Qui va ser el Virrei Amat i per què dona nom a una plaça i metro de Barcelona
Barcelona i Gràcia amaguen una història poc coneguda darrere d'una plaça i una estació de metro. T'ho has preguntat mai?
La figura d'un virrei del segle XVIII, amb un passat ple de secrets i palaus, és la clau per entendre aquest enigma urbà.
Qui era Manuel de Amat i Junyent, el virrei Amat?
Si, passejant per Barcelona, alguna vegada t'has mogut pel barri de Nou Barris i has passat per l'estació de metro Virrei Amat, segur que et preguntes: qui era aquest senyor? Doncs bé, Manuel de Amat i Junyent no era cap barceloní qualsevol, sinó un aristòcrata nascut el 1704 a Vacarisses, fill dels marquesos de Castellbell i Castellmayá.
Abans de deixar petjada a Barcelona, fou militar i va recórrer llocs tan diversos com Àfrica, Nàpols i Malta. Però el seu nom es va fer famós sobretot a l'Amèrica del Sud, on va ser virrei del Perú (entre 1761 i 1776) i governador del Regne de Xile.
Un virrei a l'altra punta del món
El seu mandat a Sud-amèrica va ser complex i prolífic. Va modernitzar el port del Callao després d'un terratrèmol, va reforçar les defenses del Pacífic i va impulsar expedicions a llocs tan remots com l'illa de Pasqua i Tahití, llavors coneguda com a illa d'Amat.
Però no tot va ser glòria: la seva gestió es recorda per la dura explotació de les mines de Potosí i l'expulsió de la Companyia de Jesús. Un personatge amb moltes cares, vaja.
Els palaus i la virreina: dos símbols a Barcelona
Quan va tornar a Barcelona el 1776, Manuel de Amat es va posar mans a l'obra per mostrar la seva fortuna. Va construir dos palaus gairebé idèntics: un al centre, a les Rambles, avui conegut com el Palau de la Virreina, i un altre a la vila de Gràcia, que es convertiria en la seva residència d'estiu.
Però, atenció, perquè el nom de la plaça de la Virreina a Gràcia no fa referència a ell, sinó a la seva muller, Francesca Fiveller de Clasquerí, una jove que va sortir d'un convent per casar-se amb el virrei quan ell ja tenia 70 anys.
La història darrere del matrimoni
La qüestió no és qualsevol: Francesca havia estat a l'església de Santa Maria de Jonqueres i, de fet, havia de casar-se amb un altre membre de la família Amat. Però aquest es va desdir i, per honor i evitar escàndols, el virrei va decidir casar-se amb ella per poders el 1779, oferint-li una dot que avui equivaldria a diversos milions d'euros.
La parella no va tenir gaire temps d'estar junta: Manuel de Amat va morir dos anys després. Tot i això, Francesca va quedar com a virreina i figura respectada a la zona.
El llegat desaparegut i la plaça actual
El palau de Gràcia, tot i la seva magnificència, no ha arribat als nostres dies. Va ser hospital, presó militar i finalment va desaparèixer als voltants de 1878 quan es va urbanitzar la plaça que avui coneixem.
Els jardins que envoltaven el palau es van dividir per construir cases, i la plaça de la Virreina es va convertir en un punt de trobada de la noblesa barcelonina, amb concerts i tertúlies a l'aire lliure. La visió era espectacular: mar obert i tota la plana de Barcelona sense cap obstacle.
Un vestigi amb llegenda
Només els medallons incrustats a la façana lateral de l'església de Sant Joan de Gràcia recorden el palau i el virrei. Diu la llegenda que si, a mitjanit, repeteixes tres vegades el nom de la "Perricholi", l'amant famosa del virrei, la seva cara s'enfada al medalló. Quin misteri!
El virrei Amat, amb la seva vida entre continents, palaus i escàndols, ha deixat una petjada que encara es pot veure quan passes per la plaça o baixes a l'estació que porta el seu nom. I no oblidem que la seva dona, la virreina Francesca, també té el seu lloc al mapa barceloní.
Per conèixer millor aquest curiós personatge podeu llegir el llibre 'L'aventura americana del virrei Amat', de Vicenç Pascual Rodríguez, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
