Los Bocatas de Nico: l’excamioner que ha convertit un pa amb truita en el trending de Tarragona
A Tarragona ja no es parla de paelles ni de braves. El que realment mou cua és un bar d’entrepans obert per un excamioner que ha canviat el tràiler per la planxa. I no, no és una metàfora motivacional de LinkedIn.
El local, amb nom tan directe com el seu fundador —Los Bocatas de Nico—, ha passat de ser un experiment d’un home fart de carregar palets a una sensació gastronòmica amb cues reals (i digitals) cada migdia. Però què té aquest bar que altres no?
De la carretera a la cuina (i amb més quilòmetres de pa que d’asfalt)
En Nico, tarragoní i ex camioner de rutes llargues, va decidir que el millor lloc on aparcar era al carrer Ramón y Cajal, 57. Allà hi ha muntat el seu quarter general de pa i tapes, on serveix entrepans amb noms tan locals com un “L’Enxaneta” o un “Serranito ibèric” que et fan sentir com si fossis al circuit urbà de la gana.
@losbocatasdenico Responder a @mohaboukal._ #eldelosbocadillos #bocadillo #comida #food #receta #cocina #cocinando ♬ GHOSTMANE FED UP - RellaXOriginal
Durant anys va viure entre volants, cafès de termo i sopars freds a la cabina. Però la pandèmia li va canviar el menú. “Vaig començar a fer directes a TikTok per no sentir-me tan sol”, explica. Allò que va néixer com una distracció va acabar en una comunitat de més de 130.000 seguidors, afamats d’històries i entrepans.
Quan un llibre canvia més que una recepta
Tot va fer clic quan algú li va recomanar ‘Padre rico, padre pobre’. “Em va fer veure que podia fer alguna cosa meva”, diu en Nico amb la tranquil·litat de qui ha deixat enrere els peatges i ara controla la seva pròpia barra. Va invertir els estalvis i, després de mesos de papers i permisos, va néixer Los Bocatas de Nico.
“No vull reinventar la gastronomia”, repeteix sovint. “Només vull fer un entrepà bo, ràpid i honest”. I això, en temps de poke bowls i hummus de remolatxa, sona quasi revolucionari.
Una carta curta, com els trajectes feliços
La seva oferta és d’aquelles que no necessiten traducció ni storytelling. Pa cruixent, producte local i receptes de sempre. El més venut? El “L’Enxaneta”, amb botifarra, escalivada i salsa romesco. Una oda a Tarragona dins d’un panet calent.
Però també hi ha xurros amb xocolata per esmorzar, tapes com els torreznos i les croquetes casolanes, i fins i tot opcions “fit” per qui vol mantenir el filtre de vacances tot l’any. A la pissarra hi posa: “Si tens pressa, vine abans”. I és que el local, petit i sempre ple, viu al ritme de les comandes i de les històries que en Nico explica a xarxes.
📍 Carrer Ramón y Cajal, 57 (Tarragona)
🥖 Especialitat: Entrepans locals i tapes
🕐 Horari: 9h–16h (de dimarts a diumenge)
💸 Preu mitjà: 8–12 €
🌐 Instagram oficial
De TikTok al trending local
Amb una càmera de mòbil i molt de morro, en Nico grava tot: des de com torra la botifarra fins a com explica la seva història d’emprenedor sense MBA. “La gent vol veure que darrere d’un entrepà hi ha una persona”, diu. I aquesta persona —amb accent tarragoní i ulleres enfarinades— s’ha convertit en un símbol de proximitat.
Les seves publicacions tenen més d’un milió de visualitzacions combinades. Segons dades de TikTok (2025), el 62% dels usuaris segueixen contingut gastronòmic, i Catalunya és una de les zones amb més creixement d’aquests creadors. En Nico ho aprofita: mostra el dia a dia, les cues i fins i tot els nervis del primer dia d’obertura.
Un bar amb més comunitat que un club de futbol
El que comença com un bar modest ara ja té clients fidels que travessen mitja província. “Vam venir per provar-lo... i ara venim cada cap de setmana”, diu una parella de Reus en un vídeo. Fins i tot hi ha qui porta samarretes amb el logo del local. “No m’ho esperava, però si la gent vol vestir de bocata, endavant”, riu Nico.
El local, sense pretensions ni decoració d’Instagram, ha acabat sent un lloc de trobada entre obrers, estudiants i curiosos. Una mena de “club social de la gana”, com ell mateix diu. Tot, amb música de fons i olor a planxa calenta.
El secret? No tenir-ne
“Fer-ho simple”, diu. “A la carretera no hi ha temps per inventar, només per menjar bé”. Aquesta filosofia és el seu branding. Sense eslògans ni estratègia de màrqueting, només honestedat i pa ben torrat. I això, curiosament, és el que més enganxa.
Els clients coincideixen: bon producte, millor tracte. I la crítica, també. Diversos portals gastronòmics locals l’han inclòs entre les noves revelacions de la Costa Daurada.
Un futur a foc lent
De moment, no hi ha plans d’expansió. “No vull perdre l’essència”, diu Nico. Però sí que insinua novetats: nous entrepans i, potser, una food truck. “Tornar a la carretera, però amb millor olor”, bromeja.
I potser és això el que més agrada: una història real, sense filtres, amb gust de pa calent i soroll de planxa. Tarragona té un nou heroi gastronòmic, i no porta estrella Michelin —sinó gorra de camioner i una bona mà per la botifarra.
