El secret que connecta Cèsar Martinell amb Santes Creus

Cèsar Martinell i Brunet no és només aquell arquitecte que surt als llibres quan es parla de les Catedrals del Vi. És també un personatge polièdric que va deixar empremta en molts àmbits: com a estudiós, com a publicista i fins i tot com a activista cultural. Ara, el Monestir de Santes Creus li dedica una exposició que no es limita a l’arquitectura, sinó que busca apropar la seva figura al gran públic.

Un llegat que va més enllà dels plànols

L’exposició itinerant “Cèsar Martinell i Brunet. El llegat documental de l’arquitecte vallenc” ja ha passat per Valls i Salomó, i ara recala a un espai carregat de simbolisme. Martinell no només hi va trobar inspiració, sinó que també hi va deixar una part del seu compromís amb la cultura i el patrimoni. A Santes Creus, de fet, va ser soci fundador de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i va impulsar diverses iniciatives per preservar el monestir.

De Gaudí a la catenària

Parlar de Martinell és inevitablement parlar de Gaudí. No només perquè va ser deixeble seu, sinó perquè va saber adaptar alguns dels seus recursos constructius al món rural. Els arcs catenaris, per exemple, es converteixen en la seva signatura més personal. Però, més enllà de l’estètica, hi havia una funcionalitat clara: respondre a les necessitats de l’agricultura i de les cooperatives vitivinícoles del segle XX.

Arquitectura amb arrels al territori

Els cellers cooperatius, batejats com a Catedrals del Vi, són probablement la cara més coneguda del seu treball. Però darrere de cada edifici hi ha un diàleg amb el paisatge i amb les tècniques tradicionals. La catenària i la maçoneria no només aporten solidesa i durabilitat, sinó que creen una simbiosi visual amb l’entorn. És arquitectura pensada per treballar, però també per ser viscuda i reconeguda com a patrimoni.

L’altra cara de Martinell

No tot eren plànols i arcs. Cèsar Martinell també va ser publicista des de 1912, divulgador cultural des de 1914, historiador de l’art i activista per la protecció del patrimoni. Des de l’associació Amics de l’Art Vell, per exemple, va defensar la preservació de molts monuments quan encara no estava de moda parlar de conservació. Visita aquesta pàgina web per saber-ne més d'ell i la seva obra.

La relació amb Santes Creus

El Monestir no és només el marc de l’exposició. És també un punt clau en la trajectòria personal i professional de l’arquitecte. Santes Creus simbolitza aquest equilibri entre la monumentalitat del passat i la funcionalitat del present que tant va marcar l’obra de Martinell. L’exposició ho mostra amb documents, fotografies i projectes que connecten la pedra cistercenca amb el maó dels cellers.

Un patrimoni compartit

La mostra, comissariada per professors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, no es queda en la nostàlgia. Vol provocar la reflexió sobre com entenem avui el patrimoni, com el fem servir i com el connectem amb la nostra identitat. En aquest sentit, Martinell ens parla encara avui, perquè va saber veure que la cultura i l’economia no havien d’anar separades.

Quan i on

L’exposició es va inaugurar ahir dissabte 13 de setembre, coincidint amb la festa anual de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, i es podrà visitar fins al 25 d’octubre al dormitori del Monestir. Una oportunitat no només per conèixer millor Martinell, sinó també per gaudir d’un dels conjunts cistercencs més importants del país. Més informació al web oficial del Monuments de Catalunya, de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Per què importa avui?

En un moment en què es parla tant de sostenibilitat i de respecte pel territori, redescobrir figures com Martinell és gairebé un acte de resistència. Els seus projectes uneixen tècnica, bellesa i compromís amb la comunitat. I potser aquí hi ha la clau: entendre que el patrimoni no és només passat, sinó també futur.

Martinell i Santes Creus són, en el fons, dues cares d’una mateixa idea: que la cultura no és només el que visitem, sinó també el que construïm cada dia.