El museu català que ha entrat a la “lliga” de National Geographic

Quan et diuen “museu”, penses en quadres amb marcs daurats i guies que parlen fluixet, oi? Doncs hi ha un museu al Camp de Tarragona que ha decidit fer-ho tot al revés.

En lloc de silenci solemne, aquí hi ha crits d’ànim, camises de colors i una mica de vertigen. Tant, que fins i tot National Geographic l’ha posat al radar dels seus premis culturals més sonats.

logo-premis-historia-ng-2025
Segona edició dels premis dels Lectors de National Geographic Història. Imatge de https://historia.nationalgeographic.com.es

El Museu Casteller de Catalunya, amb seu a Valls, ha rebut una notícia que el fa pujar un pis més a la seva pròpia torre d’èxits: està nominat als II Premis +Historia de National Geographic. La categoria? Ni més ni menys que la de Millor Museu de Cultura Popular. Una lliga on competir amb altres grans espais de memòria col·lectiva del món.

No és casualitat. Els premis de la revista busquen reconèixer projectes que no només expliquin història, sinó que la facin viure. I, siguem sincers, què hi ha més viu que un castell humà que et fa pujar la pressió arterial només de mirar-lo?

Un museu que no vol ser museu

Al Museu Casteller no hi trobes pols acumulada ni vitrines intocables. El que hi trobes és immersió total: pantalles, testimonis, recreacions i aquella sensació de formar part d’alguna cosa que va molt més enllà d’un espectacle de plaça. Els valors de sempre —força, equilibri, valor i seny— embolicats amb tecnologia del segle XXI.

Segons expliquen des de l’equipament, la seva aposta és clara: “No només conservem i interpretem la tradició castellera, sinó que la projectem al món.” I això vol dir que qualsevol persona, vingui d’on vingui, pugui entendre per què a Catalunya ens dediquem a pujar-nos uns damunt dels altres els caps de setmana.

De la plaça a les pàgines de National Geographic

Aquest reconeixement arriba en un moment on la cultura popular sovint lluita per tenir visibilitat. El fet que un gegant mediàtic com National Geographic posi el focus en un museu d’una ciutat de poc més de 24.000 habitants com Valls és, directament, un triple mortal amb aplaudiments finals.

La nominació confirma que el Fet casteller, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, no és només cosa de colles i diades, sinó també una manera d’explicar-nos al món. Un relat que barreja suor, comunitat i aquella obsessió catalana per convertir-ho tot en un repte.

Com votar (i fer pinya digital)

Les votacions estan obertes fins al 12 d’octubre al web oficial de National Geographic Historia. Allà hi trobareu la fitxa del Museu Casteller i el botó per donar-li suport.

A banda de poder votar el Museu Casteller, dins la categoria de "Millor museu de cultura popular", s'han d'escollir més nominats de 5 categories més. Les podeu consultar en aquest enllaç. Si us animeu a participar a les votacions, heu de tenir en compte que entrareu en un sorteig de 10 càmeres Instax Mini. Força temptador, veritat? Doncs apa! Tothom a votar! 

I si guanya, què?

El resultat del sorteig es farà públic al número de desembre de la Revista. Si el Museu Casteller s’endú el premi, no només serà una medalla més per a Valls, sinó també un missatge potent: la cultura popular catalana té lloc al mapa global. Que un museu dedicat a colles humanes pugui mirar de tu a tu institucions internacionals és la millor manera de demostrar que allò que fem aquí també interessa allà fora.

Al final, la nominació és ja una victòria simbòlica. És com quan una colla planta un castell mai vist: encara que caigui, tothom sap que ha marcat un abans i un després. Ara, el Museu Casteller té l’oportunitat de pujar un graó més i demostrar que la tradició no només es viu a la plaça, també es pot viure darrere les parets d’un espai innovador.

Un museu amb ADN de plaça

En definitiva, aquest museu no parla només de castells: parla de comunitat, de resistència i de la manera com els catalans convertim la nostra rara avis en patrimoni universal. Tant si guanya com si no, el Museu Casteller ja ha deixat clar que, a la cultura, també s’hi juga en equip.

I, com a tota bona pinya, la clau serà sumar suports. Perquè si alguna cosa ens han ensenyat els castellers és que sols no anem enlloc, però plegats podem arribar més amunt del que imaginem.