Panellets de supermercat: només un s’ha salvat (i no és el que t’esperaves)
Els panellets són com els exs: cada any tornes a caure, tot i saber com acabarà. Vas al súper, els veus tan monos, tan arrebossats de piñons... i penses “aquest any segur que sí”. Error número u. Hem tastat els de Mercadona, Aldi, bonÀrea i Ametller Origen, i podem confirmar que la fe és una cosa molt sobrevalorada.
Perquè sí, ja sabem que el panellet bo, bo, és el de la pastisseria del barri, aquell que costa com una entrada al Primavera Sound. Però hi ha esperança als lineals del súper? Hi ha alguna opció que no faci plorar a la teva àvia quan diguis “no, iaia, els he comprat al súper”?
La travessia del desert: provar panellets de supermercat
Perquè parlar de panellets és parlar de massa d’ametlla, piñons i dignitat. I ja sabem com acaba això quan entra en joc la paraula “industrial”. A la teoria tot són somriures i dolçor, però al tast… hi ha massa patata, poca ànima i molt sucre per dissimular-ho tot.
Abans de perdre tota esperança, vam decidir fer la ruta completa. I sí, sabíem que seria dur. Però algú havia de fer-ho. El resultat: una odissea d’hidrats, decepcions i una sola llum al final del túnel. I no, no és la de la nevera a les tres del matí.
Mercadona: el panellet de Schrödinger
A simple vista, els de Mercadona semblen convincents. Bonic packaging, noms que inspiren confiança (“El horno de Marcadona”, que ja és tot un manifest). Però quan els tastes… ni rastre d’ametlla. La massa recorda més a un puré de tubercle nostàlgic que a un dolç tradicional. Els creatius (café, coco, llimona) només confirmen que la creativitat no sempre és sinònim de plaer.
Per dir alguna cosa bona: aguanten bé a la foto. Si tens una cita a Zoom i vols semblar de casa bona, serveixen. Per menjar, no tant.
bonÀrea: barats, sí. Bons, no tant.
El miracle low cost arriba amb bonÀrea. Una dotzena de panellets per menys de cinc euros. Si això no desperta sospites, no sé què ho farà. La massa és tan neutra que podria aprovar un test de Turing; el sabor, una mica millor que el del cartró reciclat. Els creatius (xocolata, coco) fan el que poden: disfressar el drama amb sucre. Però ni així.
A favor? El preu. En contra? Tot el que no és el preu. Si vols panellets per decorar, endavant. Si vols menjar-los, fingeix que ets intolerant al sucre i passa pàgina.
Aldi: bones intencions, resultats discutibles
Aldi aposta per la “Fleca de l’Empordà” com a fabricant. Sona bé, oi? Doncs no tant. Els panellets de piñons són petits i tristos, com si algú els hagués fet mentre parlava amb recursos humans. El sabor recorda a “massa industrial amb aspiracions” i l’únic que salva l’experiència són els de coco, que almenys no fan enfadar.
En resum: una bona idea que no acaba d’arrencar. Ni per preu ni per gust ni per textura. Però si tens pressa i molta fe, podrien passar. Sempre que després tinguis cafè fort per compensar.
Ametller Origen: el plot twist que necessitàvem
Quan ja donàvem per perduda la humanitat, Ametller Origen ens ha reconciliat una mica amb la vida. Els seus panellets —una dotzena per uns 10 euros— no són barats, però tampoc t’insulten al paladar. La massa té ametlla de veritat, el dolç no t’agredeix i els piñons són tan reals com la infància pre-Instagram.
Els tradicionals de piñons són correctes, però els creatius —coco amb xocolata, tiramisú, llimona— sorprenen. Tenen textura, equilibri i fins i tot un toc artesanal que no esperaves trobar en una safata de plàstic. És com aquell amic que sembla un desastre però després et prepara una carbonara decent: no és perfecte, però t’arregla el dia.
📍 Preu: 9,95 € (12 unitats)
🌰 Tipus: Tradicionals i creatius (piñons, coco, tiramisú)
🕐 Caducitat: 15 dies
⭐ Valoració: 8/10 – els únics que no et fan qüestionar les teves decisions vitals
El veredicte final (i un consell d’amic)
La millor opció és Ametller Origen.
Els altres? Que es queden a la seva guerra de preus i sucres. Els panellets són com el cinema d’autor: o ho fas bé o millor no ho intentis. Ametller guanya no perquè sigui un miracle, sinó perquè almenys recorda de què anava la festa: ametlla, piñons i un toc de respecte.
