La importància del no

Vivim en una societat que ens empeny a dir que sí a tot.
Sí a més activitats, sí a més compromisos, sí a més exigències. I aquesta pressió també l’acabem transmetent als nostres fills.

Però què passa quan no els ensenyem a dir que no?

Dir que no és un acte de respecte cap a un mateix. És reconèixer els nostres límits, les nostres necessitats, el nostre espai. I és una habilitat fonamental per la vida.

Un infant que no sap dir que no serà un adult que es deixarà portar pels altres. Que acceptarà situacions que no li convenen per por de decebre. Que posarà sempre els altres per davant. És això el que volem transmetre? És això en allò que volem convertir-nos?

No us dic pas que criem fills egoistes o maleducats. Parlo d’ensenyar-los que està bé tenir límits, que poden decidir sobre el seu propi cos, que no han de fer abraçades si no els ve de gust, que poden dir “no vull” sense culpa.

Com ho fem? Primer, respectant els seus no. Quan un nen diu “no vull una abraçada” i nosaltres insistim “dona una abraçada a l’àvia”, li diem que els seus límits no importen.

Quan respectem les seves decisions (sempre que no comportin perill), els ensenyem que tenen dret a decidir sobre ells mateixos.

Us heu plantejat mai què comporta no respectar els seus “no vull”, “no m’agrada”, “no em ve de gust”?

Aquest mes, observeu quantes vegades diuen que no i com reaccioneu. I penseu si els esteu ensenyant a respectar-se.

Perquè dir que no també és una forma d’amor propi.

Fins al mes vinent i que “PerPenseu” molt.