els reptes i oportunitats de la IA generativa a la docència universitària

Quins desafiaments planteja la IA als docents de Tarragona?

En la conferència de Joan Tomàs Pujolà, es va remarcar la tensió entre innovar i gestionar la disrupció que suposa la IA. Els professors han d’adaptar-se a un entorn on l’alumnat té accés a eines que poden modificar radicalment els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Quines línies de treball impulsa la URV per integrar la IA?

El vicerector Urbano Lorenzo va explicar iniciatives per incorporar la IA de manera crítica i amb valor afegit a la docència. Això implica no només tecnologia sinó també formar docents i estudiants en un ús ètic i efectiu, un repte clau per a l’educació superior a Tarragona.

Projectes i xarxes d’innovació docent a la URV: una mirada local

Com contribueixen les Xarxes d’Innovació Estratègiques a la transformació educativa?

La Xarxa d’Innovacions Metodològiques va recollir la veu de l’estudiantat mitjançant grups focals per entendre dubtes i necessitats formatives sobre IA. Això mostra la voluntat de la URV de fomentar una participació activa i crítica dels alumnes de Tarragona.

Quins projectes interdisciplinaris es presenten a la URV?

La Xarxa d’Interdisciplinarietat ha creat una guia per a treballs finals interdisciplinaris i un catàleg de bones pràctiques. Aquesta aposta per la interdisciplinarietat ajuda a preparar estudiants per a problemes complexos, molt presents en el context local i global.

El premi del públic al millor pòster va reconèixer un projecte sobre la simulació com a metodologia per aconseguir un aprenentatge profund, un exemple clar de com la innovació local pot tenir un impacte directe en la qualitat educativa.

La Jornada d’Innovació Docent no només mostra l’impuls tecnològic a la URV, sinó que crea una comunitat que fa de Tarragona un territori on l’educació superior afronta els nous reptes amb eines i idees que surten de casa nostra.

La província de Tarragona es beneficia així d’una universitat que no només s’adapta, sinó que lidera en l’ús responsable i crític de la intel·ligència artificial a l’educació superior, posant en valor el talent i la innovació local.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Moltes vegades, actuar sense pensar sembla més una característica de joventut, però també afecta la gent gran, especialment quan hi ha riscos per a la salut cardiovascular. Què passa si podem canviar això amb canvis en la dieta i l’activitat? Ho expliquem aquí, amb dades concretes i de casa nostra.

Un assaig pioner a Tarragona: què ens diu sobre la impulsivitat?

Què és la impulsivitat i per què importa als tarragonins?

La impulsivitat és aquell comportament de prendre decisions ràpides sense reflexionar, sovint deixant-se portar per les emocions. A Tarragona, on la població gran és cada cop més important, comprendre i controlar aquest tret pot ajudar a prevenir problemes de salut complexos i millorar el benestar general.

Com es va desenvolupar l’estudi PREDIMED-Plus-Cognició a la província?

L’estudi, liderat per la Universitat Rovira i Virgili juntament amb l’IRB CatSud i CIBERobn, va analitzar a 306 adults grans amb risc cardiovascular. Els participants es van dividir en dos grups: un que seguia un programa intensiu de dieta mediterrània hipocalòrica, activitat física i suport conductual, i un altre amb recomanacions dietètiques generals.

Canvis palpables després de tres anys a Tarragona

Quins resultats van observar els investigadors locals?

Els participants que van seguir el programa intensiu van reduir significativament la impulsivitat. Van millorar en prendre decisions més meditades, prioritzant els beneficis a llarg termini. Això no és un canvi menor: implica menys riscos i més autonomia en la vida quotidiana.

Per què és rellevant per a la salut pública a Tarragona?

Aquesta reducció de la impulsivitat pot prevenir malalties cròniques futures, un repte important per al sistema sanitari tarragoní. Millorar l’autoregulació emocional i la presa de decisions en la gent gran impacta directament en la qualitat de vida i en la reducció de costos mèdics.

Com implementar aquests hàbits saludables a la vida tarragonina?

Quin paper juga la dieta mediterrània en la impulsivitat?

La dieta mediterrània, rica en verdures, fruita, peix i oli d’oliva, no només millora la salut cardíaca sinó que també influeix en el cervell, ajudant a reduir la impulsivitat. A Tarragona, on aquest model alimentari forma part de la cultura, reforçar-lo amb un programa adaptat pot ser clau.

Com integrar l’activitat física i el suport conductual a la rutina local?

L’exercici físic regular, combinat amb suport conductual professional, potencia els efectes de la dieta. A Tarragona, facilitats com centres esportius i serveis de salut poden oferir programes adaptats per a la gent gran, ajudant a mantenir aquests canvis de manera sostenible.

La combinació d’aquests factors va ser clau per obtenir els resultats observats, mostrant que no es tracta només d’una dieta, sinó d’un estil de vida complet.

Per als tarragonins, aquesta recerca implica que amb suport adequat i voluntat es poden canviar hàbits que impacten directament en la salut mental i física, especialment en la gent gran. No és només una qüestió d’alimentar-se bé, sinó de pensar millor.

Un futur més reflexiu i saludable a Tarragona comença amb passos senzills però constants en dieta i activitat física. Aquesta recerca ens deixa clar que no és mai tard per millorar la nostra manera de decidir i viure.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La frustració dels alcaldes del Baix Ebre és palpable després d'un any d'un foc que va afectar cinc municipis i que ha deixat cicatrius visibles i invisibles a la comarca.

El dolor i la realitat després de l'incendi

Com ha canviat Xerta després del foc?

El foc va cremar el 30% del terme de Xerta, deixant paisatges irreconeixibles. L'alcalde Roger Aviñó reconeix que s'ha hagut de fer un dol profund per la pèrdua. Els arbres cremats i les zones devastades marquen encara el municipi i la sensació d'abandonament és clara.

Quin impacte ha tingut a la comunitat local?

La comunitat local viu un doble dol: la pèrdua ambiental i la incertesa econòmica. Els pagesos, afectats directament, no entenen els criteris administratius per rebre ajudes, i l'alcaldessa d'Aldover ho expressa amb contundència: "Els pagesos no entenen de jornals ni de criteris fets en un despatx".

Les ajudes i compensacions pendents

Quines ajudes han arribat realment?

De moment, només s'han rebut les compensacions per la declaració de zona catastròfica, i només per als municipis més afectats com Xerta. Aldover, amb menys superfície cremada, no ha rebut ni aquestes compensacions, deixant molts veïns en l'aire.

Per què les ajudes no arriben a tothom?

Els criteris administratius i burocràtics dificulten l'accés a les ajudes. El límit de superfície cremada deixa fora moltes persones afectades, especialment pagesos que depenen de la terra però que no encaixen en els paràmetres oficials.

La demanda urgent dels alcaldes al Govern

Què reclamen els alcaldes?

Reclamen al Govern una neteja urgent dels boscos afectats per evitar nous incendis i les ajudes directes que permetin reactivar l'economia local i ajudar els veïns. La sensació és que han estat oblidats després del foc.

Com afecta aquesta situació als veïns del Baix Ebre?

La manca d'ajudes i de suport deixa els veïns en una situació precària. La recuperació ambiental i econòmica s'endarrereix, i això genera frustració i desànim en una comarca que encara arrossega les conseqüències del foc.

Font de l'article: Anna Ferràs | ACN

Amb aquesta reforma, un dels espais més emblemàtics per a conferències i congressos estrena nova imatge i funcionalitat adaptada a les necessitats actuals.

Reformes principals a la platea i l’escenari

Quines millores concretes s’han fet a la platea i les butaques?

La platea ha canviat completament amb la substitució del paviment i de les 354 butaques, que ara incorporen punts d’electricitat per facilitar l’ús de dispositius electrònics. Aquest canvi no només millora la comoditat sinó que també adequa l’espai a les necessitats digitals actuals.

Com ha variat l’espai escènic amb la reforma?

L’escenari s’ha ampliat i s’ha polit el terra per millorar la seva funcionalitat. A més, s’han retirat elements antics relacionats amb els assajos de l’Orquestra de la URV, que ara es trasllada a un altre edifici, deixant l’espai més net i adaptable.

Modernització audiovisual i millora de la il·luminació

Què implica la renovació tecnològica de l’Aula Magna?

La zona de control ha rebut una actualització completa amb nova infraestructura audiovisual i tècnica. Això inclou un sistema de streaming més avançat, millor qualitat d’àudio, i un sistema per a la realització de vídeos que facilitarà la retransmissió i cobertura dels actes.

Com ha canviat la il·luminació a l’interior de la sala?

La il·luminació tant de la platea com de l’escenari ha estat renovada íntegrament. El nou sistema permet crear diferents ambients segons la naturalesa de cada acte, millorant la qualitat visual i l’experiència dels assistents i espectadors de les retransmissions.

Millora dels accessos i espais comuns

Quines actuacions s’han fet al vestíbul i accessos?

El vestíbul ha estat completament renovat, amb canvi de parets, sostre i enllumenat, incorporació de pantalles per seguir els actes i substitució de portes interiors i exteriors. També s’ha afegit una marquesina i s’ha millorat el pati d’accés amb nou paviment i una millor recollida d’aigües.

Quina importància té aquesta millora per als usuaris i visitants?

La reforma dels accessos fa que l’entrada i sortida siguin més còmodes, accessibles i visualment atractives. Això és especialment rellevant per a les figures que participen en congressos i activitats, i per al públic que assisteix als actes més emblemàtics de la URV.

La nova Aula Magna ja acull actes com el Congrés Internacional d’Antropologia Feminista, mostrant que la reforma ja és una realitat al servei de la comunitat universitària i del públic en general.

Per als tarragonins i estudiants, aquesta renovació representa un pas ferm cap a espais més moderns i adaptats als reptes tecnològics i socials actuals, mantenint la importància d’aquest lloc com a punt de trobada de la cultura i el saber a la ciutat.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Enmig d’un context social on el feminisme viu pressions des de discursos antifeministes fins a noves formes de neomasclisme, la trobada serveix per explorar possibles respostes i estratègies. Tarragona es converteix en l'epicentre d’una reflexió ambiciósament global, però de conseqüències locals.

Un congrés amb veu pròpia i mirada crítica

Què fa que aquest congrés sigui rellevant per als tarragonins?

Que un esdeveniment de 630 participants ocupi el campus Catalunya no és casual. Aquesta concentració d'expertes i activistes ofereix a la ciutadania la possibilitat de veure de prop com es construeixen les respostes feministes a problemàtiques molt presents a la societat local: desigualtats laborals, violències masclistes i la crisi de les cures són només alguns exemples.

Quins temes clau s’analitzen durant el congrés?

Els 39 simposis i més de 500 comunicacions aborden des de la manosfera i la gentrificació fins a les polítiques LGTBI+ i les memòries feministes. Aquest ventall reflecteix la complexitat i transversalitat del feminisme avui, que no només qüestiona les relacions de gènere sinó que també incorpora dimensions de classe, raça, orígen i edat.

De l’acadèmia a l’activisme: una aliança imprescindible

Per què és clau la combinació d’acadèmia i activisme en aquest context?

Dolors Comas d’Argemir, presidenta del congrés, ho deixa clar: l’evidència científica és l’eina que permet transformar l’activisme en polítiques públiques efectives. Sense aquesta base, el feminisme perd força i capacitat d’incidència real. Però, a més, la connexió entre la teoria i la pràctica és el que fa que els avenços siguin sostenibles i que puguin superar l’atac constant del neomasclisme.

Com s’expressa aquesta relació durant el congrés?

A més de les sessions teòriques, es programen activitats paral·leles com presentacions de llibres i espais d’activisme, que tradueixen les reflexions en accions concretes. Així, el congrés no és només un debat d’experts sinó un espai viu on es construeix i es resisteix col·lectivament.

Els grans reptes contemporanis des de la perspectiva feminista

Quins són els reptes més urgents que s’identifiquen?

La conferència inaugural de Mara Viveros Vigoya va posar de manifest la necessitat d’abordar el feminisme des d’una perspectiva interseccional i d’aliances amb altres moviments socials. El canvi climàtic, la defensa dels territoris i la lluita contra la discriminació s’hi sumen per evitar que el feminisme quedi fragmentat i esdevingui un discurs aïllat.

Com afecta la presència del neomasclisme i l’extrema dreta?

L’organitzadora Dolors Comas alertava que cada avanç en drets genera resistències noves i agressives. Aquest neomasclisme es manifesta amb llenguatges i estratègies renovades que busquen fer retrocedir les conquestes feministes, fet que obliga a mantenir la mobilització i la renovació constant del discurs i l’acció.

La dimensió local d’un debat que és global hi posa l’accent en la necessitat que Tarragona i la seva societat estiguin atentes a com es mouen aquests fronts, que afecten el dia a dia de moltes persones. I que a més, ens interpel·len a crear un futur més just i sensible a les diverses formes d’opressió.

La trobada a Tarragona no només és un congrés, sinó una crida a l’acció i a la reflexió profunda sobre com els feminismes contemporanis poden transformar la societat.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Amb més de 13 titulacions representades, la cerimònia va tenir moments que van emocionar i van posar en valor el talent local, especialment a través dels premis patrocinats per empreses i entitats vinculades a l’enginyeria.

Un acte que uneix estudiants i institucions al Palau de Congressos de Tarragona

Per què és rellevant aquesta cerimònia per als tarragonins?

Que la graduació es faci per segon any seguit al Palau de Congressos reflecteix el creixement i la vitalitat acadèmica de la URV a Tarragona. És un moment en què la ciutat esdevé epicentre de futures promeses professionals en enginyeria, amb un rerefons que impacta directament a la comunitat local i al seu teixit empresarial.

Com es va desenvolupar l’acte de graduació?

L’acte va començar a les 18 hores amb l’entrada solemne dels graduats, acompanyats de música i aplaudiments dels assistents. El rector Josep Pallarès, el president del Consell Social Josep Poblet i el director Àngel Cid van donar la benvinguda abans de començar el lliurament de diplomes, que va durar gairebé una hora amb els reconeixements a estudiants de graus i màsters.

Els premis al talent acadèmic que van marcar la jornada

Quins premis van destacar en aquesta edició?

Els reconeixements van ser un dels punts àlgids. L’empresa Essity va entregar el Premi Essity al millor expedient i perfil femení, que va recaure en Andrea Toral Jové, estudiant del doble grau en Enginyeria Elèctrica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica.

T-Systems va premiar Javier Vega Cuadros, del Màster en Enginyeria de la Seguretat Informàtica i Intel·ligència Artificial, amb un guardó en l’àmbit de les TIC. Per últim, Caixa d’Enginyers va reconèixer David Diestre Rubio i David Castro García com a millors expedients dels graus i dobles graus de l’ETSE.

Quina importància tenen aquests premis per a la trajectòria dels estudiants?

Aquests guardons no només honorifiquen l’esforç i la capacitat dels estudiants, sinó que també connecten directament la formació universitària amb les empreses i institucions del territori. Això genera ponts reals per a la inserció laboral i posa en valor el talent local davant de la societat i el sector professional.

Els discursos, el reconeixement humà i el compromís ètic

Què van aportar els representants dels estudiants?

Els estudiants van compartir reflexions sobre la seva experiència universitària, agraïments i la importància del suport rebut. Aquestes intervencions van humanitzar la cerimònia i van mostrar la dificultat i l’esforç darrere dels èxits acadèmics.

Quin va ser el moment més emotiu i simbòlic de l’acte?

El reconeixement a Àngels Hernando Casado, jubilada després de molts anys com a membre del personal tècnic i administratiu de l’ETSE, i el jurament ètic i professional que van pronunciar els graduats abans del cant final del Gaudeamus Igitur, van tancar un acte carregat de significat i compromís, marcant l’inici d’una nova etapa personal i professional.

La cerimònia d’aquest any no només va ser una celebració acadèmica sinó també un acte que reforça els vincles entre la URV, els estudiants i el teixit empresarial i social de Tarragona. El futur ja està aquí i aquests nous professionals estan preparats per afrontar-lo amb talent i compromís.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

El transport públic pot ser la clau per reduir l'impacte ambiental i millorar l'experiència turística si s'adapta a les necessitats reals dels visitants i als atractius locals.

Com es mouen els turistes a la Costa Daurada

Quin percentatge de turistes fa excursions i com escullen el transport?

Prop del 48,7% dels turistes enquestats va fer almenys una excursió durant la seva estada. D'aquests, més de la meitat es va desplaçar en cotxe privat, però la diferència entre transport públic i privat es dilueix quan el destí és una ciutat ben connectada o amb dificultats d'aparcament.

Per què els turistes canvien entre cotxe i transport públic?

Els visitants valoren les opcions disponibles segons el tipus d'excursió. Per exemple, prefereixen el tren o autocar per anar a Barcelona, mentre que per rutes més curtes o amb menys oferta pública opten pel cotxe. Aquesta relació no és excloent sinó complementària, segons Daniel Miravet, investigador de la URV.

Factors clau per fomentar una mobilitat turística sostenible

Quines condicions ha de tenir el transport públic per ser atractiu?

Els serveis han de ser freqüents, fiables i connectar bé zones d'allotjament amb punts turístics importants. A més, mesures com restriccions al trànsit, regulació de l'aparcament i serveis llançadora poden facilitar la transició cap a un model més sostenible.

Com es pot coordinar la mobilitat amb la planificació turística?

La decisió de on anar i com arribar-hi es pren simultàniament. Per això, la planificació turística i la de mobilitat han d'anar de la mà, assegurant que nous itineraris i activitats siguin accessibles sense dependre del cotxe.

Impacte i oportunitats per la Costa Daurada i altres destinacions

Per què interessa aquest estudi als territoris turístics?

Els resultats donen pistes per reduir l'ús del vehicle privat sense perdre atractiu. La flexibilitat detectada entre cotxe i transport públic pot ajudar a implantar polítiques que ofereixin alternatives reals i competitives per als visitants.

Quines mesures poden aprofitar aquesta complementarietat?

Incentivar el transport públic amb abonaments integrats, millorar la freqüència i la cobertura, i gestionar millor l'espai públic per als vehicles privats són estratègies claus per canviar els hàbits dels turistes.

Aquest estudi aporta informació valuosa per a polítiques públiques que volen reduir la petjada ambiental i millorar la qualitat de l'experiència turística, especialment en zones amb alta pressió com la Costa Daurada.

Millorar el transport públic i coordinar-lo amb la planificació turística no només és possible sinó necessari per garantir un futur sostenible i atractiu per a residents i visitants.

La mobilitat turística és un repte complex, però aquest treball demostra que la clau està en oferir opcions que s'adaptin a la realitat dels turistes i el territori. I això pot canviar el rumb de la Costa Daurada i altres destinacions similars.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili