Vallbona de les Monges: el poble mínim de Lleida que amaga el monestir més discret de la Ruta del Cister
Arribar a Vallbona de les Monges té aquell punt de “com no vaig veure abans aquest trencall?”. Entre vinyes, camins polsegosos i un silenci que recorda el d’un diumenge al migdia al centre de Valls, el poble sembla que estigui prenent un cafè amb gel etern.
Al cap de pocs minuts d’aparcar, t’adones que res aquí és casual: ni les cases de pedra ordenades com Tetris rural, ni la sensació que estàs a dos passos d’una història que et mirava abans que tu la miressis. L’únic que encara no saps és què hi ha al cor d’aquest mini poble… però ho notaràs abans de veure-ho.
I sí: al tercer pas, al tercer sospir i al tercer “com és que mai hi havia vingut?”, apareix el motiu. Al centre del municipi més compacte de l’Urgell, s’hi aixeca el Monestir de Santa Maria de Vallbona, l’únic monestir femení actiu de la Ruta del Cister. Un trio que es completa amb dos veterans que no necessiten presentació: Poblet i Santes Creus.
Un monestir amb vuit segles de pell fina
El monestir no fa soroll, però imposa. Té aquella presència de “jo ja era aquí quan la teva ciutat només era un camp de blat”. Entre romànic sobri i gòtic elegant, Santa Maria de Vallbona no busca lluir: simplement s’hi està. I això, en un país que té més pressa que una cua de Ryanair a l’aeroport de Reus, es nota.
La comunitat femenina que l’habita —la mateixa que manté la vida monàstica des del segle XII— és el gran tret diferencial. Aquí, l’expressió “continuïtat històrica” no és un eslògan: és una realitat viva. El claustre, la sala capitular, el refectori… cada espai explica una rutina que ha canviat menys que la recepta del romesco.
Segons el portal oficial de la Ruta del Cister, Vallbona és el monestir més petit del conjunt, però també el més singular per la seva comunitat femenina. Una singularitat que es respira en la calma matemàtica del seu interior.
El poble: 150 habitants i zero soroll ambiental
Vallbona no té pressa. No podria ni encara que volgués: la seva placidesa rural és part del patrimoni immaterial. Els carrers empedrats són curts, però plens d’aquell aire que et fa caminar a un altre ritme, lluny del “clic-clic-clic” de les maletes low cost arrossegades per tot arreu.
A la vora del monestir, l’olor de terra seca i ametller es barreja amb el ventet de la Vall del Corb. I al capvespre, quan el sol es posa darrere dels turons, el poble queda amb aquella llum daurada que sembla sortida d’un filtre d’Instagram… però sense haver de pagar cap subscripció.
Com arribar des del Camp: simple com un “anar fent”
Des de Tarragona, Reus o Valls, l’itinerari és tan directe que ni el GPS discuteix. C-14 cap a Tàrrega, desviament cap a la vall, i en pocs minuts entres en mode “weekend monastery feeling”. El paisatge es transforma de manera suau, amb turons que semblen fets per ser fotografiats amb el mòbil encara dins la funda.
| Origen | Temps mitjà | Ruta recomanada |
|---|---|---|
| Tarragona | 1 h 10 min | AP-2 + C-14 |
| Reus | 1 h | C-14 |
| Valls | 55 min | C-37 + C-14 |
Ruta del Cister: el triangle que ho explica tot
Si ets del Camp, la Cister ja la tens controlada: Poblet, Santes Creus i aquest Vallbona que és com el germà petit que no fa soroll però sap secrets. Fer els tres monestirs és una d’aquelles experiències que passen de “ja ho faré un dia” a “com no ho he fet abans?”.
El més interessant és que cada monestir té caràcter propi. Poblet és el gegant històric, Santes Creus la postal perfecta… i Vallbona la joia discreta. I entre tots tres, un mosaic medieval que explica mitja Catalunya sense cap dramatització.
Mira't aquest magnífic vídeo, realitzat per Ricard Monclús, per tenir una petita idea del que veuràs quan visitis aquest monumental monestir cistercenc.
Què fer a Vallbona quan ja has vist el monestir
Les rutes a peu i en bicicleta són la banda sonora alternativa del municipi. La més clàssica és el camí fins a Rocallaura, amb paisatges que canvien segons l’estació: ametllers blancs a l’hivern, verd intens a la primavera, ocre a la tardor. I l’estiu… l’estiu és l’estiu.
També tens productors locals d’oli, mel i vi. Aquí la paraula “km zero” no s’ha de subratllar: ho és per defecte. El millor moment és fer parada en alguna cooperativa per tastar oli de varietats locals —sense postureig, només oli bo.
On menjar, dormir i descansar el cervell
Vallbona no és un resort: és un poble que et rep amb naturalitat. Allotjaments rurals cuidats, restaurants amb menú honest i racons on parar el món. El concepte és simple: poc, bo i tranquil. I per molts viatgers, això és exactament el que no troben a cap catàleg.
Una escapada curta amb efecte llarg
Tornar a casa des de Vallbona té aquell regust de “ja hi vull tornar”. Potser és el silenci, potser és la història, potser és la manera com aquest monestir —germà petit de Poblet i Santes Creus— manté viva una tradició que no vol fer soroll. Però el cert és que la visita queda enregistrada, com els records bons.
Per això, si busques una escapada a prop, sense estrès ni cues de maleta 40x20x25, Vallbona és aquell lloc que no necessita promoció… només una mica d’atenció.
