Els fars que no només il·luminen: els podem veure al Tinglado 2 del Moll de Costa
A Tarragona tenim fars per tot arreu: al port, als records d’estiu i fins i tot a les cançons melancòliques de festa major. Però ara un d’ells ha deixat d’il·luminar vaixells i ha començat a il·luminar cervells.
El Moll de Costa sempre ha estat un espai on passen coses rares: concerts de gralla al costat de creuers i exposicions que ningú esperava trobar entre contenidors. Aquest estiu, el Tinglado 2 s’ha convertit en una mena de laboratori d’idees on els fars ja no només serveixen per guiar mariners despistats.
Els fars han tingut sempre un aire èpic: torres solitàries, resistint temporals i fotent llum perquè un vaixell no acabi aparcat a Cambrils sense voler. Però, què passa quan un dissenyador decideix mirar-se aquests monstres d’arquitectura funcional com si fossin escultures contemporànies? Aquí entra en escena Josep Poblet, el vila-secà que ha convertit els fars en una experiència museogràfica amb la seva mostra Fars i balises, al Tinglado 2 del Moll de Costa.
L’exposició no va només de fotos boniques al capvespre ni de postals romàntiques. Poblet posa sobre la taula una idea clara: aquests gegants del litoral no només serveixen per avisar mariners, també poden servir per repensar el nostre paisatge contemporani. I és aquí on la cosa agafa un to entre poètic i irònic, perquè sí, parlem de fars, però també d’Instagram, de disseny i de com tot pot acabar sent senyalització.
Quan els fars deixen de ser fars
Un far clàssic és tot el que la vida urbana no és: sòlid, resistent i amb una funció molt concreta. Però Poblet ens recorda que, en l’era digital, la senyalització ha canviat de bàndol. Avui és més fàcil perdre’s sense Wi-Fi que sense far. Qui necessita una llum a la costa si tens Google Maps cridant-te “gira a l’esquerra”?
I, tanmateix, la paradoxa és clara: els fars continuen sent icones visuals. No tant per guiar vaixells com per guiar Instagramers a la seva millor foto. La mostra juga amb aquesta contradicció i proposa noves formes de pensar en aquests símbols costaners: són arquitectura, són art, són cultura, i potser són també un mem del segle XXI.
Arquitectura amb mala maror
Un altre punt interessant de l’exposició és la revisió arquitectònica. Poblet descriu els fars com a estructures sobredimensionades, esveltes i tècnicament impecables, pensades per aguantar el pitjor que pot llançar el Mediterrani. Tempestes, salnitre, vents de tramuntana... I malgrat tot, segueixen aquí, ferms i una mica arrogants, com qui diu: “jo porto il·luminant mariners des de fa segles, vine i observa'm”.
El visitant, per tant, no només observa maquetes i dissenys, sinó que entra en un diàleg amb el concepte mateix de senyalització. Què vol dir guiar? Què vol dir protegir? I sobretot: què passa quan aquest paper ja no és imprescindible en un món digitalitzat?
Entre la nostàlgia i la modernitat
El discurs de Poblet té també un toc nostàlgic. Els fars formen part del paisatge de molts estius i memòries col·lectives, des de bucòliques postes de sol fins a històries marineres explicades a la fresca. Però la seva lectura també és moderna: com poden aquestes estructures connectar amb un present ple de pantalles?
En aquest punt, l’exposició esdevé una metàfora. Els fars ja no només il·luminen la mar, també il·luminen el debat cultural. Deixen de ser una infraestructura portuària per convertir-se en una excusa per pensar en com ens orientem avui, literalment i metafòricament.
Una visita amb sorpresa
Fars i balises no és una exposició per passar de pressa. És una experiència que demana mirar, reflexionar i potser fer-se selfies amb un far que no existeix. El visitant hi trobarà maquetes, reinterpretacions i un discurs que barreja disseny, arquitectura i pensament crític. Una combinació rara, però efectiva, que encaixa perfectament amb el caràcter del Moll de Costa, on sempre hi ha lloc per a propostes fora de l’habitual.
L’exposició es pot visitar fins al 28 de setembre al Tinglado 2. Una excusa perfecta per baixar al Port, prendre un gelat amb cafè (sí, junts, per què no?) i deixar-se il·luminar per uns fars que no guien vaixells, però que potser et faran pensar més del que voldries.
Una mica d'ironia marinera
Potser els fars ja no salven vides com abans, però encara salven converses. “He anat a veure una exposició de fars” sona molt millor que “he fet scroll a TikTok tota la tarda”. I si a sobre hi ha reflexió arquitectònica i conceptual, ja tens coartada cultural per setmanes. Gràcies, Josep Poblet, per fer que un objecte tan antic sembli tan contemporani. O, dit d’una altra manera: gràcies per encendre'ns un far al cervell.
