Natza Farré i el silenci trencat d’una família marcada per l’heroïna
Com és créixer amb un germà drogoaddicte? Natza Farré ho explica en un llibre que no deixa indiferent ningú: L’última vegada que et dic adeu. Una història que trenca el silenci i la vergonya que envolten les famílies afectades per l’heroïna.
Però, què suposa posar paraules a records plens de ràbia, culpa i complicitat? Farré fa un exercici sincer i directe que fa pensar, emocionar i, sobretot, entendre una realitat sovint amagada.
Qui és Natza Farré i què explica al seu llibre?
Natza Farré, periodista i escriptora barcelonina, publica una novel·la autobiogràfica que és més que una història personal. "L’última vegada que et dic adeu" és un relat en primera persona sobre com viu una germana petita el drama de tenir un germà drogoaddicte. Farré no s’està d’explicar la seva experiència amb ironia i brutal honestedat, una manera d’escriure que defineix la seva trajectòria professional.
L’autora fa un retrat del seu entorn familiar i social, un temps i un lloc on el silenci i la vergonya imperaven, especialment en famílies de classe mitjana que no volien ni parlar-ne perquè semblava un problema de barri perifèric i no pas de "gent com ells".
Una història que trenca el silenci
Farré destaca que la veu de la germana d’un heroïnòman gairebé mai s’ha escoltat. Normalment, les veus que arriben parlen de la toxicomania des d’altres perspectives, però no des de dins, des del dolor i la convivència familiar. En aquest sentit, el llibre és un acte d’exposició i, alhora, una reivindicació d’aquest testimoni silenciada massa temps.
El procés d’escriptura no va ser senzill. Natza explica que va començar el llibre en diverses ocasions, però fins que no es va imposar una data límit, no el va acabar. Aquesta urgència va permetre que el relat sortís amb un estil directe i concís, sense floritures innecessàries, respectant el temps del lector.
El context: Barcelona dels anys 80 i la irrupció de l’heroïna
Per entendre la història, és clau situar-se en la Barcelona dels anys vuitanta. Un moment que va passar de la dictadura a una societat que volia experimentar, però que es va topar amb la pitjor droga: l’heroïna. Tot un fenomen social que va afectar totes les classes, incloent famílies de professionals com metges.
Aquesta droga va arribar amb un doble estigma: no només era una addicció, sinó que anava lligada a la sida i a la marginació dels afectats, un triple càstig social que complicava encara més el dia a dia familiar.
Doble estigma i dolor silenciada
El germà de Natza també va ser seropositiu i això va afegir un dolor i una por inmensa a la família. La desconeixença i la manca d’informació van alimentar aquell estigma i van fer que la ràbia fos un sentiment constant, barrejat amb la por a la mort. Farré reconeix que ha necessitat molta teràpia i temps per poder acceptar i explicar tot aquest procés emocional.
El llibre mostra amb cruesa com les emocions oscil·len entre l’odi, la ràbia i, amb els anys, la compassió. Una evolució difícil però necessària, que permet a Natza acompanyar el seu germà fins al final amb una mirada diferent i més humana.
Una mirada personal que obre camí
El llibre no només és un relat familiar; és també una crònica social i literària que convida a replantejar com es veuen els problemes de les drogues i la toxicomania. Farré es proposa mostrar la realitat sense filtres, sense edulcorar-la, i fa servir fragments del seu diari i cartes familiars per construir un trencaclosques que reflecteix la complexitat dels records i les emocions.
Les seves paraules remouen perquè no amaguen la veritat humana: el dolor, la culpa, la decepció, però també l’esperança i la necessitat de dir les coses com són.
Reflexions sobre la societat i la droga avui
Mirant al present, Farré reconeix que la cocaïna i altres drogues no són novetat, però li preocupa molt més la corrupció i la hipocresia que envolten aquest món. Per a ella, el sistema és el veritable problema, no tant les persones que acaben consumint.
Amb un estil clar i honest, Natza Farré trenca la vergonya i el silenci per donar veu a una realitat que moltes famílies encara amaguen. El seu llibre és un petit gran pas per fer visible l’invisible.
| Dades del llibre | Detalls |
|---|---|
| Títol | L’última vegada que et dic adeu |
| Autora | Natza Farré |
| Editorial | Angle Editorial |
| Any de publicació | 2026 |
| Gènere | Novel·la autobiogràfica |
| Temàtica | Família, heroïna, addictes, memòria, silenci |
Per a més informació i comprar el llibre, clica aquí o aquí, o aquí.... O encara millor, a la llibreria que tens més a prop de casa teva.
Pel que fa a l’ús de la literatura com a eina per donar veu a experiències difícils, Natza Farré s’uneix a altres veus que han trencat els tabús sobre la toxicomania, la sida i els estigmes socials que encara pesen en moltes famílies catalanes.
Una lectura recomanada per a qui vulgui mirar de cara la realitat i entendre què hi ha darrere de la paraula "heroïna" i el seu impacte en les relacions familiars.
